El Govern incrementa un 59% la plantilla de gestors d'emergències del SEIB112 NNota Informativa

Isabel Castro compareix al Parlament per anunciar les línies estratègiques de la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització

La consellera dona compte dels més de 37M€ que ha abonat el Govern en ajudes als afectats per les inundacions del 9 d'octubre de 2018

La plantilla de personal del centre d’operacions del Servei d’Emergències 112 (SEIB 112) s’ha incrementat recentment amb la incorporació de 13 nous gestors d’emergències i s’espera poder incorporar abans de final d’any a 9 professionals més a l’àmbit operatiu del servei.

Per això, el mes d’octubre s’iniciarà un nou procés formatiu amb l’objectiu de completar la plantilla de gestors d’emergències amb les 22 noves places creades, fins arribar a 59. Paral·lelament, es desenvoluparà un pla de promoció interna que permeti augmentar fins a 13 el nombre de supervisors i fins a 5 el nombre total de caps de sala.

Aquest augment de plantilla suposarà un increment del 59 % del personal operatiu del SEIB 112 respecte de l’any passat.

Així ho ha anunciat la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, qui ha comparegut avui a petició pròpia davant la Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament de les Illes Balears per donar compte de les línies estratègiques i objectius prioritaris del Govern per a aquesta legislatura.

A més a més, també s’han incorporat dos professionals al Servei de Planificació del Departament d’Emergències per a la realització d’estudis i treballs tècnics relacionats amb la revisió i actualització de la planificació en riscos naturals i tecnològics, així com l’adaptació dels protocols a la normativa autonòmica, estatal i europea.

Al llarg d’aquesta legislatura, està previst no només un increment de plantilla mitjançant ofertes públiques d’ocupació, sinó també promoure la especialització del personal d’emergències mitjançant programes de formació específics d’alta qualificació. En aquest sentit, una de les prioritats del SEIB 112 és crear un grup tècnic específic per a l’anàlisi de dades, en situacions normals i en situacions d’emergències, i un altre grup especialitzat en emergències meteorològiques.

Més de 2 milions d’euros en tecnologia

Cal assenyalar, d’altra banda, que enguany s’ha procedit a la substitució de tota la plataforma tecnològica de veu del centre d’operacions de l’112 (centraleta, matriu de comunicació, IVR i gravadors) amb una inversió propera a 1,9 milions d’euros.

Està previst, a més a més, procedir en els propers mesos a la substitució de tot el programari de gestió del servei.

S’ha renovat així mateix l’equipament tecnològic de la Unitat de Comandament Avançat (UCA). Amb una inversió de 25 mil euros s’han actualitzat els equipaments informàtics, de comunicacions, xarxes de dades i de visualització d’aquesta unitat mòbil.

Una altra de les inversions que s’han realitzat enguany en l’àmbit tecnològic del servei d’emergències és l’adquisició de tres drons (amb una inversió de quasi 6 mil euros), comptant en aquests moments de quatre dispositius.

Així mateix, a través de l’IBETEC (Entitat pública empresarial de Telecomunicacions i Innovació de les Illes Balears adscrita a la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització) s’ha adquirit una estació base portable de la xarxa TetraIB per poder donar cobertura a qualsevol zona de la comunitat.

Aquesta adquisició, amb un cost de 60.400 euros, és la primera dels quatre repetidors portàtils que estan prevists per millorar l’equipament de les comunicacions d’emergències en les quatre illes.

En aquest sentit, també cal recordar que IBETEC ha instal·lat un nou repetidor per a la xarxa TetraIB en el municipi de Sant Llorenç (amb una inversió de 83.692 €) i ha renovat el repetidor del Puig de sa Cova Negra de Capdepera (amb una inversió de 49.522 €).

Entre les accions realitzades per a la millora d’aquesta xarxa, també des de l’IBETEC s’ha desenvolupat una aplicació web de geoposicionament dels terminals TetraIB amb l’objectiu de que cada organisme tengui localitzat al seu personal en tot moment i, davant una gran emergència, es pugui accedir al posicionament dels intervinents de tots els organismes que utilitzen aquesta xarxa.

Segons ha avançat la consellera Castro, també s’està fent feina en un major enfocament cap a la prevenció, dirigida d’una banda als propis serveis d’emergències (detecció primerenca de fenòmens meteorològics adversos, més integració dels diferents cossos d’intervenció sobre el terreny...), i també a la ciutadania (formació en escoles, recomanacions de seguretat...).

