MIME-Version: 1.0
Content-Type: multipart/related; boundary="----=_NextPart_01CDA613.0B61F150"
Este documento es una página Web de un solo archivo, también conocido como archivo de almacenamiento Web. Si está viendo este mensaje, su explorador o editor no admite archivos de almacenamiento Web. Descargue un explorador que admita este tipo de archivos, como Windows® Internet Explorer®.
------=_NextPart_01CDA613.0B61F150
Content-Location: file:///C:/70E9C652/TOTAL_RESPOSTES_27-07-2012.htm
Content-Transfer-Encoding: quoted-printable
Content-Type: text/html; charset="us-ascii"
_04 Respostes 10-9-2007 Cat
En data 2-09-2009 la Comissió Executiva de la JAIB (CEJAIB)=
va
acordar el següent:
Les consultes i respostes, penjades al web amb anterioritat a aque=
sta
data, s’aniran aprovant de forma puntual segons sigui necessari
tractar-les per la Comissió Executiva. Les consultes ja aprovades es
distingiran de la resta mitjançant l’expressió CEJAIB
seguida de la data d’aprovació.
Altres
acords de la CEJAIB
1. Qualsevol activitat és única per a totes les
administracions (aprovat a l’acta de la CEJAIB de 02-09-2009).
2. L’activitat és única encara que hi pugui ha=
ver
altres activitats lligades a la principal o ampliacions de la mateixa; que =
s'ha
de considerar tot com un tot i s’han de tenir en compte les mesures
preventives, correctores i de control genèriques pel conjunt global
així com les específiques per a cada una d’elles en
concret; que quan es realitza una ampliació, encara que es faci
èmfasi en la part ampliada o modificada, s’han de tenir en com=
pte
les interrelacions entre l’ampliació i la part de
l’activitat legalitzada que ja té uns drets adquirits en base =
a la
llicència originària. Per la qual cosa, quan es tracta
d’una llicència d’ampliació d’una
d’activitat legalment existent, la llicència d’obertura i
funcionament resultant és la suma de la llicència existent
més l’ampliació, és a dir, s’ha
d’entendre com un tot.(aprovat a l’acta de la CEJAIB de 02-09-2009).
3. La llicència d’activitats engloba les autoritzacio=
ns
sectorials amb el solapament de l’informe municipal sobre dites
matèries, l’informe tècnic de l’ajuntament o cons=
ell
insular haurà d’avaluar el contingut de la part del projecte
subjecte a autoritzacions prèvies o sectorials (aprovat a l’ac=
ta
de la CEJAIB de 04-11-2009).
Tenen caràcter vinculant les respostes donades per la
Direcció General d'Interior a les consultes sobre procediments
administratius i de caràcter tècnic sobre activitats i
espectacles públics?
L’ajuntament vol promoure en sòl urbà durant e=
ls
mesos de estiu (dos dies per setmana durant 3 mesos), concerts a l’ai=
re
lliure. Com que no estan emmarcades a cap festa municipal, com es classific=
arien?
Pregunta 1: Les activitats musicals d’iniciativa privada a sòl
rústic, estan prohibides?
Pregunta 2: Les activitats musicals dins una vivenda en sòl rúst=
ic estan
prohibides?
Pregunta 3: Quina administració és la competent per sancionar una
activitat prohibida o per sancionar les infraccions indicades a la Llei
d’activitats?
És d'aplicació la Llei 16/2006a les activitats permanents que es
realitzen a la via pública del tipus transport (taxis, autobusos, et=
c.)
així com el lloguer de galeres, ponis, bicicletes, cavalls, etc.?
De la responsabilitat del tècnic del projecte
d’activitats en front de les responsabilitats dels tècnics que
participen en les instal·lacions i en les autoritzacions sectorials.=
Quina és actualment la normativa aplicable sobre l’ho=
rari
d’obertura i tancament d’establiments públics i activita=
ts
recreatives a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears?
Hi ha alguna normativa que justifiqui
l'obligatorietat dels informes sanitaris per a la Llei 16/2006.? S'han o es
poden seguir requerint? Per què no es fa menció al control
sanitari?
Pregunta 1: La llei estableix a la disposició transitòria novena
que en el termini màxim de 6 mesos aquestes activitats han de
regularitzar la seva situació, però com es soluciona a la
pràctica aquest problema?.
Pregunta 2: Dependrà de l'ajuntament el concedir aquestes
llicències i si no és així, transcorreguts els 6 mesos
s'entén que hi ha silenci administratiu positiu; i si estem en la
situació de resoldre una anomalia, també s'haurà d'obt=
enir
la llicència abans de 6 mesos?.
Pregunta 3: Si es decidís acollir-se a la nova normativa, com seria el
procediment a seguir? caldria iniciar la tramitació des del principi=
?
Pregunta 4: Les llicències atorgades amb menys de 10 anys d'antiguitat,
quan han d'actualitzar-se?.
Pregunta 1: Es pot afegir a la documentació de la sol·licitud =
de
les activitats majors i menors, la declaració jurada o promesa de la
persona promotora acreditativa del compliment de les normes de propietat
horitzontal?.
Pregunta 2: Per al permís d'instal·lació d'una activitat
permanent major, qui ha de redactar l'informe tècnic municipal de
normativa i usos? L'arquitecte municipal, l'enginyer tècnic municipa=
l o
ambdós?.
Pregunta 3: Ens han plantejat la possibilitat d'instal·lar una
"Mesquita" en el poble. Quina classificació tendria segons=
la
nova llei?.
Pregunta 1: Hi ha concordança de llicència d’obra i
d’activitat per adequar els locals existents mitjançant obres?=
Es
a dir, se pot fer una obra en un local existent per adequar-lo a una activi=
tat
i desprès treure’s la llicència d’activitats?.
Pregunta 2: Pel que fa a locals amb ús indeterminat a edificis
d’habitatges, quan no sigui necessari un permís
d’instal·lació. S’ha de presentar un certificat
d’acompliment de les condicions indicades?
Pregunta 3: En quant a les naus industrials, tan sols dir que aquesta Llei ha
d’estar per damunt dels Plans Parcials (supòs que sí,
però no ho tenc clar) dels polígons o altres zones permeses.<=
o:p>
Activitats permanents menors: es poden requerir =
dos
exemplars del projecte tècnic inicial de l'activitat, a més d=
e la
fitxa tècnica resum de les característiques de l’activi=
tat,
per a la sol·licitud del permís
d’instal·lació?.
El projecte d'activitats d'un hotel i apartaments
que contempla sala de jocs, seu social, etc. i que es tramita conforme a la
llei antiga d'activitats, s'ha d’enviar a la comissió
d'espectacles i activitats recreatives?
En els casos de canvi de titular s’ha o es=
pot
demanar un certificat d’un tècnic que certifiqui l’estat=
de
les instal·lacions i el compliment de la normativa vigent?
Ens trobam amb un problema a l’hora de cal=
cular
les taxes que han de pagar els promotors de les activitats permanents menor=
s i
innòcues.
L’ordenança de l’ajuntament que regula aquests
pagaments, ens obliga a no iniciar la tramitació dels expedients fins
que no s’hagi fet efectiu el pagament de la taxa i impost corresponen=
t.
Degut a la documentació que diu la llei q=
ue
s’ha de presentar a l’ajuntament per sol·licitar el
permís d’instal·lació d’aquestes activitat=
s,
no tenim manera de calcular el pagament corresponent; per la qual cosa,
després d’una reunió del departament, es va acordar afe=
gir
a la documentació requerida per a sol·licitar aquests tipus
d’activitats la següent:
Certificat del cost estimat de les
instal·lacions signat per tècnic competent i visat pel
col·legi professional corresponent.
Quina tramitació s’ha de seguir per=
la
inclusió d’un bar dins un saló recreatiu? Com a major,
menor o innòcua? Es una modificació substancial si tingues la
consideració d’una activitat secundària de la principal=
?
Es considera una activitat de comerç al
detall la venta no directa al públic de productes
mitjançant un servidor connectat via internet ubicat dins el despatx
d'un professional?
Es podrien considerar els establiments d'oferta
complementaria de restauració (bar, cafeteria i restaurant) amb
amenització musical com a activitats catalogades (cafè concer=
t,
sala de festes i similars)?
Els apartats de la Fitxa resum de les característiques de
l’activitat: "autoritzacions sectorials preceptives per al
permís d'instal·lació" i "autoritzacions
sectorials preceptives per la llicència funcionament", poden qu=
edar
en blanc?.
Una activitat existent i en funcionament sense permís
d'instal·lació ni llicènciad’obertura i funcionament, a
l’hora d’ampliar el local, necessita permís i llic&egrav=
e;ncia
de l'ampliació o de tota l’activitat?.
En les activitats innòcues, es pot iniciar l’activita=
t de
forma temporal o s’obté la llicència d’obertura i
funcionament per silenci administratiu igual que les majors i menors?<=
/o:p>
Pregunta 2
Per a les activitats innòcues, a més de
l’assegurança per responsabilitat civil, quines altres cobertu=
res
han de tenir?
Pregunta 3
Es pot acceptar la sol·licitud d’entrada a
l’administració sectorial que pertoqui, com a equivalent a una
inscripció o registre de la sectorial?
Pregunta 4
S’han de paralitzar els expedients municip=
als
de llicències d’activitats que requereixen la autoritzaci&oacu=
te;
sectorial de turisme?
Pregunta 5
Els establiments comercials dins l’aeroport necessiten llic&=
egrave;ncia
municipal?
Pregunta 6
Del projecte d’infraestructures comuns dels aeroports gestio=
nats
per AENA, els ajuntaments, han de disposar d’ell i de les seves
actualitzacions?.
Pregunta 7
S’ha de trametre una còpia al Servei d’Activita=
ts
de la Direcció General d’Interior de les llicències
atorgades pels ajuntaments així com de les modificacions i
actualitzacions com mentre es desenvolupa reglamentàriament
l’article 60 de la Llei 16/2006?.
Pregunta 8
Es necessària una nova llicència per incloure un ass=
eu
adaptat fora dels límits actuals que empara la llicència
d’activitat?.
Pregunta 9
Com es classifiquen les instal·lacions de climatitzaci&oacu=
te;?
Pregunta 10
En matèria de renou quina és la reglamentació
d’aplicació?.
És una modificació substancial d’una llic&egra=
ve;ncia,
l’ampliació de la superfície d’una activitat
determinada en horitzontal o en vertical, activitat que ja estava contempla=
da a
la llicència, quan l’ampliació no modifica
l’aforament, ni el perímetre en planta, ni afecta a
l’evacuació de l’activitat existent?.<=
/p>
Les activitats que fa anys funcionen i ara pretenen legalitzar la =
seva
situació amb l’obtenció de la corresponent llicè=
ncia,
han de complir amb tota la reglamentació sectorial en vigor en aquest
moment? Com s’apliquen els reglaments que regulen les distintes
sectorials?.
Una sol·licitud d’activitat secundaria de músi=
ca
en terrassa amb ampliació del perímetre del sòl, &eacu=
te;s
un canvi constructiu que afecta a la llicència d’activitats?. =
Els efectes de la no resolució, un cop transcorregut qualse=
vol
dels terminis assenyalats sense que s’hagi dictat i notificat una
resolució expressa segons l’article 88 capítol IV de la
Llei 16/2006 “d’activitats”, és extensible a les
activitats permanents innòcues i temporals?
El certificat de la instal·lació contra incendis
és una autorització sectorial?.
Pregunta 2
En cas que la documentació
tècnica indiqui que no són necessàries obres per a
l’adequació del local, es necessari aportar un certificat
tècnic que ho acrediti?.
Pregu=
nta
3
Tenen consideració d’autoritzacions sectorials les
posades en funcionament d’instal·lacions que no precisen
inscripció a l’òrgan públic que pertoqui?
NOTA:
El Decret 148/2007, de 21 de desembre, pel qual es regula la posad=
a en
servei de les instal·lacions per al subministrament d’aigua en=
els
edificis (BOIB 28-12-2007), només obliga a la tramitació dava=
nt
la DG d’Indústria per les instal·lacions tipus A. Mentre
que per les instal·lacions tipus B diu que es realitzarà la
tramitació davant la companyia subministradora.
Quin és l’òrgan competent per tramitar el
permís d’instal·lació i la llicència
d’obertura i funcionament d’una activitat permanent ubicada en
més d’un municipi?
Aclariments sobre emmagatzemaments de vehicles, aparcament
convencionals, estacions de autobusos i similars i aparcaments robotitzats =
pel
que fa als riscs d’incendis, atropellaments i ventilació.=
Precisen llicència els casals on es reali=
tzen
banquets per esdeveniments com bodes, batejos, etc. on el menjar és
subministrat per empreses de càtering?.
Casuística de la tramitació de les
activitats innòcues, especialment quan no hi ha construït el lo=
cal.
CONSULTA 162
Com queden les consultes 82 i 93 arran de la sentencia del TSJIB d=
e 14
de setembre que anul·la de ple dret el Decret 62/2007, de 18 de maig, sobre les activitats
secundàries de música, entreteniment o oci desenvolupades en
terrassa, espai, recinte o similar a l’aire lliure.=
CONSULTA 163
Dret d’admissió als serveis higiènics d’=
un
establiment públic.
Activitats esportives que es realitzen
íntegrament en sòl rústic i dintre d'un únic
municipi, quin és l'administració competent per a autoritzar-=
les?
El certificat que s’ha de presentar segons
l’article 97.1.f per a les activitats no permanents del tipus tempora=
l no
convalidables, tenen una vigència de 12 o 18 mesos?, o ha de
presentar-se cada vegada que es sol·liciti la instal·laci&oac=
ute;
de l’activitat en un poble determinat per cada festa?
Conforme a la jurisprudència
majoritària, no es considera ampliació d'activitat la
instal·lació de màquines recreatives en bars i cafeter=
ies,
per la qual cosa no es necessita llicència municipal per a dita
instal·lació.
Es pot tramitar el
permís d’instal·lació d’un taller dins el
garatge d’un habitatge que compte amb llicència d’obres
però que no empara la nova activitat a implantar ni tampoc té=
la
llicència de primera ocupació ni la cèdula
d’habitabilitat de l'habitatge?.
Pregunta 2
Es pot tramitar el
permís d’instal·lació d’una activitat a un
local d’una edificació amb llicència de primera
ocupació però que ara canvia d’ús sense disposar
prèviament de la llicència de primera ocupació pel nou
ús?.
Anteriorment amb el Decret
2/92 i posteriorment la Llei 6/96 es definien les carectaristiques
mínimes a cumplir per poder tenir la categoria de Restaurant, bar
cafeteria, com per exemple número de banys, tipus de manteleria, hor=
ari
d'entrada de marcaderies diferent al de públic,..... tot això
s'ha vist derogat per la Llei 12/2010.
Només el Decret 13/=
2011
parla a pinzellades en el punt 3 art. 8 que els bars amb cuina poden oferir=
menús,
es pot considerar una cuina com a tal, quan està tot integrat, cuina=
i
barra?.
Pregunta 2.
Quines necessitats
mínimes necessita cumplir per ser cuina?. a l'art. 13 del mateix dec=
ret,
la zona de preparació ha d'estar degudament diferenciada, com?
fisicament?.
Pregunta 3
La Llei 6/96 definia la
quantitat de cambres higièniques segons l’ocupació (met=
res
quadrats), quantes cambres higièniques faria falta per exemple per un
restaurant de 300 metres quadrats, o només basta una per cada sexe, =
que
tampoc ho diu el Decret 13/2011, un per cada sexe ho diu el RD
486/1997, de 14 de abril. Hi ha d'haver diferentes
cambres de bany per a treballadors i clients?
*****
CONSU=
LTA
1
Pregunta
Tenen caràcter vinculant les respostes donades per la
Direcció General d'Interior a les consultes sobre procediments
administratius i de caràcter tècnic sobre activitats i
espectacles públics?
Resposta (2-7-2007)
La Junta Autonòmica d'Activitats té com
atribució, entre d’altres, la interpretació de les
disposicions que regulen les activitats (article 61). La disposició
addicional tercera de la Llei 16/2006 preveu que la Junta:
-elabo=
ri
una pàgina web a l'efecte de difondre les normes d'aplicació i
els criteris d'interpretació per arribar a l'efectivitat d'aquesta L=
lei.
-estab=
leixi
el procediment d'aplicació per a l'emissió de consultes
vinculants i no vinculants sobre el règim jurídic, les
prescripcions tècniques i la intervenció administrativa en
l'execució de les llicències integrades d'activitat.
Fins que no es desenvolupin reglamentàriament les atribucio=
ns i
la composició de la Junta Autonòmica, i conforme amb l'establ=
ert
a l'article 35.g) de la Llei 30/1992, del règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú=
;,
que determina el dret dels ciutadans a "obtenir informació i
orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que =
les
disposicions vigents imposin als projectes, actuacions o sol·licituds
que es proposin realitzar", les respostes donades per la Direcci&oacut=
e;
General d'Interior tenen caràcter no vinculant.
El fet que tenguin aquest caràcter, no significa que manquin
totalment de la força d'obligar. Cal tenir en compte que els Jutjats=
i
Tribunals utilitzen amb gran freqüència el que es denomina la
"interpretació autèntica", que és la que dim=
ana
del propi legislador o creador de la norma.
Quins locals tenen la consideració de seus oficials indicat=
en
l'article 24.1?
Resposta (2-7-2007)
Tenen la consideració de seus oficials, aquells locals on
tinguin el domicili social el titular de cada administració
pública, excloent l'administració institucional (empreses
públiques, organismes autònoms, altres entitats i similars). =
Activitats esportives que es realitzen íntegrament en
sòl rústic i dintre un únic municipi. Quina administra=
ció
és la competent per a autoritzar-les?
Resposta (2-7-2007)
Els òrgans competents d'autoritzacions d'activitats no
permanents estan indicats en l'article 100. Les activitats esportives de la
tipologia indicada en els arts. 12.1 i 12.2 realitzades a l'aire lliure for=
a de
locals o recintes, són les que transcorren per un itinerari, no
són les que es situen en un espai determinat, per tant, no li &eacut=
e;s
d'aplicació l'art. 17. A més, hi ha quatre possibles resposte=
s,
segons la casuística de la titularitat del sòl pel qual
transcorri l'activitat esportiva, a saber:
a.Si l'activitat esportiva, en el seu recorregut,
afecta solament al domini públic municipal en sòl urbà,
l'administració pública competent per a autoritzar-la é=
;s
l'Ajuntament. (Art. 12.1).
b.Si l'activitat esportiva, en el seu recorregut,
afecta al domini públic no municipal, sigui rústic o urb&agra=
ve;,
l'administració pública competent per a autoritzar-la é=
;s
el consell insular corresponent. Amb independència que també
pugui afectar a trams o zones del domini públic municipal o de propi=
etat
privada. (Art. 12.2)
c.Si l'activitat esportiva, en el seu recorregut,
afecta a sòl rústic privat d'ús públic, l'activ=
itat
es podria autoritzar per aplicació de l'article 12.2.
d.Si l'activitat esportiva, en el seu recorregut,
afecta única i íntegrament al sòl rústic privat=
que
no sigui d'ús públic, l'activitat no es podria autoritzar per
aplicació de l'article 12.1 i 12.2. Si escau, de ser factible, es po=
dria
tramitar complint les condicions d'una activitat exceptuable.
NOTA: L'autorització d'aquestes activitats és
discrecional.
Hi ha alguna normativa que justifiqui l'obligatorietat dels inform=
es
sanitaris per a la Llei 16/2006.? S'han o es poden seguir requerint? Per
què no es fa menció al control sanitari?
La Llei 16/2006 “d'activitats” així com l'anter=
ior,
no requereixen l'obligatorietat de realitzar informes sanitaris de les
activitats en la fase d'atorgament de la llicència d'obertura. La Ll=
ei tampoc
fa menció directe al control sanitari ja que la seva finalitat &eacu=
te;s
integrar les autoritzacions sectorials necessàries per a l'obertura i
funcionament d'una activitat i així, evitar:
·dupli=
citats
en el control administratiu.
·infor=
mes
innecessaris sobre projectes d'activitats que, des del punt de vista de la
reglamentació sectorial, no són nocives.
Per tant, el control sanitari a què fa referència
l’esmentat article 42 de la Llei general de sanitat es podria realitz=
ar
de les formes següents:
Abans del permís d'instal·laci&oac=
ute;
mitjançant:
Informe municipal amb o sense la col·laboració de
l'òrgan competent. No obstant això, si tenim en compte els cu=
rts
terminis en el procediment administratiu juntament amb el silenci positiu q=
ue
atorga la Llei 16/2006, en la pràctica, això comporta que no
és factible complir amb aquests informes per a les activitats menors=
i
innòcues.
Abans de la llicència d'obertura
mitjançant :
1.Inspecció municipal amb o sense la
col·laboració de l'òrgan competent. =
2.L'autorització sectorial en matèri=
a de
sanitat. Veure taula d'autoritzacions sectorials (l'autorització
sectorial està definida en l'article 4.7 de la Llei 16/2006). <=
/o:p>
3.La certificació subscrita per tècn=
ic
competent.
Posteriorment a la llicència d'obertura
mitjançant:
Inspeccions municipals amb o sense la
col·laboració de l'òrgan competent. =
NOTA: Les autoritzacions sectorials (autoritzacions, registres,
comunicacions i similars) han d'estar regulades per l'òrgan competen=
t i
s'adjuntaran a la sol·licitud de la llicència d'obertura i
funcionament.
L'òrgan competent haurà, si escau :
·Regul=
ar
un procediment d'autorització sectorial abans de la llicència
d'obertura i funcionament per a aquelles activitats que necessitin un contr=
ol
més exhaustiu. (Ex. Registres sanitaris, etc.)
·Legis=
lar
l'autorització prèvia a la sol·licitud del permí=
;s
d'instal·lació de les activitats que per les seves
circumstàncies especials ho requereixin (Ex. Hospitals) <=
/span>
Per a la resta de normativa sectorial veure la taula d'autoritzaci=
ons
sectorials segons el que indiqui la pròpia normativa.
L'article 42 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, general de sanitat,
indica:
"CAPÍTULO III.
DE LAS COMPETENCIAS DE LAS CORPORACIONES LOCALES.
Art&i=
acute;culo
Cuarenta y dos.
1. Las normas de las Comunidades Autónomas, al disponer sob=
re
la organización de sus respectivos servicios de salud, deberán
tener en cuenta las responsabilidades y competencias de las provincias,
municipios y demás Administraciones territoriales intracomunitarias,=
de
acuerdo con lo establecido en los Estatutos de Autonomía, la Ley
de Régimen Local y la presente Ley.
2. Las Corporaciones Locales participarán en los órg=
anos
de dirección de la áreas de salud.
3. No obstante, los Ayuntamientos, sin perjuicio de las competenci=
as
de las demás Administraciones públicas, tendrán las
siguientes responsabilidades mínimas en relación al obligado
cumplimiento de las normas y planes sanitarios:
a.Control sanitario del medio ambiente:
contaminación atmosférica, abastecimiento de aguas, saneamien=
to
de aguas residuales, residuos urbanos e industriales.
b.Control sanitario de industrias, actividades y
servicios, transportes, ruidos y vibraciones.
c.Control sanitario de edificios y lugares de vivi=
enda
y convivencia humana, especialmente de los centros de alimentación,
peluquerías, saunas y centros de higiene personal, hoteles y centros
residenciales, escuelas, campamentos turísticos y áreas de
actividad físico deportivas y de recreo.
d.Control sanitario de la distribución y
suministro de alimentos, bebidas y demás productos, directa o
indirectamente relacionados con el uso o consumo humanos, así como l=
os
medios de su transporte.
e.Control sanitario de los cementerios y
policía sanitaria mortuoria.
4. Para el desarrollo de las funciones relacionadas en el apartado=
anterior,
los Ayuntamientos deberán recabar el apoyo técnico del person=
al y
medios de las áreas de salud en cuya demarcación estén
comprendidos.
5. El personal sanitario de los servicios de salud de las Comunida=
des
Autónomas que preste apoyo a los Ayuntamientos en los asuntos
relacionados en el apartado 3 tendrá la consideración, a estos
solos efectos, de personal al servicio de los mismos, con sus obligadas
consecuencias en cuanto a régimen de recursos y responsabilidad
personales y patrimoniales."
L'article 36 de la Llei 5/2003 de 4 d'abril, de Salut de les Illes
Balears, que indica:
Artículo 36. Actuaciones en materia de salud ambiental.=
1. Todos tienen derecho a vivir en un entorno ambiental sano.=
2. Serán objeto de evaluación, seguimiento e
intervención por parte de la administración sanitaria las
actuaciones siguientes, relacionadas con el desarrollo de las políti=
cas
de salud ambiental:
a.La promoción y la mejora de los sistemas =
de
saneamiento, provisión de aguas, eliminación y tratamiento de
residuos líquidos y sólidos, la promoción y la mejora =
de
los sistemas de saneamiento y control del aire, con especial atenció=
n a
la contaminación atmosférica, la vigilancia sanitaria y la
adecuación a la salud del medio ambiente en todos los ámbitos=
de
la vida, incluida la vivienda.
b.El establecimiento de las prohibiciones y los
requisitos mínimos para el uso y tráfico de bienes y servicio=
s,
cuando supongan un riesgo para la salud ambiental.
c.La suspensión del ejercicio de determinad=
as
actividades, el cierre de empresas y la intervención de sus
instalaciones, así como de sus medios materiales y personales, cuando
tengan una repercusión extraordinaria y negativa para la salud
ambiental.
d.El establecimiento de normas y directrices para =
el
control y la inspección de las condiciones higiénico-sanitari=
as,
y para el funcionamiento de las actividades alimentarias, de los locales de
convivencia colectiva y del medio ambiente en el cual se desarrolla la vida
humana.
e.El control de las aguas de mar y playas.
