14 novembre 2019 <10aL>Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació gestionarà un pressupost total de 122,8 milions d’euros el 2020 NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació gestionarà un pressupost total de 122,8 milions d’euros el 2020

El 40% dels comptes de la Conselleria provenen de fons propis de la Comunitat, una xifra molt superior a la mitjana d'altres comunitats

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació gestionarà per a l’any 2020 un pressupost total de 122,8 milions d’euros. Els comptes del departament dirigit per la consellera Mae de la Concha preveuen 37,7 milions d’euros de fons propis de la Conselleria, als quals s’han d’afegir 10 milions més procedents de l’impost de turisme sostenible (ITS). D’altra banda, el FOGAIBA, ens instrumental inscrit a la Conselleria, gestionarà 98,6 milions d’euros, dels quals 53,4 provenen de la PAC i la Política Pesquera Comuna i 21,7 són romanents acumulats de la Conselleria. Per la seva banda, l’altre ens adscrit a la Conselleria, SEMILLA, hi aportarà i gestionarà 10,1 milions d’euros.

 Els comptes per a l’any 2020 es distribueixen, per capítols, de la manera següent: 1,3 milions d’euros per a despesa corrent, 15,2 milions d’euros per a transferències corrents, 4,7 milions d’euros per a inversions i 16,5 milions d’euros per a transferències de capital.

 Cal destacar l’esforç i el compromís del Govern de les Illes Balears amb el sector primari, ja que el 40 % dels comptes de la Conselleria provenen de fons propis de la Comunitat, mentre que la mitjana de les comunitats autònomes se situa en el 18 %.

 Per àrees, la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural executarà tres programes: el d’Investigació i Formació del Sector Agrari, el d’Infraestructures de Regadiu i el de Foment de l’Agricultura. En conjunt, suposen al voltant de 35 milions d’euros. El pressupost destinat al Programa d’Investigació i Formació del sector agrari és de 421 mil euros, que es destinaran a tasques d’investigació de varietats i cultius. L’altre programa, el d’Infraestructures de Regadiu, tindrà un pressupost d’1,2 milions d’euros, que es destinaran a obres de millora, manteniment i, en alguns casos, a l’ampliació dels sistemes de regadiu existents. Aquesta partida és molt important, ja que a les Balears la superfície agrària útil en regadiu és d’entre un 4 i un 5 %, mentre que la mitjana de les regions mediterrànies és d’un 22 %. El tercer programa, el referit a Foment de l’Agricultura, consta de quatre subprogrames: Foment del Sector Agropecuari (31 milions d’euros, 22 milions dels quals els gestionarà FOGAIBA i 9 milions d’euros, SEMILLA); Ramaderia (564 mil euros); Qualitat Alimentària (60 mil euros), i Agricultura (1,4 milions d’euros). Aquesta direcció general disposarà, a més, de 8,3 milions d’euros per a tres projectes provinents de l’ITS.

 La Direcció General de Pesca i Medi Marí comptarà amb dos programes: el de Recursos Marins i el d’Ordenació del Sector Pesquer. El primer té un pressupost de 501 mil euros, i el segon, de 266 mil euros. Un dels projectes prevists per a aquesta direcció general per al 2020 serà el d’establir un control i registre de la pesca recreativa, ja que es desconeix quin és l’esforç pesquer real que duen a terme les 42 mil llicències actuals. Aquesta direcció general, a banda, compta amb els doblers provinents del Programa Operatiu de Pesca, finançat pel FEMP i el Ministeri, i un milió d’euros per a dos projectes amb fons que provenen de l’ITS.

 La Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària s’estructurarà en dos programes: el de Polítiques Alimentàries i el de Promoció i Regulació de Mercats Locals. S’hi destinen 80 mil euros, als quals s’han de sumar 750 mil euros per a dos projectes provinents del fons de l’ITS. El pressupost de la Direcció General es destinarà a l’elaboració d’una guia de compra pública, un estudi sobre l’alimentació a les Balears, un pla pilot d’alimentació a les escoles i la reivindicació dels mercats com a patrimoni immaterial, entre d’altres.

 El FOGAIBA és un dels dos ens instrumentals adscrits a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. El seu pressupost ascendeix a 98,6 milions d’euros, dels quals 21,7 milions són romanents disponibles. La previsió per al 2020 és pagar totes i cada una de les ajudes pendents, així com convocar totes les línies de suport necessàries. Això fa referència a ajudes del Pla de Desenvolupament Rural (PDR), tant les que són 100 % del pressupost de la CAIB com les cofinançades entre CAIB, FEADER i el Ministeri d’Agricultura, les ajudes de l’Organització Comuna de Mercat i les estatals a l’agricultura i la ramaderia.

 SEMILLA és l’altre ens adscrit a la Conselleria. Per a l’any 2020, gestionarà 10,1 milions d’euros. L’ens elaborarà un procés de Planificació Estratègica per tal de poder donar millor resposta a l’objectiu d’investigació i formació en sector agrari i de la pesca. SEMILLA s’encarrega, entre altres funcions, del control del rendiment lleter i la qualitat de la llet, de millorar la producció ramadera, de les estadístiques agràries i pesqueres, de la promoció agroalimentària o de la sanitat vegetal.

 Finalment, la Secretaria General disposarà d’un programa que té previst un pressupost d’1,3 milions d’euros. Aquest departament s’encarrega de distribuir els recursos humans, tècnics i econòmics de la Conselleria.

 Els pressuposts prevists de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació per a l’any 2020 suposen un compromís clar amb el sector primari. A més, garanteixen les actuacions i els projectes necessaris per a aquest sector, així com la convocatòria de les línies d’ajuda necessàries.

 

D’altra banda, l’any que ve s’impulsaran un seguit d’actuacions que no requereixen un esforç pressupostari extra, com són les negociacions de la futura PAC, que inclou la negociació del Règim Especial Agrari per a les Balears; la participació en el proper Programa Operatiu de Pesca i l’aplicació de reglaments de la política pesquera comuna; el desenvolupament del reglament de la Llei agrària; la posada en marxa del servei d’informació i control de la cadena alimentària o l’auditoria dels sistemes de regadiu que hi ha a les Balears.