Introducció

L’esperança de vida d’un nin difereix enormement en funció del lloc on ha nascut. Al nostre país pot esperar viure al voltant de 80 anys, però a qualque país africà en viurà menys de 50. A les nostres Illes, l’esperança de vida era l’any 2005 de 80,44 anys, superior en dones (83,53) que en homes (77,39), però malgrat que no hi hagi, fins ara, dades que ho demostrin, hem d’esperar que, tal com s’ha vist a altres regions espanyoles, hi hagi diferències dins el nostre territori, entre els distints pobles i barris que conformen les Illes Balears. Aquestes diferències ja han començat a aflorar quan hem analitzat les dades de l’Enquesta de salut per classe social i hem vist que la salut i la malaltia presenten un gradient social. Quant més baixa es la classe social, pitjor és el seu estat de salut i major la morbiditat, mortalitat i mortalitat prematura. Desigualtats que es manifesten encara més en l’anàlisi per gènere: a la nostra societat, aquesta situació s’agreuja en dones de classe social desfavorida.

Així, avui en dia sabem que l’elevada càrrega de morbiditat és a causa, en gran part, de les condicions de vida de la població, és a dir, les circumstàncies en les quals la gent neix, creix, viu, treballa, i com el medi ambient afecta la salut de la població. Tradicionalment, la societat ha esperat que el sector sanitari s’ocupàs de les qüestions que afecten la salut i les malalties. Però, avui sabem que l’atenció a la salut que presten els serveis sanitaris a la població quan emmalalteix no és el factor principal que determina la salut de les persones, sinó que n’és un determinant més. Sabem que, tal com podem veure a la figura adjunta, hi ha altres factors que permeten a les persones millorar o mantenir la seva salut, i que estan més allà del sector sanitari. Partint d’aquesta concepció, hi ha factors constitucionals com el sexe, l’edat i la genètica que afecten la salut de l’individu, però que no són modificables. Al seu voltant es troben, en diverses capes, els determinants modificables, aquells que l’acció política és capaç de transformar. Començant pels estils de vida de cada individu, factors que, durant dècades, han estat objecte clau i quasi exclusiu de la promoció de la salut.

Però els individus i les seves conductes estan molt influenciats per les xarxes socials i la comunitat allà on viuen i de la capacitat d’aquestes per poder donar-los suport. Les condicions de vida i de treball com el medi laboral, el treball remunerat i el no remunerat, les condicions laborals, la càrrega de feina, l’estrès o la satisfacció laboral, les condicions de l’habitatge, la humitat, la mida, l’accessibilitat, l’educació rebuda, els aliments, l’accés a serveis bàsics i l’entorn, els espais verds, el transport, etc., també determinen la nostra salut. I tots depenen de les condicions polítiques, socioeconòmiques, culturals i ambientals en què es desenvolupa la societat. Aquesta visió integral de la salut és absolutament necessària per comprendre i fer front als problemes de salut que la població pateix i pels quals moren, problemes per altra banda que ocupen una bona part d’aquest informe. L’estructura d’aquest informe pretén respondre aquesta orientació i s’estructura en quatre apartats fonamentals. El primer “qui som” on s’exposa la situació sociodemogràfica de la nostra població. A continuació l’apartat “com vivim” descriu per una part com vivim com a individus fent referència al nostre estil de vida i els hàbits preventius que tenim i per una altra banda, com vivim com a societat, que inclou les xarxes socials i comunitàries i les condicions de vida i de treball: elements del medi ambient, seguretat alimentària, medi laboral, educació i serveis sanitaris. Aquests dos grans blocs engloben els factors que determinen la nostra salut.

A partir d’aquí el lector trobarà els resultats en salut en dos grans blocs: “de què emmalaltim” on hi ha una valoració de l’estat de salut de la població i la informació dels problemes de salut més importants que afecten la nostra comunitat: les malalties transmissibles, cardiocerebrovasculars, oncològiques, diabetis, malalties mentals, respiratòries i lesions. L’últim apartat fa una anàlisi de les principals causes de mort de la nostra població. L’informe es completa amb aspectes relacionats amb el dret a la salut i la despesa sanitària. Aquest document té com a objectiu informar els ciutadans de les Illes Balears de l’estat de salut i dels problemes de salut de la nostra població, dels nombrosos factors que la determinen, dels esforços individuals o comunitaris que poden ajudar a millorar-la, i del dret a la salut que tenim com a dret fonamental, però també de la responsabilitat que tenim nosaltres mateixos en mantenir i millorar la nostra pròpia salut. Aquest informe també vol conscienciar tots els sectors, no només de l’àmbit sanitari, sinó també treballadors, empresaris, educadors, investigadors, grups socials, gestors i responsables polítics, etc., de la seva responsabilitat compartida a aconseguir millorar la salut i el benestar de la població. Per últim, tota la informació recollida en aquest informe permetrà identificar les necessitats en salut de la nostra població, analitzar la manera de fer-les front i la detecció de mancances no assolides.

Aquesta reflexió ha de ser la base del nou pla de salut.