L'article 10 del RAMINP que està en vigor=
a
raó de la disposició transitòria primera. <=
/span>
"Articulo 10. Serán competencias de =
los
Jefes provinciales de Sanidad en las capitales de provincias y de los Jefes
locales en las demás poblaciones emitir los informes que, relacionad=
os
con estas "actividades", les sean solicitados por el Gobernador c=
ivil
o por los Alcaldes o sean consecuencia de la funciona inspectora a dichos
funcionarios encomendada."
La llei estableix en la disposició transi=
tòria
novena que en el termini màxim de 6 mesos aquestes activitats han de
regularitzar la seva situació, però com es soluciona en la
pràctica aquest problema?
Resposta 1(2-7-2007)
La doctrina sobre aquest tema fa referènc=
ia a
què en el termini assenyalat (que va finalitzar el 29-4-2007)
s'iniciï la regularització, i no que s'atorgui la llicèn=
cia.
La possible casuística és la
següent:
=
&nb=
sp; =
&nb=
sp;
Activ=
itats
en funcionament sense sol·licitud de llicència ni de
permís d'instal·lació.
=
&nb=
sp; =
&nb=
sp;
Activ=
itats
amb sol·licitud però sense permís
d'instal·lació.
=
&nb=
sp; =
&nb=
sp;
Activ=
itats
amb permís d'instal·lació però sense
llicència d'obertura i funcionament. En tots els casos, a partir del
29-4-2007, haurien de tenir la llicència d'obertura i funcionament p=
er a
poder exercir la seva activitat, en cas contrari es tractarà d'una
activitat clandestina.
En tots els casos, a partir del 29-4-2007, haurien de tenir la
llicència d'obertura i funcionament per a poder exercir la seva
activitat, en cas contrari es tractarà d'una activitat clandestina. =
SOLUCIONS:
Cas 1: Abans del 29-4-2007 haurien d'haver iniciat la seva
regularització mitjançant el procediment establert de la Llei
8/1995.
Cas 2 i 3: Poden acollir-se a la disposició transitò=
ria
tercera i decidir si s'acullen a la Llei 16/2006 o a la llei 8/1995. En cas=
que
no s'acullin expressament es tramitarà amb la Llei 8/1995 .
Pregunta 2
Dependrà de l'ajuntament el concedir aquestes llicèn=
cies
i si no és així, transcorreguts els 6 mesos s'entén qu=
e hi
ha silenci administratiu positiu? Si estam en la situació de resoldre
una anomalia, també s'haurà d'obtenir la llicència aba=
ns
de 6 mesos?
Resposta 2 (2-7-2007)
Si, dependrà de l'ajuntament concedir les llicències=
.
Per als casos 2 i 3:
1.Si s'acullen a la Llei 8/95 s'aplicarà el
procediment d'aquesta, essent vàlids el seu procediment i terminis. =
2.Si s'acullen a la Llei 16/2006, s'aplicarà=
; el
procediment i els terminis indicats en aquesta llei. Els terminis correran a
partir de la data en què el promotor ho comuniqui expressament a
l'ajuntament i que, a més, s'hagin resolt les anomalies existents. <=
o:p>
Pregunta 3
Si es decidís acollir-se a la nova normativa, com seria el
procediment a seguir? Caldria iniciar la tramitació des del principi=
?
Respo=
sta
3 (2-7-2007)
Dependrà de la documentació i l'estat del trà=
mit
ja realitzat. S'ha de tenir en compte que la documentació a presenta=
r en
els dos actes administratius, permís d'instal·lació (a=
bans
llicència d'instal·lació) i llicència d'obertur=
a i
funcionament, és distinta segons sigui la Llei 16/2006 o la Llei 8/1=
995.
Per tant, haurà de sol·licitar-se aportant la documentaci&oac=
ute;
que falti.
Tot això provoca que:
·Si no=
es
té el permís d'instal·lació, s'haurà
d'aportar la documentació que li sigui d'aplicació per a
obtenir-lo (la fitxa resum no existia amb la Llei 8/1995, un annex o un
refós del projecte, etc.).
·Si es
disposa de l'antiga denominada "llicència
d'instal·lació", per a aconseguir la llicència
d'obertura i funcionament, continuarà la tramitació de la
sol·licitud fins arribar a la seva obtenció. Si escau,
s'haurà d'aportar la documentació que li sigui d'aplicaci&oac=
ute;
per a obtenir-lo
Pregunta 4
Les llicències atorgades amb menys de 10 anys d'antiguitat =
quan
han d'actualitzar-se (art. 30)?
Resposta 4 (2-7-2007)
Les activitats majors abans del 29 d'abril de 2017 i les activitats
menors abans del 29 d'abril de 2022.
Es pot afegir a la documentació de la sol·licitud de=
les
activitats majors i menors, la declaració jurada o promesa de la per=
sona
promotora acreditativa del compliment de les normes de propietat horitzonta=
l?
Resposta 1 (2-7-2007)
No.
La Llei no preveu que es demani la declaració jurada o prom=
esa
del compliment de la propietat horitzontal per a aquestes activitats. =
=
Pregunta 2
Per al permís d'instal·lació d'una activitat
permanent major, qui ha de redactar l'informe tècnic municipal de
normativa i usos? L'arquitecte municipal, l'enginyer tècnic municipa=
l o
ambdós?
Resposta 2 (2-7-2007)
El tècnic facultat per l'òrgan municipal corresponen=
t.
Pregunta 3
Quina classificació tendria segons la nova Llei una mesquit=
a?
Respo=
sta
3 (2-7-2007)
El tècnic redactor del projecte ha de classificar-la segons=
les
seves característiques. Ha de veure l'Annex I de la Llei i analitzar=
la
superfície, aforament, insonorització i càrrega de foc=
de
l'activitat.
És una activitat un aparcament privat fins a 5 vehicles?. <=
o:p>
=
Resposta (2-7-2007)
L'àmbit d'aplicació definit a l'art. 3 fa
referència a activitats i també a instal·lacions. Si
bé un aparcament no és una activitat (art. 4.1), sí
és una instal·lació (art. 4.15) enumerada en els annex=
os
de la Llei. Per tant li és d'aplicació la Llei d'activitats.<=
o:p>
Per altra banda, amb la legislació anterior també era
preceptiva l'obtenció d'aquesta llicència (art. 56.1.f.3 del
Decret 18/1996, de 8 febrer, pel qual s'aprova el reglament d'activitats
classificades).
Si tenim en compte les característiques d'aquestes activita=
ts,
el cost de la llicència amb la llei anterior és superior resp=
ecte
a la nova llei, ja que les activitats innòcues no precisen projecte.=
NOTA: En el cas de les activitats innòcues, atès que=
són
una excepció als aparcaments indicats (art. 19), no lis són d=
e aplicació
el que es disposa sobre l’assegurança de responsabilitat civil=
.
Hi ha concordança de llicència d’obra i
d’activitat per adequar els locals existents mitjançant obres?=
. És
a dir, se pot fer una obra en un local existent per adequar-lo a una activi=
tat
i desprès treure’s la llicència d’activitats?
Resposta 1 (2-7-2007)
Sí.
La concordança entre el permís
d’instal·lació i la llicència
d’edificació i ús del sòl (Llicència
d’obres) serà necessària sempre tal com indica
l’article 23. No es pot concedir la llicència per fer l'obra
prèviament al permís d’instal·lació,
sinó en tot cas en el mateix ordre del dia, però de forma
immediatament posterior (1er. Permís d’instal·laci&oacu=
te;;
2n. Llicència d'obres).
S’ha de considerar que el CTE defineix construcció com
"el conjunt de les activitats per a la realització físic=
a de
l’obra". Així que se consideren construcció les
activitats següents:
1.Les obres d’adequació de locals per
instal·lar activitats majors o menors, la seva concordança am=
b el
permís d’instal·lació està prevista a
l’article 23.1 i l’atorgament del permís
d’instal·lació serà previ al permís
d’obres (llicència d’edificació i ús del s=
òl),
encara que es sol·liciti al mateix temps.
2.Les obres d’adequació de locals per
instal·lar activitats innòcues, la seva concordança am=
b la
llicència d’obertura i funcionament està prevista a
l’article 23.3.
3.Les obres d’adequació que provoquin
canvis substancials de l’activitat que necessitaran una nova
llicència (art. 29), per tant s’aplicaran els punt anteriors.<=
o:p>
4.Les obres d’adequació que provoquin
canvis no substancials, la seva casuística no està desenvolup=
ada
reglamentàriament, en tot cas, requerirà concordança si
afecta a la instal·lació de l’activitat.
=
Pregunta 2
S’ha de presentar un certificat d’acompliment de les
condicions indicades a l'article 23.2 quan es tracti d'un edifici d'habitat=
ges
amb locals en planta baixà susceptibles a usos indeterminats? <=
/o:p>
=
Resposta 2 (2-7-2007)
L’article 23.2 indica les condiciones dels locals
d’ús indeterminat en edificis de habitatges. Aquestes condicio=
ns
han d’estar reflectides al projecte d’obra i s’hauran de
certificar una vegada finalitzades, d’acord amb el procediment de
llicència d’obres.
=
Pregunta 3
Pel que fa a les naus industrials, tan sols dir que aquesta Llei ha
d’estar per damunt dels Plans Parcials (supòs que sí,
però no ho tenc clar) dels polígons o altres zones permeses.<=
o:p>
Resposta 3 (2-7-2007)
Un pla parcial no pot anar en contra d’una llei. A mé=
s,
els plans parcials no regulen usos indeterminats, per tant no hi ha solapam=
ent
de normativa.
NOTA: La llei no permet les obres d’ús indeterminat (=
art.
23.4) excepte les excepcions indicades expressament.
Activitats permanents menors: es poden requerir dos exemplars del
projecte tècnic inicial de l'activitat, a més de la fitxa
tècnica resum de les característiques de l’activitat, p=
er a
la sol·licitud del permís d’instal·lació?=
.
=
Resposta (2-7-2007)
No.
La llei no demana adjuntar el projecte a la sol·licitud.
Quina és la casuística respecte al certificat de
laboratori de les activitats temporals?
Resposta (2-7-2007)
Aquest apartat suposa una exigència legal nova per a les
activitats temporals convalidables. En la pràctica el que pret&eacut=
e;n
és que les activitats dels feriants (les denominades activitats temp=
orals
convalidables) es vegin sotmeses cada 4 anys a alguna cosa similar a les
actuals inspeccions realitzades per les ITVs als cotxes, autocars, camions,
etc.
Aquesta exigència presenta la següent casuístic=
a:
a.Activitats temporals que es convalidin a partir =
de
l'aplicació de la Llei 16/2006:
El termini previst de 4 anys es contarà a
partir de la data de convalidació de l'activitat per la Conselleria
d'Interior.
b.Activitats temporals que s'han convalidat amb
anterioritat a l'aplicació de la Llei 16/2006:
b.1) Activitats en la convalidació de les
quals s'incloïa una mesura correctora similar: En el termini previst e=
n la
Resolució de convalidació s'haurà de realitzar la
certificació per un tècnic competent, per un fabricant
d'atraccions de fira, per un taller especialitzat en aquest tipus d'atracci=
ons,
maquinària d'obres públiques o similars, per una entitat ECAC=
o
similar. A partir dels 4 anys de l'aplicació de la Llei 16/2006,
és a dir del 29-04-2011, s'exigirà el certificat especificat
segons els termes previstos en la Llei 16/2006 .
b.2) Activitats en la convalidació de les
quals no s'incloïa una mesura correctora similar: l'exigència d=
el
certificat, segons els termes previstos en la Llei 16/2006, serà a
partir del 29-04-2011 .
NOTA: L'exigència prevista en l'article 91.g és
exclusivament per a les activitats temporals convalidables ja que pertany al
Títol V Capítol I. En l'article 97 es regulen les
exigències per a les activitats temporals no convalidables, ja que
pertany al Títol V Capítol II.
El projecte d'activitats d'un hotel i apartaments que contempla sa=
la
de jocs, seu social, etc. i que es tramita conforme a la llei antiga
d'activitats, s'ha enviar a la Comissió d'Espectacles i Activitats R=
ecreatives
de la CAIB?
=
Resposta (2-7-2007)
El promotor pot sol·licitar que es tramiti per la Llei 16/2=
006,
de 17 d'octubre, d'acord amb la disposició addicional tercera, en cas
contrari s'aplicarà el procediment de la Llei 8/1995.
S’estableix la següent casuística:
Aplicant la Llei 8/1995:
·S&iac=
ute;,
si l'activitat secundària està inclosa en la circular aclarid=
ora
sobre la definició i delimitació de les competències d=
e la
Comissió d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives de la
CAIB (Circular núm. 11089 BOCAIB 64 del 25-05-1996). S'aplicar&agrav=
e;
aquesta circular.
·No, si
l'activitat secundària no està inclosa a la indicada circular=
.
Aplicant la Llei 16/2006:No s'enviaria en cap cas.
Les activitats no permanents de bar, crispetes, xurreries, pedrega=
ts i
similars són activitats comercials o de serveis, o són activi=
tats
temporals?
=
Resposta (2-7-2007)
A l'article 9 es defineixen les activitats no permanents de tipus
temporal com aquelles d'entreteniment i oci. Això deixa fora a les
activitats de bar, crispetes, xurreries, pedregats i similars ja que s&oacu=
te;n
activitats comercials o de serveis i no d'entreteniment i d’oci.
Pel que fa als remolcs de tir al blanc, entenem que són
clarament activitats de "entreteniment i oci", en aquest cas cald=
ria
veure on estan classificades segons l'article 9.3.
En aquelles activitats amb llicència que estan ubicades a un
edifici fora de la planificació urbanística, què passa=
amb
la seva actualització?
Resposta (2-7-2007)
Les activitats amb llicència ubicades a un edifici fora de =
la
planificació urbanística es sotmeten a la regla general per a=
les
actualitzacions, igualment que qualsevol altra activitat permanent major o
menor.
La jurisprudència ha declarat reiteradament que les limitac=
ions
imposades a edificis fora de la planificació urbanística afec=
ten
a les llicències d'obres, no a les llicències d'activitats, ja
que la determinació d'un edifici fora de la planificació urba=
nística
no significa que no pugui ser utilitzat (STS. 17-12-1974, Arz. 4992; STS.
3-5-90, Arz. 10024). Ara bé, hem de ser conseqüents amb el
règim imposat a l'edifici com a fora de la planificació
urbanística, per la qual cosa es considera que la llicència d=
'activitat
haurà de ser actualitzada quan correspongui, sempre i quan
l'actualització no impliqui l'execució d'obres prohibides com=
a
resultes d'estar fora de la planificació urbanística (article=
137
RDLeg.1/1992, 26 juny, TRLS: es prohibeixen les obres de consolidació=
;,
augment de volum, modernització o increment del seu valor
d'expropiació, excepte casos excepcionals o previstos
específicament en el planejament).
En aquelles activitats amb llicència que estan ubicades en
edificis amb infraccions urbanístiques prescrites, què passa =
amb
la seva actualització?
=
Resposta (2-7-2007)
La jurisprudència més constant ha vengut considerant=
a
les edificacions amb infraccions urbanístiques prescrites com
anàlogues a les edificacions fora de la planificació
urbanística, per la qual cosa el seu règim d'actualitzaci&oac=
ute;
és també anàleg. Així, aquestes llicènci=
es
també s'han d'actualitzar quan correspongui sempre que l'atorgament =
de
l'actualització no suposi l'execució d'obres prohibides (conf=
orme
a l'article 137 RDLeg.1/1992, 26 juny, TRLS: es prohibeixen les obres de
consolidació, augment de volum, modernització o increment del=
seu
valor d'expropiació, excepte casos excepcionals o previstos espec&ia=
cute;ficament
en el planejament).
En les activitats amb llicència ubicades en edificis amb
infraccions urbanístiques no prescrites, què passaria amb
l'actualització?
Resposta (2-7-2007)
Degut al règim de prescripcions generals de les infraccions
urbanístiques establert a l'art. 73 de la Llei 10/90 de Disciplina
urbanística (8 anys) combinat amb el règim d'actualitzacions =
de
les llicències d'activitats permanents majors (10 anys) i menors (15
anys), les úniques possibilitats serien:
a.Infraccions urbanístiques descrites a
l'article 74.1 Llei 10/90 (zones verdes, espais lliures públics, via=
ls,
espais protegits, monuments,…) que no prescriuen pel transcurs del te=
mps.
En aquests casos, l'article 74.2 de Llei 10/90 és clar i diu que les=
activitats
realitzades en base a llicències atorgades amb infracció de la
zonificació o usos urbanístics relacionats amb l'apartat
anterior, tampoc estan sotmeses a termini de prescripció. És a
dir, no es poden autoritzar ni actualitzar activitats que no siguin les
pròpies de l'ús del terreny. Jurisprudència: STS 20
d'abril de 1990 (Arz. RJ 1990/3615), STSJ Balears 210/1998 de 15 d'abril (A=
rz.
RJCA 1998/1184).
b.Infraccions urbanístiques comeses
posteriorment a la concessió de la llicència d'activitat, que=
haurà
de ser actualitzada abans del transcurs de vuit anys: consideram que es pod=
ria
actualitzar la llicència d'activitat sempre i quan el seu contingut =
no
es vegi afectat per la naturalesa de la infracció urbanística.
Però conseqüentment, esdevé necessari tramitar l'expedie=
nt
d'infracció urbanística per poder determinar si la naturalesa=
i
abast de la infracció urbanística incideix en les condicions
d'actualització i funcionament de l'activitat; a més, per alt=
ra
banda, de l'obligació legal existent d'iniciar d'ofici l'expedient
d'infracció urbanística quan es tengui coneixement d'una
actuació d'aquest tipus. Així, en definitiva, resultaria
necessari tramitar i resoldre l'expedient d'infracció urbanís=
tica
prèviament a l'expedient d'actualització, el qual queda en
suspès a efectes de l'adquisició del dret d'actualitzaci&oacu=
te;
per silenci administratiu positiu fins que es resolgui l'anterior.
Per altra banda, hem de tenir en compte que fins que no s'aprovi el
reglament regulador del procediment simplificat per tramitar
l'actualització de llicències previst a l'article 31.1 de la =
Llei
16/06, no sabem la documentació que es requerirà al titular p=
er a
la sol·licitud de l'actualització, documentació que po=
dria
incloure un certificat tècnic acreditatiu de no haver-se produït
modificacions substancials en la instal·lació de l'activitat,
cosa que resoldria els possibles dubtes de cara a l'actuació
administrativa municipal.
Finalment no oblidem, per altra banda, que aquesta
actualització podria modificar els valors i condicions especí=
fiques
de la llicència inicial. D'acord amb l'article 31.3 de la Llei 16/06,
aquestes situacions de modificació de l'actualització no
generarien dret a cap indemnització per al titular.
Activitats amb llicència ubicades en edificis en zones on
l'ús ha canviat i ara no és permès.<=
/p>
Resposta (2-7-2007)
La situació generada per un canvi d'usos posterior a la
concessió de la llicència d'activitat que afecti a la mateixa,
donaria lloc a la suspensió de l'activitat i, si n’és el
cas, a la denegació de l'actualització de l'activitat.
D'acord amb l'article 31.3 de la Llei 16/06, la denegació de
l'actualització no dóna dret a indemnització per al
titular, però sí considerem que es podria exigir una indemnit=
zació
per la pèrdua del dret d'ús corresponent al termini temporal =
que
va des del moment en què s'acordi el canvi d'ús (i per tant es
suspengui l'activitat abans de la seva caducitat) fins al moment en qu&egra=
ve;
es produiria legalment la seva caducitat (10 o 15 anys segons el tipus
d'activitat major o menor), termini durant el qual el titular tenia un dret
reconegut i autoritzat.
Per altra banda, les repercussions sobre drets urbanístics =
del
canvi d'ús sí generarien el dret del titular a ser indemnitzat
conforme al previst a la normativa urbanística aplicable (articles 4=
1 a
44 de la Llei 6/98 de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valor=
acions;
articles 102.4 i 237 a 241 RDLEG 1/92 de 26 de juny, de la Llei del s&ograv=
e;l;
que estableixen els diferents "Supòsits indemnitzatoris").=
Es pot instal·lar una activitat nova en un edifici fora de =
la
planificació urbanística?
=
Resposta (2-7-2007)
Sí, és pot instal·lar amb els següents
condicionaments:
En principi, les limitacions imposades a edificis fora de la
planificació urbanística afecten a les llicències d'ob=
res,
no a les llicències d'activitats, ja que la determinació d'un
edifici com a fora de la planificació urbanística no significa
que no pugui ser utilitzat.
Així ho ha declarat la jurisprudència reiteradament =
(TS.
17-12-1974, Arz. 4992; STS. 3-5-90, Arz. 10024).
Ara bé, hem de ser conseqüents amb el règim imp=
osat
a l'edifici com a fora de la planificació urbanística, per la
qual cosa es considera que la llicència d'activitat haurà de =
ser
atorgada sempre i quan no impliqui l'execució d'obres prohibides com=
a
resultes d'estar fora de la planificació urbanística (article=
137
RDLeg.1/1992, 26 juny, TRLS: es prohibeixen les obres de consolidació=
;,
augment de volum, modernització o increment del seu valor
d'expropiació, excepte casos excepcionals o previstos
específicament en el planejament).
Es pot instal·lar una activitat en un edifici amb infraccio=
ns
urbanístiques prescrites?
Resposta (2-7-2007)
La jurisprudència més constant ha vengut considerant=
a
les edificacions amb infraccions urbanístiques prescrites com
anàlogues a les edificacions fora de la planificació
urbanística, per la qual cosa el seu règim d'activitats &eacu=
te;s
també anàleg.
Així, les llicències d'activitat s'atorgaran quan
correspongui conforme a la legislació aplicable en matèria
d'activitats, però tenint en compte que la seva
instal·lació no requereixi l'execució d'obres prohibid=
es
en un edifici d'aquestes característiques (conforme a l'article 137
RDLeg.1/1992, 26 juny, TRLS: es prohibeixen les obres de consolidació=
;,
augment de volum, modernització o increment del seu valor
d'expropiació, excepte casos excepcionals o previstos específ=
icament
en el planejament).
Es pot instal·lar una activitat en un edifici amb infraccio=
ns
urbanístiques no prescrites?
=
Resposta (2-7-2007)
En primer lloc, no es podria sol·licitar una activitat en un
edifici amb infraccions urbanístiques (ex. incompliment d'usos,
zonificació o similars) degut a que la sol·licitud requereix =
una
documentació tècnica preceptiva on es fa constar que es compl=
eix
"tota la normativa d'aplicació" (Fitxa Resum de l'Annex II
Títol IV).
Jurisprudència d'interès: STS 25-05-1994 (Arz. 3909)=
: la
llicència d'obertura obtinguda per silenci administratiu per a
l'ampliació d'un bar-restaurant, no impedeix la clausura de l'activi=
tat
en aquella part de l'edifici on s'hagin realitzat obres no emparades per
llicència urbanística.
Conforme a la jurisprudència majoritària no es consi=
dera
ampliació d'activitat la instal·lació de màquin=
es
recreatives en bars i cafeteries. Es necessita llicència municipal p=
er a
dita instal·lació?
Què passa amb la actualització d’una activitat=
en
edifici fora de la planificació urbanística a sòl
rústic?
Resposta (2-7-2007)
El règim jurídic aplicable a les llicències
d'activitat en sòl rústic és el mateix que a sòl
urbà, amb el requisit previ d'haver de sol·licitar la
declaració d'interès general per a l'activitat concreta a la
Comissió Insular d'Urbanisme que correspongui, tot d'acord amb l'art=
icle
65 de la Llei 16/06 de llicències integrades d'activitats, en
relació al procediment establert als articles 26 i 37 de la Llei 6/9=
7 de
8 de juliol de sòl rústic de les Illes Balears.
Es caracteritzen aquestes activitats per ser considerades com a
permanents majors, per la qual cosa les activitats en sòl rús=
tic
seguiran els tràmits d'actualització, instal·laci&oacu=
te;
i inspeccions corresponents a les activitats permanents majors, amb les
mateixes consideracions assenyalades a les consultes anteriors. =
Es pot atorgar una llicència per a la col·locaci&oac=
ute;
d'elements en zones comuns en contra de la comunitat de propietaris per&ogr=
ave;
autoritzada judicialment?.
=
Resposta (2-7-2007)
Evidentment prevaleix la decisió judicial per damunt la
decisió de la comunitat de propietaris, ja que són els tribun=
als
els encarregats d'interpretar i aplicar les normes, tant de dret púb=
lic
(administratives) com a privat (propietat horitzontal…).
En tot cas aquestes són qüestions d'ordre privat entre
l'interessat i la comunitat de propietaris que no correspon resoldre-les a
l'Ajuntament, sinó a ells en la via jurisdiccional civil.
La única intervenció municipal seria com a part
demandada en cas d'impugnació de la llicència d'activitats per
part de la comunitat de veïnats davant la jurisdicció contencio=
sa
administrativa, però -en relació al supòsit plantejat-
l'ajuntament únicament hauria d'acreditar la tramitació corre=
cta
de l'expedient administratiu i la presentació completa de la
sol·licitud i documentació annexa per part del promotor (en
concret la declaració jurada del promotor sobre les normes de propie=
tat
horitzontal). La resolució d'aquest procediment correspondria a la v=
ia
jurisdiccional contenciosa administrativa que dictaria la sentència =
corresponent
per a cada supòsit concret.
