3150 - Llacs eutròfics naturals amb vegetació Magnopotamion o Hydrocharition

 

 

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat correspon a llacunes, estanys eutròfics (de vegades només mesotròfics), canals i síquies colonitzades per macròfits arrelats i no arrelats eventualment associat a llentilles d’aigua o de grans macròfits flotants.

La vegetació s’instal·la surant sobre la superfície de l’aigua (pleustòfits) o arrelada al substrat, bé desenvolupant la seva biomassa en capes interiors d’aigua més o menys profundes, ben emergint les fulles i òrgans reproductors a la superfície de l’aigua, o situacions intermèdies.

Generalment es desenvolupa en aigües estancades o de corrent moderat, poc salines o amb nivells de salinitat baixos, podent suportar nivells de contaminació (eutròfia) elevats. El caràcter « d’eutròfia» correspon a contexts geològic i geomorfològics al·luvials o a substrats margosos, argilosos, calcaris. El caràcter eutròfic natural fa referència a un funcionament «natural», per això els medis d’origen antròpic s’han de considerar inclosos dins d’aquest hàbitat.

Els factors abiòtics que més influeixen en el desenvolupament i distribució d’aquestes comunitats són la profunditat i terbolesa de les aigües, la presència d’ions, velocitat de flux, estacionalitat, etc., Actualment les condicions òptimes sembla que es presenten només en alguns canals i estanys.

Distribució

  • Classificació fitosociològica i variabilitat
    • Vegetació aquàtica arrelada dominada per fanerògames:
      • Potametea Klika in Klika & Novák 1941.
      • Herbassars de caràcter vivaç d’aigües dolces:
        • Potametalia Koch 1926.
          • Vegetació d’aigües lentes o estacades de mesotròfiques a eutròfiques:
        • Potamion (Koch 1926) Libbert 1931.
          • Associacions:
            • Potamo pectinati-Myriophylletum spicati Rivas-Goday 1964.
            • Potametum denso-nodosi O. Bolòs 1957.
            • Potametum lucentis Hueck 1931.
            • Myriophyllo verticillati-Potametum pectinati Costa, Boira, Peris & Stübing 1986.
            • Zannichellio palustris-Potametum colorati O. Bolòs & Molinier in O. Bolòs 1996.
            • Ranunculion aquatilis Passarge 1964 [=Callitricho-BatrachionDen Hartog & Segal 1964)].
            • Callitricho-Ranunculetum aquatilis O. Bolòs, R. Molinier et P. Montserrat 1970.
            • Ranunculetum baudotii Br.-Bl. in Br.-Bl., Roussine & Nègre 1952.
            • Zannichellion pedicellatae Schaminée, Lanjouw & Schipper 1990 em. Pott 1992.
            • Najadetum marinae Fukarek 1961.
            • Zannichellietum pedicellatae Nordhagen 1954.
    • Vegetació aqüàtica no arrelada dominada per fanerògames:
      • Classe: LemneteaTüxen ex O. Bolòs & Masclans 1955.
      • Ordre: Lemnetalia minoris Tüxen ex O. Bolòs & Masclans 1955.
      • Comunitats d’aigües d’eutròfiques a hipertròfiques; dominància de Lemna que suren a la superfície:
        • Aliança: Lemnion minoris Tüxen ex O. Bolòs & Masclans 1955.
        • Associations:
          • Lemnetum gibbae Miyawaki & J. Tüxen 1960.
          • Lemnetum minoris Oberdorfer ex Müller & Görs 1960.
      • Comunitats d’aigües d’oligo-mesotròfiques a mesoeutròfiques, de vegades dominades per ricciàcies; dominància de petits hidròfits flotants sota la surperficie de l’aigua:
        • Aliança: Lemnion trisulcae Den Hartog & Segal ex Tüxen & Schwabe in Tüxen 1974.
          • Associacions:
            • Ricciocarpetum natantis Segal 1963 em. Tüxen 1974.
      • Comunitats d’aigües de mesotròfiques a eutròfiques, dominades pels macropleustòfits:
        • Aliança: Ceratophyllion demersi
        • flotant sota l’aigua.
        • Associacions:
          • Ceratophylletum demersi
          • Potamo-Ceratophylletum submersi Pop 1962 (=Ceratophylletum submersi Den Hartog & Segal ex Redeker 1969)
      • Comunitats epifítiques d’algues filamentoses:
        • Comunitats:
          • comunitats d’Enteromorpha intestinalis
          • comunitats de Cladophora glomerata

L’hàbitat es presenta en quatres formes principals:

  1. Masses d’aigua eutròfica amb vegetació arrelada amb o sense fulles flotants
  2. Masses d’aigua eutròfica amb dominància de macròfits lliures submergits
  3. Masses d’aigua eutròfica amb dominància de macròfits lliures flotants a la superfície
  4. Canals, síquies i basses eutròfiques dels aiguamolls naturals

Espècies diagnòstiques

  • Potamion: Potamogeton coloratus, P. crispus, P. densus, P. nodosus, P. lucens, P. pusillus, P. pectinatus, Lemna gibba, Myriophyllum spicatum.
  • Ranunculion aquatilis: Ranunculus aquatilis, Ranunculus baudotii, Ranunculus trichophyllus, Callitriche spp., Lemna minor, Zannichellion pedicellatae: Zannichellia pedicellata, Najas marina,Zannichellia palustris.
  • Ceratophyllion demersi: Ceratophyllum submersum, Lemna gibba, Lemna minor, Myriophyllum spicatum, Potamogeton pectinatus.
  • Lemnion minoris: Lemna gibba, Lemna minor.

Estat i recomenacions a la gestió

Actualment la disponibilitat d’aigües lliures és molt limitada, i especialment les dolces i embassades. En aquestes circumstàncies totes les comunitats existents tenen caràcter fragmentari i molt irregular. De fet, pràcticament, només a indrets protegits (albuferes) hi han mostres significatives, en particular de les gaudeixen de caràcter més eutròfic-halòfils. Aquest és el cas de les comunitats riques en Potamogeton pectinatus.

Per altra banda cal considerar que les comunitats d’aquest grup que es desenvolupen a basses estacionals s’inclouen dins de l’hàbitat 3170.

Les comunitats més halòfiles estan relacionades amb altres associacions dominades per Ruppia, per les quals poden ser substituïdes en augmentar la salinitat. Quan l’eutrofització supera certs nivells, formacions denses d’algues, especialment Cladophora glomerata, poden desplaçar completament aquestes comunitats.

Ficha Jolube 3150