Distingides autoritats,

Senyores,

Senyors,

Com hem vist, aquests 40 anys justifiquen una celebració. Han estat 40 anys en què hem rigut i hem plorat junts, en què hem gaudit i hem patit alhora. 40 anys de reptes superats que començaren amb un moment únic en la història del nostre país: per primera vegada, vàrem ser capaços de posar-nos d’acord. I ho vàrem fer en el moment més incert, per convertir el diàleg en la base del projecte polític i social que ha comportat major prosperitat i per a més gent.

Ara és el moment de mirar cap enrere i recordar que aquest projecte, que va néixer d’extrems fins llavors irreconciliables, va trobar en la generositat de tothom el punt de partida en què encara avui ens reconeixem.

Un consens que la ciutadania va enfortir de la millor manera possible: votant de forma gairebé unànime a favor de la Constitució. Va ser un dia de festa. I, per això, vull començar destacant un fet que no és casual: avui aquesta celebració s'obre a tota la ciutadania. Perquè és la que dona sentit al que som. És la participació de les ciutadanes i dels ciutadans la que ens ha duit fins aquí.

Fa quatre dècades, la nostra societat va iniciar la seva modernització a partir de l’extensió de drets, de l'aportació individual al benestar col·lectiu i del compromís de tots per la igualtat i la justícia econòmica i social. I, des de llavors, aquesta ciutadania i les generacions que s'han anat incorporant a la nostra democràcia han mantingut viu l'esperit de progrés i oportunitats per a tots.

Han estat 40 anys que han canviat Espanya i, alhora, ens han canviat a tots. 40 anys en què hem vist com, sobre els enderrocs del mur de Berlín, s'alçaven la Unió Europea i l'euro. Anys en els quals ens va marcar l'explosió de modernitat de 1992 i l'eclosió i l’arribada a la maduresa de les nostres generacions més cultes, formades i exigents. 40 anys de compromís amb la pau, que ens defineixen com el poble valent que va derrotar ETA i el poble solidari que fa dos mesos es va agermanar per respondre a la torrentada que va arrasar el Llevant mallorquí.

Han estat 40 anys de progrés que ara es converteixen en un mirall per encarar el futur. Un mirall que ens mostra com la generositat que va marcar el nostre passat és la via per superar l’egoisme partidista que massa vegades ens bloqueja.

En aquests temps en què hi ha gent que atia el foc de la discriminació, de l’enfrontament entre pobles i llengües germanes, de la repressió de llibertats i de l'atac a la diferència, tenim la nostra millor garantia de convivència en la Constitució.

En aquests temps en què alguns volen separar-nos per la via de construir la identitat de tots en la contraposició de símbols i no a través de la integració de diversitats, la Constitució emergeix com a aval de la nostra riquesa com a estat plural.

La crispació no és a la Constitució. La discriminació per raons de sexe, orientació sexual, raça, origen o religió no és a la Constitució. No els hi trobareu. La prosperitat democràtica no es construeix amb enfrontament, sinó amb generositat i col·laboració.

La Constitució és el nostre antídot més poderós contra la discòrdia. En cada gest generós, en cada intent de comprensió, en cada conversa, que diria Pablo Milanés, s’imposa sempre un tros de raó.

Avui, ser constitucionalista és estar convençut que el consens és sempre la millor resposta. És aixecar la bandera de l'acord i el diàleg per respondre als desafiaments que ens planteja la nostra societat.

Deia el desaparegut Manuel Marín que la Constitució "és el nostre punt de trobada". I és cert, moltes vegades ens hi hem trobat. Però també ens hem trobat en les seves llacunes, en aquests objectius que segueixen sense complir-se malgrat ser en el text que va fundar la nostra democràcia. Per això, la Constitució ha de ser un recordatori permanent del que ens queda per fer.

I el que ens queda per fer és reformar la mateixa carta magna 40 anys després de la seva aprovació per adaptar-la a les exigències del segle xxi. Però, sobretot, ens queda desenvolupar el cos de drets constitucionals per garantir més progrés social.

Perquè el nostre primer objectiu ha de ser complir la Constitució. Tota.