El promotor indica que compleix amb els estatuts de la comunitat,
què passa si la comunitat s'oposa?. I si no hi ha estatuts?
Resposta (2-7-2007)
La llicència per a l'exercici d'activitats és reglad=
a,
el que significa que l'ajuntament ha d'atorgar o denegar la llicència
per a l'exercici d'activitats segons compleixi o no els requisits establerts
per la legislació aplicable en matèria d'activitats (en concr=
et la
Llei 16/06 abans esmentada); sense que l'ajuntament es trobi vinculat pel
què puguin disposar a l'efecte els estatuts de la comunitat de
propietaris de l'edifici.
Únicament les al·legacions dels veïns es podrien
tenir en compte a l'objecte de millorar la resolució municipal impos=
ant
les mesures correctores que puguin ser procedents, o quan aquestes
al·legacions facin referència a l’ incompliment de norm=
es
urbanístiques.
Com s'ha dit anteriorment, les discrepàncies entre promotor=
i
comunitat de propietaris són qüestions d'ordre privat entre
l'interessat i dita comunitat, que no correspon resoldre-les a l'Ajuntament,
sinó a ells en via jurisdiccional civil.
Respecte de la no existència d'estatuts, l'article 63 de la
Llei 16/2006 recull la possibilitat de què el promotor presenti amb =
la
sol·licitud de llicència una declaració o menció
expressa de no aplicació de les normes de propietat horitzontal, en
aquest cas el promotor indicaria la no existència o aplicació
d'estatuts de la comunitat. En cas de disconformitat per part de la comunit=
at
de propietaris es podria impugnar en via jurisdiccional civil com s'ha indi=
cat
abans.
Es necessària la llicència per als despatxos de
professionals (STS 7-5-87)?
Resposta (2-7-2007)
Abans de la Llei 16/06, d'acord amb els articles 8 i 22 del Reglam=
ent
de serveis de les corporacions locals, els despatxos, gabinets, consultoris=
i
la resta de professions individuals similars no tenien obligació de
sol·licitar llicència municipal d'obertura, ja que dits artic=
les
indicaven que "les corporacions locals podien subjectar als seus
administrats a l'obligació d'obtenir llicència prèvia =
en
els casos previstos legal o reglamentàriament i que estava subjecta a
llicència l'obertura d'establiments industrials i comercials".<=
o:p>
En aquest sentit, la jurisprudència ha entès que,
excepte l'exigència que s'estableixi per disposició legal o
reglamentària, els despatxos en què desenvolupin la seva
activitats els professionals no estaven subjectes a prèvia
llicència d'obertura per no poder-se equiparar a "establiments
mercantils o industrials". (STS 7-5-87). Així, en principi no
estaven subjectes a llicència els professionals indicats, sempre i q=
uan
no adoptessin algun tipus de forma societària mercantil, que no sigui
purament civil o de comunitat de béns.
Amb la nova Llei 16/06 es regula l'obligació de
sol·licitar llicència, ja que es recullen aquests
supòsits. En concret, a l'Annex I Títol III, apartat 2 s'indi=
ca
que són activitats permanents innòcues subjectes a
llicència "els despatxos de professionals col·legiats de
fins a 250 m2 de superfície construïda". Seran també
activitats permanents menors quan superin aquesta superfície i no la=
de
750 m2. Si superen aquesta darrera superfície seran activitats
permanents majors.
En cas de les
activitats no permanents temporals, la fiança, és un requisit
ineludible o pot ser d’interpretació municipal?
=
Respo=
sta (2-7-2007)
En principi es
preceptiva si es desenvolupa en sòl, instal·lacions de propie=
tat
o domini públic.
Tal com indica
l’article 36 les fiances tenen per finalitat poder respondre de les
possibles responsabilitats administratives derivades de l’exercici de
l’activitat, quan aquesta es desenvolupi en sòl,
instal·lacions de propietat o domini públic.
Per altre banda, a
l’article 91 i 97 indica: &qu=
ot;Fiança,
de conformitat amb l’article 36 i la disposició addicional
cinquena d’aquesta llei, si s’escau."
No obstant encara=
que
s’instal·li en domini públic, l’ajuntament, en ba=
se a
la simplicitat de l’activitat i l’entorn del seu
emplaçament, pot considerar que el promotor no generarà probl=
emes
importants per tenir que respondre de possibles responsabilitats
administratives derivades de l’exercici de l’activitat. Com que=
la
fiança és una mesura protectora d’interessos municipals=
, en
aquest cas a risc i ventura de l’ajuntament, podrà no exigir-l=
a.
NOTA: es recorda que el termini màxim de
devolució de la fiança (art 36.4) és de 15 dies.<=
/o:p>
El certificat que
s’ha de presentar segons l’article 97.1.f per a les activitats =
no
permanents del tipus temporal no convalidables té una vigènci=
a de
12 o 18 mesos? o ha de presentar-se cada vegada que es sol·liciti la
instal·lació de l’activitat en un municipi determinat p=
er
cada festa?
Respo=
sta (2-7-2007)
El certificat es
presentarà cada vegada que es sol·liciti la
instal·lació a un municipi determinat.
Si observam el
contingut del certificat fa referència a llocs concrets i en posades=
en
funcionament concretes.
En els casos de c=
anvi
de titular s’ha o es pot demanar un certificat d’un tècn=
ic
que certifiqui l’estat de les instal·lacions i el compliment d=
e la
normativa vigent?
=
Respo=
sta (2-7-2007)
A cap banda de la
Llei s’indica que sigui obligatori o indispensable la presentaci&oacu=
te;
del certificat.
Els articles 27.2,
27.3, 27.4 i 27.5 indiquen la casuística i la documentació
mínima.
Es preveu el seu
desenvolupament reglamentari.
Ley
29/1994 de 24 de noviembre sobre arrendamientos urbanos (B.O.E. de 25 de
noviembre 94) Modificada por Ley 50/1998, de 30 de diciembre, de Medidas Fiscale=
s,
Administrativas y del Orden Social.
Modificada por Ley 55/1999, de 29 de diciembre, de Medidas Fiscales,
Administrativas y del Orden Social.
Modificada por Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil.
=
32. Cesión=
del
contrato y subarriendo.
1. Cuando en la f=
inca
arrendada se ejerza una actividad empresarial o profesional, el arrendatario
podrá subarrendar la finca o ceder el contrato de arrendamiento sin
necesidad de contar con el consentimiento del arrendador.=
2. El arrendador
tiene derecho a una elevación de renta del diez por ciento de la ren=
ta
en vigor en el caso de producirse un subarriendo parcial, y del veinte en el
caso de producirse la cesión del contrato o el subarriendo total de =
la
finca arrendada.
3. No se
reputará cesión el cambio producido en la persona del
arrendatario por consecuencia de la fusión, transformación o
escisión de la sociedad arrendataria, pero el arrendador tendr&aacut=
e;
derecho a la elevación de la renta prevista en el apartado anterior.=
4. Tanto la
cesión como el subarriendo, deberán notificarse de forma
fehaciente al arrendador en el plazo de un mes desde que aquéllos se
hubieran concertado.
A l'ajuntament ens
trobam amb un problema a l’hora de calcular les taxes que han de pagar
els promotors de les activitats permanents menors i innòcues. <=
/o:p>
L’ordenan&c=
cedil;a
de l’ajuntament que regula aquests pagaments, ens obliga a no iniciar=
la
tramitació dels expedients fins que no s’hagi fet efectiu el
pagament de la taxa i impost corresponent.
Degut a la
documentació que diu la llei que s’ha de presentar a
l’ajuntament per sol·licitar el permís
d’instal·lació d’aquestes activitats, no tenim ma=
nera
de calcular el pagament corresponent; per la qual cosa, després
d’una reunió del departament, es va acordar afegir a la
documentació requerida per a sol·licitar aquests tipus
d’activitats la següent:
Certificat del co=
st estimat
de les instal·lacions signat per tècnic competent i visat pel
col·legi professional corresponent.
Respo=
sta (2-7-2007)
La llei preveu, a=
les
activitats menors, l’aportació de una fitxa i no d’un
projecte. Es considera que el tècnic és el que ha de valorar i
planificar si s’ha de fer un projecte abans de fer cap
instal·lació o pel contrari creu més convenient, per la
seva senzillesa, fer una bona direcció d’obra i realitzar el
projecte mes endavant.
S’ha de ten=
ir
en compte que per poder fer una correcte valoració econòmica =
de
les instal·lacions, es necessari tenir fet els càlculs per
redactar l’estat de mesurament, imprescindible per a realitzar la
valoració.
Per tot aix&ograv=
e;,
es creu recomanable modificar les ordenances per cercar paràmetres
més objectius com poden ser: la classificació de
l’activitat, superfície, ubicació, càrrega de fo=
c i
similars.
Com es tramiten e=
ls
expedients quan el projecte està visat abans de l’entrada en v=
igor
de la Llei 16/2006 i la sol·licitud de tramitació despr&egrav=
e;s?
=
Respo=
sta (2-7-2007)
Es tramitar&agrav=
e;
en base a la Llei 16/2006.
1.&n=
bsp;
Segon=
s la
disposició transitòria tercera, se tramitaran amb la llei ant=
iga
les sol·licituds realitzades amb anterioritat a l’entrada en v=
igor
de la Llei 16/2006. A sensu contrar=
i les
realitzades a posteriori se
tramitaran amb la Llei 16/2006.
2.&n=
bsp;
LR=
17;entrada
en vigor de la Llei es postergada en 6 mesos per preveure les
conseqüències de la casuística.=
L’ajuntament vol promoure en sòl urbà durant e=
ls
mesos d’estiu (dos dies per setmana durant 3 mesos, concerts a
l’aire lliure. Com no estan emmarcades a cap festa municipal, com es
classificaria?
Resposta (9-7-2007)
Com a activitat temporal: No, ja que es tracta d’una
activitat musical.
Com activitat extraordinari: No, ja que encara que es fes a=
un
establiment amb llicència no tendria caràcter de singularitat=
o
excepcionalitat.(art 10)
Com activitat exceptuable: No, ja que hauria de tenir
caràcter de singularitat o excepcionalitat. (art. 11)
Com a activitats incloses a l'article 12.3. Activitats
organitzades i promogudes per entitats públiques incloses en el marc=
de
les festes insulars o municipals, en llocs oberts, recintes a l’ai=
re
lliure i locals oberts (definits a l’article 4.16, 4.19,), en =
sòl
urbà. No, ja que no està emmarcat en les festes insulars o
municipals.
En cas que es realitzés a un establiment legalitzat, obert o
tancat, (camp de futbol o similar), es podria tramitar com una activitat permanent
secundària de la principal amb les mesures correctores adients. Per =
la
qual cosa es tendria que atorgar prèviament una nova llicència
que emparés aquest tipus d'activitats (art 29).
NOTA: Una de les finalitats de la Llei d’activitats és
animar als organismes públics a legalitzar instal·lacions o
establiments adequats i preparats per poder realitzar aquests tipus
d’activitats per evitar problemes derivats de l’exercici de
l’activitat a veïnats i usuaris.
De quin import ha d’ésser
l’assegurança de les activitats innòcues?
Resposta (3-8-2007)
Segons l’article 19 tots els titulars de llicència
d’obertura i funcionament o d’autoritzacions administratives,
exceptuant-se les incloses en els apartats 1,5 i 6 del Títol II de
l’Annex I de les activitats innòcues, precisen asseguran&ccedi=
l;a
de responsabilitat civil.
Com la disposició addicional quinta no recull aquest
supòsit i tenint en compte que són activitats innòcues,
s’ha d’entendre que s’haurà de subscriure el
mínim indicat a dita disposició, es a dir: 150.000 €
Com es tramiten les modificacions no substancials d’una
activitat?.
Resposta (3-8-2007) Modificada (9-11-2010)
Tal com està
previst a la Llei 16/2006 i fins que no es desenvolupi
reglamentàriament, no és exigible cap llicència. La
casuística és la següent:
·Si es tracta de canvis no substancials que no
modifiquen el projecte de la llicència atorgada amb anterioritat, no
precisarà res ja que a nivell d’activitat no es tractaria de c=
ap
modificació.
·Si es tracta de canvis no substancials que afe=
ctin
al projecte de la llicència atorgada amb anterioritat, el titular
haurà de disposar a l’activitat d’un altre projecte visat
(annex o documentació tècnica) subscrit per tècnic
competent amb la modificació realitzada. Tal extrem se li
comunicarà a l’ajuntament i aquesta documentació
podrà ser-li requerida per a la inspecció.<=
/p>
Com que per atorgar =
una
llicència d’obres vinculada a una activitat, com a norma gener=
al,
és necessari l’atorgament previ del permís
d’instal·lació de l’activitat abans de la
llicència d’obres, en el cas de modificacions no substancials
l’aplicació de la norma general implicaria un fet impossible. =
Per superar aquesta
incongruència i aconseguir a la vegada una concordança entre =
la
llicència d’obres i activitats (Consulta 9.1),es pot aplicar per analogia
l’article 23.3. Per tant l’ajuntament podrà demanar un
certificat subscrit per tècnic competent com mentre es tracta
d’una modificació no substancial i que, a més a m&eacut=
e;s,
l’obra sol·licitada és compatible i s’ajusta a
l’activitat i al projecte.
Qui ha de sancion=
ar
la venda i el consum d'alcohol a menors d'edat?
Resposta (17-9-2007)
Competència
per sancionar
Atès el que
disposa l’article 120.1 de la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de
règim jurídic de les llicències integrades
d’activitats de les Illes Balears, són competents per incoar i
resoldre els expedients sancionadors les administracions que ho siguin per
autoritzar l’activitat, es a dir:
=
Els consells insulars només intervindran en el règim
sancionador de les activitats definides en els articles 10, 11 i 12.2, 12.5=
i
12.6 d’aquesta Llei.
=
El Govern de les Illes Balears només intervindrà en =
el
règim sancionador de les activitats definides en el apartat 4 de
l’article 12 d’aquesta Llei.
=
A la resta d’activitats definides en aquesta Llei, el batle =
o la
batllessa intervindrà preceptivament en el règim sancionador.=
=
Tipicitat de la f=
alta
Atès el que
disposa l’article 116.13 constitueix una falta greu“despatxar opermetre el consum de qualsevol ti=
pus de
begudes alcohòliques a menors d’edat. Permetre el consum de
begudes alcohòliques o no, a qualsevol persona quan estigui prohibit=
en
el reglament del local o de l’establiment”.
=
Procediment
sancionador
S’ha
d’aplicar el procediment indicat a l’article 114 de la Llei
16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les
llicències integrades d’activitats de les Illes Balears.<=
/o:p>
=
Sancions
Venen regulades a
l’article 119 de l’esmentada Llei.
=
Altres articles d=
e la
Llei 16/2006 a tenir en compte són del 121 al 125 i també la
disposició addicional primera.
Quina
tramitació s’ha de seguir per la inclusió d’un bar
dins un saló recreatiu? Com a major, menor o innòcua? É=
;s
una modificació substancial si tingues la consideració
d’una activitat secundària de la principal?<=
/p>
Resposta (17-9-2007).
El Decret 84/2004,
d’1 d’octubre, sobre règim jurídic de les sales de
joc, regula el servei de bar o cafeteria als salons de joc i entre
d’altres qüestions fixa un màxim de superfície de =
bar
en relació a la del local, regula les zones d’influència
del taulell del bar, la ubicació de taules i cadires així com=
la resta
d’instal·lacions.
=
D’aquest de=
cret
es dedueix que:
- =
lR=
17;activitat
principal és l’explotació de màquines de joc.
- =
sR=
17;hi
pot instal·lar un servei de bar o cafeteria destinat exclusivament a=
ls
jugadors, quan s’obtingui la llicència preceptiva, com a servei
complementari de la sala.
=
Per tant i segons=
la
Llei 16/2006:
- =
&eacu=
te;s
tracta d’una activitat secundària de la principal (arts. 29.2 i
29.3).
- =
lR=
17;activitat
principal és permanent major i està dins les activitats
catalogades Títol IV de l’Annex I
- =
reque=
rirà
d’una nova llicència, quan suposi l’exercici d’una
nova activitat secundària (art. 27.6)
=
Manca el
desenvolupament reglamentari que reguli el procediment administratiu per la
tramitació d'una activitat secundària (art. 29.4). Mentre tan=
t,
el procediment a seguir serà el que correspongui a les
característiques de l'activitat secundària, sempre i quan est=
igui
dins el marge dels punts b,c,d i e de l'article 27.6.
=
NOTA: Encara que
aquesta secundària sigui innòcua o menor, serà
precís aportar l'autorització prèvia del Servei de Joc=
per
poder sol·licitar la llicència d'obertura i funcionament, si
és una innòcua, o el permís d'instal·laci&oacut=
e;
si és una menor.
Les activitats
musicals d’iniciativa privada a sòl rústic, estan
prohibides?
=
Resposta 1 (17-9-2007)
ACTIVITATS
NO PERMANENTS: Sí, ja que són activitats catalogades no
permanents d’iniciativa privada. (art. 17.4).
ACTIVITATS
PERMANENTS: No estan prohibides. Son activitats catalogades permanents majo=
rs i
necessitaran per a la seva obertura:
Abans de la seva construcció i
instal·lació:
- =
Declaració d'interès general.
- =
Altres autoritzacions prèvies, si escau.=
- =
Permís d'instal·lació municipal=
.
Desprès de la seva construcció=
o
instal·lació:
- =
Autoritzacions sectorials.
- =
Llicència d'obertura i funcionament.
Pregunta 2=
Les activitats
musicals dins una vivenda a sòl rústic estan prohibides?=
=
Resposta 2 (17-9-2007)
No,
si correspon als actes privats, esporàdics o eventuals de
caràcter familiar o educatiu.
Sí,
si aquests mateixos estan oberts a la pública concurrència. (=
art.
16.1).
Pregunta 3=
Quina
administració és la competent per sancionar una activitat
prohibida o per sancionar les infraccions indicades a la Llei
d’activitats?
=
Resposta 3 (17-9-2007)
Són
competents per incoar i resoldre els expedients sancionadors les
administracions que ho siguin per autoritzar l’activitat. (art. 120.1=
)
Els
consells insulars només intervindran en el regim sancionador de les
activitats definides als articles 10, 11 i 12.2, 12.5 i 12.6 i el Govern de=
les
Illes Balears només intervindrà en el regim sancionador de les
activitats definides a l’article 12.4 (art. 120.1).=
Per
tant, els batles intervindran preceptivament en el règim sanciona=
dor de
tota la resta d’activitats definides en aquesta, les quals
inclouen les prohibides. (art. 120.1) i correspon actuar al Batle del munic=
ipi
on es detecti un incompliment de la Llei, mitjançant:
- =
si detecta delicte o falta o es una activitat prohib=
ida
de l’article 17, ho comunicarà a la jurisdicció penal o=
al
Ministeri Fiscal (art. 121.1 i 110.1).
- =
l’adopció de mesures
provisionalíssimes (arts. 109 i 110).
- =
prendre la mesura cautelar de paralització i
clausura de l’activitat (art. 123.1).
Els formularis s’han d’entendre com models els quals es
poden modificar, ampliar o corregir.
El títol universitari al que fa referència la signat=
ura
dels informes, s’ha d’entendre de forma orientativa ja que en c=
ada
cas serà el tècnic facultat per l’ajuntament.
L'informe municipal de les activitats permanents menors, nom&eacut=
e;s
s'ha de realitzar sobre la normativa municipal sense fer menció a al=
tre
normativa?
=
Resposta
(17-9-2007) Modificada
(25-06-2008)
Sí, com a regla general.
S'ha de tenir en compte que en aquesta fase no h=
i ha
projecte pròpiament dit, per tant, és inviable fer preceptiva=
ment
un informe tècnic sobre altres matèries. Això no vol d=
ir
que, si es detecta qualque incompliment normatiu o anomalia, el tècn=
ic
municipal pugui requerir que s'esmeni.
La resolució municipal del permís
d’instal·lació es realitzarà previ informe
tècnic i jurídic sobre els usos urbanístics i les
ordenances municipals (art. 80). No obstant:
-La
Llei no preveu un informe específic sobre normatives de
competència municipal que no siguin pròpies (p.e. CTE). El
tècnic projectista és el responsable del projecte.=
-Quan
la Fitxa Resum indiqui que al projecte hi ha incompliments (punt 18,
Capítol II, Títol I de l’Annex II), en aquest cas, hi
haurà d’haver informe tècnic municipal sobre les excepc=
ions
dins les seves competències.
-&nb=
sp;
El
control de la normativa sectorial es realitzarà, si escau,
mitjançant autoritzacions sectorials de l’òrgan compete=
nt.
És la mate=
ixa
l'acreditació a què fan referència els articles 23.3 i=
63.
Resposta (1-10-2007)
No.
Suposem que vull
obrir un local existent per una activitat innòcua i necessit per
adequar-ho realitzar obres així com instal·lar maquinà=
ria.
=
1.L'acreditació a què fa
referència l'article 23.3, és per aconseguir la llicèn=
cia
d'obres, ja que a les activitats innòcues no hi ha permís
d'instal·lació. Per tant,&nb=
sp;
certificarà que la proposta d'obra és correspon amb
l’ús i amb l'activitat que es pretén i que s'adapta a e=
lla.
Per exemple, una activitat que precisés:<=
/p>
- =
un ro=
pero
per a la custòdia d'equipatges de 25 m2 per un ús residencial
públic, en aquest cas seria un local de risc especial, però
aquest mateix ropero per un ús administratiu, no ho seria. Per tant,
trobaríem dos tipus d'obra diferent segons l'ús.
- =
insta=
l·lar
maquinària que emetés nivells alts de renou, l'obra hauria de
tenir en compte tal extrem.
Per això, aquesta acreditació es demana abans de l'i=
nici
de l'obra i amb la finalitat de què una vegada estigui feta, l'activ=
itat
es pugui legalitzar.
=
2.L'acreditació a la que fa referènc=
ia
l'article 63, és per aconseguir la llicència d'obertura i
funcionament d’activitats permanents i de les activitats innòq=
ues que
es realitza una vegada acabada l'obra i la instal·lació de
l'activitat. També comprèn la part d'instal·laci&oacut=
e; i
funcionament així com els elements que puguin provocar molèst=
ies,
insalubritats, nocivitats i perillositats.
Es considera una
activitat de comerç al detall la venta no directa al públi=
c
de productes mitjançant un servidor connectat via internet ubicat di=
ns
el despatx d'un professional?
Resposta 1(11-10-2007=
)
No.
Un ordinador conn=
ectat
a la xarxa, per si mateix, no es considera subjecte a la Llei 16/2006,
independentment del software instal·lat, ni tan sol si mitjanç=
;ant
l'ordinador es compren o es venenproductes a través de la xarxa.
=
Segons el Codi
Tècnic de l'Edificació (CTE) l'ús comercial empara la
venta de productes directament al públic, la qual cosa, segon=
s la
pregunta plantejada no es el cas.
=
D'una altre banda=
, el
despatx es considera d'ús administratiu.
=
=
Pregunta 2
Si el promotor in=
dica
que no es precisa realitzar cap tipus d'obra o instal·lació, =
es
necessari obtenir la llicència d'obertura i funcionament?=
=
Resposta 2 (11-10-2007)
Sí.
La finalitat de la
llicència d'obertura i funcionament és garantir que es comple=
ixen
les condicions necessàries de l'activitat que es pretede desenvolupa=
r i
que està regulada per un procediment per aconseguir-ho, independentm=
ent
de les actuacions a realitzar.
=
Tan sigui una
activitat major, menor o innòcua, quan es pretengui baratar l'&uacut=
e;s
per realitzar una altre activitat, s’ha de comprovar que el lo=
cal
compleix les condicions necessàries, de forma que, un tècnic
valori si és necessari o no introduir elements, obres,
instal·lacions o altres mesures correctores.
Entenem com a
transport escolar la mobilitat dins una ruta que es realitza mitjanç=
ant
un autobús o similar i s'ha d'entendre que és una operaci&oac=
ute;
que pot formar o nopart d'una
activitat principal.
=
En cas de qu&egra=
ve;
hi formi, aquesta activitat haurà de tenir l'autorització
sectorial pertinent de l'òrgan que regula el transport per poder
desenvolupar aquesta operació.
=
El transport
pròpiament dit no s'ajusta a la definició d'activitat que ind=
ica
la Llei 16/2006 (art 4.1) ja que no es realitza a un lloc concret.
Pot un ajuntament
sol·licitar que es certifiquin altres continguts addicionals a
més dels que s'indiquen a la Llei d'activitats?
=
Resposta <=
/b>(11-10-2007)
Els ajuntaments p=
oden
demanar altre documentació sempre i quan no vagi en contra de la
finalitat de la Llei 16/2006 ni d'altres normatives d'aplicació i si=
gui
per un motiu justificat i proporcionat.
Quin format ha de
tenir el document de canvi de titular? Com a comunicació o com a nova
llicència d'activitats?
Resposta (11-10-2007=
)
De fet és =
una
comunicació que té incidència a nivell de
llicència, per tant les dues solucions són correctes. La seva=
incidència
més evident és que dita comunicació ha d'estar reflect=
ida en
el registre d'activitats.
Una activitat
catalogada no permanent que es realitzi en sòl rústic,
urbanitzable o en domini públic, com es classifica?
