10 desembre 2018
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
El Govern estableix la nova reserva marina de Tagomago amb una superfície de 3.756 hectàrees i una zona de reserva integral de pesca NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
El Govern estableix la nova reserva marina de Tagomago amb una superfície de 3.756 hectàrees i una zona de reserva integral de pesca
Les Balears assoleixen les 63.500 hectàrees protegides per reserves marines
El Consell de Govern aprovarà, el proper divendres 14 de desembre, el Decret pel qual s’estableix la reserva marina de la costa nord-est d’Eivissa-Tagomago. Així ho ha anunciat, aquest dilluns, el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, en una roda de premsa conjunta amb el president del Consell d’Eivissa, Vicent Torres.
La nova reserva marina comprèn 3.756 hectàrees, entre la punta des Jonc, s’Argamassa i les aigües interiors que limiten amb l’illot de Tagomago. Aquesta àrea marina presenta un valor ecològic i pesquer considerable. La creació de la nova reserva produirà un increment substancial de les poblacions de peixos comercials dins els límits i els voltants d’aquesta. Això afavorirà el sector pesquer artesanal d’Eivissa i les activitats econòmiques relacionades amb l’observació dels peixos i la pesca recreativa de superfície.
En aquest sentit, cal recordar que la iniciativa de crear una reserva marina a la zona parteix de la Confraria de Pescadors d’Eivissa, que va comptar amb el suport del Consell Insular. La institució va encomanar un estudi científic que va confirmar que l’àrea que ara es protegeix té una importància capital per a la flota d’arts menors d’Eivissa i inclou una sèrie de “punts calents” de biodiversitat marina on coincideixen l’activitat pesquera professional, la recreativa i altres activitats econòmiques, en particular el busseig turístic.
L’estudi científic assenyala també que les captures de pesques experimentals són significativament més baixes que les de la reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera, tot i que les localitats mostrejades presenten característiques ambientals similars.
Per tal de recuperar poblacions de peixos properes a les potencials, és necessari, per tant, regular-hi les activitats que s’hi practiquen per garantir la conservació de la riquesa biològica i dels recursos marins vius.
Cal afegir que l’àrea té una gran diversitat de comunitats d’algues, així com importants praderies de posidònia que, lligat a l’estructura del fons marí, fan que aquesta tengui unes possibilitats de recuperació realment engrescadores.
Dins la reserva marina s’estableix una zona de reserva integral, sense cap tipus de pesca, en una àrea de 250 ha a l’entorn de la llosa del Figueral. Aquesta zona s’estableix seguint les recomanacions de l’estudi científic que la defineix com un “punt calent” de biodiversitat favorable a la concentració d’espècies depredadores, com el déntol, la cirviola o les diferents espècies d’anfós, entre d’altres. Aquestes poblacions experimentaran un gran desenvolupament en absència de pesca, atès que s’afavorirà la preservació i regeneració dels recursos marins de la zona.
Quan el Decret entri en vigor, a les Illes Balears hi haurà unes 63.500 hectàrees protegides per reserves marines. En aquesta legislatura s’ha constituït la Reserva Marina del Freu de sa Dragonera, amb 708 hectàrees, i la Reserva de la Punta de sa Creu, a Formentera, amb 1059 hectàrees. Així mateix, s’han modificat les normatives de les reserves marines del Llevant de Mallorca i dels Freus d’Eivissa i Formentera, i s’ha retornat la protecció màxima a s’Espardell. D’altra banda, actualment es tramita la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire, a Menorca.
Durant la roda de premsa, el director general de Pesca i Medi Marí, Joan Mercant, ha presentat l’aplicació mòbil “El diari de pesca recreativa”. Es tracta d’un projecte finançat amb fons de l’impost de turisme sostenible (ITS) que facilita la declaració de les captures obtingudes en una reserva marina. L’aplicació també conté informació d’interès per als pescadors, com les talles mínimes dels peixos, les limitacions de captura o les espècies no capturables. A més, permetrà al pescador disposar d’un registre històric de les seves sortides i les captures obtingudes.
