Vaca mallorquina

Característiques més destacades

Té el cap gros i curt, la qual cosa li dóna un aspecte massís.

La cara és curta, amb el perfil convex amb tendència a la subconvexitat, i el morro, reduït en punta. Els ulls són oblics, i les orelles són grosses, en posició horitzontal i sempre farcides de pèl abundant d'un color més clar.

Les banyes, poc desenvolupades i dèbils, el que ocasiona fractures amb certa freqüència, són de color blanc a la base i més obscures a la punta. Tenen una forma variable, a causa de la seva debilitat, però normalment són en roda, tant alta com baixa, o en direcció horitzontal.

El coll és curt i eixut, amb una barballera més abundant en els mascles.

El cos és de longitud mitjana, tirant a cilíndric i amb la creu poc destacada. La gropa és ampla, angulosa i poc musculada. La coa és llarga i amb un floc de pèl a l'extrem.

Les extremitats són curtes i ben aplomades, poc musculades, amb uns potons petits i sempre pigmentats.

El braguer és petit, recobert de pèl suau i més clar que la resta del cos.

La pell és gruixada i aferrada al cos, i el pel és fi i curt per tot el cos, i més llarg entre les banyes, on forma amb freqüència un abundant tupè, a l'interior de les orelles i a la punta de la coa.

El pelatge és castany, amb variacions que van del castany molt clar, conegut per "ros", a quasi negre, conegut per "morat". Presenta una intensificació de la coloració a les zones ditals, mentre que mostra també una degradació al voltant dels oronells, l'espinada, el front, l'interior de les orelles, les aixelles i les bragades.