9540 - Pinars mediterranis de pins mesogeans endèmics

Descripció

Masses forestals mediterranies de pins termòfils. A les Gimnèsies, sovint es comporten com a formes de substitució d'estadis preclimàcics de boscos de quercíneas.

Molts dels pinars de les Balears corresponen a tipus d’hàbitats tractats en els apartats precedents, que inclouen un estrat arbòri més o menys continu de pins. Això, i l’interpretació exclusivament fitosociológica que varen rebre en el seu temps, va determinar que sovint es trobin enquadrats dins d’altres unitats de les recollides en la Directiva Hábitats.

En la situació actual no es consideren dins d’aquest hàbitat els pinars de repoblació ni els pinars de dunes (inclosos dins l’hàbitat 2270).

INTERPRETACIÓ DE LA NATURALITAT-QUALITAT DELS PINARS  (Hábitats Murcia)

La naturalitat de les pinedes s'ha qualificat com a:

  1. Quan els arbres apareixen molt densos, tot just deixant lloc per a una altra cosa que no siguin les pròpies fulles seques dels pins (pinotxa).
  2. Per a aquelles formacions dominades per un estrat arbori de pins, però que tot i no presentar una estructura tan artificial com la qualificada de naturalitat 1, encara mostra evidències de la mà de l'home (tales, podes, regularitat a la disposició dels arbres, escassa diversitat d'edats, etc.).
  3. Per a aquelles formacions de pins que presenten un aspecte més natural, amb irregularitat a la disposició dels arbres, una diversa piràmide d'edat que inclou exemplars, anys, formes dels arbres més naturals, irregulars, etc. Igualment en el darrer cas la vegetació que es presenta entre els arbres pot correspondre a algun dels hàbitats descrits en els apartats anteriors (per exemple, de vegades tenen un dosser de pins força naturals, almenys en aparença, associacions de l'Oleo-Ceratonion i Rosmarinion officinalis.

Condicionaments ecològics

Les formacions de pi blanc són indiferents edàfiques i tenen un ventall de capacitat de colonització molt amplia i ràpida. Tot i aixó, estan limitats per sòls molt humits i les condicions d’aridesa extrema.

El pi verd no forma boscos extensos i la seva presència gaire bé sempre està aforida per l’home.

Pinus pinaster només apareix a Menorca, formant, com a màxim, petits rodals a indrets amb sòls sense carbonats.

Combinació específico-fisionòmica de referència

Espècies representatives

Pinus halepensis, Pinus pinaster subsp. pinaster, Pinus pinea.

Referències sintaxonòmiques

  • Pinars de Pinus halepensis
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae
    • Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae facies Pinus halepensis
    • Ampelodesmo-Arbutetum unedoni facies Pinus halepensis
    • Rhamno ludovici-salvatoris-Juniperetum turbinatae facies Pinus halepensis
    • Cneoro tricocci-Pistacietum lentiscus facies Pinus halepensis
    • Prasio majoris-Oleetum sylvestris facies Pinus halepensis
    • Junipero turbinatae-Pinetum halepensis Llorens, Gil & Rivas-Martínez 2011
  • Pinars de Pinus pinaster
  • Rodals amb Pinus pinea

Ficha Jolube 9540 Pinares mediterráneos de pinos mesogeanos endémicos