4 febrer 2016
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
El Govern comença avui la retirada de les cabres des Vedrà NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
El Govern comença avui la retirada de les cabres des Vedrà
La presència d’aquesta espècie representa una amenaça per a les espècies endèmiques de l’illot
La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca comença avui la retirada de les cabres des Vedrà, que representen una amenaça per a les espècies endèmiques de l’illot. Es tracta d’una mesura de gestió per complir els objectius de conservació que els plans anuals de les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent recullen des de fa més de deu anys.
L’illot des Vedrà, amb una superfície de 62,94 ha, és un dels espais de més rellevància botànica de les Pitiüses i les Balears. En la seva reduïda superfície s’hi han descrit 166 espècies de plantes, 12 de les quals endèmiques i 11 de gran interès florístic i biogeogràfic. L’afectació que causen les cabres a la vegetació és sobretot a les savines, que, a l’illot, assoleixen dimensions espectaculars; alguns d’aquests exemplars ja han mort a causa dels herbívors. Com a endemisme únic hi ha la camamilla des Vedrà (Santolina chamaecyparissus ssp. Vedranensis), que és una subespècie que no creix a cap altre lloc del món. Altres endemismes insulars presents a es Vedrà són Teucrium cossonii ssp. Punicum, que viu únicament als Amunts i a l’illot, Asperula paui o Biscutella ebusitana.
Per això, l’operació es durà a terme amb tota la cura possible per als ecosistemes, amb un control de les espècies botàniques abans i després de l’actuació, amb la finalitat de registrar la recuperació del sistema.
El Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de Cala d’Hort, Cap Llentrisca i sa Talaia, aprovat pel Consell de Govern el 2002, és aplicable a l’àmbit d’aquest espai natural protegit, i fa referència a la necessitat de conservar els valors naturals d’aquesta Reserva Natural en diferents articles. Concretament:
Des de l’any 1997, abans de la declaració de les reserves naturals des Vedrà i es Vedranell (2002), l’Administració ha duit a terme diverses actuacions per resoldre els problemes de conservació d’espècies que hi genera la presència de cabres. Es desconeix el moment exacte en què els animals foren introduïts a l’illot. Els propietaris afirmen que es tracta d’un fet ancestral. Ara bé, entre el final dels anys setanta i el principi dels anys vuitanta, després d’uns anys de població reduïda, les cabres desaparegueren de manera natural. L’any 1992, després de gairebé vint anys d’absència, hi foren reintroduïdes pels propietaris. S’hi alliberaren dotze cabres i s’hi dugueren a terme un seguit de millores per a la supervivència d’aquests exemplars, que consistiren en:
Només cinc anys després es comptabilitzaven entre 40 i 50 exemplars de cabres, i el 1999 la població s’estimava en una cinquantena, una situació que va augmentar l’erosió de l’espai, segons les aportacions del botànic Néstor Torres.
Els anys 1997 i 1998 els agents de medi ambient, abans guardes forestals, aixecaren actes sobre els efectes nocius de la presència de cabres. L’any 2002 la Direcció General de Biodiversitat requerí als propietaris que retirassin les cabres. L’any 2003 l’equip de gestió de la Reserva encarregà un estudi corològic sobre la flora vascular endèmica dels illots del Parc Natural al botànic Joan Rita, de la Universitat de les Illes Balears. Aquest estudi, que compara la vegetació de l’illa abans i després de la presència de les cabres, alerta sobre la gravetat de l’estat de conservació de la vegetació i sobre els greus problemes d’erosió. L’equip de gestió comunicà la gravetat de la situació a la Direcció General. El maig de 2007 els agents de Medi Ambient alertaren de nou del greu problema de conservació pel que fa a la flora endèmica i singular des Vedrà. El 2 de juny de 2010 el personal tècnic del Servei de Caça i Protecció d’Espècies visità l’illot per determinar l’abundància de la població de cabres, que es de 0,56 ind./ha, quantitat que considerà molt elevada per a un illot amb problemes d’erosió i amb presència d’espècies endèmiques, per la qual cosa recomanà l’aplicació de descastaments o extraccions en viu. El 23 d’octubre de 2014 el Servei de Protecció d’Espècies elaborà un informe sobre l’estat de conservació de la vegetació des Vedrà. L’informe conclou que es constata que l’estat de conservació de la vegetació és molt deficient, amb una afectació clara i greu sobre les espècies endèmiques i protegides o catalogades. Aquest problema de depredació afecta també la flora arbòria, d’ullastres, savines i pins. També constata els problemes d’erosió, descompactació i nitrificació dels sòls i el mal estat de la vegetació, que pot afectar les poblacions de sargantanes endèmiques i l’hàbitat de nidificació d’aus marines.
