Eivissa i Formentera són les illes que més han crescut des del punt de vista econòmic els darrers cinc anys a les Balears. Així ho revela la Memòria sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears de 2024, elaborada pel Consell Econòmic i Social (CES), a través de fonts estadístiques com la Direcció General d’Economia o l’IBESTAT.

L'informe posa de manifest que les Pitiüses han experimentat entre els anys 2019 i 2024 un augment acumulat del Valor Afegit Brut (VAB) del 14,8%. Aquest increment és clarament superior al de Mallorca (9,6%) i Menorca (9,0%).

El president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), Francesc Fiol, ha exposat aquest dematí en roda de premsa en el Consell Insular d'Eivissa, les dades més rellevants de la Memòria del CES juntament amb el president del Consell Insulat d'Eivissa, Vicens Marí;del secretari general del CES, Antonio Alcover, i la reprsentant del Consell d'Eivissa al CES, Pepita Gutiérrez.

Abans de la exposició, Vincens Marí ha rebut en audiencia a la comitiva del CES, encapçalada pel seu president. 

La Memòria del CES, que cada any presenta una anàlisi objectiva de la realitat balear des de nombrosos punts de vista, també revela que Eivissa i Formentera aporten conjuntament un 13,9% del Valor Afegit Brut de les Illes Balears, amb un volum total de 5.603,5 milions d’euros el 2024. Això demostra que les Illes Pitiüses continuen tenint un pes econòmic rellevant dins l’arxipèlag balear, malgrat ser molt inferiors en població a Mallorca.

El creixement interanual del VAB, això sí, va experimentar a les Pitiüses una lleugera desacceleració amb respecte l'any anterior: el 2024 va ser del 3,3%, mentre que el 2023 havia estat del 4,7%. Pel que fa a la comparativa amb la resta d'illes, l'increment és inferior al de Mallorca (4,4%) i al de Menorca (1,5%).

Tots aquests indicadors posen de manifest, en qualsevol cas, que les Pitiüses són un territori amb una evolució econòmica intensa dins el conjunt balear. D'altra banda, tal com ocorre al conjunt de les Balears, l'economia pitiüsa es caracteritza per una gran dependència del sector serveis, especialment, del turisme.

Turisme: el principal motor econòmic d'Eivissa i Formentera

El sector turístic continua sent el principal motor econòmic d’Eivissa. El 2024, el nombre de turistes a a Eivissa va reduir un 0,3% respecte de l’any anterior (0,9% en el conjunt de les Pitiüses). La despesa turística va augmentar un 1,4% (12,2% en el conjunt de les Illes Balears).

Eivissa registra la despesa per persona més alta de les Illes Balears, amb 1.210 € per turista, superior a Mallorca (1.202 €), Formentera (1.155 €) i Menorca (1.112 €). L’estada mitjana dels visitants és a Eivissa de 6,5 dies i a Formentera de 5,1, mentre que a Menorca és de 6,8 dies i a Mallorca de 6,3. Pel que fa a les tarifes hoteleres arriben als valors més alts de l’arxipèlag, amb 314,7 €/nit a Eivissa ciutat, davant els 145,6 € de la mitjana balear.

Aquest conjunt d’indicadors mostra un mercat turístic de gran volum i orientat cap a un segment de despesa mitjana-alta, però amb un comportament molt concentrat en la temporada alta.

Construcció i mercat immobiliari: els preus més alts de l'arxipèlag

Pel que fa al sector de la construcció, l'any 2024 es varen visar a les Pitiüses un total de 651 obres. Aquests projectes varen tenir una ràtio d'1,23 habitatges per obra, gairebé el doble que a Mallorca (0,59) i Menorca (0,45).

Aquestes dades reflecteixen una continuïtat de la pressió edificadora i residencial a Eivissa i Formentera. A més, les Pitiüses registren els nivells de preus més elevats de l’arxipèlag, la qual cosa situa el mercat residencial pitiús entre els més cars d’Espanya i d’Europa.

