17 gener 2019
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
La primera revisió en nou anys de les ZEPA culmina amb l’ampliació en 11.775 hectàrees de les zones protegides NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
La primera revisió en nou anys de les ZEPA culmina amb l’ampliació en 11.775 hectàrees de les zones protegides
La Conselleria ha de garantir i potenciar les activitats agràries, ramaderes i cinegètiques existents
El Consell de Govern aprovarà, demà, previsiblement, 11.775 hectàrees noves de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) a les Illes Balears. Així ho ha avançat avui el conseller de Medi ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, que ha detallat que es declaren o se n’amplien onze: vuit a Mallorca, dues a Eivissa i una a Formentera, que representen un increment del 8,44% de les ZEPA en l’àmbit balear.
En concret, s’aproven les noves ZEPA que es detallen a continuació:
MALLORCA:
ZEPA Costa Nord-oest de Mallorca (560,83 ha)
ZEPA Maristany (43,85 ha)
ZEPA Pla de Vilafranca (1.732,72 ha)
ZEPA Pla des Blanquer (861,02 ha)
ZEPA Son Real (908,60 ha)
ZEPA Massís de Randa (2.142,06 ha)
EIVISSA:
ZEPA Illa den Calders (2,78 ha)
ZEPA Illeta de Cala Salada (0,69 ha)
FORMENTERA:
ZEPA Punta Prima (41,95 ha)
Les dues ZEPA ja existents que s’amplien, a l’illa de Mallorca, son les següents:
ZEPA sa Costera (Binis-Montcaire) (987,62 ha)
ZEPA Cap Enderrocat-Cap Blanc (4.493,36 ha)
A més de l’aprovació d’aquestes ZEPA, la conselleria de Medi ambient, Agricultura i Pesca complementarà l’estudi de valors ambientals de la ZEPA Cap Enderrocat-Cap Blanc per ampliar-la i potenciarà i garantirà les activitats agràries, ramaderes i cinegètiques existents a les ZEPA agràries del Pla de Vilafranca i el Pla des Blanquer. I és que és una necessitat completar la xarxa de ZEPA amb la protecció efectiva de les zones agrícoles de més interès ornitològic: l’avifauna lligada als usos agraris és precisament la que té una recessió més general en l’àmbit europeu i, en conseqüència, és convenient actuar en la protecció d’aquests agrosistemes, que ha d’incloure l’estímul del manteniment de pràctiques agràries.
Les ZEPA son un instrument que preveu la normativa europea i que tenen l’objectiu de garantir la protecció de determinades espècies d’aus. A les Illes Balears, la darrera revisió d’aquesta figura de protecció es va produir fa nou anys. Per tant, es considera convenient actualitzar-les tenint en compte l’avenç dels coneixements disponibles i els canvis sobrevinguts en la distribució d’aus a l’arxipèlag. La proposta beneficiarà, com a mínim, a 51 espècies d’aus.
Els criteris generals per a l’ampliació o modificació d’una ZEPA son els següents:
En primer lloc, la necessitat de completar la cobertura d’aquesta figura de protecció per a les espècies més amenaçades i escasses de les Illes Balears i, en concret, per al virot petit, espècia endèmica de l’arxipèlag i una de les més amenaçades d’Europa; l’àguila peixatera, el rapinyaire més escàs de l’Estat espanyol; el voltor negre, la gavina roja i el corb marí, espècies amenaçades qualificades com a vulnerables, i l’arpella cendrosa, escassíssima a Mallorca. Aquest criteri ha estat determinant per a la major part d’espais seleccionats.
També es compleix el compromís assumit amb la Unió Europea de qualificar com a ZEPA les zones de reproducció de la reintroduïda àguila coabarrada, recuperada amb el finançament europeu del programa LIFE. Algunes parelles s’han establert a ZEPA existents a la serra de Tramuntana, però en el cas del Pla de Mallorca, ho han fet al massís de Randa. D’altra banda, la importància de la Marina de Llucmajor com a zona d’assentament juvenil és determinant per a l’ampliació d’aquesta ZEPA.
En altres ocasions, el motiu de la declaració resideix en la necessitat de crear l’instrument de protecció d’espais de singularitat manifesta, com és el cas de les illes d’En calders i Cala Salada, o la petita zona humida de Maristany.
Finalment, cal destacar que la qualificació de ZEPA no comporta limitacions dels usos tradicionals i legítims del territori (i explícitament, els agraris, els forestals i els cinegètics). En aquest sentit cal recordar que, a les Illes Balears, ja hi ha devers 15.000 ha ZEPA on la caça tradicional no s’ha vist afectada. El mateix succeeix a les 8.000.000 Ha de ZEPA de l’Estat Espanyol.
Per a la redacció i aplicació dels plans de gestió es comptarà amb la participació de les entitats ambientals, agràries i cinegètiques de cada un dels espais.
Una vegada aprovada l’ampliació, demà, per Consell de Govern, es notificarà l’acord a les administracions estatals i europees, els consells insulars i els ajuntaments.
