3170 - Basses i Estanys temporals mediterranis

Bassa a Sa Torre (Llucmajor)

Ranunculus aquatilis

Apium nodiflorum

Marsilea strigosa

Elatine macropoda

Bassa

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

Les basses temporals mediterrànies ocupen depressions sovint endorreiques, molt desiguals tan pel que fa a la mida (des d’algunes desenes de centímetres quadrats fins a alguns centenars de metres), com a profunditat i durada (algunes emersions de durada i altura variables), de dies a varis mesos, però amb períodes de temps suficientment llargs com a per que es pugui produir el desenvolupament d’una vegetació de caràcter aquàtic i condicionar la formació de sòls hidromorfs. L’alimentació en aigua es fa directament per les pluges, indirectament per aportacions d’escorrentia i, eventualment, per aportacions de sumoraments o degotissos. La gran variabilitat temporal de les condicions de submersió (durada i periodicitat) i la qualitat del sòl (pH i contingut químic) són els caràcters més remarcables de la seva ecologia. El cicle anual complet (fases aquàtica, de dessecació i terrestre) no es realitzen necessariament a tots el llocs, ni tampoc cada any depenen de les condicions climàtiques de la temporada i de les particularitats locals. Existeix una gran varietat de basses temporals, i les seves característiques hidrològiques i biològiques depenen del substrat i de la geomorfologia. La vegetació d’aquest hàbitat correspon a pastures baixes (erms) amb dominància d’anuals.

Les basses temporals es coneixen a les illes majors (llevat d’Eivissa). Com tots els medis humits de les Balears, les basses temporals són hàbitats en regressió, amenaçats per les activitats humanes. Paradoxalment, l’abandonament de determinades activitats i, especialment, els canvis de modalitat d’ús poden provocar igualment la seva degradació. Per a la seva conservació, es recomana, per a cada estació, salvaguardar la riquesa florística mitjançant el manteniment del funcionament hidrològic natural i les activitat de pastura extensiva, quan aquesta existeix, del mateix tipus que s’ha realitzat de forma tradicional.

L’objectiu general ha de ser el de mantenir la variabilitat espaial i temporal i restaurar els llocs degradats.

Distribució

Classificació fitosociològica i variabilitat

Vegetació herbàcia, rica en anuals, d’oligotròfica eutròfica, amfibia:
- Classe: Isoeto durieui-Juncetea bufonii (Isoeto-Nanojuncetea)
  - Comunitatts oligotròfiques mediterrànies de fangars i basses temporals:
  - Ordre: Isoetetalia durieui
    - Comunitats mediterrànies amb Isoetes:
    - Aliança: Isoetion durieui p.p.
      - Associacions i comunitats:
        
        comunitats de Lythrum borysthenicum
        
        Isoetetum duriaei
        
        Myosuro heldrechii-Bulliardetum vaillantii
      - Vegetació eutròfica halonitròfila d’afinitat submediterrània:
        
        Aliança: Heleochloion schoenoidis
        
        Associacions i comunitats:
        
        comunitats de Crypsis aculeata
        
        Comunitats mesohigròfiles:
        
        Elatinetum macropodae

Es poden diferenciar 3 hàbitats elementals que es diferencien en funció de les característiques hidrològiques i del substrats:

Embassaments temporals mediterranis amb Isoetes (Isoetion): enfangaments i basses sobre substrats silicatats, submergides durant l’hivern i una part de la primavera i totalment eixutes durant l’estiu; inclou principalment espècies de desenvolupament preferentment primaveral.
Basses temporals sobre calcari, sense Isoetes: enfangaments i basses sobre roques de costra calcària, amb substrats generalment argilosos, submergides tot lo més durant l’hivern i una part de la primavera i totalment eixutes durant l’estiu; inclou principalment espècies de desenvolupament preferenment hivernal i primaveral.
Pastures (gespes) mediterrànies amfibies halonitròfiles (Heleochloion): substrat subeutròfic i eutròfic, ric en calcari i un poc salí; inclou espècies de desenvolupament estival-autumnal (comunitats més tardanes).