=
Resposta <=
/b>(11-10-2007)
Tal com est&agrav=
e;
redactada la Llei 16/2006 i fins que no es modifiqui estan prohibides les
activitats catalogades no permanents en sòl rústic, urbanitza=
ble
i domini públic que siguin d'iniciativa privada (Art 17.4). Per tant,
només es podrien realitzar si fossin de iniciativa pública.
=
Qualssevol activi=
tat
catalogada no permanent que no estigui prohibida, que no estigui compresa d=
ins
l'article 12 i que es desenvolupi en un espai, recinte, terreny o similar q=
ue
no disposin de llicència d’obertura i funcionament, la seva
classificació és d’exceptuable; si es desenvolupa dins =
un
local, la seva classificació és d'extraordinària. En a=
mbdós
casos la competència és dels consells insulars.
=
NOTA: El promotor=
de
l’activitat s'haurà de dirigir a l'òrgan competent.
Un
café-concert que faci també l’activitat de restaurant, =
el
restaurant es considera una activitat secundària?<=
/p>
=
Resposta <=
/b>(11-10-2007)
Sí.
S’ha de dir=
que
l'activitat de barbacoa no està definida com a tal sinó que p=
er
similitud tendrà la consideració de restaurant.
=
Per un
café-concert amb barbacoa, l’activitat principal és
cafè concert i l’activitat secundària el servei de
restauració.
=
Que l’activ=
itat
de restauració sigui secundària no vol dir que l’activi=
tat
tengui dues llicències independents, sinó que hi hauria una
única nova llicència de café-concert amb servei de
restauració.
=
NOTA: És al
projecte on s'ha de justificar quina activitat de les dues és la
principal i quina la secundària segons les característiques
d'ambdues. En tot cas l'ús ha d'estar permès per a les dues
activitats i, a més a més, hauran de complir la
reglamentació tècnica de les dues activitats.
Està defin=
it
per cada ajuntament mitjançant el Pla General d'Ordenació Urb=
ana,
aquest, ens indica si està permès o no.
=
ÚS SEGONS
ALTRE NORMATIVA SECTORIAL
Dins el seu
àmbit s'estarà a la normativa sectorial corresponent. En abs&=
egrave;ncia
de definició d'usos a la normativa sectorial, el Codi Tècnic =
de
l'Edificació s'entendrà com asubsidiari, al tractar-se d'un reg=
lament
d'edificació (global).
=
El DB-SI del Codi
Tècnic de l'Edificació defineix les característiques d=
els
locals segons els possibles usos (ús administratiu, ús d̵=
7;aparcament,
ús comercial, ús docent, ús hospitalari, ús
pública concurrència, ús residencial públic i &=
uacute;s
residencial habitatge).
=
També
defineixen usos els reglaments de seguretat d’instal·lacions
industrials així com la majoria de les normatives sectorials. Les
definicions dels usos a vegades no coincideixen d’una normativa a
l’altra degut a què es valoren característiques distint=
es.
=
Per exemple: un
saló de joc.
Si l'ús es=
tà
permès o no, és una qüestió d'ordenació
contemplada a la normativa municipal, no és un tema d'activitats. No
obstant, a la majoria de municipis, està previst com a pública
concurrència, similar a un bar. Per tant:
=
- =
Respe=
cte
als usos urbanístics, els que defineixi el PGOU.
- =
Respe=
cte
a la Llei 16/2006 l’activitat és catalogada permanent major,
activitat recreativa permanent (veure annexos de la Llei).
- =
Respe=
cte
al Codi tècnic de l'edificació és de publica
concurrència. (terminologia) NOTA:Les activitats catalogades definid=
es a
la Llei 16/2006 són de pública concurrència.
- =
Respe=
cte
al Reglament de baixa tensió és de pública
concurrència (BT-ITC 28) al ser un local d'espectacles públic=
s i
activitats recreatives.
- =
Respe=
cte
al Decret 20/2003, de supressió de barreres arquitectòniques,=
per
analogia, sembla que estaria com a comercial (annex 2.1)<=
/p>
La venda ambulant
és motiu de llicència per la Llei d’activitats?
Resposta (2-11-2007)
No.
L’article 9=
de
la Llei 16/2006 diu: “activitats no permanents del tipus temporalR=
21;
al punt 2 i exclou les de comerç i serveis regulades per Reial decret
1010/1985.
=
El mencionat Reial
decret, al Capítol II regula la venda ambulant.
En els habitatges=
amb
aparcaments, amb locals o sense locals, per atorgar la llicència
d'obres, es precís atorgar prèviamentel permís
d'instal·lació dels aparcaments?
=
Resposta <=
/b>(2-11-2007)
Com a norma gener=
al:
·S'ato=
rgarà
el permís d'instal·lació de l'activitat abans de
l'atorgament de la llicència d'obra. No obstant la Llei deixa unes
excepcions per necessitats de mercat.
·No es
permeten els usos indeterminats.
=
D’una banda,
els aparcaments són un ús específic i determinat.
D’altre, l'habitatge pròpiament dit és una activitat
d'ús habitatge no subjecte a la Llei 16/2006, excepte algunes
instal·lacions de les seves instal·lacions.=
=
L'article 23.2
dóna peu a la casuística següent:
·Edifi=
ci
exclusiu d'habitatges. No
precisa permís d'instal·lació.
·Edifi=
ci
d'habitatges amb aparcament.
·Edifi=
ci
d'habitatges amb locals en planta baixa susceptibles d'usos indeterminats.<=
/span> No precisa permís
d'instal·lació previ pels locals, si aquestos compleixen les
condicions del 23.2.
·Edifi=
ci
d'habitatges amb aparcament i amb locals en planta baixa susceptibles d'usos
indeterminats. No precisa
permís d'instal·lació previ pels locals i aparcament; =
si
els locals compleixen les condicions de l'article 23.2 i l'aparcament est&a=
grave;
vinculat a habitatges.
·Altres
configuracions d'edificis d'habitatges amb locals. No es permeten els usos indeterminats i sempre precisaran
permís d'instal·lació previ dels aparcaments i dels
locals.
L'article 23.2 diu
que "Excepcionalment es podrà atorgar la llicència
d'edificació i l'ús del sòl sense el permís
d'instal·lació previ,…". Aquesta facultat
potestativa no impedeix que l'ordre lògic d'actuació sigui el=
que
marca la norma general com tampoc les responsabilitats,
conseqüències i pèrdues econòmiques que, per inve=
rtir
l'ordre, es puguin derivar cap al promotor.
=
NOTA. =
El fet que estigu=
in
excloses de l’obligació de sol·licitar i d’obtenir
permís d’instal·lació previ a la llicència
d'obra no significa que no li sigui d'aplicació la Llei 16/2006 i per
tant la normativa d'activitats incloses les autoritzacions sectorials. Per =
tot
això, l'obra haurà de permetre l'adequació a l'ú=
;s
com a aparcament ja que és un ús específic i determina=
t i
haurà de preveure les possibles solucions per evitar molèstie=
s a
tercers.
Com a norma gener=
al
el procediment a seguir per a la classificació d'una activitat &eacu=
te;s
el següent:
=
Primer.-S'ha de=
mirar
si l'activitat està inclosa dins les definides com a majors
(Títol I). Igualment són activitats permanents majors les que
superin els paràmetres o característiquesindicades al Títol II (acti=
vitats
permanents menors).
Segon.-S=
i no
són majors, s'ha de mirar si estan dins les definides com a
innòcues (Títol III)
Tercer.-Per tan=
t, si
no són majors ni innòcues, són menors.
Al primer paràgraf del Títol II de la Llei 16/2006,
s'indica: "Es consideren activ=
itats
menors aquelles en les quals es produeixi alguna de les circumstànci=
es
següents i totes les que no siguin activitats majors ni innò=
cues"
Tal com indica
l'article 36.3 de la Llei 16/2006, les fiances hauran de ser constituï=
des
per qualsevol dels mitjans que preveu l’article 35 del text ref&oacut=
e;s
de la Llei de contractes de les administracions públiques, aprovat p=
el
Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny.
Com es classifica el despatx d’un professi=
onal
col·legiat?
Resposta (7-3-2008)
Es considera un l=
ocal
per a despatx aquell que el Codi Tècnic defineix com a ús
administratiu.
Per tant, el desp=
atx
d’un professional col·legiat és aquell establiment
d'ús administratiu on desenvolupa el col·legiat les seves
competències.
=
Definició
segons el CTE a l’apartat terminologia:
"Uso Administrativo <=
/b>
Edificio,establecim=
iento
o zona en el que se desarrollan actividades de gestión o de servicios
encualquieradesusmodalidades,comoporejemplo,centrosdelaadministraciónpública,bancos,
despachos profesionales, oficinas, etc.
También se consideran de este uso los establecimientos
destinados a otras actividades, cuando sus=
características constructivas y funcionales, el riesgo deriva=
do
de la actividad y las características de los ocupantes se puedan
asimilar aesteusomejorquea cualquier otro. Comoejemplo dedichaasimilaciónpuedencitarselosconsultorios,loscentrosdeanálisisclínicos,losambulatorios,los centros docentes en rég=
imen
de seminario, etc.
Las zonas de un establecimiento de uso Administrativo destinadas a
otras actividades subsidiarias de la principal, tales como cafetería=
s,
comedores, salones de actos, etc., deben cumplir las condiciones relativas =
a su
uso previsto."
=
L'ús
hospitalari, segons el CTE, està destinat exclusivament a persones. =
És
d'aplicació la Llei 16/2006a les activitats permanents que es realitzen a la via pública=
del
tipus transport (taxis, autobusos, etc.) així com el lloguer de gale=
res,
ponis, bicicletes, cavalls, etc.?
Resposta (7-3-2008)
Les activitats qu=
e es
realitzen a la via pública tipus transport (taxis, autobusos, etc.)
així com el lloguer de galeres, ponis, bicicletes, cavalls, etc., no
entren dins l'àmbit de la Llei 16/2006 ja que l'activitat no es real=
itza
a un lloc concret (veure definició d'activitat).
=
No obstant els se=
us
locals o establiments, si escau, sí que precisen de la corresponent
llicència municipal d'obertura i funcionament.
Respecte a les
autoritzacions sectorials, pot ser que en hi hagi regulades per ordenances
municipals, Conselleria de Transports, Conselleria d'Agricultura, Conseller=
ia
de Turisme, etc.
Que se considera superfície de l’activitat i
superfície construïda?
Resposta (7-3-2008)
Prescindint de definicions doctrinals, hi ha dues definicions lega=
ls
que encara que estan contingudes a l'article 5 del Decret 2114/68, de 24 de
juliol sobre la legislació de VPO, són aplicables com a eleme=
nt
interpretatiu en base als articles 3 i 4 del Codi Civil, a saber:
"SECCIÓN 1.ª&nbs=
p;
Definiciones y clasificación
Art. 5.°A los e=
fectos
de la protección establecida en la Ley de «Viviendas de
Protección Oficial» y en este Reglamento, se
entenderá:=
a)Por superficie to=
tal construida,
la suma de la de cada una de las plantas del edificiomedida dentro de los límites
definidos por las líneas perimetrales de las fachadas, tanto exterio=
res
como interiores, y los ejes de las medianerías, en su caso. Los
cuerposvolados, balcones o
terrazas que estén cubiertos por otros elementos análogos o
portejadillos o cobertizos
formarán parte de la superficie total construida cuando se hallenlimitados lateralmente por paredes=
; en
caso contrario se computará únicamente el 50por 100 de su superficie, medida e=
n la
misma forma.
b)Por superficie
construida por vivienda, la que resulte para cada una de las viviendas, med=
ida
en la forma indicada en el apartado anterior e incrementada en la parte
proporcional de la de las dependencias comunes del edificio.
c)Por superficie
construida de locales de negocios la que resulte para cada uno de loscomprendidos en el edificio, medid=
a en
igual forma que en el apartado anterior.&n=
bsp;
d)Por superficie
útil por vivienda, la construida con deducción de la ocupada
pormuros, tabiques y parte
proporcional que le haya correspondido de la ocupada por lasdependencias comunes del edificio.=
"
La finalitat de la distinció és que no totes les
activitats es desenvolupen íntegrament dins edificacions, potser que=
una
part de l’activitat o de forma total estigui a l'aire lliure, com
aparcaments, jardins, zones de seguretat, magatzems a l'aire lliure, etc.
Per exemple, un hotel pot tenir jardins, terrasses o espais sense
construir i fins i tot dites superfícies poden ser preceptives forma=
nt
part de l'activitat i per tant del projecte.
Un altre cas, és el de les indústries tipus C on hi =
ha
un perímetre obligatori de més de 3 metres d’amplada que
és part de l'activitat o de la comunitat a la que pertany, la qual c=
osa
genera una superfície que forma part de l’activitat i en la qu=
e no
pot haver res.
Com se classifica=
una
antena mòbil i una de wi-fi?.
=
Resposta <=
/b>(7-3-2008)
Una antena de
telefonia mòbil com és una estació radioelèctri=
ca
emissora serà en principi una activitat permanent menor encara que, =
es
poc probable, podria ser major segons les seves característiques.
=
Respecte al siste=
ma
wi-fi, si es tracta d'una antena per ús propi, particular o destinad=
a a
la pròpia activitat, no precisa llicència. En cas contrari se=
li
aplicarà el criteri anterior.
La Conselleria de
Turisme encara no ens ha facilitat el llistat de les seves autoritzacions. =
No
obstant, no existeix autorització prèvia per un bar o restaur=
ant,
va quedar derogada pel Decret 54/2005, de 20 de maig, pel qual s'ordena i
regula l'oferta de restauració a les Illes Balears. Per tant é=
;s
una sectorial que s'haurà de obtenir abans de la Llicència
municipal d'obertura i funcionament.
Com afecte la Lle=
i a
les activitats que disposen de llicència d’obertura o estan en
tràmit de sol·licitud?
=
Resposta <=
/b>(7-3-2008)
Hi ha la segü=
;ent
casuística:
=
A.- Les activitats
sol·licitades que no disposen de llicència d’obertura i
funcionament abans de l’entrada en vigor de la Llei 16/2006
(28-abril-2007):
- =
No li
afecten el procediment per a l'obtenció de la llicència
d'instal·lació i la llicènciad'obertura i funcionament. Li seran
d'aplicació la Llei 8/1995.
- =
En ca=
s de
que s'acullen expressament a la disposició transitòria tercer=
a,
li seran d'aplicació el procediment de la Llei 16/2006. Veure Consul=
tes 5 i 31 al =
B.- Les activitats
sol·licitades després de l’entrada en vigor de la Llei
16/2006 (28-abril-2007) es veuen afectades pel procediment complet de la no=
va
Llei.
=
C.- Les activitats
amb llicències d'obertura i funcionament, independentment del
procediment d'obtenció de la mateixa, es veuen afectades per les
futures, inspeccions, assegurança de responsabilitat, etc.
La regulació de la necessitat de serveis higiènics
correspon a les normatives sectorials.
Exemples:
-&nb=
sp;
Consu=
ltar
el Decret 20/2003, de barreres arquitectòniques per saber si precisa
serveis higiènics per discapacitats.
-&nb=
sp;
Si es
tracta d’un establiment turístic d'oferta complementaria (bar,
restaurant, etc.), s’ha de veure la normativa sectorial turíst=
ica.
Consultar l'Ordre de 6 de juny de 1992 que desenvolupa el Decret 2/1992
(actualment derogat pel Decret 54/2005 i el Decret 60/2009). Degut a aquest=
es
derogacions ens hem de remetre a la consulta 159.
-&nb=
sp;
Si es
tracta d’un saló recreatiu, consultar el Decret 84/2004.<=
/o:p>
-&nb=
sp;
Si es
tracta d'un espectacle o activitat recreativa consultar el Real Decret
2816/1982, de reglament de policia d'espectacles públics i activitats
recreatives.
-&nb=
sp;
Si es
tracta d'un lloc de treball, haurà de consultar la normativa de treb=
all.
Entre d’altres el Real Decret 486/1997de 14 de abril, que estableixen=
les
disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
-&nb=
sp;
Etc.<=
o:p>
També convé consultar les ordenances municipals.
Es a dir, el tècnic del promotor, en funció del tipus
d'activitat haurà d'identificar quines normatives li afecten i
aplicar-les.
Com a norma general una activitat està subjecte a varies
normatives sectorials, la qual cosa implica complir-les totes.
Es podrien considerar els establiments d'oferta complementaria de
restauració (bar, cafeteria i restaurant) amb amenització mus=
ical
com a activitats catalogades (cafè concert, sala de festes i similar=
s)?.
=
Resposta <=
/b>(18-3-2008).
No.
L'Ordre núm. 20093, sobre la classificació i
nomenclatura oficial de les activitats musicals autoritzables, a l'article
sisè, defineix l’ amenització musical en base a uns
paràmetres determinats. Si aquests es superessin, hi hauria la
següent casuística:
-&nb=
sp;
Si es
tracta de legalitzar una activitat, s'hauria d'equiparar a la
classificació que indica l'article quart de l'Ordre amb les seves
conseqüències tècniques i jurídiques (RD 2816/198=
2).
-&nb=
sp;
Si es
tracta d'una activitat que té llicència d'obertura i funciona=
ment
com a establiments d'oferta complementria de restauració amb
amenització musical, estaria exercint una activitat que la
llicència no l'empara. (Veure infraccions i sancions de la Llei 16/2=
006)
Ley 16/2002, de 1 de julio, de
prevención y control integrados de la contaminación
Artículo 29.Coordinación con el régimen
aplicable en materia de actividades clasificadas.
1. El procedimiento para el otorgamiento de la
autorización ambiental integrada sustituirá al procedimiento =
para
el otorgamiento de la licencia municipal de actividades clasificadas regula=
do
por el Decreto 2414/196=
1,
de 30 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Actividades
Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas, salvo en lo referente a la resolución definitiva de la aut=
oridad
municipal. A estos efectos, la autorización ambiental integrada
será, en su caso, vinculante para la autoridad municipal cuando impl=
ique
la denegación de licencias o la imposición de medidas
correctoras, así como en lo referente a todos los aspectos
medioambientales recogidos en el articulo 22
2. Lo dispuesto en el apartado anterior se entie=
nde
sin perjuicio de las normas autonómicas sobre actividades clasificad=
as
que, en su caso, fueran aplicables.
Llei 16/2006, de règim jurídic de llicències
integrades d’activitats de les Illes Balears
Article 25 Activitats subjecte=
s a
un sistema de prevenció i control integrats de la contaminació=
;<=
/o:p>
Les activitats o instal·lacions subjectes=
al
règim de l’autorització ambiental integrada regulades p=
er
la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integra=
ts
de la contaminació, i per la normativa autonòmica que la
desplegui, es regulen pel procediment d’intervenció administra=
tiva
que disposa la normativa sectorial esmentada.
CONCLUSIÓ:
1.Al no haver-se desenvolupat una norma=
tiva
autonòmica específicaLey 16/2002 “d’IPPC”, la qual regula tamb&eac=
ute;
el procediment d’intervenció administrativa. L’article 2=
5 de
la Llei 16/2006 “d’activitats” així ho reflexa.
2.L’article 29 de la IPPC indica: en lo referente a la resolución
definitiva de la autoridad municipal es a dir, l’obtenció =
de
la llicència municipal d’obertura i funcionament per aquest ti=
pus
d’activitat, estarà condicionada al compliment de
l’autorització ambiental integrada.…
3.La Ley 1=
6/2002
“d’IPPC” no desenvolupa el procediment administratiu
pròpiament dit per a l’obtenció de la llicència
municipal d’obertura i funcionament d’aquest tipus d’acti=
vitats,
no obstant, atès el contingut i conclusio=
ns de
la reunió celebrada amb el tècnic del Servei
d’Assessorament Ambiental d’IPPC de la Conselleria de Medi Ambi=
ent,
es va acordar:
a)El
promotor, una vegada obtinguda l’Autorització Ambiental Integr=
ada
amb els seus condicionants i comprovat el seu compliment per part de la
Conselleria de Medi Ambient, sol·licitarà de l’ajuntame=
nt
respectiu la llicència d’obertura i funcionament de
l’activitat.
b)El
procediment administratiu a seguir, a falta de procediment propi, ser&agrav=
e;
per analogia, el que es dedueix del contingut de l’article 85 de la L=
lei
16/2006 “d’activitats”, per tant:
1.- La sol·licitud incorporarà:
-Una
petició amb la finalitat de que l’ajuntament reclami, si no la
rebuda ja, una còpia de l’expedient de la Conselleria de Medi
Ambient. Aquesta, inclourà al menys la documentació presentada
pel titular, la resolució d’atorgament de
l’Autorització ambiental integrada i l’informe de
comprovació del compliment de les condicions de
l’Autorització ambiental integrada que, en tot cas, haur&agrav=
e;
de ser favorable.
-La
pòlissa de responsabilitat civil amb el document que n’acredit=
i la
vigència i que està al corrent de pagament.=
-L’acreditació
de la possessió de les autoritzacions administratives sectorials que
siguin pertinents per al funcionament de l’activitat.
-La
inscripció del Pla d’autoprotecció en el Registre Gener=
al
Autonòmic de Plans d’autoproteccions, si n’és el =
cas.
-&nb=
sp;
La
justificació del pagament de les taxes que pertoquin.
2.- El batlle ha d’atorgar la l=
licència
d’obertura i funcionament un cop constatada la documentació
indicada.
3.- Li s=
eran
igualment d’aplicació, per analogia, els articles 86, 87, 88 i=
89
de la Llei 16/2006 “d’activitats”.
Segons l’Annex II, Títol I, Capítol II punt 2 =
de
la Llei 16/2006, s'haurà d’especificar la classificació=
de
l'activitat.
Evidentment, la classificació per l’aplicació =
de
normatives serà més o menys ampla segons el tipus d'activitat=
.
A més, dins una activitat hi pot haver zones amb distints u=
sos.
Per exemple:
*Respecte als usos urbanístics de
l'ajuntament dependrà de les definicions de les ordenances.
*Respecte al Codi Tècnic s'estarà =
a la
DB-SI i en el seu cas al Reglament de seguretat contraincendis en establime=
nts
industrials (impremta).
Hi pot haver una zona subjecte a l’ús administratiu i=
una
altre a industrial. Veure el CTE i especialment la definició
d’usos a l'apartat de terminologia així com el reglament esmen=
tat.
Així mateix, el CTE fa referència a què dins =
un
ús i pot haver usos subsidiaris els quals es tendran que valorar als
efectes corresponents.
&nbs=
p; *Respecte
a Baixa Tensió tendrem distintes zones amb distintes
característiques on li poden ser d'aplicació qualsevol de les
ITC.
*Respecte al Reglament de barreres
arquitectòniques s'estarà al Decret 20/2003 i especialment a
l'Annex 2.
A la pregunta b)
La normativa que ho regula és el Decret 20/2003, de 28 de febrer, Reglament de supressió de
barreres arquitectòniques. L’annex 2 indica els elements q=
ue ha
d’estar adaptats, si n'hi ha.
La zona a considerar és la de públic (veure article 3
del decret esmentat), segons l'acta de reunió del Consell Assessor p=
ara
la millora d'accessibilitat i de la supressió de les barreres
arquitectòniques, celebrada el dia 12 de maig de 2004.
A la pregunta c)
Dependrà de la normativa sectorial corresponent. La normati=
va
que coneixem que regula aquestes qüestions és la normativa
turística (no és el cas), la normativa sanitària
alimentària (no és el cas), el decret de habitabilitat, Decret 145/1997 i Decret 20/2007, de 23 de març, que modifica el Decret 145/19=
97,
de 21 de novembre, pel qual es regulen les condicions de dimensionament,
d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i
l’habitabilitat d’habitatges, així com
l’expedició de cèdules d’habitabilitat. Aques=
t,
pels habitatges indica:
"=
;b)
Entre la dependència tot ús i el bany ha d’existir una
independència visual i s’ha d’impedir la visió
directa de l’accés al bany des de la dependència tot
ús mitjançant l’adequació d’un espai seu a
aquesta finalitat". =
Per analogia se pot aplicar l'indicat als locals.
A la pregunta d)
Sí. Cada inodor haurà d'estar dins un recinte per ell
tot sol.
Excepció: una cabina higiènica destinada a un s&ogra=
ve;l
usuari (un inodor, un lavabo, un urinari).
A la pregunta e)
Poden obrir cap a l'interior o cap a l'exterior, però es
preceptiu que s’obrin cap a defora almanco en els casos següents=
:
·Sempre
que els serveis higiènic tinguin més de 50m2.
·Quan
servesquin d'evacuació d'altres bandes.
A més, s'hauran de comprovar les condicions d'atrapament de=
la
DB-SU.
Els apartats de la Fitxa resum de les característiques de
l’activitat: "autoritzacions sectorials preceptives per al
permís d'instal·lació" i "autoritzacions
sectorials preceptives per la llicència funcionament", poden qu=
edar
en blanc?
Resposta (15-05-2008)
No.
1.&n=
bsp;
El
tècnic haurà d'omplir-les i en cas de què no n’hi
hagi, haurà d'indicar-ho explícitament.
2.&n=
bsp;
En cas
que qualque camp de la Fitxa resum estigui en blanc, els ajuntaments han
d'aplicar els articles 68 i 79 Rectificació de la sol·licitud=
i
demanar el necessari per completar les dades de l'expedient.
NOTA: Hi ha tècnics que defensen que no són gestories. En cas=
que
així ho considerin ho poden encomanar a una assessoria o a un altre
tècnic més capacitat. (El projecte pot ser multi disciplinar:
Annex II, Títol I, Capítol I, punt 4).
