1510 - Estepes salines mediterrànies (Limonietalia)

Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)

L’hàbitat genèric agrupa diferents tipus de vegetació perenne amb Limonium del salobrars (estanys, basses de rere duna…) sobre substrats que, generalment, als períodes àrids de l’estiu formen crosta salina.

Aquest hàbitat es desenvolupa a les àrees del límit de la influència de les inundacions salines dels salobrars, sobre substrats areno-argilosos o gravosos més o manco compactes i secs.

Presenta una fisiognomia de matollar baix, salí i obert, amb una alçada que no supera gaire els 50 cm.

Fisiognòmicament està dominat per la floració, sovint massiva de les saladines (Limonium).

Distribució

Presenta una distribució geogràfica limitada : determinats llocs del litoral, en especial de les illes més meridionals. Es tracta d’un tipus d’hàbitat representatiu de la regió mediterrània.

Classificació fitosociològica i variabilitat

  • Vegetació parcialment suculenta amb dominància d’arbusts o de sub-arbusts, de sòls salins i «salseres» de la mediterrània.
    • Classe: Salicornietea fruticosae
      • Comunitats dels salobrars litorals i de les basses saliníferes endorreïques, sobre sòl perhalí amb eflorescències salines, poc o gens inundats i, sovint, molt secs a l’estiu.
        • Ordre: Limonietalia
        • Matollars salins amb Limonium
        • Aliança: Limonion confusi
          • Associacions:
            • Artemisio gallicae-Staticetum virgati (Menorca, Mallorca)
            • Frankenio pulverulentae-Limonietum grosii (Formentera)
            • Inulo crithmoidis-Limonietum virgati (Mallorca, Eivissa)
            • Limonietum antoni-llorensii-migjornensis (Mallorca)
            • Frankenio-Limonietum ferulacei (Menorca)
            • Limonietum magallufiano-boirae (Mallorca)
            • Limonietum retuso-formenterae (Eivissa, Formentera)

Variabilitat ecològica i geogràfica

  • variabilitat lligada al sòls secs, endurits superficialment, arenosos o areno-argilosos dels revers dunars, sovint en contacte amb els matollars halòfils suculents. Associacions: Artemisio gallicae-Limonietum virgati (Menorca, Mallorca septemtrional), Inulo crithmoidis- Limonietum virgati (Mallorca meridional), Frankenio-Limonietum ferulacei (sòls arenosos, nord de Menorca), Frankenio pulverulentae-Limonietum grosii (sòls areno-llimosos, Formentera);
  • variabilitat determinada pels sols arenosos o argilosos, rics en sulfats (guix) dels salobrars i salines. Associacions: Limonietum magallufiano-boirae (Mallorca sudoccidental), Limonietum antoni-llorensii-migjornensis (Mallorca meridional), Limonietum retusoformenterae (Pitiüses)

Espècies diagnòstiques

Limonium spp. (eg. L. antoni-llorensii, L. barceloi, L. boirae, L. companyonis, L. ferulaceum, L. formenterae. L. grosii, L. migjornensis, L. retusum, L-virgatum, L. wiedmannii, L. magallufianum, etc.), Artemisia gallica, Arthrocnemum fruticosum, Sarcoconia sspp.

Variabilitat i posssibles problemes d’interpretació

No hi ha problemes d’interpretació.

Estat i recomenacions a la gestió

Degut, d’una part, als condicionaments i a les característiques ecològiques de l‘hàbitat, i, de l’altra, del caràcter permanent d’aquest tipus de vegetació aquests matollars salins mediterranis, la no-intervenció sembla ser la forma de gestió més apropiat.

Als indrets freqüentats, és precís regular i dirigir les visites per tal de mantenir aquest hàbitat en un estat de conservació satisfactori.

Principals amenaces:

  • Destrucció dels hàbitats dels salobrars dins d’una estratègia d’aprofitament dels salobrars, com són activitats turístiques o portuàries, urbanització litoral…
  • Destrucció dels estanys salins per rebliments o per dipòsits de deixalles
  • Modificacions de les condicions hídriques lligades als acondicionaments o a operacions de gestió hidràulica (drenatge, dessecació…)
  • Acondicionament dels salobrars amb finalitats cinegètiques.
  • Abandonament de les activitats salineres tradicionals.

Formes de gestió que es recomanen

  • Degut, d’una part, als condicionaments i a les característiques ecològiques de l‘hàbitat, i, de l’altra, del caràcter permanent d’aquest tipus de vegetació aquests matollars salins mediterranis, la no-intervenció sembla ser la forma de gestió més apropiat.
  • Evitar el calcigament per passeig o aparcament, especialment a les zones que conserven formes primàries de l’hàbitat, es dir les que estan en contacte amb els matollars halòfils i la vegetació fruticosa forestal, especialment les de prop de les dunes, pel fet de la seva major fragilitat i inestabilitat del substrat.
  • Protecció dels llocs que conserven les estacions originals d’aquest hàbitat.
  • Preconitzar la no-intervenció.
  • Canalitzar les visites i el trànsit de forma que es limiti l’activitat a les zones més sensibles.
  • Evitar el trànsit per les zones de contacte amb els matollars halòfils i la vegetació fruticosa forestal, especialment les de prop de les dunes.
  • Aportar precisions de funcionament i de relacions edàfiques de les diferents fitocenosi que caracteritzen aquest hàbitat.

Ficha Jolube 1510