La Conselleria d’Empresa, Autònoms i Energia, en col·laboració amb la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), ha organitzat avui una jornada informativa adreçada als ajuntaments i als consells insulars sobre la nova convocatòria d’ajuts per dissenyar i executar refugis climàtics. A la trobada, celebrada a la seu de la FELIB, hi han assistit tècnics i representants d’ajuntaments i consells insulars d’arreu de les Illes Balears.

Durant la sessió, la Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic ha presentat el balanç de la convocatòria anterior i les principals característiques de la nova línia d’ajuts, que estarà dotada amb 2 milions d’euros procedents de l’impost sobre estades turístiques (ITS).

La Conselleria va decidir distribuir en dues convocatòries, dotades amb 2 milions d’euros cadascuna, els 4 milions destinats a aquesta iniciativa. Aquesta fórmula permet, d’una banda, que els projectes que no varen obtenir finançament en la convocatòria anterior es puguin revisar, millorar i tornar a presentar i, de l’altra, dona més temps als ajuntaments i als consells insulars que encara no hi han participat perquè puguin preparar les seves propostes.

El conseller d’Empresa, Autònoms i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro, ha destacat que «la resposta de les entitats locals demostra que els refugis climàtics no són una moda urbanística, sinó una actuació necessària per protegir la població davant un risc real com és l’augment de les temperatures». «Amb aquesta nova convocatòria volem donar continuïtat als projectes que ja estan en marxa i arribar a més municipis», ha afegit.

Per la seva banda, el director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu, ha assenyalat que «la resposta de les entitats locals en la convocatòria anterior ha superat les nostres expectatives, ja que s’han presentat gairebé el doble de projectes dels que s’han pogut finançar». «Això ens anima a continuar impulsant aquesta línia d’ajuts i, per aquest motiu, avui convidam tots els municipis, tant si varen participar en la primera convocatòria com si no, a preparar els seus projectes per a aquesta nova fase», ha conclòs.

Balanç de la convocatòria anterior

Un total de 24 entitats locals varen presentar projectes a la convocatòria anterior, dotada amb 2 milions d’euros, dels quals 13 han obtingut finançament. Les actuacions inclouen la millora de places i parcs amb més zones d’ombra, l’adaptació de patis escolars com a espais verds i frescs i la creació de corredors climàtics mitjançant carrers arbrats.

Diversos projectes incorporen també sensors de temperatura i humitat que permetran avaluar l’eficàcia de les mesures implantades per millorar el confort tèrmic. Aquestes actuacions formen part de l’estratègia d’adaptació al canvi climàtic del Govern, especialment necessària en un territori insular vulnerable davant l’augment de la freqüència i la intensitat de les onades de calor.

Cinc programes d’incentius

L’esborrany de la nova convocatòria preveu cinc programes d’incentius: el disseny o la millora de les xarxes municipals de refugis climàtics; la implantació de refugis exteriors amb solucions basades en la natura; la millora de refugis exteriors ja existents; la renaturalització de corredors que connectin la xarxa municipal de refugis, i l’adequació d’espais públics interiors com a refugis climàtics.

Els ajuts podran cobrir el 100 % del cost subvencionable de la redacció dels projectes de xarxes municipals de refugis, amb un màxim de 25.000 euros per als municipis de menys de 20.000 habitants i de 50.000 euros per als de més de 20.000 habitants. En el cas de les actuacions d’implantació o millora de refugis, renaturalització de corredors i adequació d’espais interiors, l’ajut podrà arribar al 80 % del cost subvencionable, amb un màxim de 250.000 euros per municipi.

Els refugis climàtics són espais interiors o exteriors adaptats per oferir confort tèrmic a la població durant els episodis de temperatures extremes. Poden incorporar solucions basades en la natura, com ara arbrat, vegetació, zones d’ombra i punts d’aigua. Han de ser accessibles, disposar d’àrees de descans i estar degudament senyalitzats. Així mateix, han d’estar oberts al públic i ser gratuïts, amb l’excepció d’alguns equipaments que tenguin preus públics fixats, com ara les piscines municipals.