L’informe de viabilitat, forma part de l'actualització=
; de
la llicència d’activitats?
Resposta (15-05-2008)
Si, tant per a les activitats existents com a per a les noves.
Dins el Títol I, Capítol II Actualització de =
les
activitats permanents majors i menors estan els articles 30, 31, 32, 33 (de=
rogats
per la Llei 12/2010) i 34 un dels documents necessaris per a
l'actualització de les llicències és l'informe de
viabilitat.
L’acreditac=
ió
de l’article 63.1.c) de la Llei 16/2006 és refereix al certifi=
cat
de final d’obra?
Resposta (15-05-2008)
No, es tracta del certificat de final d'obra i
instal·lació. El matís està en que un final d'o=
bra
per si mateix no certificaria el sistema productiu. El titular de
l’activitat, necessàriament haurà d’aportar totes=
les
autoritzacions sectorials que s’indiquin al certificat de final
d’obra i instal·lació.
Les activitats dins un mercat precisen llicència per a
cadascuna de les parades o comerços?
Resposta (15-05-2008)
Dependrà de com s'hagi obtingut la llicència del mer=
cat.
Si el projecte d'activitats global defineix l'ús de les parades o
comerços amb les seves mesures correctores individuals o
col·lectives, en aquest cas no precisarà llicència per=
a
cadascuna de elles. En cas contrari, si seria necessari obtenir la/s
secundària/es de la principal corresponent.
Quin tipus de llicència d’activitats han de tenir els
locals que disposen de terrasses a l’aire lliure amb música?
&nb=
sp;
Resposta=
(13-06-2008)=
NOTA aclaridora:
Anomenarem activitat interior la que es fa dedins el local =
i activitat
exterior la que es fa defora del local a l’aire lliure.
El Decret 62/2007, només està destinat a activitats
secundàries d'una principal que es realitzen a l'exterior d'un local=
.
1.- Casuística:
a)&n=
bsp;
Activ=
itats
permanents amb llicència d'obertura i funcionament que empari
l'activitat interior i exterior, atorgada amb anterioritat a l'entrada en v=
igor
de la Llei 16/2006 "d'activitats" i del Decret 62/2007
“d’activitats secundàries de música en
terrasses”. S'estirà al contingut de la llicència. <=
/u>
b)&n=
bsp;
Activ=
itats
permanents amb llicència d'obertura i funcionament que empari
l'activitat interior, atorgada amb anterioritat a l'entrada en vigor de la =
Llei
16/2006 i del Decret 62/2007, on l'activitat exterior disposa de
llicència d'obertura i funcionament posterior a l'entrada en vigor d=
el
Decret 62/2007. Li serà d'aplicació el Decret 62/2007.
c)&n=
bsp;
Activ=
itats
permanents amb llicència d'obertura i funcionament que empari
l'activitat interior i exterior, atorgada amb posterioritat a l'entrada en
vigor del Decret 62/2007: =
c1) Si es fa de cop, es tramitarà com a una activitat perma=
nent
amb les exigències tècniques del Decret.
c2) Si es fa per separat, li serà d'aplicació la part
tècnica i el procediment del Decret a l'activitat secundaria
(l'activitat exterior). =
2.- Observació.
No s'ha de confondre l'autorització per a l'ocupació=
de
la via pública amb la llicència d’activitat secundaria
esmentada.
Pregunta
Què s’ha de tenir en compte a l’hora de la
transmissió del titular d’una activitat?
=
Resposta <=
/b>(13-06-2008) Modifica=
da
(25-09-2008). Modificada (19-04-2011)<=
/span>
La finalitat és que l'ajuntament conegui el responsable actual
d’una activitat. L’article 32 de la Ley de Arrendamientos Urbanos ja no es refereix al traspà=
;s
de locals de negocis, sinó a la cessió de contracte. Aqu&iacu=
te;,
es poden fixar òbviament les condicions que ambdues parts considerin
oportunes.
=
Atès l'ind=
icat
a l'article 27 de la Llei 16/2006 "d'activitats".
Atès que, =
a la
Llei d’arrendaments, la figura dels traspassos sembla que ha desapare=
gut.
=
Per tant, es dedu=
eix
que:
=
1.Qui té el dret per transmetre, modificar o
donar de baixa una activitat és el titular de la mateixa, no el
propietari del local.
2.Quan el titular de l'activitat té el dret=
d'ús
i gaudiment del local, pels canvis de titular de l’activitat
s'estirà a l'article 27 de la Llei 16/2006.
3.Quan el titular de l'activitat no té el d=
ret
d'ús i gaudiment del local (p.e. ja no sigui llogater), la persona o
entitat que tengui el nou dret d'ús i gaudiment podrà
sol·licitar de l'ajuntament que requeresqui al titular de
l’activitat la presentació de la baixa expressa de la mateixa,
indicant-li que de no fer-ho suposarà l'acceptació tàc=
ita
de la transmissió. En cas de no poder fer-se la notificació, =
es
farà la corresponent informació pública.
4.En aquest cas, serà precís un
certificat tècnic que acrediti que l'activitat no ha sofert
modificacions substancials.
5.En cas de mort del titular, el Codi C=
ivil
indica que s'estarà a la legislació que reguli la
successió.
=
Desenvolupament dels punts 3 i 4.<=
/o:p>
“Que succeeix si la persona =
que
té el nou dret d’ús (ex. propietari o nou llogater)
sol·licita la transmissió però no adjunta la
comunicació del titular de la llicència.
En aquest cas l’ajuntament ha de donar
audiència al titular de la llicència, atorgant-li un termini =
per
que pugui manifestar el que estimi oportú en defensa dels seus
interessos, abans d’adoptar una resolució definitiva sobre
l’eventual transmissió de la titularitat de l’esmentada
llicència. Si intentada la notificació en el domicili conegut=
com
a propi del titular, resulta frustrada per absència de l’esmen=
tat
interessat en dues dates distintes, es notificarà mitjançant
publicació en el Butlletí Oficial, d’acord amb el que
determina l’article 59.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.<=
/o:p>
En l’escrit en què es doni
audiència també es pot fer constar que, en cas de disconformi=
tat
per part del titular a la transmissió, i sempre que acrediti que aqu=
esta
no s’ha produït, l’Ajuntament el continuarà conside=
rant
titular i, per tant responsable, fins que no doni de baixa la llicèn=
cia
o la transmeti.
Com a resultat del tràmit
d’audiència el titular de la llicència pot fer elsegüent:
1)=
Contestar que està
d’acord amb la transmissió. En aquest supòsit haur&agra=
ve;
d’adjuntar la declaració jurada prevista a l’article 27.=
2 de
la Llei 16/2006.
2)=
Contestar i mostrar la seva
disconformitat a la transmissió, justificant-la. En aquest
supòsit l’ajuntament el continuarà considerant titular =
i,
per tant responsable, mentre no doni de baixa l’activitat o transmeti=
la
llicència.
3)=
No contestar. En aquest supò=
;sit
l’Ajuntament podrà, mitjançant resolució, estima=
r el
canvi de titularitat sol·licitat. A la resolució s’ha de
fer constar que s’ha donat audiència i que practicada la
notificació en la forma legalment establerta (personalment o per
edictes) no consta que, en temps hàbil, s’hagin presentat
al·legacions per part del titular de la llicència de qu&egrav=
e;
es tracta. Per aquest motiu s’estima el canvi titularitat formal de la
llicència i l’actual titular cessa de ser responsable de
l’exercici de l’activitat davant l’Administració
municipal. Per poder atorgar aquesta resolució, l’Ajuntament h=
a d’exigir
que dins l’expedient constin els documents que acreditin el canvi de
titularitat, que haurà de presentar qui ho sol·licita i, si es
considera necessari, el propietari del local.
Aquests documents poden ser:
-<=
span
style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'> =
NIF de propietari del local /NIF del sol·licitant (nou
llogater).
-<=
span
style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'> =
Còpia de la escriptura de compra/venda o propietat del loca=
l.
-<=
span
style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'> =
Sentència de resolució del contracte d’arrenda=
ment
del local i del desnonament de l’anterior arrendatari, així com
documents que acreditin el lliurament de les claus del local alpropietari (si n’és e=
l cas)
-<=
span
style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'> =
Còpia del contracte d’arrendament en vigor.
Es a dir tots aquells documents que contribueixin a acreditar la
desvinculació civil i de fet del titular formal de la llicènc=
ia
respecte del local i de la possibilitat d’executar l’activitat =
en
l’esmentat lloc.
Aquesta resolució s’haurà de notificar a
l’anterior titular en la forma prevista a la Llei 30/1992, atorgant-l=
i la
possibilitat d’interposar els recursos corresponents.
La possibilitat de dictar aquesta resolució es fonamenta en=
el
fet que la llicència d’obertura té un caràcter
predominantment reial que comporta el caràcter transmissible de les
llicències d’obertura, emperò l’efectivitat de la
transmissió no està subjecta a la autorització, contro=
l o
intervenció administrativa, ni la Administració municipal ha
d’entrar en la relació, negoci o acte del que dita
transmissió derivi,limitant-se tan sols a determinar la persona a la que s’ha de
considerar com a titular de l’activitat als efectes de poder exigir l=
es
responsabilitats que es poguessin derivar del desenvolupament de la mateixa.
Per aconseguir-lo l’Administració, en l’àmbit de =
les
seves potestats pot investigar si s’ha produït la transmissi&oac=
ute;
i valorar elsdocuments, en c=
oncret
relacions contractuals, dels que es derivi la transmissió, per que t=
ot
es desenvolupi en un marc de coherència entre les relacions privades=
i
la seva constatació administrativa. El que en tot cas s’ha de
garantir és que els interessats participin en el procediment amb tot=
es
les garanties que els hi atorga la legislació administrativa.
Per últim, destacar que degut a l’absència de
l’anterior titular de l’activitat no serà possible
incorporar la declaració jurada de l’article 27.2 de la Llei
16/2006 a l’expedient. Per poder garantir que no s’han efectuat
modificacions substancials a l’activitat l’ajuntament ha
d’exigir al nou titular que presenti un certificat tècnic que
acrediti que l’activitat no ha sofert modificacions substancials.
Normativa relacionada.
Ley 29/1994 de 24 de noviembre sobre arrendamien=
tos
urbanos(B.O.E. de 25 de novi=
embre
94
Modificada por Ley 50/1998, de 30 de diciembre, =
de
Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social<=
/p>
Modificada por Ley 55/1999, de 29 de diciembre, =
de
Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social<=
/p>
Modificada por Ley 1/2000, de 7 de enero, de
Enjuiciamiento Civil
Artículo 32. Cesión del contrato y
subarriendo. (Ley 29/1994)
1. Cuando en la finca arrendada se ejerza una
actividad empresarial o profesional, el arrendatario podrá subarrend=
ar
la finca o ceder el contrato de arrendamiento sin necesidad de contar con el
consentimiento del arrendador.
2. El arrendador tiene derecho a una
elevación de renta del diez por ciento de la renta en vigor en el ca=
so
de producirse un subarriendo parcial, y del veinte en el caso de producirse=
la
cesión del contrato o el subarriendo total de la finca arrendada.
3. No se reputará cesión el cambio
producido en la persona del arrendatario por consecuencia de la fusió=
;n,
transformación o escisión de la sociedad arrendataria, pero el
arrendador tendrá derecho a la elevación de la renta prevista=
en
el apartado anterior.
4. Tanto la cesión como el subarriendo,
deberán notificarse de forma fehaciente al arrendador en el plazo de=
un
mes desde que aquéllos se hubieran concertado.=
Quin tipus
d’activitat és un espectacle de focs artificials?.<=
/span>
=
Resposta <=
/b>(13-06-2008) Modifica=
da
(25-09-2008). Modificada (9-11-2010).
Arran de la Direc=
tiva
2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006,
relativa als serveis en el mercat interior, es dedueix que pel
desenvolupament d’espectacles de focs artificials basta disposar de
l’autorització sectorial corresponent ja que, atès
l’indicat a l’article 3.1 de la Llei 16/2006 “...
susceptibles d’ocasionar molèsties, alterar les condicions de
salubritat, causar danys al medi ambient o produir risc per a les persones =
o al
béns ...”, s’entén que amb la tramitaci&oacut=
e;
ordinària de la normativa sectorial en matèria de focs
artificials aquesta cobreix les indicades qüestions, on la resta de
condicions que no estiguin cobertes per l’autorització sectori=
al
no tenen la consideració de raó imperiosa d’inter&egrav=
e;s
general (riig).
&nbs=
p;
Per la qual cosa, si=
es
tracta de focs artificials amb una mescla explosiva superior a 50 kg
l’autorització correspon a la Delegació del Govern en l=
es
Illes Balears, i en cas contrari a l’ajuntament corresponent.
Nor=
mativa
sectorial d'aplicació en matèria de focs artificials:
1.-Orden de 20 de octubre de 1988,=
M&=
deg;
de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno, por la=
que
se regula la manipulación y uso de productos pirotécnicos en =
la
realización de espectáculos públicos de fuegos
artificiales (BOE 29-10-88).
(De=
rogada
pel RD 563/2010, de 7 de mayo por =
el
cual se aprueba el reglamento de artículos pirotècnicos y
cartucheria –BOE núm. 113 de 8-05-2010- que inclou 22
instruccions tècniques complementàries, en particular
l’ITC8: espectacles amb artirficis pirotècnics realitzats per =
experts
l’entrada en vigor de la qual està prevista 09-05-2013).<=
/o:p>
2.- Orden de 2 de marzo de 1989,
M° de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno,=
que
modifica la Orden de 20/10/88.
(De=
rogada
pel RD 563/2010, de 7 de mayo por =
el
cual se aprueba el reglamento de artículos pirotècnicos y
cartucheria –BOE núm. 113 de 8-05-2010- que inclou 22
instruccions tècniques complementàries, en particular
l’ITC8: espectacles amb artirficis pirotècnics realitzats per
experts l’entrada en vigor de la qual està prevista 09-05-2013=
).
3.- Orden del Ministerio de
Industria, Comercio y Turismo de 5 de diciembre de 1991, so=
bre
catalogación de productos pirotécnicos (BOE núm. 11, de
13-01-92).
4.- Ley Orgánica 1/1992,=
de
21 de febrero, de Protección Ciudadana (BOE 22-2-1992). <=
o:p>
5.- Real Decreto 230/1998, de 1=
6 de
febrero, M&=
deg;
de la Presidencia, por el que se aprueba el Reglamento de explosivos (BOE
12-3-1998).
Der=
ogat
pel RD 563/2010, de 7 de maig pel qual s’aprova el reglament
d’articles pirotècnics i cartuxeria, sense perjuidi de la seva
aplicació en els termes prevists a les disposicions transitòr=
ies
primera, segona i tercera i en la disposició final cinquena de
l’esmentat reglament.
6.- Intruccions tècniques
complementàries del Reglament d’explosius RD 230/1998, 16 de
febrer.
7.- Real Decreto 277/2005, de 11 de marzo, por el=
que
se modifica el Reglamento de explosivos.
Que=
den
derogades pel RD 563/2010, de 7 de maig pel qual s’aprova el reglament
d’articles pirotècnics i cartuxeria les instruccions
tècniques complementàries següents:
· =
ITC 7: Catalogació de =
les
matèries primeres explosives o pirotècniques
· =
ITC 8: Catalogació dels
artificis pirotècnics.
· =
ITC 14: Normes per a la
recàrrega de munició per particulars.
· =
ITC 19: Normes sobre la venda=
i
els establiments de venda d’artificis pirotècnics de les class=
es
I, II i III.
· =
ITC 23: Classificació =
dels
artificis pirotècnics de les classes I, II i III.<=
/p>
8.-Orden
PRE/174/2007, de 31 de enero, por la que se actualizan las instrucciones
técnicas complementarias números 8, 15, 19 y 23 del Reglament=
o de
explosivos, aprobado por Real Decreto 230/1998, de 16 de febrero.
9.- RD 248/2010, de 5 de marzo, por el cual se adapta el RD 230/19=
98 a
la Ley 17/2009, de 23 de noviembre.
10.- RD 563/2010, de 7 de mayo por el cual se aprueba el
reglamento de artículos pirotècnicos y cartucheria=
–BOE núm. 113 de 8-05-2010- que inclou 22 instruccions
tècniques complementàries, en particular l’ITC8:
espectacles amb artirficis pirotècnics realitzats per experts
l’entrada en vigor de la qual està prevista 09-05-2013.=
Quins espectacles i festes taurines es poden autoritzar en
l’àmbit territorial de les Illes Balears?
&=
nbsp;
Respos=
ta (25-06=
-2008)
La Llei 1/1992 del Parlament Balear, de 8 d’abril, de
protecció dels animals que viuen en l’entorn humà, tot i
que no és una Llei específica en matèria
d’espectacles taurins, limita el tipus d’espectacles que es pod=
en
fer en l’àmbit territorial de les Illes Balears en base a uns
principis molt rigorosos de protecció y defensa dels animals
(“establecimiento de las normas para la protección de los anim=
ales
que viven en el entorno humano, sean domésticos, domesticados o salv=
ajes
en cautividad”). Aquesta rigorosa defensa dels animals s’exposa
clarament en l’exposició de motius:
“En consecuencia=
, y
con el fin de adecuar la normativa legal a una conciencia ciudadana que urge
acabar con las torturas, con la inflicción de daños o
sufrimientos muchas veces gratuitos, con los malos tratos o con las burlas =
de
que a veces son objeto muchos de los animales que conviven con nosotros; es=
ta
ley pretende no sólo satisfacer la demanda social, sino tambié=
;n
ser instrumento para aumentar la sensibilidad colectiva balear hacia
comportamientos más civilizados y propios de una sociedad
moderna.”
L’article 3.2.a) prohibeix “torturar, maltractar i
infligir danys, sofriments i molèsties gratuïtes als animals. P=
er
altra banda, l’article 4.1.a) prohibeix l’ús d’ani=
mals
en festes o espectacles en què “puedan ser objeto de muerte,
tortura, malos tratos, daños sufrimientos, tratamientos antinaturale=
s, o
en los que se pueda herir la sensibilidad del espectador”. És
difícil determinar quan es pot ferir la sensibilitat de
l’espectador, especialment quan observa l’espectacle
voluntàriament i amb prou informació del que es farà.<=
o:p>
S’ha de destacar que la prohibició d’infringir =
tractaments antinaturals juntament=
amb
la prohibició de molè=
sties
gratuïtes, imposa al conjunt de l’articulat uns criteris molt
rigorosos en defensa dels animals. En sentit estricte, entenc que có=
rrer
devora els bous en un nucli urbà o fer ús d’una muleta en una plaça de toros
és antinatural i causa molèsties gratuïtes. <=
/span>
No obstant l’anterior la Llei balear fa importants excepcions
atès que permet que es continuïn celebrant els espectacles que =
es
feien abans de l’aprovació de la Llei (amb importants limitaci=
ons)
però impedeix noves iniciatives d’espectacles i festes taurine=
s.
Però en tot cas, aquesta excepció confirma la prohibici&oacut=
e;
en qualsevol altre tipus d’espectacle. Tot i que no fa una prohibici&=
oacute;
expressa dels espectacles taurins en general, cal fer una interpretaci&oacu=
te;
lògica de l’articulat: si autoritzen excepcionalment determina=
ts
espectacles taurins en llocs determinats es perquè estan prohibits en
qualsevol altre indret de l’àmbit territorial de les Illes
Balears. Cal aclarir que la prohibició afecta fins i tot a corregude=
s de
bous i espectacles en què no es doni mort a l’animal.
Només es poden autoritzar els espectacles taurins indicats =
en
les lletres a) i c) de l’article 4.2 la Llei 1/1992 i més
concretament l’article 4.2 a) i c) del Decret 56/1994, de 13 de maig,=
de
desplegament i aplicació de la Llei de protecció dels animals=
que
viuen en l’entorn humà. En concret:
—“a) =
Las
corridas de toros lidiados por matadores, las de toros-novillos lidiadas por
novilleros, las corridas de toros a caballo o de rejoneo y, en su caso, los
festivales cuando sean lidiados por matadores, novilleros o rejoneadores,
siempre y cuando se celebren en locales denominados plazas de toros, cuya
construcción sea de carácter permanente y cuya puesta en
funcionamiento sea anterior a la entrada en vigor de la Ley 1/1992”.
Les corregudes de toros també se denominen corregudes de bo=
us o
cursa de braus.
Respecte de la qüestió de las “becerradas”=
cal
indicar que no s’autoritzen perquè:
—No es pot permetre que els animals siguin torejats per simp=
les
aficionats.
—No es pot interpretar que els “toros-novillo”
d’edat inferior a dos anys es puguin denominar també
“becerras” perquè la normativa vigent sectorial
d’espectacles taurins vigent quan es va aprovar el Decret 56/1994
distingia clarament les diverses categories dels animals. Així
l’article 26 del Reial decret 176/1992 de 28 de febrer, pel qual
s’aprova el reglament d’espectacles taurins distingia un espect=
acle
de “novillos” i els de “becerradas”. L’esment=
at
article 26 es va substituir, pràcticament sense modificacions, per
l’article 25 del Reial decret 145/1996, de 2 de febrer, pel qual
s’aprova el Reglament d’espectacles taurins.<=
/i>
En conseqüència, en una plaça de toros, no es poden fer cap dels espectacles
indicats en les lletres e), i g) de l’article 25 del Reial decret
145/1996 (“becerradas”, “toreo cómico”). Pel=
que
fa a la lletra f) (“festivales”) es poden fer si hi intervenen =
els
professionals indicats. No hi ha cap dubte que la denominació
correguda de toros d’ambdues lleis són idèntiques i es
determinen totes les característiques de l’espectacle. No es p=
ot
fer cap interpretació analògica perquè la llei é=
;s
clara i s’ha d’interpretar en els seus estrictes termes. Pel qu=
e fa
a la referènciaal apa=
rtado
h) (“Espectáculos o festejos populares”) cal estar al que
s’indica a l’apartat següent.
—“c)
Festes que s’hagin celebrat de forma ininterrompuda durant cent anys,=
i
sempre que no suposin tortura, lesions o mort de l’animal.”
Cal entendre que =
es
refereix a festes celebrades fora d’un recinte d’una plaç=
;a
de toros permanent. En aquest casos, es poden córrer tot tipus
d’animals sense més limitació que l’arrelada
tradició (més de cent anys). Així es podrien có=
rrer
vedells (ó jónecs o bravells o bravatells o torets) i, fins i
tot, toros.
Pel que fa al còmput dels cent anys cal interpretar:
— Que la tradició ha de ser “ininterrompudaR=
21;,
la qual cosa vol dir que les festes s’han d’haver fet cada any,
sense cap altre excepció que les derivades de causes de força
major.
— Que el període de més de cent anys s’h=
a de
comptar a partir de l’entrada en vigor del Decret 56/1994, de 13 de m=
aig.
Tot i que la redacció és idèntica a la Llei 1/1992 no =
es
pot assenyalar com a terme inicial la data d’aprovació de la L=
lei
perquè el Reglament la reprodueix i no concreta el terme inicial.
Curiosament el mateix Reglament en relació en l’article 4.2.c)
quan regula les places de toros concreta que només les places de tor=
os
la data de construcció de les quals sigui anterior a la Llei 1/1992.=
Per
tant, com a mínim s’han d’haver fet les festes entre el =
dia
27 de maig de 1894 i el dia 28 de maig de 1994 (data de publicació d=
el
Decret). El que no es pot fer es comptar cent anys a partir de cada
sol·licitud, altrament es vulneraria clarament l’esmentat decr=
et.
— Les festes han de ser substancialment homogènies.
Òbviament en cent anys s’hauran registrat variacions per&ograv=
e;
s’han de mantenir els aspectes fonamentals de l’espectacle
d’acord amb la tradició.
·Si
necessités l’interès general per ubicar-se en sòl
rústic.
·Si
necessités avaluació d'impacte ambiental.
Veure la Llei 11/2006 d'avaluació d'impacte ambiental (BOIB=
133
de 21-9-2006), en particular, l'Annex I Grup 6.- Altres indústries i
l'Annex II Grup 7.- Altres projectes.
·Si els
seu paràmetres superessin l'indicat a l'apartat b) de la
Classificació d'activitats permanents (Annex I). <=
/p>
Una
activitat existent i en funcionament sense permís
d'instal·lació ni llicènciad’obertura i funcionament, a
l’hora d’ampliar el local, necessita permís i llic&egrav=
e;ncia
només per l'ampliació o per tota l’activitat?.
=
Resposta (25-06=
-2008)
1.Necessita treure el
permís d’instal·lació i la llicència
d’obertura i funcionament de tota l’activitat ja que es tracta
d'una activitat clandestina. Veure la Llei 16/2006
“d’activitats”.
2.Si l’activitat est&agr=
ave;
en sòl rústic necessita, prèviament a la sol·li=
citud
del permís d’instal·lació, disposar de
l’interès general per part del Consell Insular (art. 65).=
3.Si està obligada a la
realització d’un estudi d’impacte ambiental necessita,
prèviament a la sol·licitud del permís
d’instal·lació, disposar d’aquest estudi (arts. 6=
6 i
77).
Una
clínica dental es pot considerar un despatx professional?
Resposta (25-06=
-2008)
Si.
És un despatx professional.
El
CTE a la definició d'ús hospitalari indica:
=
"Uso
Hospitalario
=
Edificio
o establecimiento destinado a asistencia sanitaria con hospitalizació=
;n
de 24 horas y que está ocupados por personas que, en su mayorí=
;a,
son incapaces de cuidarse por sí mismas, tales como hospitales,
clínicas, sanatorios, residencias geriátricas, etc.
