El Govern de les Illes Balears va mantenir ahir una posició ferma en el Ple de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb la Unió Europea (CARUE), celebrat a Madrid, i va criticar la manca de diàleg real amb les comunitats autònomes en qüestions clau que afecten directament el futur dels territoris. 

La delegació balear, encapçalada per la vicepresidenta segona i consellera de Presidència, Coordinació de l’Acció de Govern i Cooperació Local, Antònia Maria Estarellas, juntament amb la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Xesca Ramis, i la directora general de Projectes Estratègics, Fons Europeus i Simplificació Administrativa, Bàrbara Barceló, va reclamar un canvi de rumb en la governança dels fons comunitaris i en la interlocució amb l’Estat. 

El Govern va lamentar que, a la reunió, convocada amb més de quatre anys de retard, no hi participàs finalment el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i també que el Ple tengués un ordre del dia bàsicament informatiu, sense espais reals per al debat ni per a la presa de decisions sobre qüestions estratègiques per a les Illes Balears i la resta de comunitats autònomes. 

L’Executiu balear va instar formalment el Govern d’Espanya a informar de manera més detallada, regular i amb caràcter previ sobre l’estat i l’evolució de les negociacions a Brussel·les, especialment pel que fa al futur Marc Financer Pluriennal (MFP). El Govern considera imprescindible conèixer amb antelació la posició que defensarà l’Estat per poder anticipar l’impacte de les polítiques europees sobre l’arxipèlag i garantir una defensa adequada dels interessos dels territoris. 

En aquest sentit, el Govern va expressar la seva preocupació per l’absència d’un debat específic sobre el futur pressupost de la Unió Europea, del qual depenen polítiques essencials com les ajudes europees, les infraestructures, el medi ambient, l’agricultura, la cohesió social o el desenvolupament econòmic. 

En línia amb altres comunitats autònomes, el Govern de les Illes Balears va demanar que l’Estat s’adhereixi a la ‘Declaració de Galícia’, un document de caràcter tècnic i polític que defensa el paper de les comunitats autònomes en el disseny de les polítiques de cohesió i en la definició del futur de la política de finançament europea, evitant que les decisions es prenguin de manera unilateral des de Madrid. 

Com a proposta concreta, el Govern balear va reclamar la creació immediata de grups de treball mixtos entre les comunitats autònomes i els ministeris implicats amb l’objectiu d’analitzar els reglaments presentats el passat mes de juliol en el marc del futur Marc Financer Pluriennal i d’avaluar l’impacte del denominat ‘Pla País’, consensuant els aspectes que afecten directament les competències d’execució i gestió de les comunitats autònomes. 

Les representants del Govern varen subratllar que “no es tracta només de rebre fons, sinó de decidir com s’executen. Les comunitats autònomes som les que gestionam la realitat del territori i és imprescindible que els punts a negociar a Brussel·les es consensuïn i respectin les competències de gestió”. 

El Govern de les Illes Balears va fer arribar ahir mateix aquesta preocupació al secretari d’Estat de Política Territorial, Arcadi España, mitjançant una carta oficial en què es reclama més informació prèvia, més temps per al debat i una participació real de les comunitats autònomes en les decisions en matèria d’afers europeus. 

Amb aquesta posició, el Govern balear va reiterar el seu compromís amb una gestió eficient, transparent i descentralitzada dels recursos europeus, i va exigir un paper actiu de les comunitats autònomes en el disseny de l’estratègia europea de l’Estat per als pròxims anys.