Experts internacionals valoren positivament la tasca de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca en el control de l'ús de pesticides NNota Informativa

La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i la Universitat de les Illes Balears han acollit aquesta setmana un curs de formación sobre l'impacte dels pesticides sobre la salut en el que han participat professionals i experts d'arreu del món. En la jornada celebrada a la Conselleria, centrada en la seguretat alimentària i ambiental, experts en diferents disciplines, que han explicat els efectes de determinats productes utilitzats en agricultura i a nivell domèstic per a control d'insectes, vegetació, fongs i com a fertilitzants, han lloat la feina de formació i de difusió de les mesures preventives per part de la Conselleria així com l'esforç dels pagesos en aquest sentit.

L'epidemiòleg ambiental i ocupacional, Michael Alavanja, reconegut especialment pels seus més de 30 anys de investigació a l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units sobre la relació de cert tipus de càncer altament freqüents en pagesos i l'ús d'aquests productes, ha insistit en la necessitat d'aplicar el principi de precaució en l'ús de tots aquests productes, de controlar les dosis que s'alliberen al medi i de que qui ho fa prengui totes les mesures de prevenció per evitar intoxicar-se. I és que des de mitjans del segle XX, la humanitat ha introduit una sèrie de composts químics, sintetizats artificialment, que no existien abans a la natura i, com ha explicat aquest expert, “fins que no ha transcorregut un període llarg de temps no se'n poden conèixer tots els seus mecanismes d'acció i efectes sobre els éssers vius, ni tampoc els detalls de la seva degradació”.

A les Illes Balears els pagesos, per a la compra i aplicació d'aquests productes, han de comptar amb un carnet que acredita que compten amb una formació específica i a més, es porta un registre dels productes adquirits per cada titular del carnet. Són algunes de les mesures de seguiments dels productes aplicats a la nostra comunitat que han explicat la directora general de Salut Pública, María Ramos, i el cap de servei d'Agricultura, Andreu Juan, així com també han exposat la tasca que es fa des del Govern de foment de l'ús racional d'aquests productes o els sistemes de producció d'aliments que en prescindeixen. Una propera passa seria informatitzar aquesta informació, per tal de poder veure les tendències en els seus usos i millorar-ne el seguiment, donat que AEPLA, l’Associació Espanyola de Fabricants de Fitosanitaris, ha deixat de detallar les dades de comercialització i ús d’aquests plaguicides i fertilitzants a nivell de comunitats autònomes.

Segons els experts, tot i que queda molta feina per fer, s'estan fent grans avenços en l'ús agrícola, però la situació és més complicada pel que fa al consum domèstic. A nivell particular s’utilitzen quantitats importants d’aquests productes; per a l’eliminació i prevenció d’insectes i fongs a les cases, sobre els animals domèstics, sobre els nostres propis cabells i als jardins, on a més també s’hi fan servir productes fertilitzants i herbicides. La relació entre l’exposició a determinats grups d’aquests productes i el desenvolupament de certs tipus de càncer ha estat demostrada i els productes s’han retirat del mercat, en els casos de la resta de productes, les investigacions continuen.

A banda dels seus efectes en la salut, també s'han analitzats els efectes sobre el medi ambient. Part dels productes aplicats acaben a l'aire, als aqüífers i als torrents i rius i d'allà a la mar, amb efectes sobre la posidònia, sobre el marisc, etc i provocant pèrdues econòmiques importants. Aquest és l'anàlisi que n'ha fet el catedràtic de la Universitat de Lisboa i expert de la Comissió Europea en monitoreig de contaminacions per hidrocarburs, PCBs i plaguicides, Fernando Carvalho, que ha exposat les conseqüències que aquests productes tenen sobre el medi i també sobre d'altres activitats econòmiques. També ha destacat que, si bé a nivell local s’estan fent esforços per reduir-ne l’ús en el sector agrari, la deslocalització de la producció d’aliments a països on aquestes mesures no són d’obligat compliment deixa a les seves poblacions altament exposades i a més, fora dels estudis epidemiològics, a més, considera que tenen un gran pes sobre la contaminació global i el mateix passa amb les contaminacions urbanes a les que cada habitant hi té una petita contribució.