El Decret llei d’emergència, aprovat avui com a Llei, ha permès ja quasi 200 habitatges als municipis de les Illes Balears NNota Informativa

El Parlament aprova la Llei provinent del Decret amb diverses millores per ampliar l’abast de les mesures per facilitar l’accés a l’habitatge

Abans de l’aprovació de la Llei, ja s’han previst prop de 190 habitatges de preu limitat i una nova promoció de 12 habitatges de protecció pública

El Ple del Parlament de les Illes Balears ha aprovat aquest dimarts la Llei provinent del Decret llei 6/2023, de 2 d’octubre, de mesures urgents en matèria d’habitatge, l’anomenat Decret d’emergència, amb el qual el Govern va introduir un primer paquet de mesures per afavorir la sortida al mercat de nous habitatges, a través de la nova figura de l’habitatge de preu limitat (HPL) i amb majors possibilitats per a la construcció d’habitatge públic (HPP), dins les àrees urbanes dels municipis de les Illes Balears.

La consellera d’Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, ha defensat davant la cambra l’aprovació de la Llei, enfocada a incrementar l’oferta d’habitatge a preus accessibles als municipis, sense consumir territori, i que ha aprofitat edificis existents i parcel·les no edificades a sòl urbà; i ha valorat que, abans d’haver-se aprovat el text final, el Decret hagi començat «a donar els primers fruits», amb gairebé 200 habitatges aprovats o en projecte a diversos municipis de les Illes Balears.

Fins ara, gràcies a aquest Decret llei, ja s’està aprovant i plantejant als ajuntaments la creació de prop de 200 habitatges, principalment amb la nova figura de l’habitatge de preu limitat i que inclou també una nova promoció d’habitatge de protecció pública. En concret, prop de 190 corresponen a projectes de creació d’habitatges de preu limitat (HPL), principalment a Palma i també a altres municipis.

Es tracta de 145 habitatges a Palma, que inclou ja les primeres promocions d’habitatge de preu limitat, i també d’altres mesures, com són la reconversió de locals comercials i l’increment d’alçàries. A més, també s’estan confirmant nous habitatges de preu limitat a altres municipis, com Marratxí, Calvià, Alcúdia, Sant Llorenç i Felanitx, principalment per la reconversió de locals en la nova figura de l’habitatge de preu limitat.

A més, des del Govern i l’IBAVI, s’ha acordat amb l’Ajuntament d’Alaior una nova promoció d’habitatge públic a aquest municipi, de 12 habitatges de protecció pública, en acollir-se al Decret per desbloquejar l’ús d’una parcel·la que havia quedat estancada fa més de 10 anys.

Es tracta de dades encara provisionals, a l’espera de rebre informació d’altres ajuntaments. «La valoració és molt positiva, en el sentit que s’està multiplicant la xifra les darreres setmanes, que ha passat de 35 a 70, i ara a quasi 200 en poc temps», ha destacat Vidal.

A aquests casos cal afegir, com ha recordat la consellera, que diversos ajuntaments de l’illa d’Eivissa, com Sant Antoni, Eivissa i Sant Josep, han manifestat que preveuen crear nous habitatges a preus assequibles en acollir-se a les mesures del Decret.

Desplegament per part dels ajuntaments

El Decret llei va posar noves eines a l’abast dels ajuntaments per tal d’augmentar l’oferta d’habitatge i va incloure quatre disposicions sobre les quals els ajuntaments poden aprovar la seva regulació per tal d’adaptar les mesures a les diferents característiques i necessitats de cada municipi, tal com preveu el text elaborat pel Govern.

Aquestes quatre mesures són la reconversió de locals comercials o oficines en habitatges de preu limitat; la divisió d’habitatges en noves unitats d'habitatge, també per crear HPL; el canvi d’ús de terrenys destinats a equipaments públics i privats per poder aprofitar aquestes parcel·les per fer habitatges, tant habitatges protegits (en el cas de terrenys públics) com HPL (en privats); i la possibilitat de l'increment d’alçària, amb noves plantes, d’edificacions existents per a la creació d'habitatge de preu limitat.

