7220 - Fonts petrificants amb formació de tuf (Cratoneurion)
|
Petrifying springs with tufa formation (Cratoneurion) |
Codi CORINE Biotopes
54.12 – Hard water spring
Codi EUNIS
C2.1 – Sorgents, fonts i geiser
Regions biogeogràfiques de presència
Continental, Alpina, Mediterrània
Descripció general
Fonts d'aigua dura amb formació activa de travertí o toba. Aquestes formacions es troben en ambients tan diversos com a boscos o camp obert. Generalment són petites (formacions puntuals o lineals) i dominades per briòfites (Cratoneurion commutati).
Estructura
Comunitats de briòfits (molses i hepàtiques) i plantes vasculars, que colonitzen parets, fonts, surgències i traspuaments que viuen banyades per aigues riques en carbonatos, els quals precipiten sobre las arrels, fulles i restes vegetals de forma que originen travertins i tuf calcàris.
Condicionaments ecològics
La presència de surgències, degotissos, fonts sense alteracions significatives provocades por l’activitat humana, és el principal factor abiòtic que condiciona la presència i desenvolupament de les comunitats. En posició vertical (cascades) predomina la mineralització i l’acumulació de carbonats, mentre que en posiciones manco inclinades i fins i tot horizontals (microturberes), a més, s’acumula materia orgànica, formant un substrat moll i permanentement banyat.
Espècies diagnòstiques
Adiantum capillus-veneris, Anagallis tenella, Palustriella commutata (sin.: Cratoneuron commutatum), Didymodon tophaceus, Eucladium verticillatum, Pellia endiviifolia, Samolus valerandi, Trachelium caeruleum subsp. caeruleum.
Referències sintaxonòmiques
Comunitat d’Anagallis tenella (Cratoneurion commutati)
Prob. Cratoneuretum filicinocommutati Aichinger 1933
Adiantetum capilli-veneris * O. Bolòs 1957
Dinàmica i contactes
Les comunitats del Cratoneurion commutati es consideren llargament resistents a les variacions hídriques estacionals. En presència d’aports hídrics majors les comunitats solen ser substituides per altres de caràcter més hidròfil, pe. de la classe Adiantetea. Emperò aquesta situació actualment és excepcional i fins i tot inexistent a les Balears. Ben al contrari, l’explotació extrema del recursos hídrics per l’ús humà determina una situació que provoca la pràctica destrucció dels hàbitats més significatius, quedan els més extrems i sota formes fragmentàries.
Distribució:
Zones meso i termomediterrànies, poc frequent
7220-1 Comunitat d’Anagallis tenella *
Estructura i espècies habituals: Comunitat formada per un estrat muscinal de fins a 5 cm de gruix, dominat per Cratoneuron filicinum, sobre el qual es desenvolupa amb profusió el petit hemicriptòfit Anagallis tenella, veritable característica de la comunitat. A més són freqüents en la comunitat alguns altres briòfits, especialment l’hepàtica Pellia endiviifolia, i les angiospermes Samolus valerandi i Scirpus cernuus.
Variabilitat: Poc coneguda, les manifestacions de la comunitat són molt homogènies pel predomini d’Anagallis tenella, però amb tota seguretat l’estrat de molses i hepàtiques sobre el qual es disposa aquesta angiosperma varia en funció de petits canvis en les condicions ecològiques, per la qual que en el futur s’haurien d’abordar estudis detallats sobre això.
Condicionants ecològics: La comunitat es desenvolupa en biòtops que es troben permanentment embassats quan s’instal·la a zones planes (amb aspecte similar a una torbera), o que estan banyats per les aigües corrents (sobre pedres de l’interior de rierols o en els petits talussos de les ribes constantment esquitxades per l’aigua), de manera que les masses de molsa actuen a manera d’esponja, acumulant gran quantitat d’aigua, de manera que al caminar sobre aquestes representacions de la comunitat es van formant tolls en les petjades deixades pels peus.
