El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears, Joan Simonet, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Sobirania Alimentària del Govern de Canàries, Narvay Quintero, han acordat sol·licitar conjuntament a la Unió Europea l’adaptació del règim d’ajuts de minimis a la realitat dels territoris insulars.

Ambdós responsables autonòmics traslladaran a les institucions europees la necessitat d’establir un tractament diferenciat per a les Illes Balears i Canàries en aquest tipus d’ajuts, tenint en compte les particularitats estructurals dels seus sectors agrari i pesquer.

En aquest sentit, han coincidit que els límits actuals establerts per als ajuts de minimis no reflecteixen la realitat dels territoris insulars, on el sector primari està format majoritàriament per petites explotacions, amb una producció molt vinculada al territori, condicionada per limitacions agràries, territorials i logístiques, i amb una capacitat limitada per competir en igualtat de condicions amb altres regions europees.

El conseller Joan Simonet ha destacat que «no demanam més que ningú, demanam que se’ns tracti de manera justa, tenint en compte la nostra realitat».

Simonet ha subratllat que «les nostres explotacions no competeixen en igualtat de condicions amb les grans produccions del continent, ni per dimensió ni per estructura de costs, i això s’ha de reflectir també en el disseny dels ajuts europeus».

Així mateix, ha afegit que «les Illes Balears i Canàries comparteixen una mateixa condició insular que limita la seva capacitat productiva, però que també defineix un model basat en la qualitat, la proximitat i el valor afegit, que s’ha de protegir».

En aquest sentit, Narvay Quintero ha expressat que «els territoris insulars assumim de manera permanent sobrecosts derivats de factors estructurals com la llunyania i la fragmentació territorial, per la qual cosa necessitam que Europa adapti instruments com els ajuts de minimis a la nostra realitat per poder fer front a l’increment dels costs que suportam a les illes respecte dels territoris continentals».

«En contexts complexos com l’actual, resulta prioritari donar suport al nostre sector primari, però els límits actuals d’aquestes línies d’ajut redueixen la capacitat de les administracions per actuar amb l’agilitat i la intensitat que requereixen l’agricultura, la ramaderia i la pesca per sostenir la seva activitat i continuar sent viables», ha afegit.

Pesca, comercialització i model cooperatiu

La jornada de treball d’aquest divendres ha permès a ambdues delegacions aprofundir en aspectes clau del sector pesquer i agrari de les Illes Balears, amb especial atenció a les seves particularitats com a territori insular.

A primera hora, la delegació ha visitat la llotja de Palma, on ha pogut conèixer de primera mà el funcionament del sistema de comercialització en origen mitjançant la subhasta de peix, i també el paper de l’Organització de Productors Mallorcamar (OPMallorcamar) en la gestió i comercialització del producte.

Durant la visita, s’ha posat en relleu el pes dels canals curts de comercialització, amb una forta presència del peix local en la restauració, fet que contribueix a reforçar el valor del producte i la seva vinculació amb el territori.

Així mateix, s’ha abordat el model de cogestió pesquera de les Illes Balears, en el qual actualment participa més del 70 % de la flota professional, per mitjà d’òrgans en els quals el sector, l’Administració i la comunitat científica treballen conjuntament en la gestió i conservació dels recursos.

Aquest model, pioner a escala estatal i europea, permet adaptar les decisions a la realitat del territori i garantir la sostenibilitat de les pesqueries, en un context marcat per l’alta biodiversitat i la importància de la pesca artesanal.

En aquest sentit, també s’han analitzat les particularitats del sector pesquer balear, caracteritzat per una flota majoritàriament artesanal, amb un fort arrelament territorial i una estreta vinculació amb la gastronomia local, així com per la rellevància de les reserves marines i les vedes com a eines clau per a la conservació dels recursos.

Posteriorment, la delegació ha visitat el mercat de Pere Garau, com a exemple de canal de venda directa i de proximitat, abans de mantenir una audiència institucional amb la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens.

La jornada ha continuat amb la visita a la cooperativa Camp Mallorquí, on han pogut conèixer el paper de les cooperatives en la vertebració del sector agrari, com també la seva contribució a la transformació i comercialització de productes locals.

Durant la visita, s’han abordat aspectes com la gestió de l’aigua de reg, l’optimització de recursos en un context d’escassetat hídrica i el desenvolupament de projectes de valor afegit vinculats a productes com l’ametlla o la garrova.

La jornada finalitzarà amb la visita a Terracor (Petra), un model de producció, distribució i comercialització de producte local que també integra un vessant experiencial, la qual cosa reforça la connexió entre sector primari, territori i consumidor.