Espècies diagnòstiques

Cicendia filiformis, Crassula vaillantii, Isoetes duriaei, Isoetes histrix, Isoetes velata, Lythrum borysthenicum, Pilularia minuta, Anagallis tenella, Centaurium maritimum, Isolepis cernua, Juncus capitatus, Lotus angustissimus, Ophioglossum lusitanicum.

3170-1* Basses i fangars temporals mediterranis amb Isoetes (Isoetion)

Característiques estacionals

Zones del pisos meso (Mallorca) i termomediterrani (Menorca); a Mallorca hi han mostres fins a altituds Àrees embassades i basses (depressions) temporalment inundades o rierols temporals.

Sòls pobres o sense carbonats, oligotròfics, de pH proper a la neutralitat, generalment submergits o molt humits durant l’hivern i part de la primavera; dessecació completa a l’estiu i enduriment del sòl; durada dels periodes d’inundació variables entre els diferents anys.

Els subministre de l’aigua de les basses es fa per alimentació directa o indirecta (condensació o rosada) provenent de les precipitacions atmosfèriques. Els nivells d’aigua son molt variables, en funció de la topografia, de l’impermeabilitat de la roca subjacent, i de la pluviometria. La gama de profunditats de l’aigua, que va des d’uns centímetres fins a gairebé 50 cm, determina les formacions vegetals.

És un hàbitat que es caracteritza per la seva heliofilia.

Variabilitat

Variacions segons el nivell topogràfic

comunitat d’Isoetes velata: condicions molt humides, periode d’inundació llarg (de tardor a primavera), generalment a la zona central de les basses.
comunitat amb Lythrum borysthenicum: vores de basses llargament inundades (contacte amb Isoetes velata i també amb Crassula vaillantii).
comunitats d’Isoetes histrix i durieui (Isoetetum duriaei): nivell topogràfic mig: condicions manco humides, ha de menester un periode d’inundació menys llarg (de vegades només enfangaments). Vegetació anfibia, que es caracteritza per la presència d’Isoetes durieui i/o Isoetes histrix, sol ser molt rara la presència d’Isoetes velata (Menorca). No es rar que es desenvolupi a petites depressions, a les vores de basses i rierons i fins i tot a llocs plans on l’humitat és persistent pel mig d’estepars i brugueres.

Confusions possibles amb altres hàbitats

Les variacions pluviomètriques anuals poden determinar que a un mateix indrets es puguin desenvolupar dins d’aquest hàbitat espècies o comunitats terrestres.

Dinàmica de la vegetació

La persistència de les espècies característiques depèn del manteniment de fases submergides a l’hivern, que selecciona les espècies tolerants de l’inundació. El nivell de la capa i la durada de la submersió condicionen la distribució i amplitud de les bandes de vegetació de les comunitat aqüàtiques, l’Isoetion, i l’Helianthemion.

Dinàmica intra-anual

L’estrat herbaci segueix un cicle anual amb una successió temporal del desenvolupament i de la reproducció de les espècies. La reproducció de les espècies característiques de l’Isoetion es produeix a la primavera i, fins i tot, a principis de l’estiu, mentre que el cicle vegetatiu, controlat pel cicle hidrològic, s’inicia amb les plujes autumnals i s’escalona segons les espècies: els hidròfits i els anfibis germinen sota l’aigua, mentre que les espècies terrestres germinen dins d’un sòl, que pot estar saturat, però no inundat. Malgrat tot existeixen algunes que suren durant un temps i germinen sobre de l’aigua i mitjançant l’ajuda del vent es fixen a les voreres de la bassa; altres com Elatine macropoda poden germinar sota una capa fina d’aigua.

Dinàmica inter-anual

El cicle vegetatiu presenta variacions inter-anuals importants en funcció de l’intensitat i de la distribució temporal de les precipitacions. Si les plujes sòn primerenques, el cicle comença prest; si sòn tardanes o insuficients el cicle es retarda i determinades espècies no es poden desenvolupar. La composició específica pot variar entre diferents anys de forma molt significativa. Pel mateix motiu, l’extensió espaial de les comunitats de l’Isoetion pot variar d’un any a altre. Determinades comunitats espaialment properes poden alguns anys substituirse l’una a l’altre en relació amb les condicions hidrològiques successives.

