L’economia de les Illes Balears continua creixent, però a un ritme més moderat. És una de les principals conclusions de la Memòria sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears de 2025, elaborada pel Consell Econòmic i Social (CES) a través de fonts estadístiques com la Direcció General d’Economia o l’Ibestat que ha estat presentada avui al Parlament de les Illes Balears.
El president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), Francesc Fiol, ha exposat aquest dematí les dades més rellevants de la Memòria del CES juntament amb el president de la comissió per a l’elaboració de la memòria, Carles Mulet, del director de la memòria, doctor Jaume Rosselló, i de la secretaria general del CES, Pilar Torrebella.
Abans de l'exposició, president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne, ha rebut en audiéncia a la comitiva del CES, encapçalada pel seu president
De la Memòria es destaca que el producte interior brut (PIB) l’any 2025 va experimentar un augment del 3%. Aquest increment se situa un punt per davall de l’experimentat l’any anterior (4,1%). A més, es tracta d’una pujada lleugerament superior a la del conjunt de l’Estat (2,8%). Tot plegat mostra una economia que s’expandeix de manera sostenible en un context, espanyol i europeu, marcat per la desacceleració econòmica.
Destaca molt especialment el bon estat del mercat de treball, amb un increment de 14.725 persones ocupades en només un any i una taxa d’atur que continua a la baixa. Balears és la comunitat autònoma amb la taxa d’activitat més alta de l’Estat, amb una mitjana del 64% (la mitjana de l’Estat és del 59%).
El sector serveis, motor de l'economia
Les dades mostren, un any més, que el sector serveis es consolida com a motor de l’economia balear. Segons les dades de l’Ibestat, aquest sector ha manifestat un increment en el valor afegit brut (VAB) del 3,2% respecte a l’any anterior. Això es deu, sobretot, al dinamisme del turisme, l’hostaleria, el comerç i el transport. En canvi, la indústria, la construcció i l'agricultura han registrat avanços més moderats, amb creixements interanuals del 2,2%, el 2,4% i el 0,4%, respectivament. Amb tot, el sector serveis representa ja el 87,5% de l’economia balear.
La inflació també es modera
La inflació també va experimentar, durant l’any 2025, una moderació respecte a l’any anterior. La taxa interanual de l’índex de preus del consum (IPC) el mes de desembre de 2025 es va situar en el 2,9%, clarament per sota del 3,4% registrat el 2024. Malgrat tot, les Illes són la comunitat autònoma amb la inflació mitjana anual més alta: un 3,1%.
El mercat laboral: un dels més dinàmics de l’Estat
El mercat laboral balear continua sent un dels més dinàmics de l'Estat. Segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), la mitjana anual de persones ocupades durant el 2025 va ser aproximadament de 622.000 persones. Aquesta xifra suposa un increment aproximat de 14.725 ocupats respecte a l'any anterior.
D’altra banda, l'atur continua a la baixa. La taxa d’atur es va situar, de mitjana, en el 8,8% durant el 2025 i va assolir un 5,8% en el tercer trimestre. Per gènere, la taxa d’atur masculina es va mantenir estable en el 8,5% (el 2024 havia estat del 8,1%), mentre que la femenina va descendir fins al 9,3% (el 2024 havia estat del 10,8%). Això reflecteix una reducció més intensa de la desocupació entre les dones, tot i que la bretxa de gènere encara persisteix.
Afiliació a la Seguretat Social i qualitat del treball
L’evolució positiva de l'ocupació es reflecteix també en les dades d’afiliació a la Seguretat Social. En el tancament del 2025, hi havia 580.815 persones en alta laboral, un increment del 20,9% (100.000 treballadors) respecte al 2017.
D’altra banda, l’índex de qualitat del treball, desenvolupat pel CES, situa les Illes Balears en el tercer lloc de l’Estat durant l’any 2025 Aquest índex té en compte tres grans dimensions: retribucions salarials, seguretat laboral i condicions laborals.
Turisme: estabilització en el nombre de visitants i rècord de despesa
La Memòria del CES també mostra la consolidació del sector turístic, peça clau de l’economia balear. L’arxipèlag va rebre 19,1 milions de turistes el 2025, la qual cosa suposa un increment de l’1,8% respecte als 18,7 milions del 2024.
Paral·lelament, s’ha registrat un descens del 0,9% en les estades turístiques. Aquesta dada, aparentment contradictòria, s’explica per la caiguda de l’estada mitjana, un fenomen que es produeix des de fa dècades. Amb tot, l’arxipèlag manté un nivell d’activitat turística molt elevat, amb un dinamisme més positiu durant la temporada mitjana-baixa (en aquesta temporada s’ha registrat un augment del 6,1% en el nombre de visitants) i a causa dels establiments de més qualitat (les estades en hotels de quatre i cinc estrelles s’han incrementat un 4,1%).
Destaca especialment el comportament de la despesa turística, que ha arribat als 23.403 milions d'euros. Això suposa un increment del 4,0% respecte a l'any anterior, segons dades de l’Ibestat. Així mateix, la despesa mitjana per turista ha crescut un 2,9% fins a situar-se als 1.228 euros, i la despesa per turista i dia ha estat de 197 euros, 10 euros més que el 2024.
Població: el 49% ha nascut a una altra CCAA o a l’estranger
La Memòria del CES situa la població de les Balears en 1.249.844 habitants, un 1,5% més que l’any anterior. El 51% dels habitants són persones nascudes a les illes, mentre que el 29% van néixer a l’estranger i el 20% a una altra comunitat autònoma. Pel que fa al rànquing de nacionalitats de la població estrangera, el grup més nombrós procedeix de Colòmbia, seguit del Marroc, Argentina i Alemanya.
Habitatge: la comunitat amb el metre quadrat més car
El preu mitjà del metre quadrat de sòl urbà a les Balears l’any 2025 va ser més del doble que en el conjunt de l’Estat. En concret, la Memòria del CES mostra que aquest preu es va situar en 401,3 euros, mentre que la mitjana espanyola es va situar en 173,6 euros. També és notable l’increment amb respecte el 2024. En aquest any, aquest preu va ser de 363,6 euros a les Balears. Per tant, l’augment en un any ha estat del 10,36%.
D’altra banda, Balears és també la comunitat amb l’índex de preu de l’habitatge de lloguer més elevat de l’Estat, seguida de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Canàries. Aquest índex ha experimentat, a més, un augment del 3,2% en un any. Aquestes dades —les darreres disponibles— corresponen a 2023.