El Govern de les Illes Balears ha posat en marxa un projecte pioner per monitorar en temps real l’estat dels aqüífers de l’arxipèlag, un recurs estratègic que representa el 74 % de l’aigua potable consumida a les Illes. Aquesta iniciativa, desenvolupada en el marc del Territori Balear Intel·ligent, forma part de les actuacions del Laboratori IoTIB, el laboratori d’innovació tecnològica promogut per IB Digital i la Universitat de les Illes Balears (UIB).

L’actuació, impulsada des de la Direcció General de Recursos Hídrics, té com a objectiu avaluar les tecnologies més eficaces per mesurar el nivell i la qualitat de l’aigua subterrània, amb especial atenció a la salinització dels aqüífers. El projecte s’ha iniciat en cinc pous situats en masses d’aigua subterrània en mal estat: Son Reus i Pla de Campos (a Mallorca), i Pla de Sant Antoni, Port Roig i Cala Tarida (a Eivissa).

«Estam fent el salt d’una gestió basada en dades aïllades i manuals a una xarxa viva, que ens parla cada hora, cada dia», ha afirmat el director general de Recursos Hídrics, Joan Calafat. «Això ens permetrà protegir millor els nostres aqüífers, actuar amb rapidesa davant problemes i dissenyar polítiques de l’aigua molt més precises. És una millora tècnica, però també un avenç social», ha assenyalat.

Un recurs invisible, però vital

El control dels aqüífers és especialment urgent en un context de canvi climàtic, en què l’escassetat de pluges, la pressió turística i els esdeveniments meteorològics extrems exigeixen una gestió hídrica molt més precisa i anticipativa. La informació que fins ara s’obtenia de manera manual, amb revisions mensuals o trimestrals, passarà a recollir-se automàticament i en temps real gràcies a sensors de darrera generació.

«Quan l’aigua es torna massa salada, no es pot beure ni usar per regar. La conductivitat ens avisa d’això molt abans que l’aigua deixi de ser útil», ha explicat Celso García, catedràtic de la UIB i responsable del repte. «Amb aquestes dades podrem actuar a temps i evitar danys més grans», ha afegit.

Prova clau per a una inversió més gran: 250 pous a totes les illes

Aquest repte tecnològic forma part del treball previ per assegurar l’èxit d’una inversió clau: la licitació de 2,2 milions d’euros, finançada amb fons europeus Next Generation, per instal·lar sondes automàtiques a 250 pous de l’arxipèlag.

«El que volem amb aquest repte és que el gran projecte que ve darrere, amb fons europeus, sigui un èxit», ha destacat el gerent d’IB Digital, Miquel Cardona. «Aquest pla pilot ens evita errors i sorpreses tècniques. Així podrem fer recomanacions útils perquè les sondes que s’instal·lin funcionin bé des del primer dia. És coneixement tècnic aplicat, per assegurar que les inversions públiques realment milloren la vida de les persones», ha explicat Cardona.

Amb una inversió inicial de 150.000 euros, el repte del Laboratori IoTIB permet provar en condicions reals diferents tecnologies de sensorització, avaluant-ne la fiabilitat, l’eficiència energètica, la capacitat de transmissió de dades i l’adaptabilitat a l’entorn insular.

Dades obertes per a uns ciutadans informats

Un dels aspectes més innovadors del projecte és la seva dimensió social: les dades recollides no sols estaran disponibles per a tècnics o administracions, sinó també per a tots els ciutadans.

El Govern treballa en el desenvolupament de plataformes digitals en què qualsevol persona podrà consultar l’estat dels aqüífers de la seva zona, el nivell d’aigua disponible o els possibles riscs de salinització. Aquesta informació facilitarà la comprensió de les decisions públiques sobre restriccions d’ús o planificació hídrica.

«Volem una Administració pública que treballi amb dades reals, que s’anticipi als problemes i que usi la tecnologia per millorar de veritat la vida de la gent», ha subratllat Miquel Cardona. «Però també volem que les decisions que prenem puguin entendre’s, compartir-se i validar-se amb la ciutadania. Aquest és el futur del servei públic: més eficient, més humà i més connectat», ha afegit.

Ciència aplicada per a un futur sostenible

El Govern destaca que aquest tipus de reptes són una via directa per fomentar la innovació local i retenir coneixement estratègic a l’arxipèlag. La implicació de la UIB garanteix que el desenvolupament de la tecnologia vagi acompanyat d’una base científica i educativa sòlida.

«La ciència que es fa aquí, amb tecnologia real en condicions reals, és el millor camí perquè el coneixement quedi a les Balears», ha afirmat García. «Estam formant els futurs experts en aigua de l’arxipèlag i, al mateix temps, resolent un problema concret que afecta directament la vida de les persones. És recerca amb impacte i amb sentit», ha subratllat.

Amb aquesta iniciativa, el Govern de les Illes Balears fa un pas ferm cap a una gestió hídrica més intel·ligent, transparent i resilient, en línia amb els compromisos europeus de sostenibilitat i adaptació climàtica.