Dinàmica natural de la vegetació

Pot derivar:

si el caràcter xèric del medi s’accentúa o si el sòl ès molt arenós, l’evolució es fa ràpidament vers les pastures de l’Helianthemion, de vegades mitjançant una forma a la sòn comuns el briòfits i Selaginella denticulata. Aquesta evolució segueix cap els estepars i màquies amb ericàcies – si la durada de la fase de dessecació minva varios anys (successió d’anys plujosos, perturbacions de l’hidrologia) esdevé un augment i fins i tot una dominància d’helòfits.
si, per causes de desenvolupament de la flora de l’entorn, esdevé una minva de l’insolació o un increment de l’aport de restes vegetals (p.e. fulles) el funcionament dinàmic de l’hàbitat s’altera força, de forma que disminueix tan la diversitat com la zonació de la vegetació.

Hàbitats associats o en contacte

Els hàbitats en contacte amb les comunitats de l’Isoetion sòn molt variables, des de les bandes d’helòfits fins a estepars i màquies.

A nivell d’hàbitats associats, l’Isoetion es pot intercalar entre les pastures seques calcífugues de l’Helianthemion guttati (Cor. 35.3) i incloure qualcuna de les caraterístiques d’aquesta formació vegetal.

Distribució geogràfica

Meitat septemtrional de Menorca i una localitat a la serra de Tramuntana de Mallorca (clot d’Aubarca).

Valor ecològic i biològic

Hàbitat localitzat que a les Balears només ès present a Menorca (meitat septemtrional) que presenta un valor botànic i ecològic remarquable, tan pel que fa a les comunitats vegetals (rares) com a les espècies (rares, adaptades a les condicions del medi que sòn molt particulars:

espècies protegides i/o amenaçades: les espècies que pertànyen al gènere Isoetes, Marsilea strigosa, Pilularia minuta, Ophioglossum lusitanicum, Crassula vaillantii, Elatine macropoda, etc.

Les basses temporal amb Isoetion tenen un gran interès a nivell faunístic. La seva riquesa està determinada a les caraterístiques hidrològiques que les caracteritzen i a l’absència de (grans) predadors (p.e. peixos).

Constitueixen medis naturals rics en espècies de batracis, coleòpters, notostràcis (Triops cangriformis).

Espècies de l’anexe II de la directiva «Habitats». Vegetals:

UE 1429- Marsilea strigosa.

Estats de l’hàbitat; estats de conservació a afavorir

La raresa, poca extensió (de l’ordre de unes poques hectàrees a les Balears) i variabilitat d’aquest hàbitat fa que tots els seus estats s’hagin de conservar. A cada estació s’han de privilegiar les formes que presenten una diversitat espaial i temporal intra i inter-anual que permeti l’expressió successiva o simultanea de les diverses comunitats gespitoses efímeres de l’Isoetion, que es disposen en mosaïcs i en bandes seguint el gradient hidrològic.

Tendències evolutives i amenaces potencials

Tendències evolutives

Com tots els medis humids litorals it iuxta-litorals, les basses temporals sòn hàbitats en regressió, amenaçats per les activitats humanes. Paradoxalment, l’abandonament de determinades activitats o canvis de la modalitat d’ús condueixen igualment a la degradació d’aquests hàbitats. Dos factors esdevenen essencials pel seu manteniment : el funcionament hidrològic i la dinàmica de la vegetació. En algunes formes, la dinàmica espontània de la vegetació es pot dirigir cap a la colonització per espècies llenyoses de la màquia.

