El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha comparegut, aquest dijous, davant la Comissió d’Hisenda del Parlament per a explicar els pressuposts de la Conselleria per a l’any vinent. Un exercici per al qual el departament disposarà de 143,3 milions d’euros, als quals cal sumar 10,5 milions provinents del fons de l’impost de turisme sostenible (ITS). Pel que fa al pressupost consolidat (suma del pressupost de la Conselleria i les empreses públiques restant-li les transferències internes), aquest serà de 211,9 milions d’euros.
L’adaptació de les Illes Balears a la crisi climàtica serà una de les grans prioritats de la Conselleria de cara al proper exercici. En aquest sentit, Mir ha assenyalat com a prioritàries les inversions vinculades al cicle de l’aigua, tot destacant que el pressupost consolidat per a les polítiques d’aigua el 2020 serà de gairebé 154 milions d’euros.
La Direcció General de Recursos Hídrics disposarà de 94 milions d’euros. D’aquests, 7,6 milions es destinaran al domini públic hidràulic. A través d’aquest programa, s’iniciarà l’actualització del Pla de Gestió de Risc d’Inundació (PGRI), que ha d’estar aprovat el 2022, amb la nova avaluació preliminar del risc d’inundació. S’iniciarà, també, la construcció de les noves estacions d’aforament a la xarxa hidrogràfica. A més, en aplicació de la Directiva marc de l’aigua, se seguirà l’avaluació de masses d’aigua (tant les costaneres com les continentals) i es continuarà la redacció del nou cicle del Pla Hidrològic de les Illes Balears (2021-2027).
El manteniment i el condicionament dels torrents obtindran un milió d’euros més que enguany, gràcies a l’aportació de l’ITS. En aquest sentit, Mir ha destacat diverses obres previstes, com la recuperació de la llera i adequació de la ribera del Torrent Gros, a Palma, o l’estabilització de marges i adequació ambiental del Torrent de Bunyola. Hi ha previstes, a més, actuacions de millora a punts conflictius de la xarxa hidrològica d’Eivissa, com la carretera de Vila a l’aeroport o la millora del drenatge del Torrent des Codolar, a Sant Josep.
Pel que fa a la partida per a abastament, aquesta arriba als 25 milions d’euros. En aquest àmbit, es preveuen obres com la remodelació de la tercera línia de la dessalinitzadora de Formentera o la construcció d’un bypass a Sóller que permetrà, entre altres millores, reduir la terbolesa de l’aigua que aporta la font de sa Costera.
El programa de sanejament i depuració d’aigües disposarà d’un total de 61,4 milions d’euros. Dins aquesta partida s’inclou el cànon de sanejament els doblers del qual seran destinats a l’execució de projectes que presentin els ajuntaments. Amb tot, s’han reservat 2,2 milions a EMAYA.
L’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) disposarà, per la seva banda, d’un pressupost de 91 milions d’euros. En aquest sentit, Mir ha destacat que la davallada de 4,3 milions en les obligacions de l’empresa pública pel que fa a l’amortització de préstecs i interessos i diversos projectes d’ITS per valor de 3,1 milions d’euros permetran incrementar les inversions.
D’entre les diverses obres previstes, Mir ha destacat la nova estació de bombeig (EBAR) des Migjorn Gran, la finalització de l’emissari submarí de Ciutadella, la substitució parcial de la xarxa de sanejament de Ciutadella Nord i millores en les depuradores d’Eivissa.
A banda, es preveu encomanar diversos projectes, com l’ampliació de les depuradores de Consell, Sineu, Felanitx, sa Pobla i es Mercadal. Finalment, també es preveu culminar el tractament i trasllat dels llots contaminats de l’antiga depuradora de Ferreries.
La Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat comptarà amb un pressupost de 34,7 milions d’euros, dos milions més que enguany. El conseller ha remarcat que un dels principals reptes en aquest àmbit serà continuar millorant l’aplicació del Decret per a la conservació de la posidònia, amb la finalització de la primera cartografia oficial de les praderies de les Illes Balears.
El projecte de cartografia d’hàbitats terrestres de les Illes Balears, amb un cost aproximat de 800.000 € permetrà tenir informació de tots els hàbitats de l’arxipèlag i millorar, així, la gestió dels espais naturals protegits i de la Xarxa Natura 2000. També es preveu millorar la tramitació telemàtica de les autoritzacions i permisos en els Espais Naturals Protegits, així com el seu entorn web. Es crearà la Xarxa de Parcs Naturals, que permetrà una millora de la imatge corporativa, renovació de la retolació i gestió de les xarxes socials de forma unificada.
