ES0000082 Tagomago (ZEC, ZEPA)

 KML

Regió: Mediterrània

Àrea: 7.252,33 ha

Fitxa oficial de la Unió Europea (Formulari Normalitzat de Dades, FND)

Pla de Gestió Illots del llevant d'Eivissa

Figures de protecció

Característiques

Aquesta illa està formada per materials del Triàsic (del Muschelkalk) de la unitat estructural d'Eivissa. Els seus sòls són de Terra Rossa, molt calcària, abundants en superfície però poc potents. A l’illa es troben jaciments fosilífers del Quaternari. Des del punt de vista litològic, es troben diferents tipus de calcàries: calcàries margoses groguenques, calcàries compactes gris fosc i negres, calcàries vermiculades amb vetes de calcita vermellosa. A més hi ha restes de duna fòssil i de llims formant crostes. Des del punt de vista hidrològic cap destacar l'existència d’escorrentia superficial i la filtració dels escassos aportaments hídrics a través de materials calcaris. Els torrents creads per aquest motiu es troben orientats en direcció nord-oest.

L’illa té un contorn allargat, alineat en un eix nord-oest sud-est, molt retallat, especialment en la costa nord-oriental. Presenta una estructura en suau pendent des del sector sud, el més elevat, baixant cap al sector central. La costa és un penya-segat alt en tot el contorn de l’illa excepte en la porció central occidental, que és més baix. El clima és semiàrid mesotèrmic, sense excés hídric a l'hivern. La precipitació és de 300 mm i la temperatura mitja anual és de 17ªC. Els vents predominants són els de component aquest i nord, tots ells aportant un important factor salí. Des del punt de vista paisatgístic, aquest lloc té un atractiu i un valor molt elevat, en tractar-se d'un illot molt bé conservat i molt pròxim a la costa d'Eivissa, ja tan sols es troba a 1700 m de la costa d'aquesta illa. Per la seva grandària i proximitat al litoral, és un lloc molt visible des de molts punts de la costa eivissenca. També hi contribueix la qualitat paisatgística i visual de l'entorn immediat, que és especialment rellevant.La presència d'un antic far i d'una petita construcció perfectament integrades en el mitjà no perjudiquen, en absolut, a la bellesa i magnitud d'aquest paisatge.

Qualitat

La qualitat i importància del lloc es basa, fonamentalment, en l'excel·lent representativitat i en l'excel·lent estat de conservació de tres habitats inclosos en l'Annex I de la Directiva 92/43/CEE, en la presència d'un elevat nombre de tàxons vegetals endèmics a nivell balear o pitiús, un d'ells de l'Annex II d'aquesta Directiva, i en la gran importància per a les aus, especialment per a determinades espècies d'aus marines i rapaços de l'Annex I de la Directiva 79/409/CEE, així com per a unes altres no incloses en aquesta última directiva. Per aquests valors ornitològics el lloc fou catalogat com Zona d'Especial Importància per a les Aus (ZEPA) i Àrea d'Especial Importància para les Aus (IBA) per la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEU), d'acord amb els criteris establerts per BirdLife Internacional. Pel que fa a les aus, destaca la presència d'una important colònia de Puffinus mauretanicus, l'única espècie d'au endèmica de les Balears. També cal destacar la nidificació colonial de Phalacrcorax aristotelis desmarestii, Calonectris diomedea i Falco eleonorae, a més de la presència d'altres rapaços com Falco peregrinus i Falco tinnunculus, Tyto alba. D'una altra de les espècies de l'Annex II de la Directiva 92/43/CEE que s'esmenta, concretament de Larus audouinii, la seva presència en el lloc com a au nidificant és irregular, donat el seu caràcter itinerant. Finalment, respecte a la avifauna, esmentar la presència de l'endèmica Sylvia sarda balearica i la possible presència de Hydrobates pelagicus.

Pel que fa als mamífers, solament es pot citar la presència regular de Tursiops truncatus. Respecte dels rèptils, és important la presència d'una subespècie endèmica de sargantana Podarcis pityusensis tagomagensis, a més de la presència regular, en les aigües del lloc, de la tortuga Caretta caretta.
Respecte a altra fauna, se citen amb motivació D a dos rèptils pel seu interès per a la biodiversitat de la illa com són Tarentola mauretanica i Hemydactilus turcicups. Entre els peixos, se cita la presència de l'endemisme Didogobius splechnai. Entre els invertebrats destaca Scyllarides latus i altres artòpods terrestres endèmics com Agafada ludovici ludovici, Agafada mater gasulli, Phylan mediterraneus i Xeroplecta ortizii.

Finalment, entre les plantes, destaca la presència d'un elevat nombre d'endemismes balears o pitiusos (d'Eivissa i Formentera) com els citats Allium antonii-bolosii eivissanum, Allium grossi, Aetheorhiza bulbosa, Bellium bellidioides, Silene cambessedesii, Micromeria filiformes, Micromeria inodora, Micromeria microphilla, Stachys brachyclada i altres dues espècie no endèmiques però d'una distribució biogeogràfica molt particular, com Witana frutescens i Cynomorium coccineum.

Vulnerabilitat

La qualitat i importància del lloc es vulnar "La vulnerabilitat del lloc que es proposa es considera mitja, degut, en part, a la inaccessibilitat de la illa durant una gran part de l'any. No obstant això, puntual i estacionalmentemente, aquesta vulnerabilitat s'incrementa pels usos turístics que es realitzen en una petita part de la illa durant la temporada estival. Aquesta utilització tendeix a incrementar-se a mesura que s'incrementa el desenvolupament del turisme a Eivissa. Per altra banda es fan palesos alguns estadis de degradació en les comunitats vegetals a causa de la presència de conills introduïts per a la pràctica de la caça. Per altra banda, la illa es troba totalment protegida pels planejaments urbanístics municipals de l'Ajuntament de Santa Eulalia."

Designació

El lloc es troba inclòs dintre del Area Natural d'especial Interès dels Amunts d'Eivissa, declarat per la Llei 1/1991 del Parlament Balear. A més és Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).