Amb l’ampliació de les ZEPA, ja s’han protegit més de 100.000 hectàrees a les Illes Balears durant la present legislatura. Aquesta xifra inclou la imminent ampliació del Parc Nacional marítimo-terrestre de Cabrera i la declaració de la reserva marina de l’Illa de l’aire, a Menorca prevista pel primer trimestre d’enguany.
En concret, s’aproven les noves ZEPA que es detallen a continuació:
MALLORCA:
ZEPA Costa Nord-oest de Mallorca (560,83 ha)
ZEPA Maristany (43,85 ha)
ZEPA Pla de Vilafranca (1.732,72 ha)
ZEPA Pla des Blanquer (861,02 ha)
ZEPA Son Real (908,60 ha)
ZEPA Massís de Randa (2.142,06 ha)
EIVISSA:
ZEPA Illa den Calders (2,78 ha)
ZEPA Illeta de Cala Salada (0,69 ha)
FORMENTERA:
ZEPA Punta Prima (41,95 ha)
Les dues ZEPA ja existents que s’amplien, a l’illa de Mallorca, son les següents:
ZEPA sa Costera (Binis-Montcaire) (987,62 ha)
ZEPA Cap Enderrocat-Cap Blanc (4.493,36 ha)
A més de l’aprovació d’aquestes ZEPA, la conselleria de Medi ambient, Agricultura i Pesca complementarà l’estudi de valors ambientals de la ZEPA Cap Enderrocat-Cap Blanc per ampliar-la i potenciarà i garantirà les activitats agràries, ramaderes i cinegètiques existents a les ZEPA agràries del Pla de Vilafranca i el Pla des Blanquer. I és que és una necessitat completar la xarxa de ZEPA amb la protecció efectiva de les zones agrícoles de més interès ornitològic: l’avifauna lligada als usos agraris és precisament la que té una recessió més general en l’àmbit europeu i, en conseqüència, és convenient actuar en la protecció d’aquests agrosistemes, que ha d’incloure l’estímul del manteniment de pràctiques agràries.
Les ZEPA son un instrument que preveu la normativa europea i que tenen l’objectiu de garantir la protecció de determinades espècies d’aus. A les Illes Balears, la darrera revisió d’aquesta figura de protecció es va produir fa nou anys. Per tant, es considera convenient actualitzar-les tenint en compte l’avenç dels coneixements disponibles i els canvis sobrevinguts en la distribució d’aus a l’arxipèlag. La proposta beneficiarà, com a mínim, a 51 espècies d’aus.
Els criteris generals per a l’ampliació o modificació d’una ZEPA son els següents:
En primer lloc, la necessitat de completar la cobertura d’aquesta figura de protecció per a les espècies més amenaçades i escasses de les Illes Balears i, en concret, per al virot petit, espècia endèmica de l’arxipèlag i una de les més amenaçades d’Europa; l’àguila peixatera, el rapinyaire més escàs de l’Estat espanyol; el voltor negre, la gavina roja i el corb marí, espècies amenaçades qualificades com a vulnerables, i l’arpella cendrosa, escassíssima a Mallorca. Aquest criteri ha estat determinant per a la major part d’espais seleccionats.
També es compleix el compromís assumit amb la Unió Europea de qualificar com a ZEPA les zones de reproducció de la reintroduïda àguila coabarrada, recuperada amb el finançament europeu del programa LIFE. Algunes parelles s’han establert a ZEPA existents a la serra de Tramuntana, però en el cas del Pla de Mallorca, ho han fet al massís de Randa. D’altra banda, la importància de la Marina de Llucmajor com a zona d’assentament juvenil és determinant per a l’ampliació d’aquesta ZEPA.
En altres ocasions, el motiu de la declaració resideix en la necessitat de crear l’instrument de protecció d’espais de singularitat manifesta, com és el cas de les illes d’En calders i Cala Salada, o la petita zona humida de Maristany.
Finalment, cal destacar que la qualificació de ZEPA no comporta limitacions dels usos tradicionals i legítims del territori (i explícitament, els agraris, els forestals i els cinegètics). En aquest sentit cal recordar que, a les Illes Balears, ja hi ha devers 15.000 ha ZEPA on la caça tradicional no s’ha vist afectada. El mateix succeeix a les 8.000.000 Ha de ZEPA de l’Estat Espanyol.
Per a la redacció i aplicació dels plans de gestió es comptarà amb la participació de les entitats ambientals, agràries i cinegètiques de cada un dels espais.
Una vegada aprovada l’ampliació, demà, per Consell de Govern, es notificarà l’acord a les administracions estatals i europees, els consells insulars i els ajuntaments.
Amb l’ampliació de les ZEPA, ja s’han protegit més de 100.000 hectàrees a les Illes Balears durant la present legislatura. Aquesta xifra inclou la imminent ampliació del Parc Nacional marítimo-terrestre de Cabrera i la declaració de la reserva marina de l’Illa de l’aire, a Menorca prevista pel primer trimestre d’enguany.