=
Las
zonas de dichos edificios o establecimientos destinadas a asistencia sanita=
ria
de carácter ambulatorio (despachos médicos, consultas, &aa=
cute;reas
destinadas al diagnóstico y tratamiento, etc.) así como a=
los
centros con dicho carácter en exclusiva, deben cumplir las
condiciones correspondientes al uso Administrativo.
=
Las
zonas destinadas a usos subsidiarios de la actividad sanitaria, tales como
oficinas, salones de actos, cafeterías, comedores, capillas,
áreas de residencia del personal o habitaciones para médicos =
de
guardia aulas, etc., deben cumplir las condiciones relativas a su uso."=
;
Per tant, una clínica dental segons =
el
CTE es tracta d'un ús administratiu.
Si. Ve=
ure
l'article 108 de la Llei 16/2006 “d’activitats”.
La for=
ma
més raonable de poder fer-ho és que l'acta de la inspecci&oac=
ute;
indiqui, a més dels fets comprovats, el termini d’audiè=
ncia
si escau per poder al·legar o esmenar el contingut de l’acta. =
A
més, l'acta indicarà que, si abans de la finalització =
del
termini no s'ha donat coneixement a l'administració de la
correcció dels fets motiu de l’acta, s'incoarà
l'oportú expedient.
Quin és l’òrgan de l'ajuntam=
ent
competent per sancionar les activitats permanents?
Resposta
Atès que la Ley 57/2003, de 16 de diciembre, de
medidas para la modernización del gobierno local a l'artcicle 127.1.=
i)
indica:
Art&i=
acute;culo
127. Atribuciones de la Junta de Gobierno Local.
1.Corresponde a la Junta de Gobierno Local:
….
i.-Ejercer
la potestad sancionadora salvo que por ley esté atribuida a otro
órgano.
Atès el contingut de l'exposició de motius i dels
article 85.2, 85.4 i 120 de la Llei 16/2006 "d'activitats".
Atès que la Reial Acadèmia Espanyola defineix“intervenir” com:
“Dicho de una persona: Interponer su autoridad”.
Per tant l'òrgan de l'ajuntament per sancionar és el
batle o la batllessa, ja que són els òrgans que autoritzen
l’atorgament de la llicència d’obertura i funcionament i=
a
més han de imposar la seva autoritat en el procediment sancionador.<=
o:p>
En cap
cas. Veure els articles 109 i 110 de la Llei16/2006
“d’activitats”.
&=
nbsp;
L'arti=
cle
109.2 diu que hi haurà d’haver una resolució motivada. =
Dita
resolució motivada es pot fer a través de l'article 55 punt 1=
i 2
de la Llei 30/1992 que indica:
Artículo 55. Forma.
1. Los
actos administrativos se producirán por escrito a menos que su
naturaleza exija o permita otra forma más adecuada de expresió=
;n y
constancia.
2. En=
los
casos en que los órganos administrativos ejerzan su competencia de f=
orma
verbal, la constancia escrita del acto, cuando sea necesaria, se
efectuará y firmará por el titular del órgano inferior=
o
funcionario que la reciba oralmente, expresando en la comunicación d=
el
mismo la autoridad de la que procede. Si se tratara de resoluciones, el tit=
ular
de la competencia deberá autorizar una relación de las que ha=
ya
dictado de forma verbal, con expresión de su contenido.
=
Per ta=
nt,
el protocol més raonable i eficaç per poder fer-ho, és=
el
següent:
&=
nbsp;
1.El pol=
icia
o l'inspector comprova els fets i avalua si pot prendre una mesura
provissionalíssima.
2.En cas
afirmatiu, telefona a l'òrgan competent (batle o regidor) i li expli=
ca
la situació.
3.L'&ogr=
ave;rgan
competent, si escau, ordena per telèfon motivadament l'aplicaci&oacu=
te;
de la mesura provissionalíssima.
4.El pol=
icia
o l'inspector pren nota a l'acta que signarà de la resolució
motivada verbal i de l'òrgan que l'ha autoritzada.
5.El pol=
icia
o inspector pren la mesura provissionalíssima.
6.El tit=
ular
de la competència haurà d'autoritzar per escrit una
relació de les que hagi dictat de forma verbal amb l'expressió
del seu contingut.
El silenci administratiu, comença a computar-se des de la d=
ata
de la sol·licitud o des de la sol·licitud amb la
documentació completa?.
Resposta(21-07=
-2008)
El silenci comença a computar des de la sol·licitud =
amb
la documentació completa.
S'entén com a sol·licitud amb la documentació
completa quan inclogui tots els elements descrits literalment a la normativa
d'aplicació que regulen els documents de la sol·licitud.
La documentació completa inclou el contingut complet de les
fitxes ressenyades a la llei quan corresponguin, a més dels elements
descrits per a la sol·licitud, etc.
Altres possibles deficiències no impedeixen l'inici del
còmput per resoldre, però l'interromprien si es notifiqu&eacu=
te;s
la seva existència (p.e.: que la fitxa estigui omplida però el
que indiqui no és verídic; quan es requereixi altra documenta=
ció
aclaratòria que sorgís per dubtes raonables; etc.)=
- =
At&eg=
rave;s
el Capítol VIII de l'exposició de motius de la Llei 16/2006
“d'activitats” i la resta dels articles relacionats amb la
pregunta.
- =
At&eg=
rave;s
el que disposa la Llei 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen
Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento
Administrativo Común.
- =
At&eg=
rave;s
el que disposa el règim de funcionament intern dels ajuntaments.
Per tant es considera que, una vegada presentada la sol·lic=
itud
i en el termini més breu possible s’ha de realitzar un informe
sobre si la documentació és completa o no, i si escau, s̵=
7;ha
de requerir al promotor la se=
va rectificació
o millora.
Entenem que, per a una gran majoria d’activitats, “el
termini més breu possible” per demanar la rectificació o
millora de la sol·licitud hauria de ser 10 dies.
No obstant la casuística legal és la següent:
Per a les activitats innòcues (art. 63.2)=
Des de què es fa la sol·licitud (amb la
documentació completa o no) l'ajuntament té un mes per compro=
var
que dita documentació és completa.
Per a les activitats majors (art. 69)=
Haurà d'haver, en un termini màxim de 15 dies des de=
la
sol·licitud (completa o no), un informe jurídic entre
d’altres, sobre l’adequació de la sol·licitud, la
qual, si no és completa i a través de l'article 68 es
requerirà al promotor que rectifiqui el contingut donant-li un termi=
ni
màxim de 10 dies.
Per a les activitats menors (arts. 80 i 84)
Hi Haurà d'haver, en un termini màxim d'un mes des d=
e la
sol·licitud (completa o no), un informe jurídic entre
d’altres sobre l’adequació de la sol·licitud, la
qual, si no és completa i a través de l'article 79 es
requerirà al promotor que rectifiqui el contingut donant-li un termi=
ni
màxim de 10 dies.
Els projectes que incorporin música dins l’activitat,=
com
no hi ha una autorització sectorials específica que la reguli,
justificaran el compliment de la normativa que correspongui (punt 8,
Títol I de l'Annex II de la Llei 16/2006).
En aquest cas, es tractaria de les Lleis de renou (estatal i
autonòmica) així com les que les desenvolupen, especialment e=
l RD
1367/2007.
La matèria, motiu de la consulta, es regularà
reglamentàriament.
Casuística
a) Activitatscatalogades que siguin recreatives musicals i d'espectacle musicals.=
Per a aquestes activitats la música forma part i està
integrada dins l'activitat principal. Es consideraran sempre activitats maj=
ors
(p. e. discoteques, sales de festes, auditòrium,…) i estan
indicades a l'Annex I Títol IV de la Llei 16/2006 (Capítol I.=
3 i
II.2).
b) Activitats que pretenguin incorporar la música a
l'interior del local.
Si l'activitatno
està inclosa a l'apartat anterior, s'haurà de realitzar una
ampliació de la llicència principal per incorporar la
música.
Aquí la casuística pot ser molt diversa i fins i tot=
es
podria arribar a modificar el contingut del títol de la llicè=
ncia
principal, sempre i quan tècnicament (CTE, renous, etc.) i
urbanísticament (usos) sigui possible.
c) Activitats que pretenguin incorporar la música com a
activitat secundària a l'exterior del local.
S'estarà al Decret 62/2007, de 18 de maig, sobre les
activitatssecundaries de
música, entreteniment i oci desenvolupades en terrasses, espai, reci=
nte
o similar a l'aire lliure.
Per poder aplicar-lo, s’han de complir les condicions de par=
tida
següents:
1.- Que es tracti d’ampliar l'activitat principal amb una
secundaria de música, entreteniment i oci desenvolupades en terrasse=
s,
espai o recinte o similar a l'aire lliure.
2.- Que l'activitat principal es desenvolupi en zones
turístiques contemplades com a tals en els plans territorials insula=
rs
corresponents.
3.- Que la llicència de l’activitat principal sigui
d'establiments hotelers i d'oferta turística complementari de
restauració o entreteniment.
Quins són els límits de renou per a les noves activi=
tats
i les existents?.
Resposta(21-07=
-2008)
Modificada (17-12-2008).
La Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació
acústica de les Illes Balears, a la seva disposició
transitòria quarta indica:
"=
;DISPOSICIÓN
TRANSITORIA CUARTA. Valores de inmisión y emisión.
Por lo
que respecta a los valores límite de inmisión y emisión
será de aplicación lo que dispone el Decreto 20/1987, de medi=
das
de protección contra la contaminación acústica del med=
io
ambiente en el ámbito de la comunidad autónoma de las Illes
Balears, en tanto no se aprueben por parte del Gobierno del Estado los
diferentes valores límite para cada área acústica, tal=
y
como establece el artículo 12 de la Ley 37/2003=
, de
17 de noviembre, del ruido.
"
Per tant, havent-se publicat el Real Decret 1367/2007, els valors =
del
Decret 20/1987 no són d'aplicació i la
casuística ara és la següent:
1. – Para toda actividad nueva (posterior al RD 1367/2007) que tenga
vecinos colindantes del tipo: Residencial, administrativo, sanitario, educa=
tivo
o cultural y que en ningún momento se produzca transmisiónde ruido entre el emisor y el rece=
ptor a
través del medio ambiente exterior, los valores límites de
inmisión y valores límite de ruido transmitido son los
establecidos respectivamente en:
- Tabla B1 Anexo III (Art. 24.1 del RD
1367/2007). Valors límits inmisió per a noves activitats.
- Tabla B2 Anexo III (Art. 24.3 del RD
1367/2007). Valors límits de renou per a totes les activitats.<=
/o:p>
2. – Para toda actividad nueva (posterior al RD 1367/2007) y que:
a) No tenga ningún vecino
colindantes del tipo: Residencial, administrativo, sanitario, educativo o
cultural.
b) Que teniendo vecinos del tipo:
Residencial, administrativo, sanitario, educativo o cultural, pero que se
produzca transmisiónde
ruido entre el emisor y el receptor a través del medio ambiente exte=
rior
(es decir, no tiene la consideración de colindantes).
Los valores límite de
inmisión son los establecidos en:
&=
nbsp; -
Tabla B1 Anexo III (Art. 24.1 del RD 1367/2007)
3.-
Para las actividades existentes (anteriores al RD 1367/2007) que ten=
ga
vecinos colindantes del tipo: Residencial, administrativo, sanitario, educa=
tivo
o cultural y que en ningún momento se produzca transmisiónde ruido entre el emisor y el rece=
ptor a
través del medio ambiente exterior, los valores límite de rui=
do
transmitido son los establecidos respectivamente en:
- Tabla B2 Anexo III (Art. 24.3 del RD 1367/2007=
)
4.-
Para las actividades existentes (anteriores al RD 1367/2007) y que:<=
o:p>
a) No tenga ningún vecino
colindantes del tipo: Residencial, administrativo, sanitario, educativo o
cultural.
b) Que teniendo vecinos del tipo:
Residencial, administrativo, sanitario, educativo o cultural, pero que se
produzca transmisiónde
ruido entre el emisor y el receptor a través del medio ambiente exte=
rior
(es decir, no tiene la consideración de colindantes).
El RD 1367/2007 no establece valores
límite, y por tanto se estará a la normativa que le era de
aplicación antes del RD 1367/2007, que es el Decreto 20/1987 del COP=
OT.
La
Ley nacional 37/2003, de 17 de noviembre, del ruido, establece en la
disposición final primera que tiene carácter básico, y=
tal
como indica en la exposición de motivos se dictó para homogen=
izar
el entorno normativo del ruido en todo el ámbito nacional.
El
artículo 6 de dicha ley indica:
Artículo 6.=
Ordenanzas municipales y planeami=
ento
urbanístico.
Corresponde a los ayuntamientos aprob=
ar
ordenanzas en relación con las materias objeto de esta Ley. Asimismo,
los ayuntamientos deberán adaptar las ordenanzas existentes y el pla=
neamiento
urbanístico a las disposiciones de esta Ley y de sus normas de
desarrollo.
Las
Ordenanzas Municipales podrán ser más exigentes que la Ley
37/2003 en el establecimiento de sus límites pero no usar otros
procedimientos de medición diferentes a los establecidos ya que =
no
cumplirían con la Ley que tiene carácter básico.<=
/o:p>
A la fi, la llicència empara el desenvolupament de
l’activitat a un local determinat amb uns mitjans tècnics defi=
nits
al projecte i tot això sota el paraigües d’una
professió col·legiada per poder exercir-la.
No obstant, si hi ha altres activitats en el local, s’ha de
tenir en compte que a l’hora de la classificació, podria donar=
-se
el cas que la tramitació de l’activitat principal i de les
activitats secundàries no fos com a innòcua.
=
Pregunta 2
Com pot actuar l’administració i els
seus requeriments de millora d’una sol·licitud i de
informació complementària?.
Resposta 2 (21-07-2008)
Veure la Consulta 92 sobre “silenci administratiu”
La =
Ley 30/1992, de 26 de noviembre de
Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del
Procedimiento Administrativo Común indica:
Art&i=
acute;culo
75. Celeridad.
1. Se
acordarán en un solo acto todos los trámites que, por su
naturaleza, admitan una impulsión simultánea y no sea obligad=
o su
cumplimiento sucesivo.
2. Al
solicitar los trámites que deban ser cumplidos por otros órga=
nos,
deberá consignarse en la comunicación cursada el plazo legal
establecido al efecto.
No obstant:
L'ajuntament, per donar la llicència, té
l'obligació de comprovar prèviament que la documentació=
; està
completa i el promotor ha de certificar i acreditar que dita
documentació és verídica i correcte.
Si la documentació no compleix amb els requisit legals, el
promotor cometrà un incompliment pel qual es podria aplicar el punt =
3 de
l'article 116: "infracció greu per l'expedició irregular=
de
certificacions, documents tècnics o administratiu" amb les poss=
ibles
sancions d'entre 6.001 a 60.000 € i, si escau, la suspensió de
l'activitat i el requeriment d'esmena de deficiències.
Per evitar aquests perjudicis al promotor, es recomanable que
l'ajuntament requeresqui els aclariments oportuns interrompent el termini d=
e la
tramitació.
Quin és el procediment per a
l’actualització de les llicències d’activitat?.
Resposta (25-08-2008)
Veure les Consultes: 5.4, 14, 15, 16, 17, 22 i especialment les 61 i 76.
La Llei 16/2006 a l'article 31 Procediment i aba=
st
de l’actualització, indica:&n=
bsp;
l’actualització=
de la
llicència municipal d’obertura i funcionament es realitzar&agr=
ave;
mitjançant el procediment simplificat que es determini
reglamentàriament (aquest article està derogat per la disp. derog. 3ra. de Llei 12/2010, de 12 de novembre.<=
/o:p>
Atès que no es disposa del mencionat
reglament.
Atès que:
1.- L'ajuntament constata que el promotor ha
justificat correctament les mesures correctores i l'aplicació de la
normativa.
2.- El tècnic del promotor, per norma
general, és el que justifica les mesures correctores i
l'aplicació de la normativa.
3.- La Llei indica que es crearà un siste=
ma
simplificat per actualitzar.
4.- Si no hi ha resolució expressa en con=
tra,
l'activitat s’entén actualitzada.
5.- Actualitzar vol dir (RAE): posar al dia els
condicionaments de la llicència.
6.- L'article 31.2 indica que en compliment de la
normativa reguladora, es podran modificar els valors límits
d'emissió i altres condicions específiques de la
llicències i afegir altres condicions noves particulars.<=
/span>
CONCLUSIÓ:
Respecte a la documentació
Com a mínim incorporarà l'informe
indicat a l'article 32.2 el qual també incorporarà les noves
obligacions reglamentaries per a les activitatsexistents.
1.Aquest informe, amb un plànol as built -t=
al
com es construí- i amb fotografies interiors i exteriors de
l’establiment, haurà de ser redactat per tècnic o
tècnica competent amb visat col·legial i versarà sobre=
el
manteniment de les condicions de la llicència d’obertura i
funcionament atorgada i l’acreditació de què no s’=
;han
produït modificacions substancials en l’activitat o la
instal·lació, conformement amb el que regula l’article =
27.6
d’aquesta llei.
Versar vol dir (RAE)intr. Dicho de un libro, de un discurs=
o o
de una conversación: Tratar de una materia determinada. <=
/span>
Respecte al contingut de l’inf=
orme
L'informe estarà redactat per tècn=
ic
competent amb visat col·legiat i estarà compost de:
Plànol as-built del local o establiment, =
es a
dir, tal com està construït.
Fotografies interiors i exteriors del local o
establiment.
Memòria sobre el manteniment de les
condicions de la llicència, la qual indicarà:
Anàlisi comparatiu entre l'activitat real que es
desenvoluparà i l'activitat segons el contingut de la llicènc=
ia a
on es justifiqui que els canvis realitzats són no substancials.
Certificació de què es tracta de modificacions no
substancials i que les modificacions introduïdes compleixen amb la
normativa d'aplicació inclosa la urbanística.
Indicació dels nivells d'emissió reals que pertoqui
(renou, fums, etc.) i les contrastarà amb els nivells màxims =
de
la normativa d'aplicació.
Que es disposa de les autoritzacions sectorials pertinents aix&iac=
ute;
com del manteniment del seu manteniment.
NOTA:
No s'ha de confondre la normativa d'aplicaci&oac=
ute;
amb la normativa vigent per a les noves activitats.
- =
Solen
ser d'aplicació per a les noves activitats i les existents les
normatives de seguretat alimentària, renou, etc., per tant s'haurien
d'actualitzar per a aquestes qüestions.
- =
També
la supressió de les barreres arquitectòniques, ja que ha
finalitzat el règim transitori.
- =
Respecte
a les instal·lacions, la majoria dels reglaments indiquen que
només són d’aplicació per a les noves activitats=
o
per a les ampliacions.
- =
Respecte
a la normativa urbanística, s’han de tenir en compte els possi=
bles
canvis d’ordenació, d’usos, etc. (Veure les Consultes 14=
,15,
16, 17, 18, 19, 20).
Respecte al procediment i terminis
Atès l'indicat a l'article 30.3 i 30.4 de=
la
Llei 16/2006(derogats per la Llei
12/2010, de 12 de noviembre) l'actualització es
realitzarà a iniciativa del titular i el silenci es positiu. Com no =
hi
ha regulació específica, el termini per resoldre, s'estar&agr=
ave;
a l'article 50 de la Llei 3/2003.
Ley
3/2003 de 26 de marzo, de Régimen Jurídico de la
Administración de la Comunidad Autónoma de las Illes Balears.=
=
Art&i=
acute;culo
50. Duración de los procedimientos.
1. Los
plazos máximos para dictar y notificar la resolución expresa =
en
los procedimientos de competencia de la Comunidad Autónoma son los q=
ue
fije la norma reguladora del procedimiento correspondiente y no podrá=
;n
exceder de seis meses, salvo que una ley establezca uno más amplio o
así se prevea en la normativa comunitaria europea.
Quina tramitació s’aplica i com es
justifiquen les prescripcions per a les activitats temporals convalidables.=
Reposta (25-08-2008)
La sol·licitud de convalidació d’una activitat
temporal s’ha de presentar a la DG d'Interior (art. 90).
El termini per incloure-la en el Registre autonòmic d'activ=
itats
temporals es d'un mes (art. 90.3).
La sol·licitud de la llicència municipal
d'instal·lació, obertura i funcionament de l’activitat =
se
presentarà davant l'ajuntament a on es vulgui instal·lar.(art
91).
El termini per dictar la resolució de l'atorgament de la
llicència està indicat a l'article 93.
Respecte a la constatació de la documentació aportad=
a,
històricament, hi ha dos tipus de resolució per aquestes
activitats:
- =
Les q=
ue
es fan darrerament, la resolució, inclou una documentació que
s'ha de presentar a l'ajuntament i aquest ha de constatar-la. Per altre ban=
da,
hi ha unes prescripcions que ha de complir el promotor les quals es
comprovaran, si escau, a nivell d'inspecció.
- =
Les
més antigues, a la resolució es mesclaven els condicionaments=
amb
els documents a presentar. Es poden donar per vàlides si el
tècnic particular certifica els condicionaments de la resoluci&oacut=
e;.
Vegeu la Declaració responsable per aquest tipus
d’activitats.
Concordança de terminis entre el procediment municipal per a
l’obtenció de la llicència d'activitats i les
autoritzacions sectorials corresponents.
Resposta(25-08-2008)=
a)Termini entre l'autorització prèvia
(arts. 67 i 78) i la sol·licitud del permís
d'instal·lacióLa Llei 16/2006 no estableix cap tipus de termini, no obstant, s'h=
a de
tenir en compte que:
- =
Les
autoritzacions prèvies solen anar acompanyades d'una autoritzaci&oac=
ute;
sectorial de posada en funcionament a on es sol imposar un termini
màxim.
- =
En
general, l’entrada en vigor dels canvis en la normativa sectorial, so=
len
fer referència a la data d’entrada de les sol·licituds =
als
ajuntaments.
b) Termini per a resoldre el permís
d'instal·lació.
Art&i=
acute;culo
75. Plazo para resolver la solicitud del permiso de instalación (
majors)
1. El
permiso de instalación de actividad permanente mayor será
resuelto y notificado en el plazo máximo de 3 meses, a partir de la
presentación completa de la documentación requerida.
2. Cu=
ando
se trate de ayuntamientos que no sean competentes para dictaminar la activi=
dad,
de acuerdo con la normativa aplicable, el permiso de instalación de
actividad permanente mayor será resuelto y notificado en el plazo
máximo de 4 meses, a partir de la presentación completa de la
documentación requerida.
Art&i=
acute;culo
84. Plazo para resolver la solicitud del permiso de instalación (
menors)
1. El
permiso de instalación de las actividades permanentes menores
será resuelto y notificado en el plazo máximo de un mes, a pa=
rtir
de la presentación completa de la documentación requerida.
c) Termini per iniciar i finalitzar l'execució de la
instal·lació
L'art=
icle
64.3 ( majors) i l'article 76.3 ( menors)
3. To=
da
solicitud deberá incluir un plazo para iniciar las instalaciones y o=
tro
para finalizarlas; este último no será superior a 24 meses. El
ayuntamiento puede conceder una ampliación de los plazos siempre que=
no
superen su mitad y no resulten perjudicados los derechos de terceras person=
as.
Los plazos de referencia empezarán a contarse a partir de la
notificación de la licencia de edificación y uso del suelo, e=
n su
caso.
d) Termini entre la sol·licitud i l'atorgament de la
llicència d'obertura i funcionament (majors i menors)=
Art&i=
acute;culo
85. Licencia municipal de apertura y funcionamiento de las actividades
permanentes mayores y menores
6. El
alcalde o la alcaldesa puede otorgar un plazo máximo de 15 dí=
as
para que la persona promotora rectifique todas las deficiencias detectadas,
continuando la tramitación conforme a derecho, con la advertencia de=
que
si así no lo hiciera se producirá la caducidad del procedimie=
nto
y se archivará sin más trámite, dictando la
correspondiente resolución de caducidad, que se notificará a =
la
persona interesada.
Art&i=
acute;culo
87. Plazo para la resolución de la licencia de apertura y funcionami=
ento
1. La
licencia de apertura y funcionamiento será resuelta y notificada en =
el
plazo máximo de 15 días, a partir de la presentación
completa de la documentación requerida en el artículo 85.1 de=
la
presente ley, para las actividades permanentes mayores, y en el artí=
culo
85.3, para las actividades permanentes menores.
2. El
plazo para resolver las solicitudes de licencia de apertura y funcionamient=
o no
comenzará a contar hasta que se haya presentado, de manera concreta,
específica y fehaciente, toda la documentación requerida.
Un porxo afegit a una activitat fa necessari treure’s una no=
va
llicència?
Resposta (8-09-2008)
Si la llicència d'obertura i funcionament actual no inclou
l'espai exterior privat on es pretén fer el porxo, es tractaria d'una
modificació substancial i per tant precisaria d’una nova
llicència.
Si la llicència actual inclou l'espai exterior privat, en
aquest cas, no hi ha ampliació de perímetre i si no es modifi=
ca
cap altre qüestió indicada a l'article 27 de la Llei 16/2006 es
tractaria d'una modificació no substancial, per la qual cosa no
precisaria nova llicència.
Per al procediment de les modificacions no substancials veure la
Consulta 36.
