El Govern de les Illes Balears s’ha adherit al Call for Action: Circular construction for competitiveness, climate and conservation of raw materials, una iniciativa promoguda per ciutats i regions europees amb l’objectiu de situar la construcció circular com un dels eixos prioritaris de la futura Llei Europea d’Economia Circular.

L’adhesió de les Illes Balears respon al compromís de l'Excecutiu amb la transició cap a un model econòmic més eficient en l’ús dels recursos, més competitiu i resilient, en línia amb les prioritats marcades per la Unió Europea en matèria d’economia circular, autonomia estratègica i neutralitat climàtica.

La declaració, subscrita per administracions regionals i locals de diversos països europeus, posa de manifest la necessitat de transformar l’actual model constructiu per donar resposta a reptes com la creixent escassetat i l’encariment de les matèries primeres, l’elevada generació de residus i la urgència de reduir les emissions associades al sector de la construcció. Així mateix, planteja un canvi d’enfocament que permeti considerar els residus de construcció i demolició com a recursos d’alt valor, afavorint-ne la reutilització i la valorització dins el cicle productiu.

Per al Govern, la construcció circular constitueix una oportunitat estratègica per a les Illes Balears a causa de la seva condició insular i de l’elevada dependència de la importació de materials de construcció i del consum de recursos naturals. Impulsar models constructius que prioritzin la reutilització de materials, l’aprofitament dels recursos locals, la valorització dels residus i la reducció del consum de matèries primeres permetrà reforçar la competitivitat del sector, reduir els costos associats al transport i avançar cap a una major autonomia estratègica de l’arxipèlag.

Entre les principals mesures recollides a la declaració destaquen l’establiment d’objectius vinculants per reduir el consum de materials i de sòl en les activitats de construcció, l’impuls de criteris de circularitat en la contractació pública, l’eliminació de barreres normatives per facilitar l’ús de matèries primeres secundàries, el desenvolupament de mercats digitals de materials reutilitzats i el foment de materials d’origen biològic i de proximitat.

El Govern comparteix igualment la necessitat que les administracions públiques exerceixin un paper exemplaritzant mitjançant la incorporació progressiva de criteris d’economia circular en la planificació, la contractació i l’execució d’obres i infraestructures públiques. Entre aquests criteris destaquen la durabilitat de les construccions, la reutilització de materials, l’adaptabilitat dels edificis i la reducció de residus durant tot el seu cicle de vida.

El director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu, ha assenyalat que «la construcció circular no és únicament una política ambiental, sinó també una política de competitivitat, de seguretat de subministrament i de resiliència territorial. En un territori insular com les Illes Balears, aprofitar millor els materials disponibles, reduir la dependència exterior i dissenyar edificis més eficients i adaptables constitueix una necessitat estratègica».

Així mateix, Viu ha destacat que «Europa té davant seu una oportunitat històrica per transformar el sector de la construcció i convertir l’economia circular en una eina clau per garantir la disponibilitat futura de recursos, impulsar la innovació i reforçar l’autonomia estratègica dels territoris, alhora que s’avança cap a la neutralitat climàtica».

Amb aquesta adhesió, la Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic continuarà impulsant iniciatives i marcs de col·laboració amb les institucions europees i amb els agents del sector per accelerar la implantació de models constructius més sostenibles, afavorir la innovació empresarial, incrementar la valorització de materials i incorporar de manera progressiva els principis de l’economia circular a les polítiques públiques de les Illes Balears.