\ El Consell de Govern aprova el primer Projecte de llei de residus i sòls contaminats i el remet al Parlament
\ Fixa mesures per a la reducció de residus i estableix la recollida selectiva de matèria orgànica, tèxtil i de l’oli
La primera Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears s’ha aprovat avui al Consell de Govern amb mesures pioneres, que pretenen lluitar contra una problemàtica que causa estralls ambientals, com ara l’abandonament de residus al medi natural. Els objectius que ha marcat la normativa van més enllà dels establerts per la Comissió Europea i es pretén que, amb la seva aplicació, el 2020 s’hagi reduït un 10 % dels residus generats respecte de 2010, i un 20 % el 2030. Per això, serà necessari substituir amb alternatives més sostenibles molts dels productes de plàstic d’un sol ús, com les vaixelles de plàstic, les canyetes per a begudes, els bastonets de les orelles i els bastonets per a caramels. A aquests productes s’hi han afegit —tenint en compte, així, algunes de les més de 400 aportacions que ha tingut l’Avantprojecte de llei durant el període d’exposició pública— les safates destinades a empaquetar productes alimentaris, que hauran de ser compostables a partir de 2020, o les anelles de plàstic que subjecten paquets de llaunes o botelles de begudes, que hauran de ser de material biodegradable a partir del mateix any.
Com aquestes mesures, la desaparició de les bosses de plàstic d’un sol ús també
ha estat avalada per l’Estratègia del plàstic presentada per la Comissió Europea. A partir de 2020 —un any després del previst en el primer esborrany de la normativa per afavorir que el petit comerç pugui desfer-se de l’estoc disponible—, només es permetrà la distribució de bosses de plàstic compostables molt lleugeres, sempre que es destinin únicament a productes alimentaris per prevenir el malbaratament i/o per qüestions d’higiene o seguretat. A partir del mateix any s’haurà d’evitar la venda de productes que contenguin microplàstics o nanoplàstics i les versions no reutilitzables d’encenedors, maquinetes d’afaitar, cartutxos i tòners d’impressora i fotocopiadora.
En el mateix horitzó de 2020, les càpsules d’un sol ús de cafè, infusions, brous i altres utilitzades en cafeteres s’hauran de fabricar amb materials compostables o bé fàcilment reciclables. A més, els fabricants o distribuïdors de tovalloletes humides que s’ofereixen al mercat a les Illes Balears hauran d’incorporar informació sobre els efectes d’aquests productes en el medi ambient. Així mateix, les ordenances municipals hauran d’incorporar mesures de prevenció i minimització de l’abandonament de residus a les platges, com les llosques de tabac o els envasos.
Per complir els objectius, la Llei preveu també una racionalització en l’ús dels envasos, per la qual cosa s’hi hauran d’implicar tant les institucions públiques com els establiments privats. Així, es promourà la instal·lació de fonts d’aigua potable o el subministrament en envasos reutilitzables i es prohibirà la distribució de begudes en envasos d’un sol ús a les institucions públiques. En els esdeveniments públics que comptin amb suport de les administracions s’hauran d’implantar alternatives a la venda i la distribució de begudes envasades i de tassons d’un sol ús. D’altra banda, els establiments d’hoteleria i restauració sempre oferiran als clients la possibilitat de consumir aigua no envasada apta per al consum humà, de manera gratuïta i complementària.
Aquests objectius de reducció en la generació de residus es mesuraran basant-se en els quilograms per habitant i any, que es calcularan d’acord amb l’índex de pressió humana i no amb la població de dret, com fins ara.
La nova Llei, que haurà de ser debatuda al Parlament de les Illes Balears, té també altres objectius, com la reducció del malbaratament alimentari fins al 50 % per a l’any 2030 en relació amb el 2020. Per a això, primer es farà una diagnosi de la situació i tot seguit es crearà un codi de bones pràctiques per reduir-lo, que inclourà que els comerços i punts de venda no puguin eliminar aliments en bon estat. A més, el menjar cuinat que sobri de menjadors escolars, hospitals, residències, grans col·lectius, grans esdeveniments, entre d’altres, es podrà entregar a menjadors socials i als particulars que ho necessitin, amb l’harmonització prèvia de la normativa sanitària. Així mateix, els restaurants i els hotels hauran de facilitar als clients, si així ho volen, les restes d’aliments no consumits en envasos compostables, a excepció dels establiments que ofereixin bufet o menús col·lectius.