Indústria i energia: la demanda elèctrica triplica la producció local

En indústria i energia, Eivissa presenta el dèficit més elevat de les Illes Balears: la demanda elèctrica és de 959.983 megawatts per hora i triplica la producció local, que és de 333.821 megawatts per hora. Això suposa un balanç negatiu de 626 gigawatts per hora.

Aquestes dades contrasten amb el superàvit de Mallorca (761 gigawatts per hora) i amb els dèficits moderats de Menorca (–67,7 gigawatts per hora) i Formentera (–67,0 gigawatts per hora). El desequilibri d'Eivissa mostra la forta dependència de subministrament extern que manté l'illa en matèria energètica.

Mercat laboral: creix l'ocupació però amb una gran estacionalitat

Les Pitiüses varen registrar l'any 2024 un total de 77.900 persones ocupades, un 3% més que el 2023 (en la mateixa línia de la mitjana balear, on la pujada va ser del 3,5%).

No obstant això, cal remarcar que la variació entre l’estiu i l’hivern és molt pronunciada: a Eivissa, l’augment d’afiliació entre juliol i desembre és del 78,7%, mentre que a Formentera arriba al 148,4%. A Mallorca, en canvi, aquesta diferència és del 27,3%, i a Menorca, del 49,8%. Aquestes dades indiquen la major concentració estacional de l’activitat laboral a Eivissa i Formentera dins l’arxipèlag.

Població: el creixement més intens de Balears

Des del punt de vista demogràfic, Eivissa i Formentera experimenten l'expansió demogràfica més intensa de les Balears. En concret, el creixement poblacional a Eivissa és del 27,8‰ i a Formentera del 27,9‰, per damunt de Mallorca (20,7‰) i Menorca (13,9‰).

Pel que fa a l'índex de pressió humana durant el mes d'agost, aquest va ser a Eivissa del 94,1%. És a dir: gairebé es va duplicar la població resident. En el cas de Formentera, aquest percentatge va ser del 182,8%.

La població nascuda fora de les Illes Balears és majoritària a les Pitiüses: el percentatge és del 61,7% a Eivissa i del 62,8 a Formentera. A Mallorca, aquesta proporció és del 45,7% i a Menorca del 44,1%.

Tot i el fort creixement demogràfic, Eivissa continua tenint una estructura poblacional més jove que la mitjana balear: l’índex d’envelliment és de 96,9, davant el 114,7 de Mallorca i el 134,4 de Menorca.

Societat i educació: estudis superiors per davall de la mitjana

El percentatge de persones amb estudis superiors és a Eivissa més baix que al conjunt de l'Estat: un 34,6% davant el 42% de la mitjana espanyola.

D'altra banda, el Consell d'Eivissa és el consell insular que menys despesa social fa per habitant: 147,2 €. Aquesta xifra està molt per sota de la del Consell de Menorca (358,9 €) i de Mallorca (214,9 €).

En l’àmbit lingüístic, l’ús del català a les proves de batxillerat (PBAU) és del 31,7% a Eivissa, en comparació amb el 64,3% de Mallorca i el 58,2% de Menorca.

Medi ambient i recursos naturals

En termes ambientals, l’Indicador Sintètic Mediambiental (ISM) dona a Eivissa la puntuació més baixa de les Illes Balears: 39,3 punts. Es tracta d'un valor inferior al de Mallorca (42,1), Menorca (43,5) i Formentera (49,8). Eivissa obté puntuacions especialment baixes en consum i qualitat de l’aigua (16 punts) i en gestió de residus (37,6).

D'altra banda, les reserves hídriques a Eivissa continuen entre les més baixes de l’arxipèlag, amb un 32% d’ocupació l’agost de 2024, davant el 46% de Mallorca i el 43% de Menorca.

Aquest conjunt d’indicadors posa de manifest la forta pressió sobre els recursos naturals, derivada de la intensitat turística i demogràfica.

Més informació al web de la Memòria 2024