Amenaces potencials

Les causes d’alteració o de degradació sòn multiples i s’exerceixen a nivells ecològics variables. A la major part de casos, les consequències no es coneixen més que d’una forma superficial i haurien de ser estudiades dins d’una dinàmica d’impactes i potencialitat de restauració:

substitució per infrastructures (fet irreversible): carreteres, construccions, etc.;
modificacions hidrauliques per dessecacció-drenatge o, pel contrari, per adició d’aigua (permanència). Les modificacions hidrauliques sòn de vegades reversibles, però les possibilitats de restauració de l’hàbitat i de la seva composició florística sòn molt escasses;
conreu sense drenatge (parcialment reversible si no s’afecta la topografia, encara que les possibilitats de restaurar la composició florística inicial es desconeixen);
modificació de la qualitat de l’aigua (sensibilitat directa desconeguda, l’eutrofització dèbil probablement condueix a la proliferació i dominància d’espècies més competitives);
rebliments, abocaments (irreversible);
desenvolupament anormal de la vegetació arbustiva de l’entorn o plantació d’espècies arbòries (el primer cas pot ser reversible, el segon generalmen ès irreversible); les consequències sòn la diminució de llum (factor determinat) i una acumulació de restes que canvien les característiques del sòl (no adient pel desenvolupament de la major part d’espècies).

Quadre de gestió

Record de peculiaritats sensibles de l’hàbitat

El règim hídric relacionat amb el clima i amb la topografia ès el factor més determinant de la diferenciació de les comunitats de l’Isoetion. La concurrència amb els helòfits o amb la vegetació terrestre és un factor important. Per causa d el disponibilitat d’aigua, i d’una forma similar a les comunitats de l’Allietum chamaemoly, les formations amb Isoetes durieui sòn sensibles a les modificacions microtopogràfiques. Altres comunitats de les basses ho sòn menys.

Formes de gestió que es recomanen

L’estat actual de coneixements fa difícil proposar mesures de gestió precises.

Recomanacions generals

A determinats llocs s’han de preveure accions de recuperació.

Manteniment d’un nivell de pastura limitat (de preferència ovelles i conills).

Conservar el funcionament hidrològic.

Activitats de gestió comuna que poden contribuir al manteniment de les formes a afavorir

La pastura extensiva i limitada pot facilitar el manteniment de diverses formes d’aquest hàbitat limitant la progressió d’espècies llenyoses i d’herbàcies vivaces susceptibles de dominar les espècies característiques. Malgrat tot, aquesta pastura ha de ser moderada i realitzada per un tipus de bestiar limitat (p.e per ovelles però no per porcs o vaques) pel fet que una sobreexplotació, una alteració excessiva del sòl i una elevada eutrofització modiquen l’organització de les comunitats.

A priori, un calcigament limitat relacionat amb la pastura per ovelles no constitueix una amenaça, com es pot observar per exemple a les daies del Marroc sobrepasturades i molt riques en comunitats amb Isoetes, Elatine…, però ès preferible que els animals no pasturin dins l’aigua per tal d’evitar una destructuració del sòl i un increment notable de la turbidesa.

Controlar un excessiu desenvolupament de les espècies llenyoses de l’entorn afavorint el manteniment de les pastures d’anuals i de geòfits.

Si el règim hídric està controlat en major o menor mesura per l’home, l’alternància d’una fase seca i d’una fase aquàtica (o molt humida), que ès un element clau de la conservació del valor patrimonial de les basses temporals, s’ha de mantenir, de forma que les dates i les durades de l’inudació siguin les adients per la conservació del dinamisme de l’hàbitat.

Exemples de llocs on es realitzen activitats de gestió de conservacionista

A Menorca s’han d’evaluar i proposar tècniques de gestió dins del marc d’un programa Life «Basses temporals mediterrànies ».

3170-2* Basses temporals sobre roques calcàries, sense Isoetes

* Hàbitat prioritari

Codi CORINE: 22.341

Característiques diagnòstiques de l’hàbitat

Característiques estacionals

Zones del pis (meso)termomediterrani; es troba principalment a zones no allunyades de la costa, malgrat que a Mallorca hi han mostres (poc diverses i amb poca vegetació) fins a altituds properes de 900 m.

Sòn basses formades com a conseqüència de processos de disolució de roques calcàries (generalment d’origen miocènic o pleistocènic, més rarament juràssic) superficialment calichificades.

Les seves mesures sòn variables, de forma qiue poden oscilar entre uns pocs decímetres quadrats fins a un centenar de metres quadrats, amb profunditat que rarament passen els cincuanta centímetres (inundacions d’aquetsa mesura determinen pràcticament una absència de vegetació fanerogàmica).