Perquè la Constitució és molt més que els símbols. I el seu compliment no pot seguir sent una mera aspiració, una quimera inassolible, en aspectes com la igualtat entre persones, el desenvolupament de drets socials essencials com el de l'habitatge o l'ocupació, la cohesió territorial i el respecte al medi ambient.

Tot això duu 40 anys a la carta magna, esperant a ser complit. S'ha avançat, per descomptat. La llei estatal d'igualtat i les que han aprovat comunitats com les Illes Balears ens han ajudat a fer passes endavant, però queda molt per fer. Ens ho recorda massa sovint la barbàrie d'aquesta violència masclista que fa unes setmanes va segar una altra vida a les nostres illes, la de Sacramento Roca.

Per això no ens en podem permetre ni una menys. Per això hem de donar una resposta ràpida i contundent a la indignació compromesa dels milers de dones i homes que han sortit al carrer els darrers mesos per exigir que la igualtat sigui una realitat, no una aspiració que abordam amb lentitud.

Aquesta demanda de celeritat està justificada igualment pel que fa al món del treball. Lleis i polítiques per fomentar una millor ocupació i combatre la precarietat ens van acostar durant dècades a l'objectiu de complir amb el mandat constitucional que protegeix el dret de tots a un lloc de feina digne, abans que una reforma laboral ens allunyàs d’aquest objectiu.

Cal revertir-la per tornar a l'esperit i la lletra de la Constitució i també per retornar al diàleg social el paper crucial que té per millorar la qualitat de la contractació, elevar els salaris i garantir així també les nostres pensions.

Cal abandonar el partidisme i abraçar la generositat constitucional per aprovar mesures que beneficien a tothom, com la d’apujar el salari mínim fins als 900 euros al mes.

Perquè 40 anys de desenvolupament constitucional ens desafien a fer més. A millorar sense conformar-nos en qüestions com el dret a l'habitatge, reconegut en la Constitució i que encara no es compleix. Cal que el blindem com a dret fonamental i, sobretot, que el desenvolupem; que accelerem en plans d'habitatge públic i facem complir lleis com la que hem aprovat per facilitar l’accés a una llar a aquells que no la tenen; que cerquem mecanismes per controlar els preus de lloguer i venda d'un habitatge que ha de ser un dret de veritat i no un producte especulatiu més.

La modernitat que va suposar el nostre ordre constitucional es plasma de forma nítida en articles com el 45, que avui ens han llegit. Des de fa 40 anys, fixa com a objectiu comú una protecció del medi ambient que massa vegades oblidam. Però el futur no oblida i el nostre planeta ens recorda, cada vegada amb més insistència, que cal frenar el canvi climàtic amb lleis com la que ara tramita el nostre Parlament.

Hem de ser ferms en aquest objectiu i seguir treballant per preservar i recuperar el nostre patrimoni natural: serà la millor herència que deixarem a les generacions que vendran.

També són a la nostra Constitució els fonaments de l'estat del benestar, avui qüestionats per alguns que es diuen constitucionalistes.

Hem de reforçar-los i projectar-los en el futur. Hem de blindar la salut com un dret fonamental. Hem d'elevar els recursos per aconseguir que l'educació sigui la nostra major fortalesa en aquest món de competència creixent i mercat global. Hem d'estendre a la resta de l'Estat drets com la renda social, que aquí ens vacuna contra l'exclusió.

Hem de garantir finançament per a una Llei de dependència que avui paguen en més d'un 80% les comunitats autònomes i assegurar la protecció social a una població cada vegada més envellida.

I, sobretot, hem de fer realitat una idea que és a l’origen de la Constitució i avui mateix hem pogut escoltar: que tots els ciutadans han de tenir els mateixos drets. Una garantia que no per existir es compleix, com bé sabem en aquestes illes.

Durant dècades, aquesta societat ha demanat a l’Estat que apliqui allò que diu el mateix text constitucional i reconegui i compensi els desavantatges que ens provoca el fet de viure en unes illes. No ens han escoltat fins que tots ens hem unit per exigir de forma unànime un tractament que ens iguali en drets i oportunitats a la resta de ciutadans. Ara l’Estat s’ha compromès en un Règim Especial perquè sap que no aturarem fins aconseguir-lo. Perquè no és una exigència d’un govern, sinó de tota una societat.

