Les operacions quirúrgiques programades als hospitals públics augmenten en 1.420 en els primers dos mesos de l’any

Les operacions quirúrgiques programades als hospitals públics de les Illes Balears han augmentat en 1.420 en els primers dos mesos de l’any. Concretament, el mes de gener i febrer de 2024 es van dur a terme 14.448 operacions, respecte a les 13.028 registrades en el mateix període de l’any anterior. Aquest increment suposa un 10,8 % més d’activitat quirúrgica programada.

Amb relació a les consultes amb l’especialista, els centres hospitalaris varen registrar durant gener i febrer d’enguany un total de 116.518 primeres consultes, una xifra que suposa un augment d’un 8,9 % respecte a les 106.949 registrades el 2023. En aquest sentit, el Servei de Salut treballa des de fa mesos en diferents línies d’actuació per tal de millorar les llistes d’espera, com ara l’increment de l’activitat ordinària. En el cas de les consultes externes, la jornada extraordinària va passar de 21.035 primeres visites els primers dos mesos de l’any passat a 24.951 enguany.

Les urgències també varen augmentar respecte al 2023. Si els primers dos mesos de l’any passat es registraren un total de 122.424 urgències, enguany aquesta xifra es va situar en 127.137, la qual cosa significa un augment d’un 3,8 %.

La direcció assistencial del Servei de Salut destaca que des de la introducció de les mesures del Pla Integral de Llistes d'Espera, gràcies a l'esforç de tots els professionals implicats en la gestió d'aquestes, s'han aconseguit millorar els indicadors dels quals es partia al desembre. S'ha aconseguit disminuir la demora quirúrgica en 18 dies i la demora de consultes en 9 dies. Al mateix temps, s'ha disminuït més de 8000 registres de pacients amb més de 60 dies, i 800 el nombre de registres de pacients amb més de 180 dies.

Aquests resultats són fruit del treball coordinat de tots els professionals (no sols assistencials), implicats en la gestió de les llistes, on s'inclouen a les diferents gerències hospitalàries i d'atenció primària, als caps i coordinadors dels serveis mèdics i quirúrgics, als serveis d'admissió i als professionals de gestió i serveis.

D'altra banda, la direcció assistencial també assenyala especialment el treball realitzat pels serveis d'urgències hospitalàries, els quals han col·laborat amb el manteniment dels nivells d'activitat extraordinària de consultes, gabinets i quiròfans. Amb una excel·lent implicació i professionalitat en moments d'elevada freqüentació d'urgències, han treballat intensament, col·laborant i permetent aconseguir els objectius marcats que repercuteixen en una millora de l'accessibilitat dels pacients als recursos sanitaris.