ES0000078 Es Vedrà - es Vedranell (ZEC, ZEPA)

 KML

Regió: Mediterrània

Àrea: 635,73 ha

Fitxa oficial de la Unió Europea (Formulari Normalitzat de Dades, FND)

Pla de gestió Costa Oest d'Eivissa

Figures de protecció

Característiques

L’illa d'es Vedrà és un impressionant faralló rocós de 388 m d'altura, 4135 m de perímetre i 71 ha de superfície. Al seu costat es troba un altre illot més petit, es Vedranell, amb una altura de 104 m, un perímetre de 2835 m i una superfície de 17 ha. Es Vedranell està a tan sols 825 m de la costa d'Eivissa i es Vedrà, més mar endins, està separat 300 m de l'anterior illot.

És Vedrà presenta un relleu marcadament accidentat, amb forts pendents rematades per una cresta transversal en direcció sud-oest-nord-est que dóna lloc a les roques més prominents. El contorn del litoral és oval, amb alts penya-segats. A causa de el seu reduït perímetre, adquireix una forma piramidal de gran altura.
Es Vedranell, situat en la costa oriental d'es Vedrà, té també un relleu fortament escarpat i notables pendents rematades per una cresta axial en adreça est-oest i un cim de 99 m d'altura, que provoca l'existència de penya-segats impressionants. Igual que amb l'anterior illot, destaca la desproporcionada relació entre la superfície de la base i l'altura.

Des del punt de vista geològic, ambdós illots presenten materials del Miocè inferior i del Cretáci inferior, que pertanyen a la unitat estructural d’Albarca. Els dos illots presenten dos sectors clarament diferenciats. El sector meridional, majoritàriament format per materials del Cretáci inferior, concretament calcàries compactes del Titónic-Neoconià amb troncolines i dolomies associades del Berriasià i Valanginià. Són calcaries massives de color beix clar o groc fosc. El seu examen mitjançant microscopia mostra calcarenites amb ciment constituït per calcita cristal·lina i elements evolupants de calcària criptocristalina englobant calpioneles i algues fòssils. El sector septentrional és més estret. Es va deure a un encavalcament, tractant-se de materials del Miocè inferior. Són microencletxes de color marró groguenc o gris blavós formades per un ciment de calcita cristal·lina rica en microorganismes, amb quars detrític, amb escates de moscovita i grans glauconites.

No hi ha dades meteorològiques obtinguts en aquests illots. El clima és similar a l'obtingut a Eivissa, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els 11ºC del mes de gener i els 26ºC del mes d'agost. Les precipitacions anuals corresponen a les de la zona més seca d'Eivissa, amb 300-400 mm anuals, amb un mínim estival al juliol i un màxim a l'octubre. El pronunciat relleu d'aquests illots i les diferents orientacions de les vessants nord i sud provocaran l'existència de microclimes. També tindrà una major incidència la radiació solar a causa del efecte mirall produït pel mar.

Paisatgísticament el conjunt Vedrà-Vedranell té un gran impacte a Eivissa, ja que, a causa de la seva altura, són visibles des de molts punts de l'interior de la illa i des de Formentera, destacant notablement en la costa occidental de l’illa.

Qualitat

La qualitat i importància d'aquest lloc resideix en els següents aspectes:
En la important presència d'hàbitats de l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE.
En la presència d'un elevat nombre de tàxons endèmics, que segurament s'incrementaran en millorar-se la prospecció, destacant endemismes exclusivament eivissencs, altres d'àmbit balear i alguns balearo-llevantins.
Finalment és un lloc important per a l’avifauna i, per aquest motiu, fou declarat ZEPA, essent qualificat, a més, com a Àrea d'Especial Importància per a les Aus (IBA) per la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEU/BirdLife).
Entre els vertebrats destaca la presència d'una important colònia de Falcó de Elionor (Falco eleonorae), d'un grup colònies de l'endèmica Pardela Balear (Puffinus mauretanicus), d'un petit grup de Corb marí (Phalacrocorax) i per la presència ocasional d'una petita colònia de Gavina de Audouin (Larus audouinii), que, possiblement, no ha criat a l’illa durant els últims cinc anys, pel seu caràcter itinerant. En es Vedrá va criar antigament una parella d'Aguila Pescadora (Pandion haliaetus), espècie encara no extingida d'Eivissa i amb possibilitats de recuperació. Altra espècie important per la incidència que té sobre la vegetació i també sobre la fauna en general és la Gavina Patiamarilla (Larus michahellis), amb una població propera a les 1.000 parelles reproductores. En aquests illots es troba una població abundant de la Sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis) amb dues subespècies exclusives, la subespècie vedrae, des Vedrà, i la subespècie vedranellensis, des Vedranell.