Els sòls sòn dèbilment mineralitzades, carbonatats, mesoéutròfics, de pH alcalí, submergits de forma irregular durant l’hivern i una part de les dues primaveres; permaneixen completament secs i endurits durant l’estiu; les durades i els periodes d’inundació varien molt entre anys.

L’aigua te el seu origen en les precipitacions atmofèriques i en l’alimentació per escorrentia.

Els nivells sòn variables i estan en funció de la topografia, de la pluviometría, de la porositat del sòl i de la roca i de l’impermeabilitat de la roca subjacent. És un hàbitat amb un notable caràcter heliòfil.

Variabilitat

Les principals diferències que s’han reconegut es relacionen amb el nivell topogràfic. Els més baixos (generalment a la zona central de diverses basses), amb condicions més humides i periode d’inundació llarg (de tardor a primavera), es caracteritzen per la presència de Callitriche brutia, Chara spp., Marsilea strigosa, Damasonium alisma subsp. bourgaei, Ranunculus baudotii i Zannichellia peltata.

A les basses més petites o a les vores de les més grans on l’aigua s’acumula manco temps hi predominen Crassula vaillantii, Elatine macropoda, Lythrum hyssopifolia, Poa infirma i més rarament Myosurus minimus o Marsilea strigosa. Relacionades amb aquestes.

A les vores de les basses, a basses colmatades o a les acumulacions de terra sobre de depressions de les roques calichificades que tenen un caràcter humit força més temporals, que només s’enfanguen (però no s’inunden o ho fan molt poc), es comú que prosperin un divers nombre d’espècies de variable caràcter higròfil com: Juncus bufonius, Polypogon subpathaceus, Mentha pulegium, Verbena supina. A llocs més secs hi properen algunes espècies d’interès biogeogràfic com: Crepis pusilla, Filago petro-iani, Ophioglossum lusitanicum, etc.

Fisionomia, estructura

Les comunitats vegetals corresponen a pastures poc elevades, denses només a nivell de plantes nanes i succulentes, estacionalment submergides (com a molt a les dues primaveres i a l’hivern), dominades pels teròfits. Les superfícies occupades per aquests hàbitats varient des de alguns decímetres fins a poc més d’un centenar de metres quadrats.

La riquesa específica de les comunitats segueix un gradient espaial que es relaciona amb la profunditat i amb la durada del periode d’inundació:

la zone centrale (profunditat fins a 40 cm), amb espècies de major caràcter hidròfil (Callitriche brutia, Damasonium alisma subsp. bourgaei, Ranunculus baudotii, Zannichellia peltata, etc);
a les zones amb profunditat menor (0-20 cm), la riquesas específica s’eleva ja s’hi desenvolupen també espècies de caràcter amfibi, higròfil i fins tot algunes terrestres més higròfiles.

Espècies diagnòstiques de l’hàbitat

Crassula vaillantii
Elatine macropoda
Lyhrum hyssopifolia
Myosurus minimus
Marsilea strigosa
Ophioglossum lusitanicum
Juncus bufonius
Polypogon subpathaceus
Mentha pulegium
Verbena supina
Bellium bellidioides
Bellis annua

Confusions possibles amb altres hàbitats

Les característiques singulars d’aquest hàbitat no permeten la confusió amb cap altre tipus d’hàbitat. Només algunes formes (més comunes a muntanya) presenten alguna dificultat per ser diferenciades de l’hàbitat 3140 (aigües oligomesotròfiques riques en calç amb vegetació bèntica de Chara spp.). Per alta banda, rares ocasions, la absència o elevada raresa (quan n’hi han) de macròfits com Potamogeton spp. Myriophyllum spp. etc, (de fet el més comú és només de vegades s’hi troben espècies de poca mida dels gèneres Ruppia o Zannichellia) el singuralitza front al hàbitat 3150 (llacunes, estanys i canals eutròfics naturals amb vegetació del Magnopotamion).

Correspondències fitosociològiques

Comunitats de les aliances: de l’Isoetion durieui (Damasonio bourgaeai-Crassuletum vaillantii, Bellio bellidioidis-Menthetum pulegii), Verbenion supinae i Lemnion minoris.

