Digníssimes autoritats,

Magnífic rector,

Amics i amigues,

Bon dia a tothom,
Tot inici d’un projecte, tot començament, sol ser també una etapa d’il·lusió, d’acumulació de coratge i també per què no dir-ho d’un cert vertigen. M’agradaria començar aquestes paraules d’inici de curs recordant a tots els alumnes que aquest curs 2017-2018 començaran per primer any a la universitat.

Per a tots ells, cadascun amb les seves circumstàncies, aquest any serà important i deixarà petjada en la resta de les seves vides. La universitat és molt més que una institució acadèmica. I el pas per la universitat va més enllà d’aprovar un seguit de cursos per obtenir, finalment, un títol. La universitat és un espai de reflexió, de llibertat, d’investigació, de descobriment de noves idees i cultures, nous paradigmes i maneres de fer... de noves experiències.

Aquests alumnes començaran les classes en una institució que, durant els propers anys, serà el seu espai acadèmic de referència. Acadèmic i, en molts casos, també vital, on trobaran referents amb els quals avançaran al llarg de la seva vida.

Després de sentir la lliçó magistral de la doctora Alicia Sintes, la dona que ha fet visible el teixit de l’univers amb la detecció de les ones gravitacionals, no tinc cap dubte que és un d’aquests referents.

La doctora Sintes és la prova d’on pot arribar una persona amb perseverança, somnis i talent, malgrat néixer a una terra petita, on l’univers i les seves estrelles, fins fa res en termes còsmics, eren el calendari de les collites o on es pensava que estava escrit el nostre destí. La voluntat individual d’Alicia Sintes ha estat el motor amb el qual ha pogut arribar al cim del seu camp d’investigació. Gràcies a la seva perseverança, com deia, però també – i no ho oblidem- gràcies al nostre sistema públic educatiu, del qual la universitat és el far.

I per això vull remarcar la responsabilitat que té la nostra jove universitat en el destí de les nostres illes: la responsabilitat d’oferir el coneixement que ens permeti trobar el lloc que ens pertoca en un món que lluita entre l’impuls globalitzador i la por aïllacionista. Unes amenaces que caminen en sentit contrari al que som a les Illes Balears, una cultura de mentalitat oberta, lloc d’acollida i de connexió amb el món.

El Govern que tenc l’honor de presidir va començar un nou projecte il·lusionant fa més de dos anys. Des del principi, un dels seus pilars fonamentals ha estat el de tornar el paper primordial a l’educació. I, per tant, també a l’educació superior, pública i de qualitat.

Una de les majors responsabilitats que té un govern és la de protegir i impulsar el sistema públic d’educació. Protegir, sí. Perquè la darrera crisi econòmica ha estat l’escenari d’una batalla ideològica: els serveis públics han hagut de defensar i justificar la seva necessitat davant andanades privatitzadores que varen trobar en la fe de les retallades una energia que encara perdura.

Deia l’estimat Carles Capdevila que “la democràcia necessita per a la seva supervivència ciutadans ben educats. La meritocràcia i la justícia social i l’accés als estudis i als llocs de treball no només són moralment indiscutibles. Ho són des del punt de vista més pragmàtic. La recepta és educació i educació i, en cas de dubte, més educació”.

Amb aquest esperit, hem lluitat per recuperar els nivells que tenia l’educació pública abans de la crisi i, al mateix temps, seguim insistint i exigint un sistema estable que doni garanties. Només el fet que la Selectivitat de setembre, que precisament avui finalitza, aparegui i desaparegui dels plans educatius d’una manera bastant arbitrària és un exemple de les mancances que tenim i que han de ser resoltes.

Per això, des del Govern de les Illes Balears feim feina per aconseguir un pacte educatiu, tant a l’Estat com a les nostres illes, que doni estabilitat al sistema. Aquí, ja hem fet passes importants com a Govern, assumint la feina feta per Illes per un Pacte i pel Consell Escolar i traslladant-la al Parlament per tal que l’acord social sigui també polític.

Des del Govern, creim que la necessària reforma en profunditat del sistema universitari ha de ser inclosa en l’agenda d’aquest Pacte per l’Educació, tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic.

En el meu primer discurs en aquesta mateixa sala em vaig comprometre a recuperar la qualitat i el protagonisme del sistema públic d’educació. A estendre la mà a tota la comunitat educativa per fer feina junts per enfortir la qualitat educativa i investigadora d’aquesta institució.

I així ho hem fet i ho feim. Hem augmentat el pressupost que hi destinam: els primers dos anys de legislatura, el pressupost destinat als estudis universitaris s’ha vist incrementat més d’un 10 per cent. Una pujada que ens ha servit per tirar endavant projectes que hem construït a partir del diàleg i la col·laboració amb els professionals de la UIB.

