La presidenta Armengol es reuneix amb la vicepresidenta Calviño per avançar en els nous projectes de Balears lligats a la ciència, la innovació i la digitalització a finançar amb els nous fons europeus NNota Informativa

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha mantingut una reunió, mitjançant videoconferència, amb la vicepresidenta tercera del Govern d'Espanya i ministra d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, per avançar en els projectes de les Illes Balears a finançar amb els nous fons europeus del mecanisme de Recuperació i Resiliència del paquet financer Next Generation EU.

La presidenta Armengol, acompanyada de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i del director general de Fons Europeus, Félix Pablo, ha abordat durant la trobada l’estat del procés de canalització dels nous fons europeus i diversos projectes en els quals treballa el Govern lligats a la ciència, la innovació i la digitalització i d’impuls de la diversificació econòmica de les Balears, així com a la modernització dels sectors productius i la millora de la competitivitat de les empreses de les illes.

D’una banda, s’ha tractat la creació d’un pol de recerca biomèdica, innovació i digitalització a l’àmbit de la salut, entre d’altres. Aquest projecte planteja la consolidació d’un sector ja incipient a les illes en torn a la recerca, la salut, la física i la computació de dades, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, el Parc Bit, empreses dels sectors tecnològic i biomèdic, els clústers sectorials, grups de recerca, institucions de referència a aquest àmbit a nivell estatal i el propi sistema de salut de les Balears, i amb el qual es planteja un conjunt d’accions en aquest àmbit.

Aquest nou pol de recerca i innovació biomèdica i sanitària, d’impacte a totes les illes, aplega inversions i actuacions per import de 163 milions d’euros a través de diversos projectes, com una incubadora d'empreses biotecnològiques; nous centres d'intel·ligència artificial, tractament de dades, computació i imatge, i física gravitacional; nous espais per a empreses i institucions de recerca al Parc Bit i la creació d’espais similars a la resta d’illes; un pla d’incentius a l’activitat de R+D+i empresarial, o  un fons de capital risc per al desenvolupament del sector.

Així mateix, es planteja l’articulació d’aquests eixos estratègics amb el nou Pol de recerca i innovació marina Moll Bit, ja en fase de desenvolupament. Aquest projecte al Moll Vell de Palma es completarà amb projectes a totes les illes i és una aposta per situar les Balears com a referència en innovació i sostenibilitat a l’àmbit de la nàutica i amb prioritats com la regeneració de les nostres costes.

D’altra banda, la presidenta Armengol també ha analitzat amb la vicepresidenta Calviño les millors opcions per facilitar la modernització dels sectors productius de les Balears, amb especial atenció a les petites i mitjanes empreses i la seva digitalització per tal d’aconseguir una millora de la seva competitivitat i generar la captació de nous clients mitjançant nous models complementaris de comercialització. Així mateix, el Govern ha traslladat la importància d’avançar en polítiques fiscals que augmentin la competitivitat de les empreses de les illes i accelerar la recuperació.

El Govern de les Illes Balears treballa de manera conjunta des de l’inici de l’estiu passat amb la resta d’administracions de les illes –consells insulars i ajuntaments- i els principals agents econòmics i socials en els projectes que es defensaran perquè el Govern d’Espanya els incorpori en el Pla estatal de Recuperació i Resiliència que s’haurà de remetre a la Comissió Europea. Les tres línies de treball a les quals es treballa incideixen en la transició energètica, la reactivació econòmica i la cohesió social.

El punt de partida del programa balear per a accedir als nous fons europeus neix de l’ampli consens social i polític en torn al Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears, signat l’1 de juliol passat entre administracions i agents socials, empresarials i polítics, i el qual preveu inversions per abordar el triple objectiu del fons Next Generation de protecció davant la pandèmia i els seus efectes socials i econòmics, la reactivació de l’economia i l’ocupació i l’impuls de reformes estructurals que millorin el model econòmic i social.

300 milions per a Balears dels fons REACT-EU

Del nou fons europeu, a més de la feina conjunta relativa als projectes que aniran a càrrec del mecanisme de Recuperació i Resiliència, les Balears ja tenen assignats 300 milions d’euros a través de l’altre instrument del fons, el mecanisme REACT-EU, d’Ajuda a la Recuperació per a la Cohesió dels Territoris d’Europa. Aquests recursos de REACT-EU —a ingressar entre 2021 i 2022 i amb termini d'execució fins al 2023— permetran finançar, entre d’altres, inversions en l'àmbit de l'educació, la sanitat i els serveis socials, polítiques d'ocupació i mesures per a la recuperació de l'economia i l'ocupació. Aquesta assignació situa les Balears com a segona comunitat autònoma en termes de recursos per càpita en el repartiment d’aquests nous fons, per sobre de la mitjana autonòmica en ingressos per habitant.