Dinàmica de la vegetació

La persistència de les espècies característiques depèn del manteniment de fases submergides a l’hiver, que selecciona les espècies tolerants de l’inundació. El nivell de la capa i la durada de la submersió conditionen la distribució i amplitud de les bandes de vegetació de les comunitat aqüàtiques, de les anfibies i de les terrestres.

Dinàmica intra-anual

La vegetació segueix un cicle anual amb una successió temporal del desenvolupament i de la reproducció de les espècies. La reproducció de les espècies es produeix a l’hivern i, sobretot, a la primavera, mentre que el cicle vegetatiu, controlat pel cicle hidrològic, s’inicia amb les plujes autumnals i s’escalona segons les espècies: els hidròfits i els anfibis germinen sota l’aigua, mentre que les espècies terrestres germinen dins d’un sòl, que pot estar saturat, però no inundat. Malgrat tot existeixen algunes (sovint gramínies) que suren durant un temps i germinen sobre de l’aigua i mitjançant l’ajuda del vent es fixen a les voreres de la bassa; altres com Elatine macropoda poden germinar sota una capa fina d’aigua.

Dinàmica inter-anual

El cicle vegetatiu presenta variacions inter-anuals importants en funcció de l’intensitat i de la distribució temporal de les precipitacions. Si les plujes sòn primerenques, el cicle comença prest; si sòn tardanes o insuficients el cicle es retarda i determinades espècies no es poden desenvolupar. La composició específica pot variar entre diferents anys de forma molt significativa. Pel mateix motiu, l’extensió espaial de les comunitats pot variar d’un any a altre, encara que menys que les de les basses amb Isoetes, ja que aquest hàbitata precisa de l’existència de roques impermeabilitzades. Determinades comunitats espaialment properes poden alguns anys substituirse l’una a l’altre en relació amb les condicions hidrològiques successives.

Dinàmica natural de la vegetació

Pot derivar:

per colmatació a pastures del Trachynion distachyae i del Thero-Brachypodion ramosi.
si el caràcter xèric del medi s’accentúa, també l’evolució es fa ràpidament cap les pastures.
el desenvolupament de espècies llenyoses als seu voltant afavoreix el desenvolupament de zones d’ombra (contràries al caràcter heliòfil de l’hàbitat) i a l’acumulació de restes orgàniques dins de les basses (fullaraca). Ambdòs fets condueixen a una pèrdua de diversitat i fins i tot a la desaparició de les espècies característiques.

Hàbitats associats o en contacte

Els hàbitats en contacte sòn molt variables, des de vegetació d’helòfits fins a estepars i màquies.

A nivell d’hàbitats associats poden trobarse intervalacions de pastures del Trachynion distachyae, del Thero-Brachypodion ramosi i del Polycarpion tetraphylli.

Distribució geogràfica

Aquest hàbitat es conegut principalment a Mallorca (especialment a les Marines de Llucmajor i Santanyi). Formes menys diverses i estructurades es troben a Formentera a la serra de Tramuntana i fins i tot al Mitjorn de Menorca.

Valor ecològic i biològic

Habitat localitzat que conserva valors botànics i ecològics remarcables, tan pel que fa a les comunitats vegetals (molt rares) com a les espècies (singulars, rares, adaptades a les condicions de medi que sòn molt particulars):

Ophioglossum lusitanicum, Crassula vaillantii, Elatine macropoda, Myosurus minimus, Verbena supina, etc.
Les basses temporals presenten un gran interèst a nivell faunístic, riquesa i diversitat que està determinada per ser una unitat hidrològica (la bassa) i a l’absència de predadors (peixos).
Sòn medis naturals rics en espècies de:
- batràcis: Bufo;
- invertebrats remarcables: Branquiòpods conchostràcis (Triops cancriformis, Leptestheria mayetii?) o copèpods calanoides (Metadiaptomus chereuxi).

Espècies de l’anexe II de la directiva « Hàbitats »

UE 1429- Marsilea strigosa.

