Indicacions per al càlcul d’emissions de gasos d'efecte hivernacle evitades en projectes de les convocatòries de subvencions NEXTGEN

Darrera actualització: 18 de juny de 2025

 Document amb les indicacions per al càlcul de GEH 

 
Índex

1. Introducció

2. Metodologia general

3. Línia 1. Projectes per a la recollida separada de bioresidus destinats a tractament biològic

3.1 Estimar l’increment de bioresidus recollits selectivament gràcies al projecte

3.2 Calcular les emissions de GEH evitades

4. Línia 4: Projectes de construcció o millora de deixalleries

4.1 Estimar l’increment de residus recollits selectivament gràcies al projecte

4.2 Calcular les emissions de GEH evitades

5. Presentació de resultats

6. Altres càlculs opcionals

6.1 Si s’ha millorat l’eficiència energètica amb el projecte

6.2 Si s’ha millorat l’eficiència en el transport, maquinària o combustió de calderes

7. Fonts i referències recomanades

1. Introducció
 

Aquest document té com a objectiu orientar els beneficiaris de les convocatòries de subvencions regulades per l’Ordre 5/2022, de 29 de març de 2022, del conseller de Medi Ambient i Territori per la qual s’estableixen les bases reguladores i s’aprova la convocatòria per a l’any 2022 de subvencions per al suport a la implementació de la normativa de residus i el foment de l’economia circular a les Illes Balears finançat per la Unió Europea-Next Generation en la justificació del compliment de les condicions imposades.

A l’article 22, de Justificació de les despeses, s’estableix que els beneficiaris hauran de presentar una Memòria d'actuació justificativa que indiqui les activitats realitzades [...] que inclourà un apartat amb una estimació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle evitades i de les tones de residus que contribuirien al compliment dels objectius en aquesta matèria.

A continuació es presenten algunes indicacions per facilitar els beneficiaris aquest càlcul en les línies de subvenció següents:  

• Línia 1. «Projectes d'implantació, ampliació o millora de la recollida separada de bioresidus destinats a instal·lacions específiques de tractament biològic (compostatge, digestió anaeròbia o ambdues)». 
• Línia 4. «Projectes de construcció i millora d'instal·lacions de recollida (com deixalleries; inclou la recollida de residus tèxtils i residus domèstics perillosos)».

2. Metodologia general

L’estimació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (a partir d’ara GEH) evitades ha de basar-se en la comparació entre l’escenari base (gestió de residus sense el projecte) i l’escenari amb projecte (gestió resultant de la implementació del projecte subvencionat).

L’avaluació ha de fer-se tenint en compte: 

• Les tones anuals de residus gestionats per fracció.
• Els factors d’emissió per tipus de residu i per tractament aplicat (recollida selectiva, compostatge, reutilització, etc.).

S’han d’utilitzar, preferentment, els factors d’emissió publicats pel Govern de les Illes Balears (darrera versió disponible, actualitzada anualment a la pàgina web de la Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic).

3. Línia 1. Projectes per a la recollida separada de bioresidus destinats a tractament biològic
 

S’han de fer les passes, que s'expliquen a continuació: 

• Estimar l’increment de bioresidus recollits selectivament gràcies al projecte
• Calcular les emissions de GEH evitades

3.1 Estimar l’increment de bioresidus recollits selectivament gràcies al projecte
  

Es comptabilitzaran les tones anuals de Fracció Orgànica dels Residus Municipals (en endavant, FORM[1])  recollides separadament gràcies al projecte. Es poden estimar segons: 

1. Dades existents de recollida selectiva abans d’implementar el projecte i després

2. Estimacions raonades segons població afectada

3. Nombre de contenidors instal·lats i la seva capacitat

4. Altres opcions raonades.

Nota: Se sobreentén que els ajuntaments han de disposar de l’històric de dades de recollida de les diferents tipologies de residus. En tot cas, a continuació s’indiquen diferents fonts d’informació segons illes:

- Eivissa

Dades del Consell Insular d’Eivissa.

Anualment es publiquen en aquest apartat les dades de generació i gestió dels residus municipals a partir de les dades facilitades pels diferents ens locals (responsables de la recollida municipal), les instal·lacions de gestió de residus de l’illa d’Eivissa (Àrea Ambiental de Ca na Putxa, Estació de Transferència, deixalleries...) i també de sistemes col·lectius de responsabilitat ampliada del productor (SCRAP).

- Menorca

El Consorci de Residus i Energia de Menorca publica memòries anuals amb les dades de residus.

- Mallorca

Es poden fer servir les dades que figuren al visor de paràmetres ambientals del Consell Insular de Mallorca:

S’ha de seleccionar l’ítem “Filtrar”, a continuació “Planta de tractament i reciclatge” i seguidament el cercle verd de RSU (veure imatge a continuació).

Si pitjam a “Més informació” ens apareix l’opció de descarregar les dades per any (inclouen tots els municipis).

3.2 Calcular les emissions de GEH evitades
 

Les emissions evitades es calcularan de manera directa multiplicant les tones anuals de FORM recollides/ estimades amb la implementació del projecte subvencionat per un factor que representa l’estalvi d’emissions entre l’escenari base (incineració) i l’escenari amb projecte (compostatge).

· Factor recomanat: 0,484t CO₂e per tona de FORM recollida selectivament.

