El projecte europeu «LIFE AdaptCalaMillor» tanca un procés de tres anys de feina, escollint com vol afrontar la crisi climàtica que està deixant Cala Millor sense platja, la seva principal font de sosteniment econòmic, ja que el 70% de la població del municipi viu del turisme.
Per aquest motiu, i després d’un procés de participació en què s’han implicat administracions, el sector acadèmic, el sector turístic i la societat civil, s’ha consensuat una estratègia que permetrà conservar la platja davant aquest repte, a partir de tres mesures principals, tenint en compte la fisonomia de la platja en cadascun dels seus trams.
A la part sud s’ampliarà la platja uns 18 metres, fent retrocedir el passeig marítim, i s’introduiran relleus amb arena que permetran simular el funcionament natural d’una platja, protegint el front urbà d’inundacions produïdes per temporals i contribuint a reduir la pèrdua d’arena. Des de la part central cap al nord es crearà un parc amb espècies arbòries i arbustives autòctones, proporcionant a l’entorn immediat de la platja espais lúdics agradables i adequats per refugiar-se de les onades de calor o les altes temperatures. Finalment, a la part nord es construirà un element de contenció perquè l’arena no es perdi per corrents i temporals.
Amb aquesta decisió final, aquest projecte pilot de governança per a l’adaptació litoral pretén posar a disposició dels ajuntaments un projecte tècnic que permeti protegir el teixit urbà i l’economia turística davant els pitjors efectes de la crisi climàtica, com l’erosió costanera i la pujada del nivell del mar, que a Cala Millor ja es comença a notar, tal com ha assegurat Lluís Gómez-Pujol, professor de Geodinàmica Externa de la Universitat de les Illes Balears (UIB), tot això alhora que es milloren els ecosistemes locals.
Es tracta, no obstant això, d’una problemàtica que també pateixen altres poblacions mediterrànies. Per aquest motiu, Diego Viu, director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, s’ha mostrat satisfet amb la feina realitzada i que queda com a llegat, ja que Cala Millor es consolida com un “laboratori” de referència per a l’adaptació de platges urbanes al canvi climàtic, aplicant solucions basades en la natura que es poden replicar en altres punts del litoral de les Balears i del Mediterrani.
El desenvolupament d’eines participatives com la creació del Cala Millor Working Group ha permès la participació de 80 persones i l’adhesió de 55 entitats, essent un altre dels resultats obtinguts del projecte. La participació, peça clau del mateix, passa ara a una nova fase, segons ha explicat Aida Pericás, investigadora predoctoral al Sistema d’Observació i Predicció Costanera de les Illes Balears (SOCIB).
Una mostra amb prescriptors
El dia anterior a aquesta reunió final, els socis van donar a conèixer el projecte a una desena de destacats mitjans de comunicació regionals i nacionals, en una jornada que va comptar amb la participació de la major part dels socis del projecte, com Jordi Miró, director del Departament d’Arquitectura i Urbanització de Landlab, que va explicar les diferents opcions d’adaptació plantejades, així com el seu desenvolupament, tenint en compte les diferents aportacions recollides durant el projecte.
Així mateix, en aquesta jornada, Inés Batle, presidenta de l’Associació Hotelera Badia de Cala Millor-Sa Coma, en representació del sector econòmic local, en una explicació emotiva va recordar la necessitat de dur a terme aquest projecte perquè la platja és més que un mitjà de vida, forma part de la vida de les persones habitants del municipi i que, per tant, esperen que després de la decisió presa es passi a la seva execució.