L’economia balear consolida el seu dinamisme i el mercat de treball de les Illes Balears arriba a màxims històrics
- La Memòria del Consell Econòmic i Social (CES) de 2024 confirma, amb dades de la Di-recció General d’Economia i Estadística, el rumb positiu de l’economia: el VAB creix un 4% i el PIB per càpita nominal un 10,9%
- La despesa turística total es dispara un 12,2% en un any i les pernoctacions hoteleres, un 7,1%
- La població creix un 1,8% en un any i un 10,4% en deu anys, fonamentalment a causa de la migració exterior
Les Illes Balears consoliden el dinamisme de la seva economia. És una de les principals conclusions de la Memòria sobre l’economia, el treball i la societat de les Illes Balears de 2024, elaborada pel Consell Econòmic i Social (CES) a través de fonts estadístiques com la Direcció General d’Economia o l’IBESTAT, que també posa de manifest la bona salut del mercat de treball de les Illes: es recupera de l’impacte de la pandèmia i assoleix un nou màxim històric de l’ocupació mitjana anual.
El president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (CES), Francesc Fiol, ha exposat aquest dematí, en el Parlament de les Illes Balears, les dades més rellevants de la Memòria del CES juntament amb el president de la comissió per a l’elaboració de la memòria, Carles Mulet, i del secretari general del CES, Antonio Alcover.
Abans de la exposició, la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, acompanyada per la consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social del Govern, Catalina Cabrer, han rebut en audiencia a la comitiva del CES, encapçalada pel seu president. La delegació també ha estat rebuda pel president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne.
La Memòria del CES, que cada any presenta una anàlisi objectiva i àmplia de la realitat balear des de nombrosos punts de vista, destaca el creixement sòlid de l’economia de l’arxipèlag. El Valor Afegit Brut (VAB) augmenta un 4% en un any i les unitats empresarials es veuen incrementades en un 2,7% en el mateix període, gairebé el doble que al conjunt de l’Estat (1,5%). A més, el PIB per càpita augmenta un 10,9%, fins a situar-se en 34.381 euros, la pujada més gran d’Espanya.
El bon estat de l’economia està impulsat sobretot pel sector serveis, que ja representa el 85,8% de l’activitat. Per illes, Mallorca és l’illa amb els millors resultats: experimenta un 4,4% d’augment del VAB. La segueixen les Pitiüses, amb un 3,3% d’increment, i Menorca, amb un 1,5%.
El nombre de turistes s’incrementa en gairebé un 5%
Pel que fa al turisme, l’any 2024 arribaren a les Balears 18,7 milions de turistes, un 4,9% més que el 2023 i un 13,7% més que el 2019. Formentera, amb gairebé 392.000 turistes, és l’illa que experimenta un augment interanual més gran (18%), seguida de Mallorca (7,3%) i Menorca (1,1%). Eivissa és l’única illa que veu disminuir el seu nombre de turistes en un 3,2%. L’impuls del turisme ve del procedent de països estrangers, que augmenta un 6,1%, mentre que el nacional retrocedeix un 0,2%.
D’altra banda, la despesa turística total ha estat de 22.381 milions d’euros, un 12,2% més que el 2023. Cada turista gasta 187 euros per dia (un 7,0% més que el 2023) i les pernoctacions hoteleres s’incrementen un 7,1%, tot i que l’estada mitjana disminueix un 2,8%. En deu anys, l’estada mitjana ha passat dels 6,16 dies el 2014 a 5,08 el 2024, cosa que implica una reducció del 1,7%.
L’índex de preus hotelers augmenta un 7,3% en un any i un 41,3% des de 2019.
Els recursos hídrics a les Illes Balears, en risc per la sequera i la sobreexplotació dels aqüífers
Amb la voluntat de facilitar l’anàlisi, la comprensió i l’estudi de les tendències ambientals, el CES va impulsar la creació d’un índex sintètic mediambiental (ISM), que s’actualitza anualment i permet analitzar l’evolució del medi ambient a cada illa i al conjunt de l’arxipèlag. L’índex es basa en sis dimensions i 23 indicadors parcials.
L’evolució de l’índex des de 2019 mostra grans oscil·lacions. En una escala de 0 a 100, el valor inicial del conjunt de les Illes va ser de 44,9 punts. Menorca destacava amb 49,1 punts, mentre que Eivissa presentava el valor més baix amb 35,3 punts. L’any 2020, en plena pandèmia, l’índex va pujar fins als 56,5 punts, a causa de la caiguda del consum d’energia, la disminució de la generació de residus i la reducció d’emissions contaminants. Tanmateix, amb la reactivació econòmica, els valors tornen a caure: el 2022, l’ISM es situava en 43,6 punts, fins i tot per sota del nivell de 2019. Cada illa segueix un patró similar anualment, amb Menorca mantenint els valors més elevats (entre 43,5 i 58,9), seguida de Formentera i Mallorca. Eivissa, en canvi, presenta els valors més baixos (entre 36,7 i 46,1).
Els anys 2023 i 2024 es detecta una millora en la gestió del territori i dels residus, però empitjoren els valors de sequera i altres aspectes climàtics.