La gestió d’espais naturals tindrà l’any que ve un pressupost de 3,6 milions, més de mig milió d’euros més respecte d’enguany. «Seguim, per tant, apostant fermament per la dignificació dels nostres espais naturals protegits», ha subratllat Mir.
Un dels projectes més destacats en aquesta àrea serà la redacció del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) del Parc Natural des Trenc-Salobrar de Campos, que regularà els usos en aquest espai, a la vegada que en potenciarà la conservació. Mir ha destacat, també, l’aprovació del PORN del Parc Natural de s’Albufera (que comportarà l’ampliació de l’espai protegit en un 20 %) i la redacció del PORN del Parc Natural de Llevant, que en multiplicarà la superfície per deu.
A banda, es preveu aprovar diversos plans de gestió de la Xarxa Natura 2000, com el de Serra Grossa (Eivissa), els Illots de Llevant (Eivissa) o la costa est de Menorca, que inclou el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) del Parc Natural de s’Albufera des Grau, «l’epicentre de la Reserva de la Biosfera de Menorca», segons ha destacat el conseller.
L’Institut Balear de la Natura (IBANAT) comptarà amb un pressupost de 21,7 milions d’euros. Aquesta partida va destinada a la prevenció i extinció d’incendis forestals, accions de gestió forestal i dels espais naturals protegits, gestió de les àrees recreatives, finques públiques i refugis i, finalment, educació ambiental i protecció d’espècies.
D’entre els projectes i les tasques a desenvolupar per part d’IBANAT, Mir ha destacat una nova temporada del servei d’informació i vigilància per a la conservació de la posidònia. A més, es manté el compromís amb la millora dels equipaments i s’adquirirà, entre d’altres, un camió forestal amb grua destinat a les tasques de prevenció d’incendis.
Mir ha enaltit la tasca feta per l’operatiu d’extinció d’incendis forestals aquesta temporada, però ha subratllat que no es pot abaixar la guàrdia. És per això, que la Conselleria «manté el compromís envers la planificació i gestió forestal, sobretot per impulsar la cultura de l’autoprotecció». Així, el pressupost de Planificació Forestal arriba als 5,1 milions, als quals cal sumar 456.000 € per tal d’executar el projecte ITS de tractament del combustible vegetal en punts estratègics de gestió, que se centrarà a reduir el potencial de possible generació i progressió de grans incendis forestals intervenint sobre l’estructura i densitat del combustible vegetal acumulat en els Punts Estratègics de Gestió, on s’han de dur a terme un conjunt d’actuacions prioritàries de silvicultura, d’acord amb els plans comarcals de defensa contra incendis forestals, que estableixen les Zones d’Alt Risc d’Incendi Forestal.
«Volem seguir potenciant que la prevenció és la solució, mentre que l’extinció és sols la resposta», ha afegit el conseller.
Mir ha destacat, també, el programa d’espècies silvestres, que obtindrà una dotació de 2,1 milions. D’aquests, 853.000 € els aportarà el projecte ITS de lluita contra les espècies invasores a les Pitiüses, que permetrà reforçar encara més tota la tasca de control d’ofidis executada des de 2016 amb grans resultats.
El Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) tindrà un pressupost d’1,1 milions d’euros, el més alt dels seus quinze anys d’història: «una mostra més de la importància que per a aquest Govern té la cura de la nostra biodiversitat i la recuperació d’exemplars malmesos d’espècies protegides que necessiten tractament», ha justificat el conseller.
Mir ha afegit que la Conselleria no només té cura dels animals, sinó també dels boscs i això es veu reflectit, segons ha assegurat, en el programa destinat a sanitat forestal, que compta amb un pressupost de 2,1 milions d’euros i que augmenta la despesa en un 17 % respecte de 2019. Entre els projectes que s’executaran, n’ha destacat un, finançat per l’ITS, que introduirà l’ús de noves tecnologies a la modernització forestal i que permetrà monitorar i avaluar l’estat sanitari de les masses forestals, desenvolupar un visor web i executar mesures de prevenció, control i lluita contra plagues i malalties.