En aquest sentit, també s’ha fet feina en la elaboració de la guia tècnica per a la redacció dels plans d’emergències municipals (PEMU’s) i en el catàleg de riscs per municipis (especialment afectats per inundacions i incendis forestals)

37,42 milions € abonats en ajudes

La consellera també ha recordat que el Govern ja ha abonat més de 37 milions d'euros (37,42 milions €) en ajudes a particulars, empreses i ajuntaments afectats i en actuacions de reparació de danys i infraestructures públiques per pal·liar els danys produïts per les inundacions del 9 d'octubre de 2018 a la comarca del Llevant de Mallorca.

D'aquest import total, 13,6 milions d’euros (13.601.259 €) corresponen a les línies d'ajudes creades per als particulars, explotacions agràries, empreses i ajuntaments, mentre que la resta (23,8 milions €) corresponen a reparació de danys (restauració de torrents, reparació de murs, restitució dels camins del Parc de Llevant, etc).

Isabel Castro ha destacat que després dels devastadors efectes de les pluges, el Govern va actuar amb urgència per establir diferents línies d’ajudes destinades d’ajudar a pal·liar els danys causats. “Això va suposar esforç extraordinari per part del personal de l’administració”, ha assenyalat.

Funció Pública i Modernització

Respecte a les àrees relacionades amb la Funció Pública i la Modernització, Isabel Castro ha destacat la necessitat de caminar cap a una Administració Autonòmica “eficient, transparent i sostenible” però “forta i al servei de la ciutadania”.

En aquest sentit, la consellera ha recordat que les Illes Balears compten actualment amb una taxa d’empleats públics del 18,6 %, la qual cosa suposa un increment del 28, 5% en els darrers cinc anys. Tot i ser el major increment de totes les comunitats autònomes, les Illes encara es troben per sota de la mitjana estatal, que es situa en un 19,5 % d'ocupació pública. “El nostre full de ruta passa per continuar recuperant els drets laborals arrabassats als professionals públics i també per consolidar l’ocupació pública”, ha subratllat.

Castro ha començat la seva intervenció defensant el caire humà i amb vocació de servei públic del funcionariat i de tota la xarxa autonòmica de treballadors i treballadores públiques, amb aproximadament 4.000 persones als serveis generals de la Comunitat, 16.000 dedicades a fer efectiu el dret a la salut a les Illes Balears i més de 14.000 professionals del sector educatiu, “el valor més important per a la societat present i per a les futures generacions”.

Quant a la modernització de l’Administració Autonòmica, Castro ha explicat que preveu tenir en menys d’un any el 100 % dels tràmits dels expedientes de contractació del Govern disponibles a la seu digital, i en menys de dos anys, també els del sector públic instrumental.

Amb aquesta línia de feina es pretén eliminar burocràcia i acostar l’administració als usuaris dels serveis. “Anem a impulsar també la creació de serveis d’administració digital en mobilitat, de manera que els tràmits es puguin fer de forma segura des de dispositius mòbils i amb signatura al núvol”.

Memòria Democràtica, Transparència i Participació

L’àrea de Memòria Democràtica té com a repte de legislatura continuar amb el desplegament de les lleis de Fosses i de Memòria Democràtica aprovades la legislatura passada, amb diferents accions com el pla d’exhumacions 2019-2020, que es troba actualment en fase de licitació, i la publicació del cens de víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista, entre d’altres accions.

La Direcció General de Transparència i Bon Govern continuarà ampliant tant el volum de dades publicades referents tant a les persones que integren el Govern i l'Administració Autonòmica com millorant la qualitat i diversitat d’aquestes dades, ha explicat Castro.

Finalment, pel que fa a Participació Ciutadana i Voluntariat, la consellera ha apuntat l’objectiu de posar en funcionament “una plataforma virtual unificada, activa i funcional per a totes les administracions de les Illes”, com també el desplegament de la Llei de Voluntariat de març de 2019. “Estem fent feina per establir punts de trobada periòdics on les entitats i la feina que duen a terme siguin les protagonistes i on posem al seu abast eines de formació, intercanvi d’experiències, feina conjunta...”, ha afegit Castro.

Han acompanyat a Castro durant aquesta compareixença, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado; i els directors i directores generals de Funció Pública i Administracions Públiques, Irene Truyols; de Modernització i Administració Digital, Ramon Roca; d’Emergències i Interior, Jaume Barceló; de Memòria Democràtica, Marc Andreu Oliver; de Transparència i Bon Govern, Marina Crespí; i de Participació i Voluntariat, Maria Amengual.

La consellera també ha volgut expressar el seu compromís amb la Comissió d’Assumptes Institucionals de “rebre totes les crítiques i observacions com oportunitats de millorar, corregir i reorientar el que sigui necessari”. “El compromís, esforç i màxima dedicació, tant meus com del meu equip, estan garantits”, ha afegit.