Entre els invertebrats destaquen:

• Oxychillus pytiusanus, bavosa zonítida endèmica de les Pitiüses d'alguns dels seus illots.
• Limax majoricensis, caragol limàcid endèmic, és l’únic llimac endèmic de les Balears, trobant-se a Mallorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.
• Trochoidea ebusitana vedrae, subespècie de caragol helícid confinat en es Vedrà.
• Trochoidea ebusitana vedranellensis, subespècie confinada en es Vedranell.
• Alphasida ibicensis ibicensis, tenebriònid endèmic dels illots d’Eivissa.
• Asidia ludovici ludovici, tenebriònid endèmic de les Pitiüses i subespècie endèmica d'Eivissa i alguns dels seus illots.
• Asidia mater, tenebriònid endèmic d'Eivissa.
• Pimelia elevata, tenebriònid endèmic d'Eivissa.
• Stenosis intricata, tenebriònid endèmic de les Balears.
• Pachychila sublunata, tenebriònid endèmic de Mallorca i Pitiüses.
• Phylan maediterraneus, tenebriònid endèmic de les Pitiüses.

Altres invertebrats esmentats, com els formícids presents en es Vedranell, Leptothorax specularis i Plagiolepis schmitzii, i el tenebriònid Dendarus pectoralis, s'han inclòs per presentar una corologia particular i per la seva contribució a incrementar la biodiversitat d'aquests illots.

Entre les plantes destaquen els següents endemismes citats en l'apartat 3.3.:

• Teucrium cossoni punicum, endemisme d'Eivissa molt localitzat.
• Galium crespianum, endèmic de Mallorca i Pitiüses.
• Thymus richardi ebusitanus, endèmic d'Eivissa i molt localitzat.
• Allium antoni-bolosii eivissanuma, endèmic d'Eivissa i Formentera.
• Allium sphaerocephalon ebusitanum, endèmic d'Eivissa, molt localitzat.

Altres espècies són endemismes balearo-llevantins d'interès nacional, com:

• Saxifraga corsica, restringida a dues localitats a Eivissa i una a Formentera.
• Asperula paui
• Lamottea dianae
• Silene hifacensis
• Stachys brachyclada
• Micromeria filiformis és una espècie pròpia de les Balears, sud i sud-est d'Iberia i nord d’Àfrica, sent, per tant, d'interès internacional.

Altres espècies s'han inclòs per la seva distribució particular, pel seu interès per a la coberta vegetal de l'illot i per al manteniment de la biodiversitat, com:

• Succowia balearica
• Teucrium flavum
• Whitania frutescens i Euphorbia dendroides, essent es Vedrà l’única localitat d'Eivissa on s'ha trobat aquesta espècie, que és comuna en altres localitats balears.

Vulnerabilitat

En tractar-se de dos illots relativament inaccessibles, cabia esperar que la flora i la fauna es mantinguessin ben protegides i conservades. Però s'han produït una sèrie de situacions que han alterat notablement els valors naturals d'aquests illots, per altra banda altament vulnerables i en unes condicions de insularitat extrema. En primer lloc, cal destacar que, actualment, un important ramat de bestiar caprí, compost per uns cent exemplars, està afectant greument a la flora d'es Vedrà. Tenint en compte la presència de gran quantitat d'endemismes i de la possible existència d'uns altres que encara no hagin estat localitzats, cal pensar que les repercussions que estan tenint sobre la flora endèmica i la vegetació de l'illot són molt importants. Per altra banda la vegetació manté a altres espècies de vertebrats, principalment aus, i invertebrats i evita els fenòmens erosius de l'escàs sòl disponible en un lloc tan accidentat com aquest. També van ser introduïts en data desconeguda conills (Oryctolagus cuniculus), però la incidència que han tingut sobre la vegetació ha estat molt menor. Molt més perjudicial, especialment per a la fauna, és la presència d'una considerable població de rata (Rattus rattus), la incidència de la qual sobre la fauna és ben coneguda, concretament sobre les aus marines durant el període reproductor i també sobre molts invertebrats. En el cas dels tenebriònids, les rates són una de les causes de l'increment de la taxa d'extinció en els illots eivissencs. Ambdós illots es veuen afectats, encara que en molt menor grau, pel creixent trànsit d'embarcacions esportives, especialment en la temporada alta, i per l'increment dels esports nàutics en els seus voltants.

Designació

Els dos illots formen part de les Reserves Naturals d’ES Vedrà i Es Vedranell i els Illots de Ponent, declarades pel decret 24/2002, de 15 de febrer (BOCAIB núm. 23, de 21/02/2002).

Amb dós illots d’es Vedrà i esVedranell són una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i es troben inclosos en l’Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) de Cap Llentrisca-Sa Talaia.

Règim de propietat

Els illots des Vedrà i es Vedranell són de propietat particular. La zona marítimo-terrestre és de domini públic.