La presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens, ha anunciat la neteja de més de 310 quilòmetres de torrents a les Illes Balears des de l’inici de legislatura, distribuïts en gairebé 253 quilòmetres a Mallorca, més de 25 quilòmetres a Menorca —incloses les intervencions derivades de la DANA de 2024— i més de 37 quilòmetres a Eivissa. Només en el primer semestre de 2025, s’han executat treballs en més de 50 quilòmetres, cosa que referma el compromís de l’executiu balear amb la prevenció d’inundacions, la protecció del territori i la seguretat de les persones.
Com a reforç d’aquesta línia de treball, el 2025 el Govern ha triplicat la partida destinada al manteniment i a la conservació dels torrents, a més de les autoritzacions a propietaris de finques que limiten amb torrents perquè puguin fer la neteja dels seus trams. Aquesta partida arriba a 17,1 milions d’euros, els quals inclouen 1,5 milions aportats per l’ITS, 5 milions del factor d’insularitat i 10,6 milions del subprograma d’infraestructura hidràulica.
«Netejar els torrents no significa garantir que no es produeixin inundacions, perquè les pluges torrencials a les nostres illes poden concentrar en poques hores una quantitat d’aigua impossible d’absorbir per qualsevol torrent, però el que sí que podem assegurar és que cada metre netejat redueix la probabilitat que es produeixin taponaments i desbordaments. Per tant, el que feim és intentar minimitzar al màxim qualsevol risc per protegir els ciutadans de les nostres illes», ha assegurat.
La presidenta, juntament amb el conseller de la Mar i del Cicle de l’Aigua, Juan Manuel Lafuente, i el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat, acompanyats per la batlessa de Campos, Francisca Porquer, han visitat el torrent de s’Avenc de la localitat, on han comprovat el desenvolupament de les tasques de neteja i conservació.
»El risc zero no existeix, i segons coincideixen tots els experts, el canvi climàtic farà que fenòmens com la DANA siguin cada vegada més habituals i més intensos. Per això, des del Govern de les Illes Balears volem fer tot quant podem, tot allò que està en la nostra mà, per oferir la màxima protecció i seguretat als nostres ciutadans i minimitzar els possibles efectes d’aquests fenòmens en aquestes illes», ha afirmat Prohens.
El Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Recursos Hídrics, du a terme de manera programada actuacions de conservació i manteniment als llits de torrents de Mallorca, Menorca i Eivissa. Aquests treballs formen part del servei ordinari de gestió del domini públic hidràulic i tenen com a objectiu preservar el bon estat dels llits, evitar embossaments i intentar reduir el risc d’inundacions durant episodis de pluges intenses. El contracte que dona cobertura a aquest servei a Eivissa es va renovar fa escassos mesos, mentre que a Mallorca i Menorca els contractes s’han prorrogat fins a final d’any i pròximament es licitaran els nous.
Les actuacions inclouen tant treballs de manteniment ordinari com de millora puntual en trams que ho requereixen. Entre les tasques que es duen a terme hi ha el desbrossament de vegetació, la poda i tala d’arbres en risc, la retirada de sediments, arrossegalls i altres elements acumulats als llits, així com l’eliminació d’espècies vegetals invasores. A més, s’actua en la recuperació de marges deteriorats, l’estabilització de talussos i la reparació de petits elements estructurals.
Principals punts d’actuació
Pel que fa l’agost, a Mallorca s’estan executant actuacions en diferents trams. Al torrent de s’Estret (s’Arracó, Andratx) s’ha eliminat brossa i s’han tallat canyes en 700 metres; al torrent de Vinagrella (sa Pobla) s’ha retirat vegetació en 200 metres; al torrent de Búger (sa Pobla) s’han extret rizomes i vegetació en 350 metres; a la síquia de l’EDAR de Sant Joan s’han netejat 750 metres de bardisses; al torrent des Revolts (Capdepera) s’han desbrossat 150 metres; al torrent des Millac (Capdepera) s’han netejat 200 metres; al torrent de na Pedaç (Capdepera) s’han eliminat rizomes en 200 metres, i al torrent de Manacor (Manacor) s’han restituït 25 metres lineals de mur i s’han netejat 80 metres addicionals de llit. En conjunt, aquests treballs suposen més de 2,6 quilòmetres addicionals de neteja i millora a l’agost.
