Els 14 HPO de Life Reusing Posidònia de Sant Ferran reben el Premi d'Arquitectura Espanyola 2019 NNota Informativa

Ahir, dijous dia 28 de novembre, el conseller de mobilitat i habitatge, Marc Pons, acompanyat per la directora gerent de l'IBAVI, Cristina Ballester i Carles Oliver Barceló com a representant de l'equip tècnic de l'IBAVI, varen assistir a la celebració de la Nit de l'Arquitectura on varen recollir el Premi de l'Arquitectura Espanyola 2019 que atorga el Consejo Superior de Arquitectos de España.

Aquest premi dóna a conèixer públicament la qualitat de les obres d'arquitectura que es realitzen a l'Estat espanyol i s'atorga en caràcter biennal. En aquest cas, el jurat no només va tenir en compte els valors arquitectònics sinó també que aquest projecte ha tengut com a referència els objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de l'ONU.

El conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons va voler expressar l'enhorabona als arquitectes de l'IBAVI d'aquesta manera: "Enhorabuena a todos los que desde el principio pensasteis que era posible y lo hicisteis realidad. Hemos demostrado que es posible innovar y crear viviendas sostenibles y sociales. Gracias a nuestros trabajadores del IBAVI por hacerlo realidad y gracias CSCAE por reconocerlo".

Life Reusing Posidònia de Sant Ferran (Formentera) anteriorment també ha estat premiat en la catorzena Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i finalista en l'onzena Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme (BIAU), Life Reusing Posidònia són 14 habitatges de protecció pública en règim de lloguer situades en el municipi de Sant Ferran, a l'illa de Formentera. Es tracta d'un projecte d'adaptació al canvi climàtic promogut per l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) i la Conselleria de Mobilitat i Habitatge de les Illes Balears, i finançat pel programa europeu LIFE+ en la categoria de governança ambiental. Els seus autors són Carles Oliver Barceló, Antonio Martín Procopio, Joaquín Moyá Costa, Alfonso Reina Ferragut i María Antonio Garcías Roig, arquitectes de l'IBAVI.

La seva finalitat era millorar l'habitabilitat dels habitatges (temperatura, control de la humitat, il·luminació, flexibilitat d'usos, etcètera) i oferir dades contrastades a l'Administració, obtinguts arran de l'avaluació d'un edifici pilot. De fet, la iniciativa va permetre assajar fórmules per a reduir la petjada ecològica i monitorar el confort dels edificis gràcies a la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears. El projecte vincula patrimoni, arquitectura i canvi climàtic, i demostra que la utilització dels sistemes i materials de l'arquitectura tradicional, relegats habitualment a la rehabilitació, permeten estalviar més d'un 60% d'emissions de diòxid de carboni durant la construcció de les obres. En les obres es va recuperar la posidònia oceànica seca com a aïllament tèrmic, aconseguint traslladar que no sols s'habita una casa, sinó un ecosistema.