Detall d'inflorescència d'Euphobia pithyusa. S’arenalet d’Aubarca, Mallorca. Javier Rodríguez Pérez.
Font: Ficha 5320 Jolube
Aspecte general de la formació per al el subtip de Menorca.
Cala Presili, Menorca. Javier Rodríguez Pérez
Font: Ficha 5320 Jolube
5320 - Comunitats baixes d’Euphorbia pithyusa de roquisars costaners
Codi CORINE Biotopes
- 32.217 Coastal Helichrysum garrigues
Codi EUNIS
- F5.512 Garighe costiere ad Helichrysum sp.
Descripció general de l’hàbitat
Formacions baixes d'Helichrysum (H. italicum ssp. microphyllum, espurges (Euphorbia pithyusa, i.a.), Pistacia lentiscus, T. hirsuta, a les proximitats immediates dels penya-segats marins, formant la transició entre vegetació de penya-segats o friganes de cingleres i matolls termomediterranis.
Diagnosis de l’hàbitat
Garrigues litorals subhalòfiles amb dominàcia de camèfits que es desenvolupen sobre de litosòls en una banda compresa entre els penyals directament exposats a l’acció del mar colonitzats per comunitats de Chritmo-Limonion i amb les formacions de frigana espinosa, de pastures perennes del Brachypodion phoenicoidis, o amb les de les matollars escleròfils (Hàb. 5330) –màquia-.
Aquestes cenosi es caracteritzen per la presència de diverses espècies d’areal mediterrànioccidental.
Bioclimaticament pertanyen a territoris amb macrobioclima , en particular al bioclima mediterrani, pluviestacional-oceànic; el termotip ès principalment termomediterràni i ombrotip de subhumit a semiàrid.
Combinació fisionòmica de referència
Les espècies dominants són: Anthemis maritima, Asteriscus maritimus, Dorycnium fulgurans, Euphorbia pinea, Euphorbia pithyusa, Helichrysum italicum subsp. microphyllum, Helichrysum stoechas var. maritimus, Launaea cervicornis, Femeniasia balearica, Anthyllis hystrix.
Sintaxomia i distribució
La cenosis de les Balears s’atribueixen a l’aliança Launaeion cervicornis.
Associacions: Launaeetum cervicornis (Mallorca, Menorca), Helichryso-Dorycnietum fulgurantis (Mallorca), Euphorbio pithyusae-Anthemidetum maritimae (Mallorca), Thymeleo hirsutae-Asteriscetum maritimae (Eivissa, Mallorca) i Santolino magonicae-Anthyllidetum hystricis (Menorca), Dactylo-Anthemidetum maritimae (Menorca).
Dinàmica
Aquestes comunitats poden progressar cap a l’interior a causa pertorbacions, però en general tenen un caràcter primari.
Espècies al·loctones
L’abast de la rellevància d’aquest hàbitat pot estar subjecte a una ràpida propagació de espècies suculentes, en particular d’Aizoàcies i Mesembryanthemàcies (pe. Carpobrotus). Aquest hàbitat pot ser inclós dins del 5410 “Matollars pulviniformes de la part alta dels penyasegats costaners, a la Mediterrània occidental”. La definició al Manual de EU permet les dues possibilitats. El caràcter “oriental” de moltes de les espècies de la vegetació gymnèsica sembla que afavoreixen considerar-la dins del 5320.