Quant als envasos, l’objectiu és reciclar-ne el 75 % abans de l’any 2030. Aquell mateix any es vol establir un percentatge màxim del 10 % en l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador. Pel que fa a l’objectiu de reciclatge i preparació per a la reutilització, aquest és d’un 50 % del pes al 2020 per a materials com paper, metalls, vidre, plàstic i bioresidus dels residus domèstics i d’un 65 % l’any 2030.
Per això, la normativa fomenta la recollida separada de residus en origen, que hauran d’assumir tots els establiments públics i privats i els ens locals en un termini de dos anys. Des de la promulgació d’aquesta Llei tots els contractes de neteja hauran de preveure aquesta separació en origen.
També s’haurà d’oferir la recollida diferenciada de matèria orgànica compostable, oli vegetal usat, residus tèxtils i residus perillosos, tots aquests d’origen domiciliari. S’estableix, així mateix, avançant-se als objectius europeus, que, abans de 2025, un 3 % dels residus domèstics gestionats es preparin per reutilitzar-los, prioritàriament amb la intervenció d’entitats de caire social, i que aquest percentatge arribi al 5 % l’any 2030.
Per aquest motiu, en dos anys i per primera vegada, s’exigeix a tots els municipis que garanteixin el servei de deixalleria als seus ciutadans, ja sigui de manera independent o mancomunada, així com un espai de recepció i emmagatzematge selectiu de residus i de productes usats, avariats o no, però que ja no interessen al propietari, amb l’objectiu que puguin ser reaprofitats, reutilitzats o reparats per reutilitzar-los. La Llei inclou també el foment de la recuperació, classificació i reutilització dels documents que contenguin valor patrimonial, històric o cultural important, com mapes, revistes o llibres.
La Llei recull el principi de «qui contamina paga», i preveu bonificacions per bones pràctiques i per a col·lectius en risc d’exclusió social. Igualment, exigeix transparència en les tarifes, les taxes i els preus públics de recollida i de tractament. A més, els gestors de residus registrats, siguin perillosos o no, estaran obligats a presentar les dades relatives als residus produïts i gestionats durant l’any anterior. D’altra banda, els sistemes de responsabilitat ampliada del productor hauran de facilitar al Govern les dades dels productes posats al mercat a les Illes Balears.
En aquest marc, es crea el Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes Balears, de manera que els productors estaran obligats a elaborar i trametre al Govern un estudi de minimització en la producció de residus cada quatre anys per als grans generadors.
Pel que fa al trasllat de residus, des de l’entrada en vigor de la normativa quedarà prohibida la importació de residus amb destinació a plantes de tractament públiques ubicades en el territori de les Illes Balears. Així, es compleix un dels acords de governabilitat d’aturar aquesta importació. A més, no es podrà incinerar ni abocar cap tipus de residus sense que abans hi hagi hagut un pretractament.
Conscients del canvi d’hàbits i costums que comportarà l’entrada en vigor de la Llei, s’aposta per l’educació ambiental establint accions de formació i conscienciació social fins al punt que els contractes de recollida o tractament de residus amb licitació pública han de destinar un 1 % a aquestes accions de sensibilització.
La Llei recull també la creació d’un inventari de sòls degradats i contaminats de les Illes Balears i en preveu la recuperació voluntària.
La Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears s’estructura en nou títols, sis disposicions addicionals, sis disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals. En total, conté vuitanta articles i sis annexos i és fruit d’un procés capdavanter durant el qual s’han rebut més de 800 aportacions. S’han efectuat 34 entrevistes a professionals, públics i privats, de les diferents Illes, dedicats a la gestió de residus, i s’han mantingut reunions sectorials i amb els consells insulars, a més de dur-se a terme 6 tallers a totes les Illes, en els quals han participat 135 persones a partir d’un primer esborrany de la normativa.