ES0000073 Costa Brava de Mallorca (ZEPA)

 KML

Regió: Mediterrània

Àrea: 8.380 ha

Fitxa oficial de la Unió Europea (Formulari Normalitzat de Dades, FND)

Pla de Gestió Serra de Tramuntana

Figures de protecció

Característiques

Aquest lloc comprèn una franja costanera que s'estén al llarg del litoral septentrional de la serra mallorquina de Tramuntana, des del torrent de Pareis i la Calobra fins a la península de Formentor. La serra de Tramuntana constitueix l'alineació muntanyenca més extensa i elevada de les illes Balears. S'orienta de sud-oest a nord-est, constituint una unitat morfoestructural de 90 km de llarg per uns 15 d'ample que limiten a Mallorca pel nord-oest.

Els materials que afloren a la serra de Tramuntana estan formats, majoritàriament, per roques calcàries del Mesozòic. Aquests materials calcaris han estat escenari d'uns processos de dissolució de la roca per part de les abundants precipitacions que arriben a aquesta costa i a les seves muntanyes. D'aquesta forma s'han produït modelacions càrstiques, tant exocàrstiques com endocàrstiques, donant lloc a un paisatge càrstic molt peculiar i a nombroses coves i avencs. Aquests fenòmens són comuns a tota la serra de Tramuntana i molt visibles en aquesta franja litoral. També són molt característics d'aquest lloc els nombrosos i estrets barrancs formats pels torrents en el seu breu trajecte fins al mar. La costa és molt abrupta i amb nombroses irregularitats. Destaca l'existència d'un illot i d'algunes petites cales sorrenques.

El clima de la serra de Tramuntana no es diferencia excessivament del de la resta de la illa però té algunes característiques pròpies. El ritme de precipitacions és similar, amb un mínim de precipitacions estivals, centrat en el mes de juliol, i un màxim tardorenc, molt destacat, centrat en el mes d'octubre que es manté fins a desembre. Les temperatures segueixen un ritme diferent, amb un mínim al gener-febrer i un màxim al juliol-agost. A tota la serra de Tramuntana existeix un notable increment de total anual de precipitacions pel que fa a la illa. La serra presenta una anomalia pluviomètrica positiva bastant destacada. En la part central, que comprendria l'extrem sud d'aquest tram costaner, arriben a registrar-se totals superiors als 1200 mm, que doblen les precipitacions del pla de Mallorca i quadrupliquen a les del sud. El relleu de la serra afavoreixen la formació de moviments ascendents i l'increment de la intensitat de precipitacions.

L'interès paisatgístic del lloc és extraordinari, ja que aquest tram costaner és, sense cap dubte, el més agrest i escarpat de la illa, mantenint-se al llarg de tota la línia litoral, des d'un extrem, la Calobra, fins a l'altre, a Formentor. A més, es donen paisatges molt distints, repoblats, deforestats, carsts espectaculars, jaços de torrents, petites cales, tots ells difícilment accessibles per la gairebé inexistència de vies de comunicació.

Qualitat

La qualitat i importància del lloc es basa fonamentalment en l'elevada presència d'hàbitats de l'Annex I de la directiva 92/43/CEE (26 hàbitats inventariats), en la presència d'un gran nombre de tàxons vegetals endèmics, molts d'ells exclusius de Mallorca i altres de les illes Balears, i per la seva importància per a l’avifauna nidificant inclosa en l'Annex I de la Directiva 79/409, destacant l'interès que té per a diverses espècies d'aus rapaços. També té una considerable importància per altres espècies d'aus que no figuren en l'anterior directiva. Pels seus valors ornitològics, aquest lloc es troba inclòs dintre d'una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA núm. 73) i també es troba inclosa dintre de l’Àrea Important per a les Aus (IBA núm. 316), denominada Serra de Tramuntana, determinada per la Societat Espanyola d'Ornitologia aplicant els criteris establerts per BirdLife Internacional.

