ES0000074 Cap de Cala Figuera (LIC, ZEPA)

 KML

Regió: Mediterrània

Àrea: 790,43 ha

Fitxa oficial de la Unió Europea (Formulari Normalitzat de Dades, FND)

 Pla de Gestió Costa Sud de Mallorca (en tramitació)

Figures de protecció

Característiques

El lloc és una superfície elevada, ondulada i rocosa, que finalitza en una costa escarpada, llevat de petites cales situades a l'est, formades per lleres de torrents. L'àrea inclou dos illots abruptes situats en l'extrem W que estan separats de terra ferma per un estret d'uns 40 m. Tota la zona és de constitució calcària. Les arenisques consolidades són molt visibles en la costa en penya-segat, essent molt intensos els fenòmens erosius deguts a l'acció del vent, del mar i de les aigües de pluja. Abunden les cavitats i esquerdes, formant-se, a la base del caire superior del penya-segat coves espectaculars. En aquest lloc són visibles antigues pedreres de "marès" (arenisques consolidades) d'on es retallaven peces d'aquesta pedra que eren transportades en embarcacions per a construccions a la ciutat de Palma. Malgrat no haver-hi una estació meteorològica, el clima del lloc es troba en el tipus mediterrani mesotèrmic semiàrid, amb una temperatura mitjana anual de 17ºC i amb una pluviositat mitjana de 370 mm. L'interès paisatgístic del lloc és molt elevat, ja que es tracta d'un enclavament inalterat en una costa intensament urbanitzada, com és tot el litoral de Calviá. Aquesta costa, molt abrupta i retallada, destaca per la presència de diversos illots, el de dos Pans i el del Toro, enfront de l'espectacular punta del Banc d'Eivissa i les Malgrats, a l'extrem W. La vegetació destaca per la presència d'una important massa de pineda en alternança amb garrigues mediterrànies i terrenys amb cultius de secà.

Qualitat

La qualitat i importància del lloc es deu, principalment, als següents factors: A la presència de sis hàbitats inclosos en l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE. A la presència d'una espècie de planta de l'Annex II d'aquesta directiva, es tracta de Diplotaxis ibicensis, la qual presenta una distribució molt reduïda a Mallorca. A la presència de vuit espècies d'aus incloses en la Directiva 79/409/CEE, destacant l'elevada densitat de Burhinus oedicnemus, de 3 parelles reproductores de Falco peregrinus, d'una colònia reproductora de Phalacrocorax aristotelis desmarestii propera a les 50 parelles i de l'elevada densitat de la subespècie endèmica Sylvia sarda balearica. Respecte a la presència de Larus audouinii, aquesta espècie nidifica irregularment en la zona. La Baldritja Balear (Puffinus puffinus mauretanicus) manté una important colònia en la zona, amb la qual cosa queda àmpliament justificada la seva declaració com Zona d'Especial Importància per a les Aus.Entre les nombroses espècies d'aus no incloses en la Directiva 49/709/CEE, cal destacar la presència de Apus pallidus, Columba livia, d'una gran colònia de Larus cachinans i de Petronia petronia, totes elles reproduint-se en els penya-segats del litoral. A causa de la gran importància ornitològica del lloc, aquest va ser considerat Àrea Important per a les Aus (UBA núm. 323) per la Societat Espanyola d'Ornitologia, aplicant els criteris establerts per BirdLife Internacional. A més en aquest lloc s'habiten dos rèptils de l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE, entre els quals es troba una subespècie de Podarcis lilfordi exclusiva de l’illa del Toro, la subespècie toronis i una important població de Testudo graeca. Altra espècie que es troba en el lloc és la subespècie endèmica Esbufego viridis balearica. Considerades amb la categoria D s'han inclòs diverses espècies de vertebrats que intervenen decisivament en la biocenosi, i en el manteniment de la biodiversitat, destacant la presència de Aetechinus algirus, espècie que està sofrint una notable regressió en les Balears. Mancant un millor inventari de la fauna invertebrada solament s'han inclòs dues espècies endèmiques. Entre els endemismes vegetals destaca la presència de Limonium caprariensis.

Vulnerabilitat

La vulnerabilitat del lloc és alta i es veu molt incrementada al tractar-se d'un enclavament natural entre zones densament urbanitzades, ja sigui de caràcter turístic com residencial. L'abandó de la zona militar ha permès que s'incrementi notablement l'accessibilitat del lloc per l'interior i, especialment per la costa. Per tot això la pressió sobre el lloc és notable i té efectes perjudicials sobre la flora i la fauna. El litoral també es veu molt freqüentat per embarcacions, al que ha contribuït la creació i ampliació dels ports esportius de la badia de Palma, els de Santa Ponça i el més modern de Port Adriano, molt pròxim al lloc. Per altra banda el risc d'incendis és elevat a causa de la creixent freqüentació del lloc, especialment en època estival, la qual cosa es veu agreujat per la seca climatologia en aquest període. L'abandó de les pràctiques agrícoles tradicionals en el propi lloc i als voltants ha influït negativament sobre la fauna per la pèrdua de recursos alimentaris i de punts d'aigua. La fauna endèmica dels illots es veu amenaçada pels depredadors introduïts per l'home, especialment la Rata negra (Rattus rattus), que depreda sobre les aus marines nidificants i indueix canvis importants en la coberta vegetal i en la composició de la fauna d'invertebrats.

Designació

Tot aquest lloc és Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) per la Llei 1/1991 del Parlament Balear. A més una part del lloc es troba inclòs en la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) núm. 74 denominada "Illa Malgrats, illa del Toro i cap de Cala Figuera", d'acord amb la directiva 79/409/CEE.

Règim de propietat

Una part important del lloc és zona militar propietat del Ministeri de Defensa, la resta és de propietat particular. La zona marítimo-terrestre és de domini públic. Els dos illots existents, el de dos Pans i el del Toro, són de domini públic.

Documentació

Alomar, G., Mus, M. y Rosselló. J.A. 1997. Flora Endèmica de les Balears. CIM. Palma de Mallorca. GOB, 19777. Atlas dels Aucells Nidificants de Mallorca i Cabrera. Palma de Mallorca. Larramendi, A., Bascones, J.C., Bonet, J., Mayol, J. y Sargatal, J. 1992. Espacios Naturales Protegidos de España. Guías Periplo. Incafo ed. Madrid. Mayol, J. 1985. Rèptils i Amfibis de les Balears. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 6. Ed. Moll. Palma de Mallorca.