L’adaptació del litoral al canvi climàtic se sol abordar des d’una perspectiva ambiental, tècnica i social. Tanmateix, quan les mesures deixen de ser una proposta i passen a plantejar-se com a actuacions concretes sobre el territori, apareix una dimensió menys visible però decisiva: el marc jurídic i competencial que en condiciona la posada en marxa.

En l’article que compartim a continuació, Alejandro Araújo, advocat i assessor jurídic del projecte LIFE Adapt Cala Millor, analitza les principals claus normatives i administratives que intervenen en l’adaptació costanera. El text explica per què actuar al litoral implica coordinar competències estatals, autonòmiques, insulars i municipals, a més d’atendre figures com el domini públic marítim-terrestre, les autoritzacions, les concessions, les obres d’interès general o els mecanismes de cooperació administrativa.

A partir de l’experiència del LIFE Adapt Cala Millor, l’article mostra que l’adaptació al canvi climàtic no depèn únicament de comptar amb bons diagnòstics científics o solucions tècniques adequades. També requereix construir acords entre administracions, clarificar responsabilitats, articular fórmules de finançament i generar espais estables de cooperació entre els diferents agents implicats.

En aquest sentit, LIFE Adapt Cala Millor constitueix una referència útil per a altres territoris costaners que afronten reptes similars. El projecte permet observar, des d’un cas concret, com l’adaptació de platges urbanes al canvi climàtic exigeix integrar ciència, governança, solucions basades en la natura i seguretat jurídica per avançar cap a una gestió més coordinada i resilient del litoral.

Podeu llegir l’article complet d’Alejandro Araújo en el següent enllaç.