La Direcció General de Territori i Paisatge inclourà un pressupost d’1,83 milions d’euros. D’aquests, 938.000 € es destinaran al Programa d’Ordenació del Territori i Urbanisme, que centrarà els esforços en el desenvolupament de les tasques preliminars per a la revisió de les Directrius d’ordenació territorial (DOT) i en Estratègia paisatgística.
El Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA) disposarà d’un pressupost de 921.500 €. Mir ha explicat que es posarà en marxa una sèrie de projectes amb els quals l’empresa pública es proposa «donar resposta a les demandes fetes per totes les administracions però també per part de col·legis professionals, tècnics, investigadors i ciutadans».
Entre aquests, ha destacat la finalització i publicació de la Base topogràfica de les Illes Balears a escala 1:5.000 actualitzada a 2018/2019. Això significarà, segons ha destacat, «tenir actualitzada la cartografia de totes les illes».
A més, es preveu poder posar en marxa el servei que permetrà a qualsevol usuari baixar tota la informació geogràfica pública de la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB). I és que, fins ara, segons ha recordat, la informació geogràfica o bé s’havia d’imprimir o bé s’havia de demanar al mateix SITIBSA. Ara, amb aquest projecte, es podrà descarregar gratuïtament. «L’accés a la informació cartogràfica i territorial de les Illes Balears ha de ser una fita prioritària», ha sentenciat el conseller.
En darrer lloc, Mir ha desglossat el pressupost de la Direcció General de Residus i Educació Ambiental, que comptarà amb 5,7 milions d’euros l’any 2020.
La implantació de la Llei de residus i sòls contaminats de les Illes Balears serà un dels pilars del departament per a l’any vinent, però Mir també ha destacat l’impuls que es preveu en l’economia social i circular, així com en la gestió sostenible dels residus turístics, un projecte finançat per l’ITS i que, l’any que ve, inclourà 1,5 milions d’euros, el doble que enguany.
L’ITS finançarà, a més, una prova pilot de sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos, el qual esdevindrà pioner a les Illes Balears. «Necessitam lluitar contra l’abandonament d’envasos, augmentar-ne la recollida selectiva, així com obtenir els materials d’una major qualitat», ha subratllat el conseller.
El Programa de Gestió de Residus comptarà amb un pressupost d’1’6 milions d’euros amb els quals, entre altres objectius, es crearà l’entitat pública empresarial Ens de Residus de les Illes Balears (ERIBA). Aquesta entitat tindrà entre els seus objectius la gestió del Fons de Prevenció i Gestió de Residus; la creació de l’Oficina de Prevenció de Residus, i altres actuacions en matèria de residus i sòls contaminats que li atribueixin els estatuts propis.
La Conselleria manté l’aposta per mantenir les subvencions destinades a ajuntaments per tal d’impulsar les instal·lacions necessàries per fomentar les polítiques de reciclatge i reutilització.
A banda de la implementació de la Llei de residus, es farà feina en altres normatives, com el projecte de decret per a la gestió de residus sanitaris (que es prepara conjuntament amb la Conselleria de Salut) o el Pla de Prevenció i Gestió de Residus Perillosos de les Illes Balears.
El Programa de Qualitat Ambiental i Sostenibilitat disposarà d’un pressupost per sobre del milió d’euros amb els quals es coordinaran accions de voluntariat per a la neteja del litoral, sobretot a zones sensibles. Mir ha destacat que la lluita contra els plàstics serà un eix d’acció principal durant la legislatura i, en aquest sentit, ha anunciat que l’any vinent entrarà en vigor un nou contracte perquè es pugui dur a terme el servei de neteja del litoral, pioner i únic a tota la Mediterrània.
A tall de conclusió, el conseller ha recordat que els de 2020 seran els pressuposts més socials de la història de la Comunitat, però que no deixaran de banda la conservació i la gestió correcta del medi ambient. Així, ha recordat que està pendent de firmar un conveni amb l’Estat, per valor de 200 milions d’euros, en matèria d’inversions en el cicle de l’aigua «que no defallirem a reclamar». El conseller ha afegit que també pensa reclamar un nou conveni de conservació i manteniment de torrents perquè l’Estat se’n faci càrrec en part.
Finalment, pel que fa a la relació amb el govern central, ha destacat que la reclamació de les competències en matèria de costes serà prioritària. «Consideram que és totalment insostenible que una franja territorial tan important i estratègica com és la costa sigui gestionada des de Madrid», ha sentenciat.