El passat 3 de desembre de 2025, ajuntaments, comunitats autònomes, diputacions, Administració General de l’Estat, empreses i centres de recerca, entre altres entitats, van participar en un taller sobre governança costanera a Conama Local Viladecans 2025. L’esdeveniment, celebrat en el marc del projecte LIFE Adapt Cala Millor, va ser organitzat per la Fundació Conama amb la col·laboració de ICATALIST S.L., entitat que forma part de la Plataforma d’Implementació de la Missió i de la Missió d’Adaptació al Canvi Climàtic, en el marc de l’Assistència Tècnica de MIP4Adapt.

Amb l’objectiu d’analitzar i debatre els reptes de governança, competències i coordinació administrativa en l’adaptació al canvi climàtic al litoral, es van prendre com a exemple casos reals desenvolupats en diferents punts del país. Així, a més del cas d’adaptació a Cala Millor (LIFE Adapt Cala Millor), es van abordar els del passeig marítim de Magaluf (Calvià), la restauració litoral a Vilanova i la Geltrú i la renaturalització del front litoral de Las Galletas (Govern de Canàries).

A partir d’exposicions sobre el marc jurídic i de governança del litoral, es van dur a terme taules de treball i diverses dinàmiques per mapar competències, actors i fluxos de responsabilitat, així com per identificar bloquejos i proposar acords, eines i palanques d’acció.

D’aquesta manera, es van identificar les competències, els actors i els bloquejos en projectes d’adaptació costanera, es van analitzar les barreres normatives, administratives, polítiques i socials, i es van explorar eines, acords i fórmules de col·laboració que permetin avançar de la planificació a l’acció, així com aprendre lliçons replicables per a altres territoris costaners.

Identificar les barreres per fer front als obstacles

Per poder dur a terme projectes d’adaptació al canvi climàtic a la costa cal afrontar una gran complexitat competencial, ja que en aquests espais convergeixen la titularitat estatal del domini públic marítim-terrestre, les competències autonòmiques en medi ambient, ordenació del territori i canvi climàtic, les competències municipals en planejament, gestió urbana i ús públic, així com la intervenció de diputacions, consells insulars, empreses públiques i privades i agents socials.

A aquesta complexitat s’hi afegeixen la lentitud i la complexitat de les tramitacions, la superposició d’instruments —plans, projectes o avaluacions—, les interpretacions diferents de la Llei de Costes entre comunitats autònomes i la necessitat que les solucions basades en la natura s’ajustin clarament a determinats marcs normatius.

A aquestes barreres administratives cal afegir barreres tècniques, polítiques, estratègiques i socials, com els conflictes entre interessos econòmics —especialment vinculats al turisme i a les infraestructures— i els criteris de resiliència, els canvis en les prioritats polítiques a mitjà termini o la resistència al canvi per part d’usuaris, sectors econòmics o població resident, entre altres.

Malgrat aquestes dificultats, existeixen eines per superar-les, com la planificació integrada, la coordinació interadministrativa, l’agilització administrativa i la clarificació de rols des de les fases inicials del projecte.

Així mateix, la recerca aplicada i multidisciplinària, amb una major connexió entre universitats, centres de recerca i administracions, així com la implicació primerenca d’agents locals, sectors econòmics i ciutadania, i una comunicació clara del projecte com a oportunitat de regeneració i no només com a restricció, són altres mesures que també poden ajudar a superar aquests obstacles.

LIFE Adapt Cala Millor, un projecte en construcció

En el cas de Cala Millor, també existeix una governança complexa a causa de la diversitat d’actors que hi intervenen: l’Administració General de l’Estat, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Consell Insular, els ajuntaments de Son Servera i Sant Llorenç des Cardassar, el sector hoteler, el veïnat i les persones residents, les ONG ambientals, els serveis recreatius, els centres de recerca i les universitats.

Igualment, la planificació urbanística, la tramitació ambiental, la dificultat per definir l’interès general davant interessos contrapostos entre actors i la manca de claredat sobre qui lidera el procés en les fases inicials són altres dificultats detectades en el desenvolupament del projecte LIFE Adapt Cala Millor.

Tot i que es tracta d’un projecte en desenvolupament, la definició de lideratges des de l’inici, l’anticipació de la coordinació jurídica i tècnica abans d’entrar en fase de projecte i el treball sobre la legitimitat social des de les primeres etapes són algunes de les solucions plantejades.

A partir d’aquest cas i de la resta d’exemples presentats, s’ha constatat que l’adaptació costanera no és només un repte tècnic, sinó fonamentalment un repte de governança. Igualment, s’ha posat de manifest que les solucions basades en la natura requereixen temps, confiança i pedagogia, tant dins de l’administració com en la societat.

El taller va remarcar la necessitat de generar espais de treball col·laboratiu per avançar en l’adaptació al canvi climàtic a la costa. L’adaptació avança quan hi ha un lideratge clar, encara que compartit, es construeixen aliances estables i el projecte es comunica com una oportunitat.