· Factor d’estalvi net:  Factor estalvi = Factor incineració o abocador  −  Factor Compostatge

Rangs possibles 

• Factor d’incineració ^[2]: a 0,50 t CO₂e/t
  Per a les emissions GEH de FORM incinerada es suposa un rang entre 0,35 – 0,6 t CO₂e/tona FORM. El Factor 0,50 t CO₂e/t es pot agafar com a valor mitjà.

• Factor d’abocador ^[3]: quan el destí final dels bioresidus hagués estat l’abocador, el factor d’emissions evitades serà de 0,60 t CO₂e/tona de FORM

• Factor compostatge ^[4]: es calcula que el compostatge genera 0,016 t CO₂e/t FORM.
   

Càlcul d’emissions evitades:

Opcional: benefici addicional per substitució de fertilitzants químics
 

Si es pot justificar que el compost resultant es fa servir com a fertilitzant, es pot afegir un estalvi d’emissions de:  +0,10 t CO₂e/t compost aplicat

Per aplicar aquest càlcul s’ha d’estimar la quantitat de compost generada (aprox. 40–50% del pes dels bioresidus tractats) i demostrar-ne l’ús.

4. Línia 4: Projectes de construcció o millora de deixalleries
 

S’han de fer les següents passes:

4.1 Estimar l’increment de residus recollits selectivament gràcies al projecte
 

Es comptabilitzaran les tones anuals de residus que es recullen de manera separada a la deixalleria o punt verd.

S’haurà d’indicar la distribució per fracció (RAEE, mobles, tèxtil, restes vegetals, olis, etc.).

4.2 Calcular les emissions de GEH evitades
 

S’estimaran les emissions evitades segons les fraccions separades i el tractament que reben. A títol orientatiu, es poden emprar els següents FE_ev= factors d’emissió evitada per tona (t CO₂e/t):

Si no es disposa de dades de tones reals, es poden fer estimacions raonables segons població i valors mitjans de generació de residus per habitant. En aquest cas s’ha de justificar com s’han fet les estimacions.

5. Presentació de resultats
 

Els resultats es presentaran en una taula resum amb: 

·         Tones recollides anuals per fracció.

·         Factor aplicat.

·         Emissions evitades (t CO₂e).

També s’ha d’indicar la font utilitzada dels factors d’emissió.

Es recomana adjuntar com annex el full de càlcul utilitzat i explicar les hipòtesis emprades (població, nombre de contenidors, proporció reutilitzada, etc.).

6. Altres càlculs opcionals
 

6.1 Si s’ha millorat l’eficiència energètica amb el projecte 
 

En aquests casos, les emissions evitades estan relacionades directament amb l'energia estalviada per la millora de l'eficiència energètica.

Emissions evitades (kg CO2e) = Energia estalviada (kWh) x FE_mix (kg CO_2e / kWh)

S'aplica directament el factor d'emissió del mix elèctric balear: el FE_mix del 2023 (el darrer publicat) és de 0,374 kg CO_2e/kWh.

6.2 Si s’ha millorat l’eficiència en el transport, maquinària o combustió de calderes...  
 

Per calcular emissions de vehicles elèctrics, camions, maquinaria mòbil, combustió de calderes o semblants es pot emprar la Calculadora de petjada de carboni per a organitzacions.

En aquest cas s’han de comparar les emissions que es generaven abans del projecte respecte les millores que es produeixen amb la implementació del projecte.

7. Fonts i referències recomanades
 

Per a més informació o per afegir càlculs més ajustats de l’impacte en l’estalvi d’emissions es recomana el document  “Càlcul de les emissions de GEH derivades de la gestió dels residus municipals. Metodologia per a organitzacions” (Oficina Catalana del Canvi Climàtic, 2025)

• Factors d’emissió del Govern de les Illes Balears
• Guies del MITECO: Metodologías para la estimación de la Reducción de Emisiones de los Proyectos Clima (calculo ex – ante)
• Amics de la Terra: "El Compostaje: receta para reducir la huella de carbono en España".
• Guia IHOBE: Beneficis ambientals de la reutilització.

Factors de reutilització per fracció

• WRAP UK – Environmental and Economic Benefits of Re-use (2024)
• Zero Waste Europe: Reusable vs single-use packaging (2020)   

 

[1] La Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i la normativa europea associada (Directiva 2008/98/CE) introdueix de fracció orgànica separada (FOS). Tanmateix, en els projectes subvencionats, es pot parlar de Fracció Orgànica dels Residus Municipals (FORM).

[2] Segons l’IPCC, per a les emissions GEH de FORM incinerada es suposa un rang entre 0,35 – 0,6 t CO₂e/tona FORM.

[3] El document  “Càlcul de les emissions de GEH derivades de la gestió dels residus municipals. Metodologia per a organitzacions” (Oficina Catalana del Canvi Climàtic, 2025) estima que s’hauria d’agafar un 𝐹𝐸 de 0,71647 t CO₂e/tona de gestionar el FORM a abocador.
Segons el document “Biomass issues in the EU ETS. MRR Guidance document No. 3 (2022)”
es poden agafar rangs entre 0,56–0,79 t (depèn de si l’abocador te captació de gas). Es
proposa un rang mitjà de 0,60 t CO₂e/tona de FORM.

[4] L’estudi "El compostaje: receta para reducir la huella de carbono en España" (Amics de la
Terra, 2013), determina un factor d’emissió (FE CO₂) del compostatge de 0,016 t CO₂e/t.