Estats de l’hàbitat; estats de conservació a afavorir

Tendències evolutives i amenaces potencials

Tendències evolutives

Com gairebé tots els medis humits de les Balears, les basses temporals sòn hàbitats en regressió, amenaçats per canvis de l’activitat humana. La dinàmica espontània de la vegetation pot afavorir la colonització de les vores pels arbusts de la màquia. De vegades, la pastura pot returar aquesta dinàmica.

Amenaces potencials

substitució per infrastructures (fet irreversible): carreteres, construccions, etc.;
modificacions hidrauliques per dessecacció-drenatge o, pel contrari, per adició d’aigua (permanència). Les modificacions hidrauliques sòn de vegades reversibles, però les possibilitats de restauració de l’hàbitat i de la seva composició florística sòn molt escasses;
modificació de la qualitat de l’aigua (sensibilitat directa desconeguda, l’eutrofització dèbil probablement condueix a la proliferació i dominància d’espècies més competitives);
rebliments, abocaments (irreversible);
desenvolupament anormal de la vegetació arbustiva de l’entorn o plantació d’espècies arbòries (el primer cas pot ser reversible, el segon generalmen ès irreversible); les consequències sòn la diminució de llum (factor determinat) i una acumulació de restes que canvien les característiques del sòl (no adient pel desenvolupament de la major part d’espècies).

Quadre de gestió

Record de peculiaritats sensibles de l’hàbitat

El règim hídric, relacionat amb la climatologia i la topografia, és el factor més important que determina la diferènciació de les comunitats de les basses. La concurrència amb els helòfits (ocasional) o amb la vegetació terrestre és un factor important. Les formacions de les basses sòn menys sensibles que les de l’Allietum chamaemoly (Thero-Brachypodion ramosi) i algunes del Polycarpion tetraphylli (p.e. Crepido pusillae-Filaginetum petro-ianii) a les modificacions del perfils microtopogràfics, per la major i més homogènia disponibilitat d’aigua.

Formes de gestió que es recomanen

L’estat actual de coneixements fa difícil proposar mesures de gestió precises.

Recomanacions generals

A determinats llocs s’han de preveure accions de recuperació.
Manteniment d’un nivell de pastura limitat (de preferència ovelles i conills).
Conservar el funcionament hidrològic natural.

Activitats de gestió comuna que poden contribuir al manteniment de les formes a afavorir

A priori, un calcigament limitat relacionat amb la pastura per ovelles no constitueix una amenaça, com es pot observar per exemple a les daies del Marroc sobrepasturades i molt riques en comunitats amb Elatine…, però ès preferible que els animals no pasturin dins l’aigua per tal d’evitar una destructuració del sòl i un increment notable de la turbidesa.

Controlar un excessiu desenvolupament de les espècies llenyoses de l’entorn afavorint el manteniment de les pastures.

3170-3* Pastures (gespes) mediterrànies amfibies halonitròfiles (Heleochloion)

Característiques diagnòstiques de l’hàbitat

Característiques estacionals

L’habitat se rencontre à l’étage thermoméditerranéen au niveau de mares ou en bordure de marais, souvent dans des zones humides aménagées (irrigation).

Il se développe sur des substrats sub-eutrophes, voire même eutrophes, souvent riches en calcaire, à pH neutre à basique, faiblement salés.

Ces terrains sont temporairement inondés et s’assèchent à la fin du printemps ou en été; l’assèchement et l’humidité estivale constituent des facteurs déterminants pour la végétation de l’habitat.

Variabilitat

Comunitats menorquines de Crypsis aculeata

Espècies diagnòstiques de l’hàbitat

Atriplex prostrata
Crypsis aculeata
Cressa cretica
Cotula coronopifolia
Samolus valerandi
Heliotropium supinum
Polypogon monspeliensis
Centaurium spicatum
Bolboschoenus maritimus
Echinochloa crus-galli
Coronopus squamatus

Correspondències fitosociològiques

Vegetació eutròfica halonitròfila d’afinitat submediterrània:

aliança de l’Heleochloion schoenoidis p.p.

Dinàmica de la vegetació

Espontaneïtat

L’estrat herbaci en mantèn sovint, baix per l’efecte de la pastura, encara que està determinada per les condicions de submersió, parcialment lligadas al climat. Una inundació llarga o un nivell d’aigua important determina el creixement de comunitats de Crypsis aculeata, afavorint el desenvolupament de la vegetació helofítica i submergida.