Fins ara, un total de 20 ajuntaments ja han aprovat acords per regular mesures del Decret, bastant més de la meitat dels ajuntaments (34) que han aprovat acords en relació amb el Decret. La consellera ha valorat l’acollida per part dels ajuntaments, de diferent color polític, i ha destacat que, actualment, són d’aplicació totes o algunes de les mesures del Decret a quasi un 80 % dels 67 municipis de les Illes Balears (a 53, tenint en compte que als 33 que no han aprovat cap acord, són d’aplicació totes les mesures).

Millores durant la tramitació parlamentària

Durant la tramitació parlamentària, s’han introduït diverses esmenes, enfocades principalment a millorar i ampliar el ventall de possibilitats per afavorir la creació de nous habitatges de preus assequibles, i també per poder aportar una major seguretat jurídica per a la planificació d’aquestes actuacions.

En aquest sentit, s’estableix un termini de tres mesos, a partir de l’aprovació de la Llei, perquè els ajuntaments aprovin els acords que determinin la regulació de les mesures. Si en aquest termini no s’ha adoptat l’acord del Ple, les mesures seran d’aplicació plena.

Durant la fase d’esmenes, la consellera ha valorat que s’han introduït altres millores per ampliar l'abast de les mesures ja incloses en el Decret, amb la idea bàsicament de pretendre que siguin més efectives i arribin a més gent; i, en aquest sentit, també noves mesures per enfocar problemàtiques diverses de col·lectius amb necessitats específiques.

Així, es proposen majors possibilitats per a la reconversió de locals en habitatges de preu limitat, es clarifica que es pot fer el canvi d’ús a residencial de qualsevol local que no tengui actualment aquest ús, i s’amplia l’abast de la mesura que permet l’aprofitament de terrenys destinats a equipaments públics i privats per construir nous habitatges.

El Decret llei preveu que es pugui fer un canvi d’ús d’aquestes parcel·les quan encara no s’hagin desenvolupat els equipaments, i amb la Llei també s’hi podran construir habitatges a terrenys que disposin d’un equipament en funcionament si la parcel·la té una edificabilitat romanent; és a dir, si el planejament municipal ja permetia majors actuacions d’edificació (per exemple, construir més plantes o a un altre edifici a la mateixa parcel·la). En qualsevol cas, sense reduir la superfície destinada a l’equipament.

Una altra de les novetats, que s'ha negociat entre els grups parlamentaris, és fer una reserva de més habitatge per a joves: a les noves promocions de 10 o més habitatges de preu limitat, o a les actuacions de reconversió d’establiments turístics en habitatges de preu limitat, s’haurà de reservar almenys un 30 % d’aquests habitatges a persones joves menors de 35 anys.

Així mateix, s'incorporen diverses mesures per facilitar alternatives d’habitatge i allotjament a determinats col·lectius de treballadors. D'una banda, es planteja una nova iniciativa, en l'àmbit de salut i educació, per oferir un allotjament temporal mitjançant convenis amb establiments turístics, amb suport del Govern (fins a 400 euros mensuals) al personal estatutari sanitari i al personal docent de l’ensenyament públic no universitari de la Comunitat Autònoma que hagi de prestar servei a places de difícil o molt difícil cobertura a les illes d’Eivissa i Formentera.

De l’altra, a totes les illes, per a facilitar l’accés a l’habitatge als treballadors del sector turístic, es permet la possibilitat del canvi d’ús a residencial de parcel·les que tinguessin l’ús d’allotjament turístic en la qualificació urbanística i que es trobin vacants, per poder aprofitar aquests terrenys per construir edificacions d’ús residencial comunitari, i allotjaments amb espais comuns complementaris. En aquest cas, els ajuntaments també podran aprovar la regulació de la mesura.

A més, les actuacions que possibiliten l’increment d’alçàries queden regulades de forma més específica i segons les alçades del front de carrer. Així mateix, es proposa una disposició que regula les condicions d’habitabilitat dels allotjaments de dotació i dels allotjaments amb espais comuns complementaris (coliving i cohousing).

Durant la tramitació parlamentària, en la fase d'esmenes dels grups, també s'ha treballat la incorporació d'altres mesures, com la regulació dels requisits per exercir l'activitat dels agents immobiliaris i la creació del registre oficial d'agents immobiliaris de les Illes Balears.