El CES presenta la Memòria 2025 al Consell Insular de Mallorca

 

Mallorca.- El president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, Francesc Fiol, s'ha reunit aquest divendres, 23 d'octubre de 2026, amb el president del Consell Insular de Mallorca, Llorenç Galmés, per presentar-li la Memòria del CES 2025.

L’acte de presentació ha comptat amb l’assistència del conseller de Hisenda, Innovació i Funció Pública, Rafael Bosch; la secretaria general del CES, Pilar Torrebella; el representant del CIM del Grup III del CES, Antoni Serra; el director de la Memòria, Jaume Rosselló i el cap d’estudis del CES, Martín Mancha.

 

🔗 Podeu consultar la Memòria del CES Illes Balears 2025: https://memoriacesib.es/2025/

 

Mallorca és l’illa amb la temporada més llarga i menys precarietat estacional. És una de les conclusions més rellevants de la Memòria sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears de 2025, elaborada pel Consell Econòmic i Social (CES). Concretament, el creixement del nombre de turistes entre 2024 i 2025 va ser de l’1,5%.

El turisme a Mallorca va créixer a un ritme moderat el 2025 fins a assolir 13,6 milions de visitants. Concretament, el creixement del nombre de turistes entre 2024 i 2025 va ser de l’1,5%.

La despesa turística de Mallorca va ser la més alta de les Balears en termes absoluts, amb 16.876 milions d’euros. Això suposa un creixement del 4,4% respecte a l’any anterior i una despesa per persona de 1.242 euros, un 2,8% més que el 2024. Si s’analitzen les dades de despesa per persona i dia, la quantitat resultant és de 195 euros, un 4,2% més que l’any anterior.

La memòria també posa a l’abast dels ciutadans altres dades significatives pel que fa al sector turístic a Mallorca l’any 2025. Així, les pernoctacions varen arribar a 86,5 milions i l’estada mitjana dels visitants se situà en 6,4 dies. A més, el 86,4% dels turistes varen ser internacionals.

En comparació amb les illes més petites, Mallorca té una sobrecàrrega de població més moderada durant els mesos d’estiu. En concret, l’agost de 2025 l’Indicador de Pressió Humana (IPH) va arribar a 1.454.854 persones, un 49,8% més que la població censada (971.068). Es tracta del percentatge més baix de totes les illes: a Formentera arribà al 189,9%, a Menorca al 112,9%, i a Eivissa al 81%.

 

◦ Creixement econòmic

Durant la presentació, s’han posat també sobre la taula les dades del panorama econòmic insular durant l’any 2025. En aquest sentit, Mallorca concentrà el 78,1% del valor afegit brut (VAB) de les Illes, i va registrar el creixement més alt d’aquest indicador: un 3,2%, per sobre de les Pitiüses (2,9%) i de Menorca (2,2%). Això posa en relleu que Mallorca és el principal motor econòmic de l’arxipèlag.

 

◦ Habitatge

La memòria també reflecteix l’evolució dels preus de venda i lloguer d’habitatge, amb dades globals de totes les illes. El preu mitjà del metre quadrat de sòl urbà a les Balears va ser, l’any 2025, de 401,3 euros, més del doble que al conjunt de l’Estat. Les Illes són també la comunitat amb l’índex de preu de l’habitatge de lloguer més elevat de l’Estat, segons les darreres dades disponibles.

Així, l’esforç per comprar un habitatge a les Balears és de 61,4 anys de renda. Una altra dada destacable de la memòria és que el 23% de les compravendes a l’arxipèlag són fetes per no residents.

 

◦ Mercat laboral

La memòria del CES també mostra que Mallorca és l’illa amb la temporada turística més llarga i, per tant, amb un menor impacte de l’estacionalitat. En concret, Mallorca té l’índex d’estacionalitat més baix de les Illes: un 26,8% de variació entre juliol i desembre de 2025. En el cas de Menorca, aquest índex és del 48,5%, i en el d’Eivissa i Formentera, respectivament, del 78,6% i el 153,8%.

Pel que fa al nombre d’afiliacions a la seguretat social, Mallorca registrà 461.004 afiliats el 2025. Es tracta d’un 2,6% més que el 2024 i el creixement més alt de l’arxipèlag.

 

◦ Població

D’altra banda, segons la memòria del CES, la població de Mallorca arribà el 2025 als 971.068 habitants, un 1,4% més que l’any anterior. Pel que fa a la distribució de població segons el lloc d’origen, un 21,2% de la població és estrangera i un 28,4% és nascuda a l’estranger. Per tant, el percentatge de població nascuda a les Illes Balears (el 53,7%) és el més alt de l’arxipèlag.

 

◦ Educació i abandonament escolar

Mallorca és l’illa amb l’abandonament prematur dels estudis més elevat de l’arxipèlag i, en conseqüència, amb més reptes de futur en aquest sentit. En concret el percentatge d'alumnes que està matriculat en el curs que li correspon als 15 anys és del 72%, per sota de Menorca (81,4%), i les Pitiüses (74,1%).

En l’àmbit global, les Balears varen registrar el 2025 una taxa d’abandonament escolar primerenc superior a la mitjana estatal: un 15,2% davant el 12,8% del conjunt d’Espanya. D’altra banda, l’ús del català en els exàmens de selectivitat a Mallorca és del 65,5%, un percentatge molt superior al de les Pitiüses, on és del 46,9%.

 

◦ Medi Ambient, energia i transició ecològica

Quant al medi ambient, Mallorca és l’illa amb un menor percentatge de recollida selectiva. En concret, només correspon a aquesta categoria el 27,6% de tots els residus. La memòria del CES també posa de manifest que Mallorca genera 1,41 kg de residus per persona i dia, segons les darreres dades disponibles (2024). Aquesta quantitat està per sobre de Menorca (1,12) i és similar a la d’Eivissa (1,49).

El CES situa les reserves hídriques de Mallorca al 49,0% l’any 2025. I pel que fa a energia, la major de les Balears concentra el 88% de la producció elèctrica de les Balears, amb superàvit respecte a la seva demanda. El 2025, la producció augmentà un 3,5% i la demanda un 4,0%. Mallorca manté, en definitiva, el seu paper de centre energètic de l’arxipèlag.