L’invasió pels helòfits (Scirpus, Phragmites) deriva en la desaparició de les espècies característiques, en aqueixos casos el control per pastura sembla indespensable.

Relació amb les activitats humanes

La pastura és un element molt important, per que permet limitar el desenvolupament dels grands helòfits i així mantenir l’Heleochloion. Les aports d’aigua artificial poden afavorir el desenvolupament d’altres espècie com l’invasora exòtica Paspalum distichum, que tendeix a formar poblacions monospecífiques.

Hàbitats associats o en contacte

Sòn variables: poden estar en contacte amb els canyissar, amb formacions anuals primocolonitzadores de Salicornia, amb comunitats halonitròfiles de Suaeda, amb formacions d’hidròfits, amb tamarigars, etc.

Distribució geogràfica

Aquest hàbitat estrictament mediterrani, a les Baleas nomès es coneix a Menorca.

Valor ecològic i biològic

A les Balears és un hàbitat molt localitzat i rar.

Gairebé totes les espècies característiques i diferencials d’aliança (com p.e. Cressa cretica, Crypsis aculeata o Pulicaria sicula sòn rares.

Té interés per l’avifauna, especialment a l’hivern, com a indrets d’alimentació d’annères (herbeis d’hidròfits).

Estats de l’hàbitat; estats de conservació a afavorir

La informació disponible sobre aquestes comunitats és limitada, la seva dinàmica i les relacions entre aquest dinamisme i les activitats humanes estan poc documentades, malgrat que han de ser mlt importants. El estats principals a afavorir corresponen a les formes amb un elevat recobriment d’espècies rares (Crypsis…), o el que és el mateix a indrets de condicions espaial i temporalment inestables (p.e. zones exondades temporalment, amb variabilitat interanual). Aquestes condicions es poden fer perdurar mitjançant una pastura que faci prevaler la dominància dels helòfits i d’altres espècies competidores.

Tendències evolutives i amenaces potencials

Per la seva raresa i per les amenaces que el poden fer desapareixer, és molt importants salvaguardar aquest hàbitat.

Cal considerar que l’allargament del période de submersion, l’augment dels nivells d’aigua i canvis químics d’aquesta poden conduir a la disaparició d’espècies caracteríitiques i a una evolució cap a comunitats de vegetació helofítica o submergida. El risc de desenvolupament d’espècies invasores (Paspalum sp.pl.), afavorit per aports artificiels d’aigua o per la pastura, és igualment una amenaça potencial.

Quadre de gestió

Record de peculiaritats sensibles de l’hàbitat

L’hàbitat sovint es situa a llocs antropitzats (gestió de l’aigua i pastura, qualsevol canvi d’aquesta gestió pot derivar en un desplaçament vers els canyissars o tot vers una alteració de les condicions hidrològiques favorables.

Formes de gestió que es recomanena

Recomanacions generals
- L’ecologia d’aquest hàbitat està mal coneguda ; les condicions favorables semblen ser una inundació llarga sobre un substrat ric, sense desenvolupament de canyssar, el que suposa que la durada de l’inundació i/o la profonditat sòn limitades o que la vegetació sigui controlada per la pastura.
Activitats de gestió comuna que poden contribuir al manteniment de les formes a afavorir
- La pastura pot facilitar el manteniment d’aquest hàbitat limitant la progressió d’espècies herbàcies vivaces (Cyperaceae, Juncaceae i Poaceae…) susceptibles de dominer a les espèces que’l composen. Malgrat tot aquesta pastura ha de ser moderada ja que una sobreexplotació podria modificar l’organització de les comunitats.
- L’alternància d’una fase seca i d’una fase aquàtica és un element clau de la conservation del valor patrimonial dels aiguamolls temporals. A llocs, com a Menorca, on existeix aquesta alternància, s’ha de conservar: si le règim hídric és manejat per l’home, s’han de definir els objectius de la gestion per a que les dates i durades d’inundació determinen els tipus de comunitats vegetals que s’en deriven.

Ficha Jolube 3170