Missió
El MEIIB30 impulsa la gestió estratègica d'inversions fins al 2030.
L'Estratègia d'Inversions Illes Balears 2030 (EIIB2030) va néixer el 2021 per planificar les inversions finançades amb els fons NGEU després de la pandèmia.
Tanmateix, l'EIIB2030 no preveia finançament per a tots els projectes definits, ni més enllà de 2026 quan finalitza l'execució dels fons NGEU.
Transcorreguts tres anys des de l'aprovació de l'EIIB2030, la societat i el teixit empresarial balear perceben que les expectatives d'inversió i transformació no estan assolint l'efecte anunciat.
La rigidesa dels terminis i objectius del PRTR n'ha limitat la capacitat d'actuar com a catalitzador de projectes adaptats al territori.
Les comunitats autònomes han assumit un rol majoritàriament executor.
La manca de fons específics ha provocat ajuts atomitzats i descoordinats.
Dels 94 projectes de l'EIIB2030, només el 63% s'ha iniciat.
A partir de 2027 les Illes Balears dependran només de finançament estatal i europeu condicionat.
El Govern de les Illes Balears ha dut a terme una anàlisi exhaustiva per avaluar la viabilitat de mantenir el Pla d'Inversions actual fins a la seva finalització.
Aquest procés ha inclòs una revisió sistemàtica de l'estat d'execució actual, la identificació d'objectius estratègics a llarg termini i la definició de les accions necessàries per assolir-los.
L'anàlisi s'ha centrat a identificar els elements clau que han d'orientar tant l'estratègia d'inversions actual com la futura.

L'anàlisi destaca la necessitat d'una metodologia que integri les fonts de finançament previstes i assigni projectes al Marc conforme s'executin. El MEIIB30 estableix un seguiment integral del cicle de vida mitjançant vuit fases.
Veure l'anàlisi del cicle de vida
El MEIIB30 impulsa la gestió estratègica d'inversions fins al 2030.
Posicionar les Illes Balears com a referent mediterrani en inversió i sostenibilitat.
El MEIIB30 es sustenta en valors que orienten totes les decisions estratègiques i d'inversió.
El benestar humà és l'eix principal, prioritzant l'equitat i la inclusió.
L'adopció de tecnologies digitals millora processos, augmenta l'eficiència operativa, impulsa el canvi i enforteix la competitivitat i les capacitats de persones i organitzacions.
Una administració transparent i eficient fomenta la confiança, assegura el compliment d'objectius, reforça la rendició de comptes i possibilita la planificació estratègica.
L'economia blava integra pràctiques verdes i circulars, equilibrant desenvolupament i conservació. El MEIIB30 orienta les inversions cap a un desenvolupament sostenible en tots els àmbits.
L'elaboració d'aquest Marc s'ha produït en tres etapes
L'elaboració d'aquest Marc s'ha produït en tres etapes.
Etapa inicial: revisió de la documentació prèvia, anàlisi preliminar i proposta inicial d'estructura.
Etapa intermèdia: consulta participativa i anàlisi detallada sistematitzada.
Etapa final: redacció i revisió del document complet, integrant els resultats de les etapes anteriors.

En aquesta etapa inicial, s'ha analitzat el pla vigent des de 2021 (EIIB2030), avaluant fonts de finançament, execució de projectes i reptes futurs, concloent que no cobreix les necessitats de sostenibilitat social, econòmica i mediambiental de la regió. Tot aquest procés ha posat de manifest que l'EIIB2030 no cobreix totes les necessitats detectades per afrontar els reptes del territori i per això s'ha optat per desenvolupar un nou pla: el Marc Estratègic d'Inversions de les Illes Balears 2030 (MEIIB30).
La diagnosi de les Illes Balears ofereix una radiografia integral del període 2019-2023, basada en dades econòmiques, ambientals i socials. Aquesta anàlisi identifica tant els reptes actuals i futurs com les fortaleses que poden impulsar un desenvolupament equilibrat i sostenible a llarg termini.
De l'estudi sobre els reptes als quals s'enfronten les Illes Balears en el present, i en el futur, n'ha resultat una diagnosi el contingut íntegre de la qual constitueix els documents complementaris al MEIIB30. Aquesta diagnosi presenta una radiografia integral basada en dades 2019–2023 que evidencia tant reptes com fortaleses clau per a un desenvolupament sostenible i equilibrat.
L'economia balear destaca per la seva forta dependència del sector serveis, especialment del turisme, que representa prop del 45% del Producte Interior Brut (PIB) regional. De fet, aquesta alta concentració d'activitats vinculades al turisme impacta i condiciona tot el desenvolupament econòmic.
Tot i que l'impacte de la pandèmia va ser particularment agut a les Illes Balears, amb una contracció del PIB del 22,8% el 2020 enfront del 10,2% nacional, la gran capacitat del sector turístic va permetre una recuperació econòmica notablement ràpida.
El predomini del sector serveis, que representa el 86,4% del Valor Afegit Brut (VAB), amb activitats destacades com comerç (34,2%), immobiliàries (16,2%) i Administració pública (15,6%), enfront del 77% a Espanya, posa en evidència la necessitat d'impulsar sectors estratègics com la tecnologia i la innovació per diversificar l'economia i reduir-ne l'exposició a les fluctuacions del turisme.
El mercat laboral, condicionat per la concentració en activitats turístiques, també ha mostrat una recuperació considerable, superant els nivells d'afiliació de 2019. Així i tot, persisteixen reptes estructurals com l'elevada estacionalitat de l'ocupació i una volatilitat superior a la mitjana nacional.
Les arribades internacionals van superar el 2023 els nivells prepandèmics, amb una despesa mitjana per turista de 1.116,8 €, fet que indica un turisme de més qualitat. Tanmateix, la dependència de mercats com Alemanya i el Regne Unit continua sent una limitació estructural.
La balança comercial mostra una tendència positiva, encara que les importacions han augmentat significativament, reforçant la dependència externa.
El mercat immobiliari és un dels desafiaments més importants: els preus de l'habitatge han augmentat un 25% en quatre anys, molt per sobre de la mitjana estatal, dificultant l'accés per a la població resident. L'esforç per adquirir habitatge arriba als 13,71 anys de renda, el més alt del país.
Pel que fa a l'activitat emprenedora, la recuperació després de la crisi sanitària ha estat notable. No obstant això, la forta presència de microempreses i la baixa implantació de sectors d'alta tecnologia evidencien la necessitat d'enfortir l'ecosistema empresarial mitjançant inversió en innovació.
En resum, la diagnosi econòmica destaca fortaleses com la resiliència postpandèmia i el dinamisme turístic, però també importants àrees de millora: dependència del turisme, baixa diversificació sectorial, estacionalitat laboral i tensions en habitatge. Tot plegat subratlla la necessitat de polítiques integrades que impulsin un desenvolupament econòmic equilibrat i sostenible.