18 d’abril 2017
| <9ªL> Conselleria de Treball, Comerç i Indústria
La proliferació de convenis d'empresa causa una devaluació salarial del 20,3% en el sector de la neteja a les Illes Balears NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
La proliferació de convenis d'empresa causa una devaluació salarial del 20,3% en el sector de la neteja a les Illes Balears
Des del 2012 fins el present, 1.133 treballadores han quedat fora del conveni col·lectiu sectorial, segons l’estudi presentat avui a la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria.
La reforma laboral aprovada el 2012 ha comportat un increment de convenis d'empresa en el sector de la neteja, en detriment del conveni sectorial , fet que ha causat una caiguda dels salaris a les Illes Balears i que mostra una devaluació del 20,3%. Aquesta és una de les principals conclusions presentades avui pel conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, en el marc de la presentació de l’estudi ‘Impacte de la Reforma Laboral 2012 a Balears: El cas de les empreses de neteja’.
Segons aquesta anàlisi, que ha elaborat la Unitat de seguiment de la Qualitat de l’Ocupació (USQO), el salari d’una treballadora que s’acull a un conveni d’empresa és 200 euros inferior a una que està emparada pel conveni col·lectiu sectorial a les Illes Balears.
L’objecte de l’estudi és explorar les conseqüències que ha tingut la reforma laboral de 2012 sobre la negociació col·lectiva en l'àmbit del sector de la neteja a les Illes Balears, i la manera com el canvi normatiu ha afectat les condicions laborals dels treballadors i treballadores en permetre la poliferació de convenis d’empresa enfront al conveni col·lectiu sectorial, ha explicar Negueruela, que ha comparegut acompayat per la directora general de Treball, Economia Social i Salut Laboral, Isabel Castro, i del director general d'Economia i Ocupació, Llorenç Pou.
Pitjors condicions laborals
Després de l’aprovació de la reforma laboral de 2012 s'ha passat d'un sol conveni d'empresa, a 9 en el 2013 i a 13 durant el 2017. Així, el nombre de treballadores que han quedat fora de l’empara del conveni col·lectiu sectorial de neteja és de 1.133 a les Illes Balears.
L’informe analitza un sector altament feminitzat com és el de la neteja, on el 73% de les persones ocupades són dones; un sector on els costos principals són, essencialment, els salaris dels seus treballadors. La investigació identifica que en el sector de la neteja es dóna una proliferació de convenis d'empresa en pitjors condicions laborals que en els sectorials, desigualtat en les condicions laborals dins del sector i casos d'empreses que basen la seva competitivitat en la devaluació salarial. "La competència entre empreses s'ha donat per la via de la devaluació salarial i la precarització dels seus treballadors i treballadores", en paraules del conseller.
De fet, aquest tipus de conveni d’empresa frega actualment el Salari Mínim Interprofesional, ja que la diferència és de només el 6,5%, és a dir, 46 euros, quan en el 2011 els salaris en els convenis d’empresa eren un 50% més que el SMI. En definitiva, "s'ha perdut l'equilibri negociador entre l'empresari i els representants dels treballadors. Prova d'això és que 5 dels 13 convenis d'empresa analitzats s'han negociat amb sol delegat de personal i s'han pactat en condicions per sota del sectorial ", ha afegit Negueruela.
Clàusules Socials a la contractació pública
Tot i no tenir competències legislatives en l'àmbit laboral, el Govern ha impulsat mesures per pal·liar els efectes negatius de la reforma laboral. En aquest sentit, l’any 2016 va impulsar la inclusió de Clàusules Socials de caràcter laboral. D'aquesta manera, l'administració autonòmica ja exigeix l'aplicació del Conveni Col·lectiu Sectorial en totes les seves contractacions. El primer contracte que s'ha beneficiat d'aquestes Clàusules Socials és el de neteja als Serveis Ferroviaris de Mallorca. El conseller ha reclamat a més que l’Estat derogui la reforma laboral.
Segons aquesta anàlisi, que ha elaborat la Unitat de seguiment de la Qualitat de l’Ocupació (USQO), el salari d’una treballadora que s’acull a un conveni d’empresa és 200 euros inferior a una que està emparada pel conveni col·lectiu sectorial a les Illes Balears.
L’objecte de l’estudi és explorar les conseqüències que ha tingut la reforma laboral de 2012 sobre la negociació col·lectiva en l'àmbit del sector de la neteja a les Illes Balears, i la manera com el canvi normatiu ha afectat les condicions laborals dels treballadors i treballadores en permetre la poliferació de convenis d’empresa enfront al conveni col·lectiu sectorial, ha explicar Negueruela, que ha comparegut acompayat per la directora general de Treball, Economia Social i Salut Laboral, Isabel Castro, i del director general d'Economia i Ocupació, Llorenç Pou.
Pitjors condicions laborals
Després de l’aprovació de la reforma laboral de 2012 s'ha passat d'un sol conveni d'empresa, a 9 en el 2013 i a 13 durant el 2017. Així, el nombre de treballadores que han quedat fora de l’empara del conveni col·lectiu sectorial de neteja és de 1.133 a les Illes Balears.
L’informe analitza un sector altament feminitzat com és el de la neteja, on el 73% de les persones ocupades són dones; un sector on els costos principals són, essencialment, els salaris dels seus treballadors. La investigació identifica que en el sector de la neteja es dóna una proliferació de convenis d'empresa en pitjors condicions laborals que en els sectorials, desigualtat en les condicions laborals dins del sector i casos d'empreses que basen la seva competitivitat en la devaluació salarial. "La competència entre empreses s'ha donat per la via de la devaluació salarial i la precarització dels seus treballadors i treballadores", en paraules del conseller.
De fet, aquest tipus de conveni d’empresa frega actualment el Salari Mínim Interprofesional, ja que la diferència és de només el 6,5%, és a dir, 46 euros, quan en el 2011 els salaris en els convenis d’empresa eren un 50% més que el SMI. En definitiva, "s'ha perdut l'equilibri negociador entre l'empresari i els representants dels treballadors. Prova d'això és que 5 dels 13 convenis d'empresa analitzats s'han negociat amb sol delegat de personal i s'han pactat en condicions per sota del sectorial ", ha afegit Negueruela.
Clàusules Socials a la contractació pública
Tot i no tenir competències legislatives en l'àmbit laboral, el Govern ha impulsat mesures per pal·liar els efectes negatius de la reforma laboral. En aquest sentit, l’any 2016 va impulsar la inclusió de Clàusules Socials de caràcter laboral. D'aquesta manera, l'administració autonòmica ja exigeix l'aplicació del Conveni Col·lectiu Sectorial en totes les seves contractacions. El primer contracte que s'ha beneficiat d'aquestes Clàusules Socials és el de neteja als Serveis Ferroviaris de Mallorca. El conseller ha reclamat a més que l’Estat derogui la reforma laboral.