El sector primari de les Illes Balears ha rebut un total de 38.252.234,04 euros en ajuts directes de la política agrària comuna (PAC) corresponents a la campanya de 2025. Aquesta quantitat consolida la tendència de creixement iniciada amb la nova PAC 2023-2027, que per primera vegada reconeix les característiques específiques de la regió insular i compensa els sobrecosts estructurals que suporta el sector agrari de l'arxipèlag.

En comparació amb la campanya de 2024, els ajuts directes han augmentat en 879.299,76 euros, un 2,35 % més. Si la comparació es fa amb el 2022, abans de l'entrada en vigor del nou model de la PAC, l'increment és de 10.845.653,28 euros, la qual cosa representa un augment acumulat del 39,6 %.

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha destacat que «el reconeixement del factor d'insularitat dins la PAC està donant els resultats esperats. Les dades demostren que Europa ha començat a corregir un desequilibri històric que perjudicava els agricultors i ramaders de les Illes Balears. No parlam de privilegis, sinó de compensar els sobrecosts que implica produir en un territori insular».

L'evolució dels ajuts durant els darrers anys confirma aquesta tendència. L'any 2022 el sector primari de les Illes Balears va percebre 27,4 milions d'euros en ajuts directes; el 2023 aquesta quantitat va augmentar fins als 35,6 milions; el 2024 es varen assolir els 37,3 milions i enguany la PAC ha aportat gairebé 40 milions d'euros al sector primari de les Illes Balears.

Per illes, Mallorca ha rebut 30.117.949,15 euros, Menorca 7.202.952,17 euros, Eivissa 832.232,80 euros i Formentera 98.831,05 euros. Les diferents línies d'ajuda de la PAC 2025 han arribat a 4.710 agricultors i ramaders de les Illes Balears, dels quals 4.003 corresponen a Mallorca, 385 a Menorca, 287 a Eivissa i 35 a Formentera.

Les línies amb un major volum de finançament continuen essent les ajudes a la renda. L'ajuda bàsica a la renda ha representat més de 18 milions d'euros, mentre que l'ajuda complementària redistributiva ha superat els 3,7 milions d'euros i l'ajuda complementària per a joves agricultors s'ha situat prop dels 2 milions d'euros. Aquestes línies constitueixen el principal suport a la renda de les explotacions agràries de les Illes Balears.

Pel que fa a les ajudes associades, destaquen els 3,07 milions d'euros destinats a l'oví i caprí de carn en extensiu, els 1,48 milions d'euros per a la producció de llet de vaca, els 1,28 milions d'euros per als fruits secs, els més de 630.000 euros per a l'oví i caprí sense pastures i els més de 370.000 euros per al boví de carn extensiu, entre d'altres.

Els ecorrègims continuen consolidant-se com una de les principals eines per impulsar una agricultura més sostenible. La línia amb un major import ha estat la de rotació de cultius amb espècies millorants, amb més de 2,6 milions d'euros, seguida de les cobertes vegetals espontànies o sembrades, amb prop de 2,2 milions d'euros, i del pasturatge extensiu, que ha superat els 1,7 milions d'euros. També destaquen els ajuts destinats als espais de biodiversitat i a la sega i biodiversitat en superfícies de pastures.

La convocatòria de la PAC 2026

Paral·lelament al tancament de la campanya de 2025, la Conselleria ja ha conclòs el període de presentació de la sol·licitud única de la PAC 2026. En total s'han registrat 4.652 sol·licituds, una xifra que representa un descens del 3,2 % respecte de la convocatòria anterior.

Aquest lleuger descens, però, no respon a una reducció de la superfície agrària declarada, que es manté pràcticament estable, sinó principalment a la disminució del nombre de titulars d'explotacions agràries. En aquest sentit, Simonet ha remarcat que «el manteniment de la superfície agrària confirma que el sector continua actiu. La reducció del nombre de sol·licituds respon sobretot a l'evolució de l'estructura de les explotacions i no a una pèrdua de superfície productiva».

Entre les diferents línies d'ajuda, destaca especialment l'increment registrat en l'ajuda associada als fruits secs, que incorpora 966 nous sol·licitants gràcies a l'eliminació del requisit de pendent, una modificació impulsada pel Govern i aprovada pel Ministeri que ha permès que pràcticament tota la superfície de fruits secs de les Illes Balears pugui ser potencialment beneficiària d'aquesta línia. Així mateix, els ecorrègims aplicables a les Illes Balears també experimenten increments en aquesta convocatòria, especialment els destinats a la sega i biodiversitat en superfícies de pastures, les cobertes vegetals espontànies o sembrades i els espais de biodiversitat.

Simonet ha remarcat que els resultats de la campanya de 2025 reforcen la posició que defensa el Govern en la negociació de la política agrària comuna posterior a 2027. «El factor d'insularitat ha demostrat que funciona i que permet apropar els ajuts que reben els agricultors i ramaders de les Illes Balears als costos reals que han d'assumir. Per això defensarem que aquest reconeixement no només es mantingui, sinó que es reforci en la futura PAC».

En aquest sentit, el conseller ha reiterat el rebuig del Govern a la proposta presentada per la Comissió Europea per al futur Marc Financer Pluriennal, que planteja una reducció molt important del pressupost destinat a la política agrària comuna.

«No podem acceptar una proposta que debiliti una política estratègica per al futur del camp europeu. Les Illes Balears han demostrat que el reconeixement de la insularitat és una eina eficaç per garantir unes condicions més justes per al nostre sector primari i corregir un desequilibri històric. Ara toca defensar aquest model perquè no hi hagi cap pas enrere».

El conseller ha afegit que el Govern continuarà treballant amb el Ministeri d'Agricultura, les altres comunitats autònomes i les institucions europees perquè la futura PAC mantingui un pressupost suficient, conservi el seu caràcter comú i continuï reconeixent les especificitats dels territoris insulars. «La insularitat no és una excepció; és una realitat objectiva que condiciona la competitivitat de les nostres explotacions. Si volem garantir el futur del sector primari i avançar cap a una agricultura més resilient, sostenible i competitiva, Europa ha de continuar tenint en compte aquesta realitat», ha conclòs Simonet.