Arran de tota aquesta informació, el 2014 es va intentar arribar a un acord entre els propietaris i el Govern de les Illes Balears, que finalment no va ser possible. Posteriorment, entre l’octubre i el desembre de l’any passat, la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat va demanar per escrit als propietaris de l’illot si les cabres eren de la seva propietat. Atès que la resposta va ser negativa, i que a més es tracta d’espècies invasores, la Comunitat Autònoma es farà càrrec dels animals, de manera subsidiària.
Actualment hi ha entre 37 i 45 cabres, que s’eliminaran en dos o tres dies. Els cossos s’hauran de deixar a l’illot, ja que els animals es troben sense revisió sanitària, per la qual cosa, si fossin rescatats, haurien d’estar en quarantena i no s’ha trobat cap lloc apropiat per fer-ho. De fet, els ramaders que es varen interessar per la possible adopció tampoc no han pogut disposar dels mitjans per tirar endavant la iniciativa. A més, el trasllat de les cabres representaria un risc per als tècnics que l’haurien de dur a terme, atès que no hi ha espai per desembarcar ni per atracar embarcacions grans que puguin carregar els animals.
L’actuació, la duran a terme la Unitat de Control de Fauna del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) i personal de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT). La mesura compta amb el suport del Consell Insular d’Eivissa i de científics i agents socials com el GEN-GOB i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), que identifica les cabres com la principal amenaça per a les plantes, i les inclou en la llista de les cent espècies invasores del món.
Es demana als ciutadans que durant els dies en què aquesta operació es dugui a terme no s’apropin a l’illot per seguretat i per no entorpir la tasca dels professionals.
L’illot des Vedrà, amb una superfície de 62,94 ha, és un dels espais de més rellevància botànica de les Pitiüses i les Balears. En la seva reduïda superfície s’hi han descrit 166 espècies de plantes, 12 de les quals endèmiques i 11 de gran interès florístic i biogeogràfic. L’afectació que causen les cabres a la vegetació és sobretot a les savines, que, a l’illot, assoleixen dimensions espectaculars; alguns d’aquests exemplars ja han mort a causa dels herbívors. Com a endemisme únic hi ha la camamilla des Vedrà (Santolina chamaecyparissus ssp. Vedranensis), que és una subespècie que no creix a cap altre lloc del món. Altres endemismes insulars presents a es Vedrà són Teucrium cossonii ssp. Punicum, que viu únicament als Amunts i a l’illot, Asperula paui o Biscutella ebusitana.
Per això, l’operació es durà a terme amb tota la cura possible per als ecosistemes, amb un control de les espècies botàniques abans i després de l’actuació, amb la finalitat de registrar la recuperació del sistema.
El Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de Cala d’Hort, Cap Llentrisca i sa Talaia, aprovat pel Consell de Govern el 2002, és aplicable a l’àmbit d’aquest espai natural protegit, i fa referència a la necessitat de conservar els valors naturals d’aquesta Reserva Natural en diferents articles. Concretament:
- L’article 14, que especifica que “la funció fonamental de les reserves naturals és conservar d’una manera íntegra els valors naturals excepcionals que tenen, potenciar-los quan sigui necessari i possible, i fomentar-ne l’estudi amb l’objectiu de garantir-ne la conservació”.
- L’article 34, referit als aprofitaments i les limitacions, que prohibeix la introducció i el manteniment en els illots de cabres, conills i altres espècies que comprometin la conservació de les comunitats vegetals.
Des de l’any 1997, abans de la declaració de les reserves naturals des Vedrà i es Vedranell (2002), l’Administració ha duit a terme diverses actuacions per resoldre els problemes de conservació d’espècies que hi genera la presència de cabres. Es desconeix el moment exacte en què els animals foren introduïts a l’illot. Els propietaris afirmen que es tracta d’un fet ancestral. Ara bé, entre el final dels anys setanta i el principi dels anys vuitanta, després d’uns anys de població reduïda, les cabres desaparegueren de manera natural. L’any 1992, després de gairebé vint anys d’absència, hi foren reintroduïdes pels propietaris. S’hi alliberaren dotze cabres i s’hi dugueren a terme un seguit de millores per a la supervivència d’aquests exemplars, que consistiren en:
- Aportació de garrovers com a alimentació complementària.
