1150 - Llacunes costaneres
Descripció de l’hàbitat ( Fisiognomia i estructura)
Hàbitats aquàtics costaners amb aigües léntiques, salina o salobre, de poca profunditat, que es caracteritza per importants variacions estacionals en la salinitat i la profunditat en relació amb el subministrament d’aigua (principalment aigües marines), la precipitació i temperatura que afecten l’evaporació. Estan en contacte directe o indirecte amb el mar, de la que estan en general separats per bancs d’arena o còdols i amb menor freqüència per una costa rocosa baixa. La salinitat pot variar d’aigua salobre a hiperhalina en relació amb la pluja, evaporació, i l’arribada de noves aigües marines durant les tempestes, inundacions temporals de la mar durant l’hivern o l’intercanvi durant la marea.
Algunes conques i basses salines es poden incloure en aquest tipus d’hàbitat sempre que tinguin un origen similar i no estiguin afectades per una excessiva explotació humana.
De vegades no hi ha vegetació o, si la té, pot presentar molt diferents aspectes, relacionats principalment amb les classes: Ruppietea maritimae, Potametea o Zosteretea marinae.
Classificació fitosociològica i variabilitat
Apart de diverses comunitats de algals la vegetació fanerogàmica més comú s’inclou dins de les associacions Ruppietum maritimae* Hocquette 1927, Ruppietum spiralis * Hocquette 1927 corr. Iversen 1954 i Zannichellietum pedicellatae* Nordhagen 1954.
Ruppietum maritimae *
Pastures, generalment monoespecífiques, de Ruppia maritima submergides en aigües salines de zones litorals i interiors. A la primavera forma un herbassar que pot ser bastant dens; conforme va entrant l’estiu, i les basses i rierols salins de corrent lent en els quals viu, es van dessecant, els peus de la planta van quedant descoberts i es van morint. Cap al final de l’estiu solen haver mort i les llavors perduren en el sòl, fins que la primavera d’hivern o l’hivern duguin noves aportacions d’aigua.
Ruppietum spiralis*
Herbassar monoespecífic de Ruppia cirrhosa submergit en aigües marines poc profundes.
Forma pastures de densitat variable, encara que generalment no molt alta a causa de la inestabilitat dels mitjans que ocupa. A l’estiu destaquen els fruits de l’espècie directriu, els quals estan al final de llargs peduncles més o menys enrotllats en espiral, d’aquí el nom alternatiu per a l’espècie (Ruppia spiralis).
Zannichellietum pedicellatae*
Herbassar subaquàtic de Zannichellia pedunculata (= Zannichellia pedicellata), de vegades mesclat amb Potamogeton pectinatus.
Arrela sobre llims amb abundants restes orgàniques, en aigües generalment salobres, més rarament salines. Canvis importants en la quantitat de sals solubles o de contaminants orgànics poden impedir el desenvolupament d’aquesta associació.
Espècies diagnòstiques
Algues: Chara canescens, Tolypella hispanica, T. glomerata, Ulva spp., Chaetomorpha sp.pl., Cladophora echinus, Cystoseira spp., Gracilariopsis longissima, Lamprothamnium papulosum, Rytiphloea tinctoria, Valonia aegagropila.
Angiospermes: Althenia filiformis, Cymodocea nodosa, (Nano)Zostera noltii, Ranunculus baudotii, Ruppia cirrhosa, R. maritima, R. drepanesis, Phragmites australis, Potamogeton pectinatus, Typha domingensis, Zannichellia pedicellata, Zostera marina.
Estat i recomenacions a la gestió
A les zones costaneres l’expansió urbanística (que inclou abocaments d’enderrocs i contaminació d’aigües) està amenaçant aquesta comunitat. En general, es tracta d’un habitat baix intenses amenaces.
Quan les aigües s’eutrofitzen o contaminen, les poblacions de Ruppia minven, i finalment desapareixen substituïdes per espècies resistents a les noves condicions, per la qual cosa es tracta de bons indicadors de la qualitat de les aigües salobres en l’hàbitat.
Ruppia cirrhosa sembla molt sensible a l’eutrofització i contaminació de les aigües marines en què viu, per la qual cosa, com ja es destacava anteriorment, les poblacions d’aquesta, i per tant l’hàbitat, estan patint una seriosa recessió.
Al Zannichellietum, la densitat i vitalitat de Zannichellia són les dades que millor es poden utilitzar per avaluar la conservació de la comunitat.