I en aquest punt, vull agrair la tasca que du a terme la Conselleria d’Educació i Universitat. Una tasca en què s’han bolcat tant el conseller, Martí March, com el director general, Juanjo Montaño, i els tècnics de la conselleria d’Educació. En col·laboració amb la Universitat, hem constituït grups de treball per millorar la coordinació entre les dues institucions. Hem abordat qüestions clau com el finançament, les titulacions i la formació inicial del professorat. Estic convençuda que amb el nou equip del rector Llorenç Huguet la feina continuarà sent intensa i igualment profitosa.

Ara ja començam a veure els primers resultats d’aquest treball i, per tant, ja podem xerrar de realitats. En tenim un exemple en aquest curs que encetam: enguany es posarà en marxa per primera vegada el Pla de Millora de la Formació Inicial del Professorat. Perquè la bona formació dels futurs mestres és imprescindible per assolir una educació de qualitat.

Aquí mateix, ara fa dos anys, vaig mostrar el nostre compromís de posar en marxa els nous estudis de medicina. Avui, ens podem felicitar perquè hem fet realitat una demanda històrica i cada vegada estam més a prop de donar la benvinguda a la que serà la primera promoció de metges i metgesses titulats a la Facultat de Medicina de la Universitat de les Illes Balears.

També hem volgut acompanyar els universitaris que, quan acaben els estudis, tenen dificultats per trobar una feina qualificada i adaptada a la seva formació. El curs passat vàrem posar en marxa el programa “Joves Qualificats”, que ha ajudat a més de 300 joves a obtenir la seva primera feina. Aquest curs, com recordava bé el rector, hem multiplicat els ajuts i volem arribar a 800 nous treballadors, una part dels quals faran feina aquí, a la Universitat. Perquè un dels nostres objectius és retenir el talent que tenim a les nostres illes.

I, finalment, també volia evidenciar una realitat que alguns defugen: el paper que ha tengut i té la Universitat de les Illes Balears en la normalització i la difusió de l’ús de la nostra llengua, el català. Ningú no pot obviar o negar a la UIB la seva condició de garant i impulsora del nostre patrimoni lingüístic. De la mateixa manera que el compromís del Govern actual en la defensa de la nostra llengua és ferm i clar.

És el que hem fet i aconseguit. Però sempre hem d’aspirar a més i amb aquest esperit encaram els pròxims mesos.

La modernització del sistema universitari és un objectiu en l’horitzó 2015-2020, que s’ha d’abordar a partir d’un consens entre les universitats, les comunitats autònomes i l’Administració general de l’Estat. El finançament universitari, la transparència, la rendició de comptes i la governança són eixos fonamentals per on cal avançar.

Per això, per a l’exercici de 2018, des del Govern implantarem un nou model de finançament de la Universitat. Així, a més de la transferència ordinària amb una sèrie de partides amb objectius concrets pactats entre Govern i Universitat, s’afegirà un finançament per resultats a través d’indicadors objectius a les àrees de formació acadèmica, recerca, transferència de coneixement i gestió. Amb aquest canvi de model volem potenciar el paper de la UIB com a una institució universitària transparent, competitiva i d’excel·lència.

També em vull comprometre amb la construcció de l’edifici Interdepartamental 2 durant els anys 2018 i 2019, un objectiu molt reivindicat per part de la UIB en els darrers anys. Aquest edifici albergarà els estudis de Ciències de la Salut i serà cofinançat amb fons FEDER.

Senyores i senyors,

Una sàvia pedagoga, Pilar Benejam, va dir que “la primera base de la pedagogia és tenir una idea de quina societat vols”. Un altre savi, Joan Mascaró i Fornés, va dir que “d’uns individus bons i forts en surt una societat bona i forta”.

Societat, educació i futur són termes indissociables; l’un no es pot entendre sense l’altre. La universitat pren el seu sentit en tant que es relaciona amb la resta de la societat. De la universitat n’han de sortir uns individus bons i forts, com deia Fornés. Perquè el que volem aconseguir és una societat millor.

És per això que, des de la seva independència, la UIB també s’ha d’adaptar als canvis que la societat ens reclama. S’imposa una nova manera de gestionar-la i d’entendre-la diferent. Més transparent, més oberta i permeable als canvis que du implícits l’evolució d’una societat de cada vegada més global i més interconnectada.

La universitat és un dels motors més poderosos de la nostra societat. Aquí es formen els nous homes i dones, bons i forts, lliures, creatius i cultes que seran els protagonistes del futur de la nostra societat.

Mencionava al principi que som una terra petita. Però som una terra d’esperit emprenedor que necessita les eines necessàries per ser cada vegada més gran. I més gran no només significa créixer quantitativament. La Universitat de les Illes Balears ha de liderar el camí cap a una societat més solidària i justa en què tothom pugui desenvolupar-se com a persona i ciutadà en plena igualtat.

Us desig un bon i profitós curs 2017-2018.

Moltes gràcies.