Aquest reconeixement no és menor. Suposa avançar en la construcció d’un Estat que incorpora una visió des de la perifèria, que integra la diversitat que el compon.

I per això també, en aquests temps en què es planteja la recentralització com a solució, hem de recordar que l'Estat autonòmic ha estat un èxit. Però l'èxit passat no garanteix el progrés futur. Al contrari, en certa manera aquest èxit ha ajornat reformes que avui sabem que no poden esperar més.

Perquè la paràlisi i la incapacitat per prendre decisions que millorin el nostre ordre constitucional posa en perill el mateix sistema polític.

El nostre ordre territorial reclama un nou impuls. Un nou impuls per seguir acostant les decisions, les solucions i els serveis a la ciutadania, que dona sentit a tot. Per acabar amb l’infrafinançament que amenaça el progrés inclusiu en territoris com les Illes Balears. Per resoldre la incapacitat de decisió plena de les autonomies en competències pròpies per falta d'òrgans efectius de representació i execució conjunta amb l'Estat. I per donar solucions diferents a realitats diferents amb problemes diferents.

Perquè després de 40 anys de progrés i democràcia constitucional, tenim clar que l'estabilitat no apareix en la uniformitat ni en l’absència de matisos, sinó en la pluralitat i l'acord des de la diferència.

L'immobilisme i la falta de determinació per reformar la nostra carta magna han agreujat altres problemes que amenacen el nostre model de convivència.

Només afrontant-los de manera decidida, només assumint la nostra responsabilitat, només reforçant la nostra Constitució amb un nou pacte generacional que incorpori al consens de 1978 a aquest 75% de ciutadans que no la varen poder votar, renovarem el nostre marc de convivència i l’adaptarem als reptes presents i futurs.

I això passa també per firmar un nou contracte social que inclogui nous drets individuals, com el d’una mort digna, i d’altres sorgits del present digital actual. Passa per desterrar privilegis que avui han perdut el sentit, com els aforaments. I passa perquè la carta magna continuï impulsant la construcció d’Europa.

Només així aconseguirem que l'esperit constitucional ens condueixi a uns altres 40 anys d'èxit, progrés i drets.

És el moment d'actuar. És molt el que hi ha en joc. Perquè és molt el que hem avançat. L'Espanya d'avui, les Illes Balears d'avui, són un referent de modernitat, una societat que garanteix sanitat universal i lidera els rànquings de qualitat de vida.

Una societat que augmenta cada any la seva aposta per l'educació i la innovació, que lidera l'extensió de drets socials lligats a la dependència i a la igualtat en totes les seves dimensions.

Una societat que demana riquesa compartida i pacta convenis històrics per apujar salaris com mai. Que s'afanya per donar oportunitats als joves i protegir la nostra gent gran.

Una societat que es mobilitza per exigir que cuidem el medi ambient, que aplaudeix que liderem la lluita contra el canvi climàtic, que s'implica cada vegada que algú pateix i ens exigeix que combatem sense complexos l'exclusió i la discriminació.

En les constitucions resideix l'ànima dels estats. En l'essència de la nostra hi ha la justícia, la pluralitat i el consens des de la diferència. Però també l'extensió de drets i llibertats, que ens han fet avançar durant dècades cap a una igualtat que encara ens exigeix lluitar cada dia perquè no entengui de gènere, races o identitat sexual.

Justícia, igualtat, pluralitat, solidaritat, drets i llibertats són l'ànima d'una societat que fa 40 anys va somiar un futur modern que només en part s'ha fet realitat. Renovem aquest somni. Fem-lo compartit una vegada més i participem en un futur que sempre serà millor si ens té a tots darrere. És a les nostres mans. Ho vàrem demostrar l’any 1978 i estic segura que ho tornarem a demostrar ara.

Moltes gràcies i feliç Dia de la Constitució a tots.

Seguim celebrant-lo junts!