Distribució: Zones meso i termomediterrànies, molt rara
Estat de conservació i tendències: La raresa de fonts amb aigües lliures i traspuaments fa desaparèixer els microhàbitats que aquesta comunitat pionera pot colonitzar, que han d’estar constantment humits.
Funcions ambientals: La vegetació de fonts i capçaleres de rierols és molt escassa i és previsible que en aquests ambients tan particulars pugui encara trobar-se alguna espècie adaptada a aquests mitjans que encara no ha estat detectada. Són mitjans molt fràgils, ja que el canvi en les característiques fisicoquímiques de les aigües o un lleuger descens en els nivells freàtics pot acabar amb aquest hàbitat.
Indicadors de l’estat de conservació: De moment només disposem de l’espècie amb flors directriu de la comunitat (Anagallis tenella) com a element de referència, si bé en el futur, quan es disposi de dades detallades sobre l’estrat de molses i hepàtiques de la comunitat , possiblement pugui utilitzar-se aquest tipus de plantes criptògames que són sensibles a variacions més subtils de les condicions ecològiques i dinàmiques de la comunitat.
7220-2 Eucladio-Adiantetum capilli-veneris *
Estructura i espècies habituals a la comunitat: Comunitat mixta dominada per la falzia (Adiantum capillus-veneris) i per masses encoixinades de molses camefítics, entre els quals destaca per la seva abundància Eucladium verticillatum. També és ocasional la presència de la campanulácea Trachelium caeruleum,de floració espectacular.
Variabilitat: S’observen zones en les que el domini del falzia és gairebé absoluta entre les plantes vasculars, mentre que en altres (molt rares -Valldemossa), generalment alguna cosa més seques, és Trachelium caeruleum l’espècie de major cobertura. No es descarten altres variacions quant a l’estrat de molses, però es manca d’informació fiable al respecte.
Condicionants ecològics: Zones termo i mesomediterrànies. L’associació es desenvolupa sobre parets, murs, penya-segats, torrenteres, vores de sèquies i altres mitjans per on traspuen permanentment o durant la major part de l’any aigües carregades de carbonats, els quals precipiten lentament formant toba calcària. La comunitat sol ocupar posicions ombrívoles, encara que si la humitat és suficient pot també aparèixer en zones assolellades.
Distribució: Molt estesa, encara que sempre de manera puntual, a causa de la reduïda extensió de l’hàbitat apropiat per a la seva existència.
Estat de conservació i tendències evolutives: Es relaciona amb altres associacions higròfiles, com Inulo-Schoenetum nigricantis, pròpies de sòls una mica més profunds i amb majors aportacions d’aigua que els ocupats per aquesta associació. Amb el temps, el propi desenvolupament de la toba pot fer-la evolucionar cap a aquestes altres comunitats vegetals, o per contra, si l’aportació d’aigua s’interromp o es cega, llavors es pot veure substituïda per altres comunitats rupícoles no higròfiles.
Funcions ambientals: La falzia i Trachelium caeruleum són plantes d’interès ornamental per a zones interiors, però resulten difícils de mantenir per la necessitat d’una elevada humitat ambiental. El falzia té múltiples usos populars, entre els quals destaca la infusió per refredats, tos, ronquera, dolors intestinals i oligúria; també s’ha fet servir per ajudar les eugues a parir i com a abortiva. Les roques que es formen per la precipitació de carbonats en aquests ambients guarden empremtes de fulles i tiges, pel que es tracta de mitjans apropiats per a la recerca de fòssils vegetals.
Indicadors de l’estat de conservació: Atès que no es disposa de dades fidedignes sobre el paper de les molses en aquest hàbitat, cal centrar-se en la valoració de la cobertura per part de les espècies dominants en les dues variants més destacades, tant pel que fa referència a la seva cobertura, vitalitat i estat sanitari.