42 HPP Son Servera

NOM: 42 HPP Son Servera

LOCALITZACIÓ: Carrer des Cos 49-53

ARQUITECTES PROJECTE: Marta Peris Eugenio, José Manuel Toral Fernández

ARQUITECTES TÈCNICS: Marco A. Menéndez Blau, Joan Brunet Alós

SUPERFÍCIE DEL SOLAR: 1.938,90m²

NOMBRE D’HABITATGES: 42 habitatges (3 adaptats)

ÚS: Lloguer

PRESSUPOST: 5.956.383,80 €

DATA D’INICI: Setembre 2020

DATA FINAL D’OBRES PREVISTA: Desembre 2022

ESTAT ACTUAL DE LA PROMOCIÓ: Lliurada

A la dècada dels anys 30 hi havia aproximadament a Mallorca 250 km de vies de transport ferroviaris i 40 estacions. Una d’aquestes vies era la que unia Manacor amb Artà, passant per els estacions de Sant Llorenç des Cardassar, Son Carrió i Son Servera. Va estar activa durant 56 anys, emperò al 1977 finalment l’automòbil va guanyar la partida al tren i es va tancar aquesta via. Després de molts anys de desús, l’any 2014 es realitza l’obertura d’un corredor verd sobre el mateix traçat de l’antiga via del tren anomenat Via Verda.

El projecte s’ubica al nord-est de la localitat de Son Servera i limita amb l’est amb l’antic traçat ferroviari. La parcel·la té forma rectangular no regular i limita amb tres carres: Goyena (6 m d’amplada), Es Cos (7,75 m) i Frai Garí (7,90 m) i amb un camí a la part baixa que el connecta amb la Via Verda.

Es proposa un edifici que s’articula per tal d’alinear-se a dos carrers. D’aquesta manera redueix el front per a adquirir un gra menor propi del teixit de casc antic contigu. Aquesta operació genera, al mateix temps, dos buits en diagonal, a les cantonades oposades al solar. Buits que limitats per una tàpia perimetral generen dos espais intermedis entesos com a patis de parcel·la de diferent caràcter que recorden als corrals tradicionals, aquí dotats d’ús comunitari. El més pròxim al centre del poble recull l’entrada per als vianants. L’altre, pavimentat, conforma una plataforma-mirador cobrint l’aparcament, que gaudeix de vistes cap al paisatge i el mar aprofitant la condició límit del solar a les afores del poble. L’edifici s’escalona en el solar atenent al pendent del mateix. Les cobertes inclinades de teula àrab, les façanes de buits i les tàpies de marès que estenen el sòcol de l’edifici li atorguen un caràcter capaç d’integrar-se i dialogar amb el lloc sense recórrer a mecanismes mimètics.

L’edifici de 15 metres de profunditat arriba als 28 en la zona de solapament. Una única passera es desenvolupa al llarg de l’edifici incorporant una entrada de llum zenital quan la passera es dilata en la zona central. Es tracta d’una passarel·la exterior que permet la ventilació creuada dels habitatges passants, protegida pel sol per un tancament de lames de marès que filtren l’aire, la llum i la mirada cap als patis de la parcel·la. Aquesta passarel·la es dilata en les zones d’entrada als habitatges, generant espais d’ombra, de manera que s’entra a casa a través de la terrassa. Espais que també permet ventilar i il·luminar un dels dormitoris.

Passarel·la i terrassa constitueixen un sistema de recursos passius que millora les condicions de sostenibilitat de l’edifici.

El sistema d’agregació trava les mitgeres buscant la diagonal de la planta, alhora que es despleguen els testers generant uns buits de major escala que doten a la volumetria d’un gra més petit. La dimensió de l’edifici requereix dues escales per a garantir l’evacuació, situades a les cantonades de la dilatació de la passera.

Galeria de fotos