Ovella roja mallorquina
Característiques més destacades
El cap és allargat i gros, amb la línia frontonasal de perfil subconvex, malgrat en les femelles es presenta amb certa freqüència el perfil recte. Les femelles són sempre sulles, i els mascles, les poques vegades que tenen banyes, són de tipus molt rudimentari. Les orelles són grosses i lleugerament caigudes.
El coll és llarg i fort, i el cos és ample i profund, amb la gropa lleugerament inclinada, aspecte aquest que canvia quan els animals estan ben alimentats, pel dipòsit de greix que s’acumula sota la pell, la qual cosa pot motivar algunes vegades la impressió que la gropa és més alta que la creu.
Les extremitats són fortes, gruixades i ben aplomades. Els potons són pigmentats.
La coa és relativament curta i té forma de triangle amb el vèrtex cap a baix. És, tal vegada, la característica més destacada d’aquesta raça. Serveix de dipòsit de greix, que actua de reserva per a ser utilitzat en èpoques d’alimentació deficitària o de baixa qualitat.
La pell és elàstica, fina i sense plecs, i el pèl de cobertura és curt, llis i brillant. El color de la pell és roig intens, encara que en un nombre significatiu d’ells, la capa és d’un roig més pàlid.
Les cries, en néixer, presenten un color obscur, i a mesura que creix la llana i augmenten l’edat, disminueix la intensitat de la pigmentació. És també freqüent en les cries, quan neixen la presència d’una taca blanca a la part distal de la coa.
El velló és blanc grogós (crema), de tipus entrefí; cobreix sols el que és el tronc del cos, arribant per la part superior fins a l’altura de les orelles, i deixant al descobert el cap, les extremitats des dels avantbraços i les cames, les aixelles i les bragades, i el ventre.