- Distribució de llavors de ravenissa arreu de l’illa.
- Reparació dels abeuradors i instal·lació d’una mànega fins al nivell de la mar, per bombejar aigua des d’un llaüt.
- Construcció d’un nou abeurador que recull les aigües de pluja.
Només cinc anys després es comptabilitzaven entre 40 i 50 exemplars de cabres, i el 1999 la població s’estimava en una cinquantena, una situació que va augmentar l’erosió de l’espai, segons les aportacions del botànic Néstor Torres.
Els anys 1997 i 1998 els agents de medi ambient, abans guardes forestals, aixecaren actes sobre els efectes nocius de la presència de cabres. L’any 2002 la Direcció General de Biodiversitat requerí als propietaris que retirassin les cabres. L’any 2003 l’equip de gestió de la Reserva encarregà un estudi corològic sobre la flora vascular endèmica dels illots del Parc Natural al botànic Joan Rita, de la Universitat de les Illes Balears. Aquest estudi, que compara la vegetació de l’illa abans i després de la presència de les cabres, alerta sobre la gravetat de l’estat de conservació de la vegetació i sobre els greus problemes d’erosió. L’equip de gestió comunicà la gravetat de la situació a la Direcció General. El maig de 2007 els agents de Medi Ambient alertaren de nou del greu problema de conservació pel que fa a la flora endèmica i singular des Vedrà. El 2 de juny de 2010 el personal tècnic del Servei de Caça i Protecció d’Espècies visità l’illot per determinar l’abundància de la població de cabres, que es de 0,56 ind./ha, quantitat que considerà molt elevada per a un illot amb problemes d’erosió i amb presència d’espècies endèmiques, per la qual cosa recomanà l’aplicació de descastaments o extraccions en viu. El 23 d’octubre de 2014 el Servei de Protecció d’Espècies elaborà un informe sobre l’estat de conservació de la vegetació des Vedrà. L’informe conclou que es constata que l’estat de conservació de la vegetació és molt deficient, amb una afectació clara i greu sobre les espècies endèmiques i protegides o catalogades. Aquest problema de depredació afecta també la flora arbòria, d’ullastres, savines i pins. També constata els problemes d’erosió, descompactació i nitrificació dels sòls i el mal estat de la vegetació, que pot afectar les poblacions de sargantanes endèmiques i l’hàbitat de nidificació d’aus marines.
Arran de tota aquesta informació, el 2014 es va intentar arribar a un acord entre els propietaris i el Govern de les Illes Balears, que finalment no va ser possible. Posteriorment, entre l’octubre i el desembre de l’any passat, la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat va demanar per escrit als propietaris de l’illot si les cabres eren de la seva propietat. Atès que la resposta va ser negativa, i que a més es tracta d’espècies invasores, la Comunitat Autònoma es farà càrrec dels animals, de manera subsidiària.
Actualment hi ha entre 37 i 45 cabres, que s’eliminaran en dos o tres dies. Els cossos s’hauran de deixar a l’illot, ja que els animals es troben sense revisió sanitària, per la qual cosa, si fossin rescatats, haurien d’estar en quarantena i no s’ha trobat cap lloc apropiat per fer-ho. De fet, els ramaders que es varen interessar per la possible adopció tampoc no han pogut disposar dels mitjans per tirar endavant la iniciativa. A més, el trasllat de les cabres representaria un risc per als tècnics que l’haurien de dur a terme, atès que no hi ha espai per desembarcar ni per atracar embarcacions grans que puguin carregar els animals.
L’actuació, la duran a terme la Unitat de Control de Fauna del Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) i personal de l’Institut Balear de la Natura (IBANAT). La mesura compta amb el suport del Consell Insular d’Eivissa i de científics i agents socials com el GEN-GOB i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), que identifica les cabres com la principal amenaça per a les plantes, i les inclou en la llista de les cent espècies invasores del món.
Es demana als ciutadans que durant els dies en què aquesta operació es dugui a terme no s’apropin a l’illot per seguretat i per no entorpir la tasca dels professionals.