NOTA:
Respecte als canvis constructius que impliquin variació del
perímetre tant pot ser del perímetre de l'activitat com del
perímetre de l'edifici, en el cas de porxos, cartells i altres eleme=
nts
perifèrics de l'edificació si s’instal·len dins
l’espai privatiu exterior que pertany a l'activitat, no es considera =
una
variació del perímetre.
3 de la Llei indica l'àmbit
d'aplicació i l'article 4.1 la definició d'activitats. <=
/o:p>
Entenem que per les seves característiques estan considerad=
es
com a activitats de serveis. Si no precisen la declaració
d’interès general o altres característiques que les
classifiquin d'una altre manera, la casuística es la següent:
- =
Inn&o=
grave;cues:
si són fins a 100 m2 de superfície construïda.
- =
Menor=
: si
són fins a 750 m2 de superfície construïda.
- =
Major=
s:
si són més de 750 m2 de superfície construïda.=
Es pot admetre a tràmit la
documentació en suport informàtic o electrònic? <=
/o:p>
Resposta (8-10-2008)
Entenem que la casuística és la
següent:
&nbs=
p; a)
Admissió de documentació en format electrònic amb regi=
stre
manual
&nbs=
p; b)
Accés electrònic
a) Admissió de documentació en for=
mat
electrònic amb registre manual
Segons la Llei 30/1992 la documentació a presentar es quals=
evol
admesa en dret i s'ha d'acceptar qualssevol document en format digital si l'ajuntament=
te
mitjans suficients.(Es clar que, p.e., per un document en suport CD amb un format gratuït com PDF, tot=
es les
administracions públiques tenen els mitjans suficients per a utilitz=
ar-lo).
No
obstant, quan es tracti de documents que hagin d'estar signats, aquests, ho
estaran electrònicament (veure el link). Si l'administració no
té un registre telemàtic (accés electrònic), el
registre es podrà fer mitjançant una signatura que identifiqu=
i el
suport presentat amb una relació dels fitxers a l'interior.
Per més informació sobre la firma
digital:
La firma electrónica, también llamada firma digit=
al,
consiste en un conjunto de datos o resumen cifrado asociado a un mensaje, q=
ue
permite garantizar con total seguridad la identidad del firmante y la
integridad del texto o mensaje enviado.
¿Cómo funciona la firma electrónica?
Para poder utilizar la firma electrónica es necesario haber
obtenido previamente un certificado digital.
El funcionamiento de la firma electrónica se basa en un par=
de
números —la clave privada y la clave pública— con=
una
relación matemática entre ellos.
Estos números o claves se generan a partir de un navegador =
de
Internet y del certificado digital emitido por la entidad certificadora.
La clave privada se almacena en un dispositivo de uso privado: una
tarjeta criptográfica o normalmente el disco duro de un ordenador. La
clave pública, en cambio, se distribuye junto con el mensaje firmado,
fichero, etc.
Sobre la firma electrónica recibida, el receptor
aplicará la clave pública del emisor a fin de descifrarla. El
resultado será una huella que debe coincidir con la huella del mensa=
je.
Si esto se produce, hay garantía de que el mensaje no ha sido modifi=
cado
y de que ha sido emitido por el titular de la firma.
¿Cómo se firma electrónicamente un documento?=
Cuando se firma electrónicamente un mensaje o fichero para
enviar, se aplica una función denominada hash.
Esta función genera un dato llamado huella digital, =
que
cambia en cada fichero o mensaje. Así, dos mensajes diferentes
generarán huellas radicalmente diferentes.
Por su parte, y mediante la aplicación de una segunda
función, la huella se cifrará con la clave privada. El result=
ado
será la firma electrónica.
¿Cómo se verifica la firma?
El receptor de un mensaje que incluya firma electrónica pue=
de
comprobar que el mensaje no ha sido modificado aplicando la función =
hash
sobre el mensaje recibido. El resultado será la huella del mensaje. =
Sobre la firma electrónica recibida, el receptor
aplicará la clave pública del emisor a fin de descifrarla. El
resultado será una huella que debe coincidir con la huella del mensa=
je.
Si esto se produce, existe la garantía de que el mensaje no ha sido
modificado y de que ha sido emitido por el titular de la firma.<=
/span>
La
pagina següent de la CAIB, indica quins òrgans poden emetre
certificats així com una explicació de la mateixa.=
A
l’àmbit de les comunitats autònomes, l'accés
electrònic i específicament els drets indicats a l'article 6 =
de
la Ley 11/2007 i a la Disposició final tercera apartat 3, indiquen q=
ue
el dret del ciutadà ho podrà exigir a la totalitat dels
procediments i actuacions a partir del 31-12-2009, sempre que ho permetin l=
es
disposicionspressupost&agrav=
e;ries.
Si =
ens
fitxem parla de la "totalitat", la qual cosa a sensu contrari vol dir que abans de la data alguns dels drets
són exigibles.
Per
determinar el moment en què el ciutadà pot fer ús dels
drets, ens remetem a les lleis i articles a baix indicats on es conclou que
serà possible quan tècnicament l'administració tengui =
els
mitjans suficients.
Es recomanable que les administracions públiques comencin a
regular cadascun d'aquests drets.
Normativa relacionada
-&nb=
sp;
Dis=
posició
addicional tercera de la Llei16/2006 “d'activitats.”
- =
Ley
30/1992, de 26 de noviembre de Régimen Jurídico de las
Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo
Común,
així com les seves modificacions
-&nb=
sp;
La =
Ley
11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanos a l=
os
Servicios Públicos. <=
/strong>
- =
Ley
59/2003, de 19 de diciembre, de firma electrònica.=
Articles rellevants
Art=
icle
45 de la Ley 30/1992 modificat per la Ley 11/2007.
Art&i=
acute;culo
45. Incorporación de medios técnicos.
1. Las
Administraciones Públicas impulsarán el empleo y
aplicación de las técnicas y medios electrónicos,
informáticos y telemáticos, para el desarrollo de su activida=
d y
el ejercicio de sus competencias, con las limitaciones que a la
utilización de estos medios establecen la Constitución y las
Leyes.
5. Los
documentos emitidos, cualquiera que sea su soporte, por medios
electrónicos, informáticos o telemáticos por las
Administraciones Públicas, o los que éstas emitan como copias=
de
originales almacenados por estos mismos medios, gozarán de la valide=
z y
eficacia de documento original siempre que quede garantizada su autenticida=
d,
integridad y conservación y, en su caso, la recepción por el
interesado, así como el cumplimiento de las garantías y
requisitos exigidos por ésta u otras Leyes.
El punt 4de la
disposició final tercera de la Ley 11/2007 indica:=
4. En=
el
ámbito de las Entidades que integran la Administración Local,=
los
derechos reconocidos en el artículo 6 de la presente ley=
podrán ser ejercidos en
relación con la totalidad de los procedimientos y actuaciones de su
competencia a partir del 31 de diciembre de 2009 siempre que lo permitan sus
disponibilidades presupuestarias. A estos efectos las Diputaciones
Provinciales, o en su caso los Cabildos y Consejos Insulares u otros organi=
smos
supramunicipales, podrán prestar los servicios precisos para garanti=
zar
tal efectividad en el ámbito de los municipios que no dispongan de l=
os
medios técnicos y organizativos necesarios para prestarlos.
L'article 6 de la Ley 11/2007 es refereix a "Derechos
de los ciudadanos", la seva entrada en vigor va ser el 24 de juny de 2=
007.
Les activitats en els aeroports, ports i similars necessiten
llicència municipal?
Resposta (8-10-2008)
Consult=
ades
diverses sentències sobre el cas, en el nostre entendre, es dedueix =
el
següent:
En els
aeroports, cal desenvolupar dos tipus d'activitats genèriques, unes
requereixen la pertinent llicència municipal per a poder ser
desenvolupades i unes altres estan exemptes. En aquest sentit es diferencia
entre les obres de construcció d'un element essencial per a un aerop=
ort,
les quals no requereixen llicència municipal d'obres, d'aquelles
d'ús o obertura, obres auxiliars i complementàries o que afec=
tin
a negocis minoristes de l'interior de l'aeroport.
Si
bé és cert que a AENA li correspon l'ordenació,
adreça, coordinació, explotació i administració
dels aeroports públics de caràcter civil, de la qual cosa cab=
ria
entendre que el cessament de les seves activitats podria portar com a conse=
qüència
la paralització mateixa de l'aeroport, no cal realitzar la mateixa
afirmació respecte d'altres activitats que es realitzen dintre del
recinte de l'aeroport.
Aquestes
últimes no estan exemptes del control preventiu local sobre activita=
ts
ciutadanes i per tant, no hi ha diferència entre aquest supòs=
it i
la d'un concessionari d’un bé de domini públic per a la
prestació d'un servei, que en cap cas cal entendre com gestió
directa per part de l'entitat pública.
Com=
es
classifica un local per donar classes de ball de saló?
Resposta <=
strong>(8-10-2008)
El
projecte i la memòria han de descriure detalladament quina activitat=
es
vol desenvolupar, no basta dir, és un saló de ball. S'ha de
concretar la funcionalitat de l'activitat per poder classificar-la.
Per
tant:
1.-=
Si
es tracta només de donar classes de ball de saló, sense cap a=
ltre
servei, on per desenvolupar-la no es precisen mesures addicionals
d'insonorització ni aïllament acústic amb una
superfície de menys de 100m2, l’activitat es classifica com
innòcua.
2.-=
Si
es tracta només de donar classes de ball de saló, sense cap a=
ltre
servei, on per desenvolupar-la no es precisen mesures addicionals
d'insonorització ni aïllament acústic amb una
superfície d’entre 100 i 750m2 i l'aforament es inferior a 200
persones, l’activitat es classifica com a menor.
3.-=
Si
es tracta només de donar classes de ball de saló, sense cap a=
ltre
servei, on per desenvolupar-la no es precisen mesures addicionals
d'insonorització ni aïllament acústic amb una
superfície superior a 750m2 o l'aforament es superior a 200 persones,
l’activitat es classifica com a major.
4.-=
Si
en qualssevol cas, independentment de la superfície o l'aforament,
són necessàries prendre mesures addicionals d'insonoritzaci&o=
acute;
i aïllament acústic en sòls, sostres i parets per impedi=
r la
transmissió de renou i vibracions superiors a la permesa per a la
normativa vigent, l’activitat es classifica com a major.
5.-=
Si
es pretén que disposi de bar i que l’activitat estigui oberta =
al
públic en general tendrà la consideració d’activ=
itat
catalogada com a sala de ball (II.2 activitats recreatives musicals) i per =
tant
es classifica com a activitatmajor.
En les activitats innòcues, es pot iniciar l’activita=
t de
forma temporal o s’obté la llicència d’obertura i
funcionament per silenci administratiu igual que les majors i menors?<=
/o:p>
Resposta 1(18-11-2008)
No. No es pot començar cap activitat de forma temporal.
Veure la consulta
Pregunta 2
Per a les activitats innòcues, a més de
l’assegurança per responsabilitat civil, quines altres cobertu=
res
han de tenir?
Resposta 2 (18-11-2008)
Veure la consulta 34 a on s’indica:
"… s’ha d’entendre que s’haurà=
de
subscriure el mínim indicat a dita disposició es a dir: 150.0=
00
€".
El punt 1.a) de la Disposició addicional cinquena no indica=
res
de la resta de condicions, per tant no li seria d'aplicació la
franquícia, el límit mínim per víctima, etc.
=
Pregunta 3
Es pot acceptar la sol·licitud d’entrada a
l’administració sectorial que pertoqui, com a equivalent a una
inscripció o registre de la sectorial?
Resposta 3 (18-11-2008)
No.
Com a mínim la sol·licitud tendrà que especif=
icar
de forma clara quin tipus de autorització sectorial es tracta. Dita
sol·licitud no equival a la inscripció o registre corresponen=
t a
la sectorial ja que son autoritzacions sectorials les que són
necessàries disposar d’elles per poder funcionar.
Pot haver la casuística següent:
- =
Norma=
tiva
sectorial que, per poder autoritzar, obliga a una comprovació
prèvia de la documentació.
- =
Norma=
tiva
sectorial que, per poder autoritzar, obliga a inspeccionar la
instal·lació una vegada realitzada.
- =
Norma=
tiva
sectorial que, per poder autoritzar, obliga a una comprovació
prèvia de la documentació i a una inspecció de la
instal·lació una vegada realitzada.
NOTA: No es possible la normativa sectorial que, per poder autorit=
zar,
obliga a una comprovació de l'activitat en funcionament, ja que obli=
ga
al promotor a funcionar clandestinament sense llicència d’ober=
tura
municipal.
Sí és possible la normativa sectorial que, una ve=
gada
autoritzada la instal·lació, sigui preceptiva (i de forma
ponderada) realitzar una inspecció de funcionament de l'activitat
autoritzada per l'ajuntament.
=
=
Pregunta 4
S’han de paralitzar els expedients municip=
al
de llicències d’activitats que requereixen la autoritzaci&oacu=
te;
sectorial de turisme?
Resposta 4 (18-11-2008)
No.
Hi ha dues possibles solucions:
1.- Entendre que no procedeix atorgar la llicència
d’obertura i funcionament fins que no s’hagi fet la
inscripció en el registre sectorial corresponent.<=
/p>
2.- Posar a la llicència de obertura i funcionament la
condició de què aquesta no es vàlida fins que s'aporti=
a
l'ajuntament la inscripció en el registre sectorial.
=
Pregunta 5
Els establiments comercials dins l’aeroport necessiten llic&=
egrave;ncia
municipal?.
Del projecte d’infrastructures comuns dels aeroports gestion=
ats
per AENA, els ajuntaments, han de disposar d’ell i de les seves
actualitzacions?
Resposta 6 (18-11-2008)
Atès que:
1.- Dins l’aeroport ni ha dos tipus d'activitats, unes
competència d’AENA i unes altres competència de
l'ajuntament en matèria d'activitats.
2.- Qualssevol activitat que es faci dins l'aeroport tendrà=
que
tenir el vist i plau de AENA.
3.- Hi ha un projecte i una realitat de les infrastructures comuns=
.
4.- El responsables d'aquestes infrastructures comuns és AE=
NA.
5.- AENA lloga o cedeix locals per a la prestació de serveis
comercials.
De tot l’anterior, es dedueix dues possibles solucions:=
&nbs=
p; 1.-
Que l’ajuntament disposi d’una versió actualitzada del
projecte d’infrastructures comuns de l’aeroport, en base al qua=
l es
podrà atorgar la llicència d’obertura i funcionament
d’una activitat dins el recinte aeroportuari.
&nbs=
p; Aquest
projecte, ha de recollir també la informació (només si
afecta negativament o suposa un risc no corregit o no soportable a les
infraestructures comunes de l’aeroport) i ubicació en els pl&a=
grave;nols
de les llicencies d’activitats atorgades, per la qual cosa
l’ajuntament hauria de informar a AENA cada vegada que atorgui una ll=
icència.
&nbs=
p; 2.-
Que amb la documentació tècnica de l'activitat individual a
presentar a l’ajuntament, s'adjunti un certificat d'AENA que certifiq=
ui
que una vegada revisat el projecte de l'activitat individual, la
interrelació a nivell ambiental i de seguretat entre l'activitat
individual i les infrastructures comuns és compatible.
Per a més
informació, es podrien tenir en compte els criteris que li siguin
adients de les promocions de naus i locals. Veure a la web:
S’ha de trametre una còpia al Servei d’Activita=
ts
de la Direcció General d’Interior de les llicencies atorgades =
pels
ajuntaments així com de les modificacions i actualitzacions com ment=
re
es desenvolupa reglamentàriament l’article 60 de la Llei 16/20=
06?
Resposta 7 (18-11-2008)
Sí. Anualment i de l’exercici immediatament anterior
mitjançant correu electrònic amb un fitxer en format PDF
(escanejat). S’exceptuen els canvis de titulars o transmissions.=
=
Pregunta 8
Es necessària una nova llicència per incloure un ass=
eu
adaptat fora dels límits actuals que empara la llicència
d’activitat?
Resposta 8 (18-11-2008)
El Decret 20/2003 no obliga a fer un canvi del perímetre de
l’activitat. En casos, especialment justificats, en els quals no
és possible fer l’adaptació de l'activitat es pot deman=
ar
una exempció.
El problema està a l’origen, ja que es varen legalitz=
ar
moltes activitats on el projecte limitava la superfície a la
construïda deixant defora altres zones anomenades "sense
ús", quan realment tenien un ús definit com a jardins,
magatzem, etc.
Per tant, es tracta d'una modificació substancial encara qu=
e no
afecti gaire a la activitat. Que precisi una nova llicència no vol d=
ir
que es tengui que avaluar tota la normativa tècnica sinó la q=
ue
sigui vigent per aquesta modificació de l’activitat.
En aquest cas, segons el CTE- DB-SI a l'apartat III.5 i III.6,
només li es d'aplicació a la cabina higiènica
pròpiament dita així com a l'evacuació de la mateixa.<=
o:p>
El reglament de baixa tensió indica el que passa amb una
ampliació i així en la resta de normatives.=
Pregunta 9
Com es classifica les instal·lacions de climatització=
;?
És una modificació substancial d’una llic&egra=
ve;ncia,
l’ampliació de la superfície d’una activitat
determinada en horitzontal o en vertical, activitat que ja estava contempla=
da
en la llicència, quan l’ampliació no modifica
l’aforament, ni al perímetre en planta, ni afecta a
l’evacuació de l’activitat existent?
=
Resposta (18-11-2008)
Sí. És una modificació substancial i requerir=
à
d'una nova llicència.
La definició de perímetre s’ha d’entendre
com “el contorn d'una superfície”. Una edificació
té superfície en planta i amb alçat encara que no es
modifica la superfície en planta, però si amb alçat. <=
o:p>
Es pot tramitar el
permís d’instal·lació d’un taller dins el
garatge d’un habitatge que compte amb llicència d’obres
però que no empara la nova activitat a implantar ni tampoc té=
la
llicència de primera ocupació ni la cèdula d’hab=
itabilitat
de l'habitatge?
Resposta 1(17-12-2008)
L'art. 2.8 de la Llei 10/90 de disciplina urbanística de les
Illes Balears disposa que estan subjectes a llicència la primera
utilització o ocupació dels edificis i les instal·laci=
ons
en general.
El problema radica en què es vol implantar una activitat a =
un
edifici on actualment resten per depurar una sèrie d'irregularitats,
sent d'aplicació l'art. 2.1 de la Llei 8/1988, d'1 de juny, d'edific=
is i
instal·lacions fora de la planificació urbanística de =
les
Illes Balears.
Aquest article disposa que s'han de considerar com a edificis o
instal·lacions fora de la planificació urbanística els=
que
es construeixin o s'hagin construït en contra de les determinacions
contingudes en els instruments de planejament general o l'ús de les
quals contravingui les condicions d'acord amb les quals s'autoritzaren enca=
ra
que hagi transcorregut el termini de 8 anys fixat en l'art. 73 de la Llei
10/90.
Si precisament la finalitat de la llicència de primera
ocupació és la de comprovar que el projecte executat s'ajusta=
al
projecte mitjançant el qual es va sol·licitar i concedir la
llicència d'edificació, és evident que sense aquesta
llicència de primera ocupació no es pot saber si ens trobem o=
no
davant una situació de fora de la planificació urbanís=
tica
(cas en què no es podria concedir una nova llicència sense
legalitzar la situació preexistent).
Per
tant, prèviament a la concessió d'un eventual permís
d'instal·lació d’una nova activitat, correspon fer la
sol·licitud i tenir l’atorgament, si escau, de la llicè=
ncia
de primera ocupació de l'habitatge al qual s'entén vinculat el
garatge.
Una vegada atorgada la llicència de primera ocupació=
de
l'habitatge i la cèdula d'habitabilitat, en aplicació de l'ar=
t.
23 de la Llei 16/2006 s'ha de sol·licitar i tramitar el permís
d'instal·lació, la llicència d'obres si escau i finalm=
ent
la llicència d'obertura i funcionament.
Pregunta 2
Es pot tramitar el
permís d’instal·lació d’una activitat a un
local d’una edificació amb llicència de primera ocupaci=
ó
però que ara canvia d’ús sense disposar prèviame=
nt
de la llicència de primera ocupació pel nou ús?
Resposta 2 (17-12-2008)
a)La Llei 16/2006 "d'activitats" per evi=
tar
duplicitats, inclou dins la llicència d'obertura i funcionament la
majoria de normatives sectorials mitjançant les autoritzacions
prèvies i sectorials, vol dir, la Llei dóna per bo el complim=
ent
de la normativa sectorial si disposa de l'autorització corresponent =
ja
que l'òrgan que té la competència és el respons=
able
del seu contingut i compliment. La cèdula d’habitabilitat com a
sectorial té aquesta consideració.
b)Entenem que és d'aplicació l'artic=
le
23.
c)Entenem que és vàlid el contingut =
del
certificat del títol V de l'annex II de la Llei 16/2006, ja que el p=
unt
5 i 6 ho reflecteix.
d)Entenem que la llicència d'obertura i
funcionament d'una activitat és supletòria de la llicè=
ncia
d'ocupació, es a dir, que no precisa llicència d'ocupaci&oacu=
te;
pròpiament dita si s'obté la llicència d'obertura i
funcionament, la qual cosa quedarà resolta dins l'expedient.
e)Entenem que quan l’objecte del permí=
;s
d’instal·lació de l’activitat i de la llicè=
;ncia
d’obres són idèntics, junt amb l’expedient de maj=
or
amplitud evidentment el d’activitats, s’examinarà el
d’obres de forma que s’entendrà concedit el permís
d’instal·lació de l’activitat amb la llicè=
ncia
d’obres. (TSJIB Sentencia núm. 572/1996 de 24 d'octubre).=
Les activitats que fa anys funcionen i ara pretenen legalitzar la =
seva
situació amb l’obtenció de la corresponent llicè=
ncia,
han de complir amb tota la reglamentació sectorial en vigor en aquest
moment? Com s’apliquen els reglaments que regulen les distintes
sectorials?.
=
Resposta (17-12-2008)
NOTA:=
Les
activitats que funcionen des de fa anys sense llicència ho han pogut=
fer
de forma clandestina o no (veure la consulta 25). Pot ser que amb anteriori=
tat
a la Llei 16/2006, qualque tipus d’activitat no estava obligada a obt=
enir
llicència municipal d’obertura. Quan es parla
d'autorització s’ha d’entendre en sentit ample
(autoritzacions, inscripcions al registre, permisos, …)
NOTA:=
No
s’ha de confondre mai el canvi d’ús des del punt de vist=
a de
la llicència municipal d’activitats amb el canvi d’&uacu=
te;s
des del punt de vista de l’autorització sectorial. (P.e.: una
sabateria que passa a ser comerç d’aliments, des del punt de v=
ista
de la llicència d’activitats hi ha un canvi d’ús
però no n’hi ha des del punt de vista del reglament de baixa
tensió).
=
Respecte a la reglamentació sectorial en
vigor
Les normatives sectorials indiquen el seu àmbit
d’aplicació i solen dir també què passa amb les
instal·lacions existents autoritzades amb anterioritat. Hi ha tanta
casuística com a normatives sectorials, no obstant solen tenir una
filosofia similar, de dos tipus, que defineix quan han d'anar per la normat=
iva
nova o l'antiga.
Tipus 1
Aquella normativa que indica que s'aplicarà el nou reglamen=
t a
les instal·lacions noves, modificades, ampliacions, reformes i simil=
ars
(veure en cada cas l'àmbit d'aplicació concret de cada normat=
iva:
REBT article 2; RITE article 2, Reglament de gas article 2, etc.). A la res=
ta
dels casos es mantenen els drets consolidats amb anterioritat. Evidentment,=
es
considerarà que la instal·lació és existent si
disposa de l'autorització sectorial (en sentit ample) atorgada per
l’òrgan competent en el seu moment.
El problema sorgeix quan la normativa no contempla el canvi
d'ús des del punt de vista de la sectorial, en aquest cas tendrem la
següent casuística:
NOTA:=
El
RBT no contempla el canvi d'ús. El RITE contempla el canvi d'ú=
;s
dins la definició de reforma.
1.Quan es realitza un canvi d’ús que =
si
s'hagués fet amb el reglament antic hauria implicat una nova
autorització, ara li seran d'aplicación les condicions
tècniques del nou reglament.
2.Quan es realitza un canvi d’ús que =
si
s'hagués fet amb el reglament antic no hauria implicat una nova auto=
rització,
continuen sent d'aplicació les condicions tècniques del regla=
ment
pel qual es va atorgar l'autorització.
Tipus 2
Aquella normativa que indica que s’aplicarà el nou
reglament a totes les instal·lacions i/o activitats sense indicar cap
excepció. Per exemple: qualcuna de sanitat, de renou, de barreres
arquitectòniques, etc. En aquests casos l'han de complir i han dR=
17;adaptar-se
independentment de l’antiguitat de l’activitat o de si hi ha ha=
gut
canvis o no, inclòs quan no es tenguin que fer modificacions de
l’activitat.
P.e.: si tinc un local en funcionament que no compleix amb les
barreres arquitectòniques he de fer l'obra per adaptar-me ja que ha
finalitzat el termini de la disposició transitòria.
=
Respecte a l’acreditació davant
l'ajuntament.
Lògicament, la tramitació del permís
d’instal·lació i la llicència d’obertura i
funcionament davant l’ajuntament es farà en base a la Llei 16/=
2006
“d’activitats”, per la qual cosa s'haurà d'acredit=
ar
que es disposa de les autoritzacions sectorials.