Entre les espècies de vertebrats s'han inclòs, a més de dos endemismes ben representats en el lloc com Sylvia sarda balearica i Esbufego viridis balearica, les següents espècies amb motiu D: tres mamífers d'interès per a la biodiversitat i per al funcionament de la biocenosi com són Apodemus selvaticus, Eliomis quercinus i Lepus capensis; quatre espècies de rèptils, inclosos pels mateixos motius, com són Hemidactylus turcicups, Tarentola mauretanica, Macropotodon cucullatus i Natrix maura; i l'amfibi granota Ridibunda perezi.Entre les plantes, a més de les quatre espècies incloses en l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE, s'han considerat 60 espècies amb una major o menor grau de endemicitat. Per a moltes d'elles la Serra de Tramuntana és un lloc important en la seva reduïda àrea de distribució. D'aquests endemismes presents en aquest lloc, les següents 20 espècies són endèmiques de Mallorca: Dryopteris pallida balearica, Pimpinella bicknelli, Brassica balearica, Solenopsis minuta, Lonicera pyrenaica majoricensis, Arenaria balearica, Cephalaria squamiflora balearica, Linaria aeruginea pruinosa, Genista cinerea, Globularia cambessedesii, Scutellaria balearica, Teucrium cossonii cossonii, Teucrium marum occidentale, Thymus richsrdii richardii, Brmeura duvigneaudii, Salseria insularis insularis, Primula acaulis balearica, Delphinium pictum, Solerolia soleirolii i Urtica artrovirens.

Endèmiques de Mallorca i Menorca són les 17 següents espècies: Allium antoni-bolosii antoni-bolosii, Pastinaca lluïda, Thapsia gymnesica, Arum pictum, Aristolochia bianorii, Crepis triasii, Helichrysum ambiguum, Launaea cervicornis, Senecio rodriguezii, Polycarpon polycarpoides, Silene mollissima, Hippocrepis balearica balearica, Lotus tetraphyllus, Erodium richardi, Croccus cambessedesii, Plomis italica i Teucrium asiaticum.

Endèmiques de Mallorca, Menorca i Cabrera són les següents 6 espècies: Dracunculus muscivorum, Cymbalaria aequitriloba, Euphorbia maresii maresii, Astragalus balearicus, Dorycnium pentaphyllum fulgurans i Rhamnus ludovici-salvatoris.

Endèmiques de Mallorca i Pitiüses són les 3 següents espècies: Buplerum barceloi, Centaurium bianoris i Rossa angustifolia angustifolia.

A nivell Balear són endèmiques les 10 següents espècies: Aetheorhiza bulbosa willkommii, Bellium bellidioides, Carex rorulenta, Sibthorpia africana, Hypericum balearicum, Romulea asumptionis, Micromeria filiformis, Micromeria microphylla, Ophrys balearica i Cyclamen balearicum.

Entre els invertebrats s'han inclòs 12 endemismes, a l'espera de millorar els coneixements del lloc. D'ells Allognathus graelsianus, Iberellus balearicus i Cyrtonus majoricensis són endèmics de Mallorca. Altres 4 espècies són endèmiques de Mallorca i Menorca, com Tudorella ferruginea, Thorectes balearicus, Alphasida depressa i Malthonica balearica. Mentre que les 4 restants són endemismes de Mallorca i Pitiüses, com Limax majoricensis, Vitrea gasulli, Roncus neotropicus i Dasylobus ferrugineus.

Vulnerabilitat

El lloc es troba bé conservat a causa del aïllament del que ha gaudit. No obstant això la freqüentació del territori és cada vegada major. La pressió exercida des dels escassos nuclis de població o punts urbanitzats augmenta al ritme del creixement de la indústria turística, essent de destacar l'expansió que s'està produint en nuclis contigus al lloc com són la Calobra, el port de Pollença o la Cala de Sant Vicenç.

Per altra banda també incideix negativament l'increment del tràfic marítim a causa de l'augment d'embarcacions esportives, punts d'amarratge i trajectes turístics. Noves infraestructures han estat paralitzades últimament, concretament nous fars i un port d'abric, que són una amenaça per al manteniment dels ecosistemes i la biodiversitat.

El sobrepastoreig, tant per bestiar oví com per una proliferació de cabres assilvestrades ha incidit notablement sobre la vegetació. La ramaderia, juntament amb l'ús tradicional del foc (actualment condicionat per una autorització administrativa) han incidit notablement sobre la vegetació i el paisatge, aquí i en tota la serra de Tramuntana.

Designació

La totalitat del lloc és Àrea Natural d'Especial Interès per la Llei 1/1991, amb la protecció a nivell urbanístic que això comporta Exceptuant la meitat sud de la península de Formentor, tot el lloc és Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Una finca pública, Mortitx, ocupa un sector central del lloc.

Règim de propietat

La majoria del lloc, inclòs l'illot Colomer és propietat privada. Un tram central de 800 ha (el 9.78% de la superfície total), corresponent a la finca de Mortitx, és de propietat pública. Una faixa litoral, la corresponent a la zona marítimo-terrestre, és de domini públic.