La pols sahariana és un component principal de la pols en les àrees del Mediterrani Ibèric (Península Ibèrica i Balears, IP-BI) i l'escalfament projectat suggereix que podria augmentar en les pròximes dècades. La producció, el transport i la deposició de pols tenen grans implicacions per a la salut humana, el clima, la dinàmica dels ecosistemes i els recursos hídrics i del sòl, i el paper dels aerosols i la pols en la dinàmica climàtica és de primera magnitud, similar als gasos d'efecte d'hivernacle, però la seva dinàmica, retroalimentació i sinergies estan menys estudiades als models climàtics.
La dinàmica recent dels episodis de pols sahariana a la regió IP-BI i la seva relació amb els patrons de circulació atmosfèrica a gran escala (p. ex., NAO) és relativament ben coneguda segons les dades meteorològiques i de vigilància de la pols. Però la dinàmica de més llarg termini (freqüència, intensitat, distribució regional) i la relació amb la sequera i els períodes àrids no està estudiada a grans escales temporals més enllà dels registres instrumentals. POSAHPI proposa abordar aquestes qüestions amb una estratègia integrada de temps i espai.
La proposta es basa en la xarxa DONAIRE per al monitoratge recent de la pols, la xarxa REPLIM, un projecte INTERREG-POCTEFA destinat a crear un observatori de canvi climàtic de llacs i torberes als Pirineus, les reconstruccions paleoclimàtiques disponibles basades en treballs previs del nostre equip, i la col·laboració amb investigadors de diferents universitats. La xarxa inclourà els Pirineus, Sierra Nevada i les Illes Balears.
L'escala temporal abastarà dades meteorològiques i de seguiment i registres ben datats durant els últims 150 anys i l'Holocè. Proposem combinar els registres de llacs i torba disponibles amb una gran distribució regional, cronologies robustes i que abasten l'Holocè per a identificar la pols sahariana utilitzant signatures mineralògiques, geoquímiques i isotòpiques durant les principals fases climàtiques de l'IP-BI. La xarxa de registres de llacs ben datats que abasta els últims 150 anys permetrà el calibratge amb dades instrumentals, la comparació amb les dades meteorològiques de re-anàlisis i l'avaluació de tendències futures per a les pròximes dècades.