1130 - Estuaris
Descripció de l’hàbitat (Fisiognomia i estructura)
Tram final dels cursos d’aigua dolça que desemboquen a la mar influenciat per acció de les marees que s’estén fins al límit de les aigües salobres. La mescla d’aigua dolça i de les aigües marines i la reducció del flux de les aigües interior a l’estuari determina la deposició de sediments fins que sovint es formen masses d’arena intermareal i fang. En relació amb la velocitat dels corrents oceànics i el corrent de marea el sediment es diposita per formar un delta a la desembocadura de la ria. Els estuaris són hàbitats complexos amb relacions properes amb altres tipus d’hàbitats, com ara: 1140 “Planes fangoses o arenoses que no queden cobertes d’aigua quan hi ha marea baixa” i 1110 “Bancs d’arena coberts permanentment per aigua marina, poc profunda”.
Es caracteritzen per un gradient de salinitat que van des de les tranquil·les aigües dolces fins al mar obert. La contribució dels sediments del riu i la seva sedimentació, influenciats pels corrents marins i els corrents de marea condueixen a la formació de zones intermareals, de vegades molt àmplia, travessada per canals que formen part de la zona submareal.
La vegetació vascular en els estuaris és molt heterogènia o absent, depenent de la naturalesa dels sediments, la freqüència, la durada i l’amplitud de les marees. Es pot representar per una vegetació purament marina com Nanozosteretum noltii, la vegetació de llacunes d’aigua salobre, com ara Ruppietum maritimae, o de vegetació halòfila de Salicornia (annual) o Sarcocornia alpini.
Classificació fitosociològica i variabilitat
ZOSTERETEA MARINAE Pignatti 1953
ZOSTERETALIA Bèguinot 1941
Zosterion marinae Christiansen 1934
Zosteretum marinae (Van Goor 1921) Harmsen 1936
Nanozosteretum noltii Harmsen 1936
Espècies diagnòstiques
Zostera marina, Nanozostera nolti.
Estat i recomenacions a la gestió
Amenaces potencials:
Possible contaminació de les seves aigües ja sigui per aport de nutrients de l’agricultura, per abocaments d’aigües residuals o per contaminació de les aigües marines.
Formes de gestió que es recomanen:
Manteniment de les dinàmiques naturals. Evitar la contaminació per abocaments o contaminació difusa per fertilitzants i altres químics agrícoles. Manteniment del bon estat ecològic de les masses d’aigua relacionades amb aquest hàbitat. Mantenir els cabals ecològics.