Aquestes intervencions es planifiquen de manera territorialitzada mitjançant cinc lots d’actuació que agrupen diferents zones de la geografia balear: tres lots a Mallorca (zona de Tramuntana, zona central i zona de Llevant), un a Menorca i un altre a Eivissa. Aquesta divisió permet atendre de manera més eficaç les necessitats concretes de cada zona, tenint en compte tant les seves característiques orogràfiques com la densitat de trams fluvials.
A continuació, es detallen els principals punts d’actuació per illes i zones:
Mallorca: en el cas de Mallorca, des de l’any 2023 ja s’han netejat 250 quilòmetres de torrents, repartits entre els 79 executats el 2023, els més de 120 del 2024 i els 51 quilòmetres que s’han duit a terme durant el 2025 fins ara. Per al que queda d’any, es preveu intervenir en una longitud similar, cosa que situaria el balanç total de 2025 en prop de 97 quilòmetres i permetria assolir una xifra acumulada de més de 298 quilòmetres de torrents tractats a l’illa en només tres anys.
Per al que queda d’any, hi ha previstes actuacions en més d’una dotzena de trams addicionals repartits per diferents municipis.
Menorca: des de 2023 s’han netejat més de 25 quilòmetres de torrents. El 2023 es van executar neteges ordinàries en 8,5 quilòmetres, i el 2024 es va actuar en més de 6 quilòmetres amb intervencions destacades als torrents de Trebalúger, sa Cova, d’Algendar, la Marcona o el sector des Banyul des Pontarró. Com a conseqüència directa de la DANA del 15 d’agost de 2024, el Govern va recuperar més de 10 quilòmetres de llits i va restaurar 85.000 metres quadrats de superfície, amb una inversió total de 3,3 milions d’euros.
Aquestes actuacions es van dur a terme entre 2024 i 2025 en municipis com es Mercadal, es Migjorn Gran, Alaior, Maó i Sant Lluís. Durant el 2025, ja s’ha executat 1 quilòmetre addicional.
Actualment, els treballs se centren exclusivament al torrent de Trebalúger, en el terme municipal de Ferreries. Es tracta d’un llit fluvial amb diversos afluents que requereix una intervenció acurada per la seva ubicació i característiques.
Quant a les previsions per al que queda de 2025, s’ha planificat intervenir en els torrents des Pontarró (Alaior), Santa Teresa i Binimel·là (es Mercadal), en el barranc de na Foradada (es Migjorn Gran), el barranc de sa Cova (Ferreries), i diversos trams al terme municipal de Maó, que inclouen sa Boval, es Pontarró, i els llits que travessen les finques Santa Emília i na Vermella.
Eivissa: des de 2023, el Govern ha executat més de 37 quilòmetres de treballs de neteja, adequació i millora de torrents a Eivissa. Durant aquell any es va actuar en 30,6 quilòmetres, el 2024 en 6,38 quilòmetres i durant el 2025 s’han netejat 600 metres.
En el mes de juliol s’ha treballat al torrent de Ca na Parra, on s’han duit a terme neteges manuals i mecàniques, a més d’excavacions per garantir l’accés als trams més obstruïts i l’extracció de rizomes de canya en diversos punts. Aquesta actuació ha permès alliberar zones especialment sensibles pròximes a l’aeroport i a la carretera EI-800.
Al llarg dels pròxims mesos, es preveu continuar amb intervencions en diferents municipis. A Sant Joan de Labritja, es treballarà als torrents des Port i s’Arenal Gros. A Santa Eulària des Riu, s’hi inclouen el torrent de sa Llavanera, de ses Vinyes, de ses Planes, de sa Gravada, el torrent des Ierns, el torrent des Figueral, el riu de Santa Eulària i des Serral.
Un servei essencial per a la prevenció i la protecció del territori
El manteniment dels llits no només compleix una funció hidràulica fonamental, sinó que també contribueix a la conservació del paisatge, la seguretat dels nuclis urbans propers i el bon estat ecològic dels sistemes fluvials.
Aquest servei permanent permet actuar de manera preventiva i no reactiva, i redueix la necessitat d’intervencions d’emergència després de pluges intenses. Al mateix temps, afavoreix una resposta més bona davant fenòmens meteorològics extrems, com els que s’han intensificat en els darrers anys.
