10/10/2025

El Servei de Vigilància de la Posidònia, depenent de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha tancat la temporada 2025 amb un increment significatiu quant al nombre d’actuacions fetes, fins a un total de 181.468, xifra que suposa un augment del 40% respecte a l’any passat (129.497). El dispositiu ha comptat amb divuit embarcacions i una unitat addicional aportada pel Consell Insular de Menorca, amb les quals s’han fet 156.043 comprovacions de fondeig, de les quals 10.062 embarcacions han estat reubicades per fondejar sobre posidònia o en zones de risc. Això situa el percentatge de fondejos sobre praderies en un 6,4%, una xifra lleugerament inferior a la de 2024 (6,8%), que confirma la tendència a la baixa dels darrers anys. El Servei també ha informat un total de 9.120 patrons i tripulacions i ha assessorat 6.243 embarcacions abans del fondeig, contribuint així a reduir els impactes sobre les praderies. Per illes, a Mallorca s’han fet 72.605 actuacions, amb un 7% de fondejos sobre posidònia; a Menorca, 23.467 actuacions, amb un 5%; a Eivissa, 23.996 actuacions, amb un 21%; i a Formentera, 61.400 actuacions, amb un 2%.

Les zones amb major impacte per fondejos sobre praderies de posidònia a les Illes Balears es concentren, principalment, a Eivissa. En concret, a Porroig, Talamanca i, sobretot, a la badia de Sant Antoni, on la gran densitat d’embarcacions durant l’estiu ha requerit un esforç continuat de vigilància i assistència per part del Servei. A Mallorca destaquen les àrees de Calvià, Andratx i Alcanada. A Menorca, les principals zones de seguiment són l’Illa de l’Aire, Fornells, Cala Pregonda, Cala Tosqueta i Fontanelles, on hi ha una activitat nàutica sostinguda, principalment d’embarcacions de menor eslora. Mentre que a Formentera la zona més de ses Illetes.

En aquest sentit, el conseller Joan Simonet ha subratllat que “tot i que les xifres confirmen la tendència a la baixa dels darrers anys quant als fondejos sobre posidònia, encara queda molta feina per fer i l’objectiu és continuar reduint el percentatge, amb una gestió més eficient i respostes més ràpides. Volem que les Illes Balears es consolidin, any rere any, com un referent a tota la Mediterrània en la gestió del fondeig sostenible sobre les praderies”.

Cal remarcar que el Govern, per mitjà de PortsIB, fa feina en la creació de tres nous camps de boies per a la temporada 2026, amb l'objectiu de reduir l'impacte en zones amb major pressió nàutica: Porroig i Cala d'Hort, a Eivissa, i a l'Illa de l'Aire, a Menorca.

Amb tot, ha afegit Simonet, “un aspecte destacat d’aquesta temporada ha estat l’àmplia adopció d’aplicacions de fondeig i cartografia marina per part del sector nàutic, especialment entre les grans eslores. El Servei ha comprovat com cada vegada més navegants consulten eines com Projecte Posidonia, Posidonia Maps o Donia abans de llançar l’àncora, cosa que constata el canvi d’hàbits i una major consciència ambiental”.

Agents de Medi Ambient

Cal destacar la tasca dels agents de Medi Ambient (AMA) del Govern, que han incrementat la seva participació en les operacions del Servei de Vigilància de la Posidònia, col·laborant amb les embarcacions de vigilància, fet que ha potenciat la seva presència a la mar. Fins ara, els AMA han aixecat un total de 48 actes (cinc més que el 2024) per fondejos sobre posidònia a les Illes Balears.

Un any més, s’han dut a terme operacions conjuntes amb altres autoritats, com la Guàrdia Civil i els agents del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), presents també a les Illes Balears, com les actuacions fetes a Eivissa (a la badia de Talamanca, la badia de Sant Antoni de Portmany i Cala Bassa), centrades en la detecció de fondejos irregulars i en la protecció de les praderies.

Així mateix, els AMA han contribuït, en col·laboració amb el Servei, a la sensibilització, educació i conscienciació dels usuaris per a la conservació d’aquesta espècie protegida.

Ús de la tecnològica

El Servei de Vigilància de la Posidònia, les embarcacions del qual són finançades pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) mitjançant els fons de la Unió Europea – NextGenerationEU, ha continuat millorant la seva capacitat tecnològica amb la integració de sistemes AIS, mitjançant un conveni amb el SOCIB, que optimitzen les patrulles i la resposta davant fondejos sobre praderies de Posidonia oceanica, així com amb l’actualització de la cartografia digital i l’ús d’aplicacions de fondeig que contribueixen a reduir l’impacte sobre aquest hàbitat marí.

La Central Posidònia i el Telèfon Posidònia han tornat a ser eines essencials per canalitzar consultes, alertes i avisos de navegants i administracions locals, reforçant la coordinació interinstitucional.

L’operatiu ha comptat, a més, amb una estreta col·laboració entre administracions, implicant —a més dels agents de Medi Ambient del Govern i els del Ministeri per a la Transició Ecològica— el Servei Marítim de la Guàrdia Civil, el personal de les reserves marines, el servei de vigilància del litoral, els consells insulars i diversos ajuntaments costaners.

A més, ha mantingut la seva participació activa en la Mediterranean Posidonia Network, reforçant els lligams amb altres països i regions de la Mediterrània per intercanviar metodologies, compartir eines de gestió i avançar en la conservació conjunta d’aquest bosc marí mediterrani.

El Servei també ha col·laborat amb el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB) en el control de serps en illots per protegir les sargantanes, i amb el Centre de Recuperació de Fauna Marina de Palma Aquarium en l’atenció a animals varats o ferits, així com en la retirada de material varat amb risc per a la seguretat marítima i la fauna marina.