Actualment, l’aplicació només funciona per a les reserves marines del Llevant de Mallorca i de la Punta de sa Creu, a Formentera. Un cop s’aprovi el Decret que estableix la nova reserva marina de la costa nord-est d’Eivissa-Tagomago, aquesta serà incorporada immediatament a l’aplicació. La resta de reserves marines de les Illes Balears s’hi aniran incorporant de manera progressiva. L’ús de l’aplicació és voluntari i, per tant, es manté l’opció de seguir fent les declaracions de captures en paper.
La nova reserva marina comprèn 3.756 hectàrees, entre la punta des Jonc, s’Argamassa i les aigües interiors que limiten amb l’illot de Tagomago. Aquesta àrea marina presenta un valor ecològic i pesquer considerable. La creació de la nova reserva produirà un increment substancial de les poblacions de peixos comercials dins els límits i els voltants d’aquesta. Això afavorirà el sector pesquer artesanal d’Eivissa i les activitats econòmiques relacionades amb l’observació dels peixos i la pesca recreativa de superfície.
En aquest sentit, cal recordar que la iniciativa de crear una reserva marina a la zona parteix de la Confraria de Pescadors d’Eivissa, que va comptar amb el suport del Consell Insular. La institució va encomanar un estudi científic que va confirmar que l’àrea que ara es protegeix té una importància capital per a la flota d’arts menors d’Eivissa i inclou una sèrie de “punts calents” de biodiversitat marina on coincideixen l’activitat pesquera professional, la recreativa i altres activitats econòmiques, en particular el busseig turístic.
L’estudi científic assenyala també que les captures de pesques experimentals són significativament més baixes que les de la reserva marina dels Freus d’Eivissa i Formentera, tot i que les localitats mostrejades presenten característiques ambientals similars.
Per tal de recuperar poblacions de peixos properes a les potencials, és necessari, per tant, regular-hi les activitats que s’hi practiquen per garantir la conservació de la riquesa biològica i dels recursos marins vius.
Cal afegir que l’àrea té una gran diversitat de comunitats d’algues, així com importants praderies de posidònia que, lligat a l’estructura del fons marí, fan que aquesta tengui unes possibilitats de recuperació realment engrescadores.
Dins la reserva marina s’estableix una zona de reserva integral, sense cap tipus de pesca, en una àrea de 250 ha a l’entorn de la llosa del Figueral. Aquesta zona s’estableix seguint les recomanacions de l’estudi científic que la defineix com un “punt calent” de biodiversitat favorable a la concentració d’espècies depredadores, com el déntol, la cirviola o les diferents espècies d’anfós, entre d’altres. Aquestes poblacions experimentaran un gran desenvolupament en absència de pesca, atès que s’afavorirà la preservació i regeneració dels recursos marins de la zona.
Quan el Decret entri en vigor, a les Illes Balears hi haurà unes 63.500 hectàrees protegides per reserves marines. En aquesta legislatura s’ha constituït la Reserva Marina del Freu de sa Dragonera, amb 708 hectàrees, i la Reserva de la Punta de sa Creu, a Formentera, amb 1059 hectàrees. Així mateix, s’han modificat les normatives de les reserves marines del Llevant de Mallorca i dels Freus d’Eivissa i Formentera, i s’ha retornat la protecció màxima a s’Espardell. D’altra banda, actualment es tramita la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire, a Menorca.
Durant la roda de premsa, el director general de Pesca i Medi Marí, Joan Mercant, ha presentat l’aplicació mòbil “El diari de pesca recreativa”. Es tracta d’un projecte finançat amb fons de l’impost de turisme sostenible (ITS) que facilita la declaració de les captures obtingudes en una reserva marina. L’aplicació també conté informació d’interès per als pescadors, com les talles mínimes dels peixos, les limitacions de captura o les espècies no capturables. A més, permetrà al pescador disposar d’un registre històric de les seves sortides i les captures obtingudes.
Actualment, l’aplicació només funciona per a les reserves marines del Llevant de Mallorca i de la Punta de sa Creu, a Formentera. Un cop s’aprovi el Decret que estableix la nova reserva marina de la costa nord-est d’Eivissa-Tagomago, aquesta serà incorporada immediatament a l’aplicació. La resta de reserves marines de les Illes Balears s’hi aniran incorporant de manera progressiva. L’ús de l’aplicació és voluntari i, per tant, es manté l’opció de seguir fent les declaracions de captures en paper.