Pel que fa als recursos hídrics, la principal especificitat hidrològica de les Illes Balears és la gairebé absoluta absència de rius permanents i embassaments, fet que obliga a cobrir la demanda hídrica amb aigües subterrànies. La variabilitat pluviomètrica i l’increment de la demanda han generat tensions. Les reserves hídriques mostren oscil·lacions: al juny de 2023 se situaren en el 45%, el valor més baix dels darrers cinc anys per a aquest mes, amb Mallorca al 44%, Menorca al 56%, Eivissa al 38% i Formentera al 42%.
Les dessaladores contribueixen de manera significativa, sobretot en zones turístiques. A Mallorca, la dessalació cobreix el 30% del consum urbà, i a Eivissa, el 70%. A Formentera és l’única font d’aigua urbana. Aquestes infraestructures ofereixen estabilitat, però tenen un cost energètic elevat.
Mercat de treball: més ocupació i salaris més alts
El mercat de treball experimenta durant el 2024 una evolució molt positiva i consolida la seva recuperació postpandèmia. Així, i amb dades de l’EPA, l’ocupació mitjana anual assoleix un nou màxim històric, amb una mitjana de 607.250 persones afiliades. En termes relatius, equival a un increment del 3,0%. El 81,6% de l’ocupació és dels sectors serveis, seguit del 10,5% de la construcció, el 7,2% de la indústria i el 0,7% del sector primari.
El juliol de 2024, a les Illes Balears hi havia un 34,9% més de treballadors i treballadores d’alta a la Seguretat Social que el mes de desembre. Aquesta situació és totalment inversa a la del conjunt d’Espanya, on l’afiliació del desembre se situa el 2024 un 0,2% per sobre de la del juliol. Es donen diferències per illes, ja que les Pitiüses històricament presenten el nivell més elevat d’estacionalitat: Formentera (148,4%) i Eivissa (78,7%), seguides de Menorca (49,8%) i de Mallorca (27,3%).
Per la seva banda, l’atur manté la tendència descendent iniciada el 2021, amb una davallada del 6,7% interanual i una mitjana anual de 33.980 persones desocupades. La taxa d’atur se situa en el 8,2%, el nivell més baix des de 2007.
Segons les dades de l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral publicada per l’INE, el 2024 el cost salarial total mitjà per treballador a les Illes Balears és de 2.254,9 euros, un 2,0% per sota de la mitjana nacional (2.301,9 euros). Respecte al 2023, es produeix un increment del 4,8%, per sobre de la mitjana nacional (3,8%). De fet, les Balears són la cinquena comunitat autònoma amb l’increment salarial més elevat el 2024.
La població balear augmenta gairebé un 2% en un any
La població empadronada a les Illes Balears l’1 de gener de 2024 és d’1.231.768 persones, 21.862 més que l’any anterior. Això suposa un augment de l’1,8% en un any i del 10,4% en deu anys. Es tracta de la variació de població més elevada d’Espanya i supera en 2,3 vegades la mitjana de l’Estat.
L’augment poblacional es produeix de manera molt rellevant a Mallorca, que creix en 17.394 persones (increment de l’1,8%). La segueixen Eivissa (2.305 persones més i un increment de l’1,4%), Menorca (2.069 persones més, amb un augment del 2,1% i superant per primer cop les 100.000 persones) i Formentera (94 persones més i un augment del 0,8%).
L’augment es deu sobretot a la migració estrangera (88,3%, enfront del 11,7% del conjunt de l’Estat), i en grau més baix a l’increment vegetatiu, que és només de 0,08 per cada 1.000 habitants. El nombre de defuncions ha estat de 8.639 persones i 8.738 els naixements. De fet, els naixements disminueixen ininterrompudament des de 2008 i acumulen un descens del 17% en els darrers deu anys. Així, el principal motor del creixement balear durant les darreres dècades ha estat la migració.
La població estrangera és de 262.760 persones, un 21,2% del total (el percentatge més alt de l’Estat). El 25,6% dels estrangers procedeix de la Unió Europea i el 24,1% d’Amèrica Llatina. Aquesta realitat incideix en els naixements, ja que en un de cada tres casos són de mare estrangera. L’alumnat estranger durant el curs 2023-2024 va arribar al 18,3%.
Els preus de l’habitatge lliure es mantenen en nivells històrics
L’índex de preus de l’habitatge experimenta el 2024 un augment interanual del 6,6%. Aquest percentatge és de l’11,5% en els habitatges nous, que dupliquen el seu cost des de 2015. Les Balears lideren l’estadística estatal, amb pujades constants des de 2013.
Un 26% de les compres les van dur a terme persones no residents a Espanya, més del triple que la mitjana espanyola del 7,8%, liderant el rànquing de compres d’habitatges per part de no residents a l’Estat, una dada que indica la importància de les segones residències a les Illes.
Pel que fa a l’índex dels preus del lloguer, és el més alt d’Espanya, amb una pujada del 3,2% en un any (les dades són de 2023) i un increment acumulat del 23,9% des de 2015. Les persones residents a Balears són les més vulnerables a l’augment dels preus del lloguer, ja que el 30,0% hi viuen, la xifra més alta de totes les comunitats autònomes (la mitjana a Espanya és del 20,4%).
La Memòria del CES també posa en relleu que l’esforç per accedir a un habitatge de compravenda és extremadament elevat a les Balears: són necessaris 60,8 anys per poder pagar-lo si s’hi destina un 30% de la renda familiar, gairebé el doble que la mitjana estatal (29,7 anys).