Per poder acreditar les autoritzacions sectorials, entre
d’altres, es podrà presentar:
Veure
l’apartat d’autoritzacions prèvies i sectorials on es
penjarà un model.
b) Per a una instal·lació o activi=
tat
nova, l'autorització sectorial pertinent
c) L’exempció expedida per
l'òrgan competent, si pertoca.
RD 842/2002, de 2 d’agost, que aprova el
reglament electrotècnic per baixa tensió.
L’article 2 del reglament de baixa tensió té u=
na
redacció oberta. En cas de dubta o aclariment s’han de dirigir=
a
la Direcció General d’Indústria, Secció de Baixa
Tensió, telèfon 971784564.
1. El presente Reglamento se
aplicará a las instalaciones que distribuyan la energía
eléctrica, a las generadoras de electricidad para consumo propio y a=
las
receptoras, en los siguientes límites de tensiones nominales:
a. <=
/span>Corriente
alterna: igual o inferior a 1.000 voltios.
b. <=
/span>Corriente
continua: igual o inferior a 1.500 voltios.
2. El presente Reglamento se
aplicará:
a.&n=
bsp;
=
A las nuevas instalaciones, a sus
modificaciones y a sus ampliaciones.
b.&n=
bsp;
=
A las instalaciones existentes antes=
de
su entrada en vigor que sean objeto de modificaciones de importancia,
reparaciones de importancia y a sus ampliaciones.
c.&n=
bsp;
=
A las instalaciones existentes antes=
de
su entrada en vigor, en lo referente al régimen de inspecciones, si =
bien
los criterios técnicos aplicables en dichas inspecciones serán
los correspondientes a la reglamentación con la que se aprobaron.
Se entenderá por modificacion=
es o
reparaciones de importancia las que afectan a más del 50 % de la
potencia instalada. Igualmente se considerará modificación de
importancia la que afecte a líneas completas de procesos productivos=
con
nuevos circuitos y cuadros, aun con reducción de potencia.
3. Asimismo, se aplicará a las
instalaciones existentes antes de su entrada en vigor, cuando su estado,
situación o características impliquen un riesgo grave para las
personas o los bienes, o se produzcan perturbaciones importantes en el norm=
al
funcionamiento de otras instalaciones, a juicio del órgano competent=
e de
la Comunidad Autónoma.
4. Se excluyen de la aplicació=
;n
de este Reglamento las instalaciones y equipos de uso exclusivo en minas,
material de tracción, automóviles, navíos, aeronaves,
sistemas de comunicación, y los usos militares y demás
instalaciones y equipos que estuvieran sujetos a reglamentación espe=
cífica.
5. Las prescripciones del presente R=
eglamento
y sus instrucciones técnicas complementarias (en adelante ITCs) son =
de
carácter general unas, y específico, otras. Las
específicas sustituirán, modificarán o
complementarán a las generales, según los casos.
6. No se aplicarán las
prescripciones generales, sino únicamente prescripciones
específicas, que serán objeto de las correspondientes ITCs, a=
las
instalaciones o equipos que utilizan muy baja tensión (hasta 50 V en
corriente alterna y hasta 75 V en corriente continua), por ejemplo las redes
informáticas y similares, siempre que su fuente de energía sea
autónoma, no se alimenten de redes destinadas a otros suministros, o=
que
tales instalaciones sean absolutamente independientes de las redes de baja
tensión con valores por encima de los fijados para tales peque&ntild=
e;as
tensiones.
RD 1027/2007, de 20 de julio, por el que se apru=
eba
el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios.=
Art&i=
acute;culo
2. Ámbito de aplicación.
1. A
efectos de la aplicación del RITE se considerarán como
instalaciones térmicas las instalaciones fijas de climatizació=
;n
(calefacción, refrigeración y ventilación) y de
producción de agua caliente sanitaria, destinadas a atender la deman=
da
de bienestar térmico e higiene de las personas.
2. El
RITE se aplicará a las instalaciones térmicas en los edificio=
s de
nueva construcción y a las instalaciones térmicas en los
edificios construidos, en lo relativo a su reforma, mantenimiento, uso e
inspección, con las limitaciones que en el mismo se determinan.=
3. Se
entenderá por reforma de una instalación térmica todo
cambio que se efectúe en ella y que suponga una modificación =
del
proyecto o memoria técnica con el que fue ejecutada y registrada. En=
tal
sentido, se consideran reformas las que estén comprendidas en alguno=
de
los siguientes casos:
a) La
incorporación de nuevos subsistemas de climatización o de
producción de agua caliente sanitaria o la modificación de los
existentes;
b) La
sustitución por otro de diferentes características o
ampliación del número de equipos generadores de calor o de
frío;
c) El
cambio del tipo de energía utilizada o la incorporación de
energías renovables;
d) El
cambio de uso previsto del edificio.
4. No
será de aplicación el RITE a las instalaciones térmica=
s de
procesos industriales, agrícolas o de otro tipo, en la parte que no
esté destinada a atender la demanda de bienestar térmico e
higiene de las personas.
Una sol·licitud d’activitat secundària de
música en terrassa amb ampliació del perímetre del
sòl, és un canvi constructiu que afecta a la llicència
d’activitats?.
Si l'ampliació de la terrassa no precisa llicència
d'obres i la terrassa està inclosa dins el projecte de la llic&egrav=
e;ncia
de l’activitat principal, aquest canvi de perímetre no t&eacut=
e;
la consideració de canvi constructiu, però sí té=
; la
de canvi substancial als efectes de l’activitat ja que és una =
nova
activitat secundàia i per tant ha d’obtenir una nova llic&egra=
ve;ncia
que empari l’activitat principal i secundària.
Els efectes de la no resolució, un cop transcorregut qualse=
vol
dels terminis assenyalats sense que s’hagi dictat i notificat una
resolució expressa segons l’article 88 capítol IV de la
Llei 16/2006 “d’activitats”, és extensible a les
activitats permanents innòcues i temporals?
Resposta (17-12-2008)
El procediment abreujat amb un sol acte administratiu per a la lli=
cència
d’obertura d’una innòcua i d’una temporal és
una excepció (article 26) amb la finalitat d’agilitzar el
tràmit de la norma general de la Llei, es a dir, la norma general i
lògica és que hi hagi dos actes el permís
d’instal·lació i la llicència d’obertura.<=
o:p>
Que degut a l’estructura de l’articulat de la Llei, el
capítol IV ha quedat redactat com “procediment aplicable a les
llicències d’obertura i funcionament de les activitats permane=
nts
majors i menors”.
Atès que l'article 21 diu què l'objectiu és
regular i controlar les activitats i les instal·lacions.<=
/span>
Atès que l’apartat VIII de l’exposició de
motius diu:
̶=
0;La
llei vol posar fi a aquesta situació d’especial inseguretat
jurídica i proclama que s’ha de ser conforme a la naturalesa
jurídica de les institucions, per la qual cosa la possible disconfor=
mitat
a dret del permís d’instal·lació o de la
llicència d’obertura i funcionament implica la nul·litat
radical d’aquests títols administratius, obtinguts per inactiv=
itat
de l’administració, i la possibilitat que siguin objecte
d’un procediment de revisió d’ofici.” <=
/span>
Per la qual cosa, entenem que els efectes de la no resolució
(article 88), també li són d’aplicació a les
activitats permanents innòcues i temporals.
El certificat de la instal·lació contra incendis
és una autorització sectorial?.
=
Respo=
sta
1 (9-2-2009)
Si es tracta d’una activitat subjecte al “Reglamento de
seguridad contra incendios en los establecimientos industriales”,
s’hauria de demanar la inscripció en el registre sectorial cor=
responent,
en altre cas, s’estarà al que indica en el CTE la BD-SI 4 punt=
1.
El CTE es competència dels ajuntaments, aquests, tenen les
competències bàsiques en el control edificatori incloses les instal·lacions.
Si hi ha més d’un certificat, n’hi haurà=
un
que certifiqui la compatibilitat entre ells. S’hi ha un projecte o
documentació tècnica que especifiqui les condicions
tècniques, el certificat de l’instal·lador haurà=
de
dir què està d’acord amb el projecte, o en el seu cas,
l’enginyer haurà de dir que el certificat correspon al project=
e.
En cas contrari, s’hauria de especificar documentalment les
característiques dels element instal·lats.<=
/p>
Pregu=
nta
2
En cas que la documentació
tècnica indiqui que no són necessàries obres per a
l’adequació del local, es necessari aportar un certificat
tècnic que ho acrediti?
Tenen consideració d’autoritzacions sectorial les pos=
ades
en funcionament d’instal·lacions que no precisen inscripci&oac=
ute;
a l’òrgan públic que pertoqui?
NOTA:
El Decret 148/2007, de 21 de desembre, pel qual es regula la posad=
a en
servei de les instal·lacions per al subministrament d’aigua en=
els
edificis (BOIB 28-12-2007), només obliga a la tramitació dava=
nt
la DG d’Indústria per les instal·lacions tipus A. Mentre
que per les instal·lacions tipus B diu que es realitzarà la
tramitació davant la companyia subministradora.
=
Respo=
sta
3 (9-2-2009)
L’article 4 punt 7 de la Llei 16/2006
“d’activitats”, defineix les autoritzacions sectorials co=
m a
resolucions, autoritzacions o comunicacions que siguin regulades per una
normativa sectorial com a requisit previ per al funcionament d’una
activitat. Sense indicar qui les ha d’emetre.
Atès que la Directiva 2006/123 “de serveis”
té com a finalitat simplificar i llevar impediments per a
l’accés a una activitat.
Atès que la normativa sectorial amb competència
específica transfereix la gestió de certs documents de posada=
en
funcionament cap a les companyia subministradores.
Per tant, s’ha d’interpretar que les autoritzacions
sectorials de la Llei 16/2006, són aquelles emeses pels òrgans
públics. No obstant s’han de controlar i inspeccionar les
activitats una vegada en funcionament per cerciorar-se que es compleix =
amb
la normativa adient. En aquest moment, és quan s’ha de comprov=
ar
que disposen de les posades en funcionament de les distintes companyies
subministradores.
Atès l’article 22 de la Llei 16/2006
“d’activitats”
“1.S’exclouendelanecessitatdepermísd’instal·lació=
i=
delallicència d’obertura i
funcionament les que n’estiguin excloses expressament o en siguin
declarades exemptes, en virtut d’una disposició legal, o quan =
es
tracti de l’execució d’activitats, principals o auxiliar=
s,
previstes expressament, amb el grau de detall suficient per avaluar-ne l=
es
característiques fonamentals en els plans territorials insulars o plans
directors sectorials.R=
21;
Atès l’establert a la disposició
transitòria segona de la Llei 10/2005, de 14 de juny, de Ports de es
Illes Balears.
“Mentre no entrin en vigor els plans directors dels ports, P=
orts
de les Illes Balears, pot autoritzar a la zona de servei portuària l=
es
obres i els actes d’edificació i ús del sòl en e=
ls
mateixos termes prevists en aquesta Llei”.
Atès l’article 14 de la Llei 10/2005.
Article 14
Control urbanístic.
1. Són obres públiques d’interès genera=
l i,
per tant, no subjectes als actes de
control preventiu municipal, les següents:
a) Les que s’executin en la zona de servei del port.
b) Les que siguin necessàries per a la connexió del =
port
amb la xarxa viària i amb els sistemes generals i locals.
2. Els actes d’edificació i d’ús del
sòl que s’hagin de dur a terme en la zonade servei del port queden sotmesos=
a
l’autorització de Ports de les Illes Balears. En el procediment
d’atorgament, s’ha de comptar preceptivament amb l’informe
urbanístic del municipi corresponent, que s’ha d’emetre =
en
el termini d’un mes.
Atès el que es dedueix dels articles 8.3 i 8.4 de la Llei
10/2005, es tendran en compte les condicions d’ordenació de les
edificacions, les urbanístiques, les de seguretat i mediambientals. =
Per la qual cosa la mencionada autorització de Ports t&eacu=
te;
la mateixa finalitat que la llicència municipal d’obertura i
funcionament i per tant és supletòria incloent
l’actualització.
Qui son els tècnics competents per realit=
zar
els projectes d’activitats?
=
Respo=
sta (9-2-2009)
La competència ve donada per una normativ=
a de
caràcter estatal segons la matèria tractada. L’ò=
rgan
administratiu receptor del projecte d’activitats sol analitzar si el
tècnic col·legiat que signa es competent o no. En qualsevol c=
as,
són els tribunals de justícia els qui han de decidir sobre les
discrepàncies.
Tramitació d’activitats no permanents. Diferèn=
cies
entre l’autorització sectorial i l’informe concurrent.
=
Respo=
sta ( 1-04-2009)
Veure les consultes núm. 3, 50 i 100 penjades al web.<=
/o:p>
·Realm=
ent
els dos conceptes, l’autorització sectorial i l’informe
concurrent, duen inherent la participació d’un altre òr=
gan
dins el procediment de l’autorització de l’òrgan
substancial.
·LR=
17;autorització
sectorial és un requisit previ al funcionament de l’activitat i
per tant ha de tenir un procediment reglat. El tràmit de la
sol·licitud per obtenir-la recau per norma general en el promotor.
·LR=
17;informe
concurrent pot estar reglat o no:
o<=
span
style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'> Si ho està, la normativa indicarà =
qui
és el que ha de tramitar la sol·licitud.
o<=
span
style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'> Si no ho està, normalment, la
sol·licitud l’ha tramitarà l’òrgan que
dóna l’autorització substancial.
En el segon cas, i
atès que segons la Llei de règim jurídic de les
administracions públicques i del procediment administratiu com&uacut=
e;,
el promotor, també pot iniciar el tràmit amb els avantatges i
inconvenients següents:
·Si
l’òrgan de l’autorització substancial és el
que tramita la sol·licitud de l’informe concurrent,
demanarà el que realment l’interessa i evitarà mal ente=
sos.
Si ho ha demanat el promotor convé requerir-li, a més de
l’informe concurrent, la sol·licitud tramitada per sabre qu&eg=
rave;
ha demanat.
·Si
l’òrgan de l’autorització substancial és el
que tramita la sol·licitud de l’informe concurrent el termini
màxim de resposta per part de l’altre òrgan es 10 dies
(arts.: 98, 99 i 100 de la Llei 16/2006 “d’activitats”),
normalment inferior a si ho demanés directament el promotor. En aque=
st
cas, convé informar al promotor de les actuacions que fa
l’òrgan substancial.
·Si el
promotor és previsor ho podrà demanar amb anterioritat a la
presentació de tota la documentació preceptiva a
l’òrgan substancial i així agilitzar el resultat final.=
Tot l’anterior, és igualment aplicable a les activita=
ts
permanents de la Llei 16/2006.
De la responsabilitat del tècnic del projecte
d’activitats en front de les responsabilitats dels tècnics que
participen en les instal·lacions i en les autoritzacions sectorials.=
=
Respo=
sta (8-04-2008)
La responsabilitat s’ha d’estudiar en cada cas concret=
i
la dirimeixen en darrera instancia els tribunals.
En la realització d’una activitat hi participen,
normalment, el tècnic projectista autor del projecte d’activit=
at,
el director d’obra de l’activitat, també solen participa=
r-hi
altres agents de la construcció com poden ser els tècnics
projectistes d’instal·lacions específiques, el seu
respectiu director d’instal·lació i, si aquests no
són necessaris, els instal·ladors directament.
Nota:=
Per que s’entengui millor el contingut de la resposta,
s’ha simplificat a dos termes:
·Quan
s’indica “tècnic projectista de l’activitatR=
21;,
s’ha de llegir també director d’obra i
d’instal·lació de l’activitat. Serà un o
l’altre segons l’errada sigui del projecte o de
l’execució.
·Quan
s’indica “instal·lador” es refereix
també al projectista i al director de d’instal·laci&oac=
ute;
específica. Serà un o l’altre, depenent de si és
necessari projecte específic o no i també segons l’erra=
da
sigui del projecte o de l’execució.
Atès l’indicat al Capítol I, Títol I, A=
nnex
II de la Llei 16/2006 “d’activitats”, es dedueix que:
En cas que hi intervengui més d’un tècnic
(instal·lador, projectista o no), el tècnic projectista de
l’activitat haurà de prendre les mesures necessàries
per que totes les obres i instal·lacions es realitzin de forma
coordinada (Annex II, Títol I, Capítol I, apartats 2 i 4).
El tècnic projectista de l’activitat és
responsable per acció o omissió de les instruccions que
reflecteixi dins el projecte i, el
director de la instal·lació de l’activitat, de qu&e=
grave;
aquestes es duguin a terme.
Com a norma general cada tècnic és responsable de la
seva tasca. El tècnic projectista de l’activitat, a
més, també ho és de què els documents
tècnics parcials o autoritzacions sectorials estiguin d’acord =
amb
el projecte d’activitat.
L’Annex II, Títol I, Capítol I, apartat 4, ind=
ica
que:
4. Quan el projecte es desenvolupi o es compleme=
nti
mitjançant projectes parcials o altresdocumentstècnics sobre tecnolo=
gies
específiques o instal·lacions de l’edifici, s’ha =
de
mantenir la necessària coordinació sense que es produeixi una
duplicitat en la documentació, i quedarà degudament acreditad=
a la
responsabilitat de totes i cadascuna de les persones tècniques
intervinents.
Per exemple, suposem el projecte d’activitat d’un bar =
que
se vol climatitzar:
Com a mínim, el tècnic projectista de
l’activitat haurà d’indicar en el projecte la
ubicació de la unitat exterior (compliment sobre la normativa
urbanística i de renou), les característiques del recinte/s q=
ue
s’ha/n de climatitzar (ús, aforament, ... ), així com si
escau, altres qüestions no reglamentaries que li hagi imposat el promo=
tor
(instal·lació vista o no, ...).
Com a mínim, l’instal·lador
s’haurà d’adaptar a les prescripcions dels objectius del
projecte d’activitat, on el responsable de la coordinació
és el tècnic projectista de l’activitat i, el
responsable tècnic de la instal·lació pròpiament
dita es l’instal·lador de la climatització.=
Corol·lari
Si l’instal·lador tramita o realitza una
instal·lació on indica que és per un ús
administratiu, el responsable de la compatibilitat davant l’ajuntament
és el tècnic projectista de l’activitat ja que es
tracta d’un bar.
Si l’instal·lador ha tramitat o realitzat una
instal·lació per un bar segons les característiques
indicades en el projecte d’activitat, però aquesta és
incorrecte p.e.: perquè els conductes no compleixen, la responsabili=
tat,
és de l’instal·lador de la climatització.=
Per això, a la consulta 109 penj=
ada
a la web, s’indica el següent:
“Per poder acreditar les autoritzacions
sectorials, entre d’altres, es podrà presentar:
a) Per a una instal·lació o activi=
tat
existent, el document acreditatiu de la casuística de
l'autorització sectorial en vigor (veure l’apartat primer de la
resposta), acompanyat de l'autorització sectorial pertinent. En cas =
de
pèrdua de l’autorització s’haurà de
sol·licitar un duplicat a l'òrgan competent”=
Tot l’anterior, sense perjudici de les responsabilitats civi=
ls
ha que donin lloc els contractes que s’hagin realitzats entre els
tècnics o entre els tècnics i el promotor.<=
/p>
Quin tipus
d’activitat és la instal·lació de plaques
fotovoltaiques en urbà per a la producció i venda
d’energia?.
Resposta (22-04-09)
Atès que l'habitatge no té la
consideració d'activitat tal i com ho defineix l'article 4.1 de la L=
lei
16/2006.
Atès que les instal·lacions de pla=
ques
fotovoltaiques poden subministrar energia a les activitats, als
habitatges, així com poden constituir una activitat per s&iacut=
e;
mateixa.
Atesa l’analogia amb les
Notes interpretatives de l’apartat de Classificació
d'Activitats Permanents dins Temes Monogràfics penjades al WEB.=
Per tant, la casuística és la
següent:
1.- Si la instal·lació
fotovoltaica ha de formar part d'una activitat existent, es
tramitarà com una ampliació d'aquesta.
2.- Si es pretén instal·lar una no=
va
activitat on les plaques són subsidiàries a la mateixa, =
es
tramitarà com a una instal·lació més
dins l'activitat principal.
3.- Si no forma part de cap activitat ni habitat=
ge i
no hi ha personal adscrit, es tractarà d'una activitat innòcu=
a.
(Annex I, Títol III, punt 5).
4.- Si les plaques estan vinculades a habitatges
unifamiliars o plurifamiliars que no puguin tenir condicions de tercers, com
aquests no són activitats, la instal·lació fotovoltaic=
a no
precisarà permís d'instal·lació ni llicè=
ncia
municipal d'obertura i funcionament.
Quina documentació
mínima es precisa per autoritzar les activitats de l’article
12.3?.
=
Resposta (13-05-2009). =
El procediment és
l’indicat en els articles 100 i 101 de la Llei 16/2006. Es tendran en
compte les valoracions necessàries en matèria de seguretat i
protecció de la salut de les persones i dels béns. La
documentació exigible serà proporcionada i ponderada a la
incidència que pugui provocar l'activitat.
=
En tractar-se
d’activitats catalogades a realitzar en llocs oberts, recintes a
l’aire lliure i locals oberts en sol urbà, en la majoria dels
casos, li serà d’aplicació el Capítol II,
Secció primera del Reial Decret 2816/1982, pel qual s’aprova el
reglament general de policia d’espectacles públics i activitats
recreatives.
1.- Si el projecte =
que
va servir per atorgar la llicència en el seu moment contempla
l'espai exterior poden passar dues coses:
=
a) Que s'estableixi una activitat secundària en aquest espai, la qual
cosa implicaria una modificació substancial.
=
b) Que no s'estableixi una activitat secundària i per tant no &eacut=
e;s
una modificació substancial. No obstant, segons el que es pretengui =
fer
en aquest espai, es pot veure afectar el projecte primitiu el qual es
tendrà que modificar. Veure l’article 590 del Codi Civil (aque=
sts
reglaments solen ser ordenances i normatives sectorials) i la consulta 36 p=
er a
la tramitació.
=
Artículo 590.
Nadie podrá const=
ruir
cerca de una pared ajena o medianera pozos, cloacas, acueductos, hornos,
fraguas, chimeneas, establos, depósitos de materias corrosivas,
artefactos que se muevan por el vapor, o fábricas que por sí
mismas o por sus productos sean peligrosas o nocivas, sin guardar las
distancias prescritas <=
i>por los reglamentos y us=
os
del lugar, y sin ejecutar las obras de resguardo necesarias,
con sujeción, en el modo, a las condiciones que los mismos reglament=
os
prescriban.
A falta de reglamento se
tomarán las precauciones que se juzguen necesarias, previo dictamen
pericial, a fin de evitar todo daño a las heredades o edificios veci=
nos.
2.- Si el projecte =
que
va servir per atorgar la llicència en el seu moment
no contemplava l'espai exterior, implicaria una modificació
substancial.
Quin és l’òrgan competent per tramitar el
permís d’instal·lació i la llicència
d’obertura i funcionament d’una activitat permanent ubicada en
més d’un municipi?.
Resposta
Atès que la Llei 16/2006 no indica expressament quin
òrgan ha d’autoritzar el permís
d’instal·lació i la llicència d’obertura i
funcionament d’una activitat que estigui radicada a més d̵=
7;un
municipi.
Atès que el capítol I.2 del títol I de
l’annex II de la Llei 16/2006, indica que la documentació
estarà englobada en un únic expedient.
Atès que una activitat no es pot fraccionar ja que el seu
contingut està interrelacionat.
Atès que una activitat ha de tenir una única
llicència la qual pot ser modificada mitjançant ampliacions o
modificacions (arts. 27 i 29).
Atès el punt 3 de l’article 31 Llicències <=
/i>de
la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes
Balears:
3. Cuando la parcela en la que se
vincule una actividad pertenezca a más de un término municipa=
l,
las autorizaciones municipales a que se refiere este título
corresponderán al Consejo Insular. La normativa de aplicación
sobre condiciones de la edificación será la propia del
término municipal en el que se ubique dicha edificación.
(Redacción aportada por la =
Ley
9/1997, de 22 de diciembre, de diversas medidas tributarias y administrativ=
as)”
=
CONCL=
USIÓ:
Quan es tracti d’una activitat permanent q=
ue
estigui radicada en més d’un municipi, l’òrgan
competent per la tramitació del permís
d’instal·lació, llicència d’obertura i fun=
cionament,
modificacions o ampliacions, inspeccions, ..., és el consell insular
corresponent.
És necessari presentar projecte
d’activitat de restauració d’una pedrera en sòl
rústic?.
Resposta
a)Les pedreres, incloent la seva restauració=
;,
són activitats que requereixen llicència municipal
d’obertura i funcionament. No es pot aplicar l’exempció
d’obtenir la corresponent llicència municipal d’obertura=
i
funcionament prevista a l’article 22 de la Llei 16/2006, d=
e 17
d'octubre, de regim jurídic de les llicències integrades
d'activitat de les Illes Balears.b)L’autorització del Pla de
restauració de la pedrera es considera una autorització secto=
rial
de la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia i, com a tal=
, és
l’òrgan competent per controlar i sancionar el possible
incompliment del Pla.
c)&n=
bsp;
LR=
17;Ajuntament
és l’òrgan competent per controlar i sancionar de
conformitat amb l’article 102 de la Llei 16/2006 atès que
és l’òrgan competent per atorgar-lis la llicència
d’obertura i funcionament. En aquells casos en què
l’Ajuntament no disposi de recursos tècnics humans i/o materia=
ls
podrà, a més a més, demanar un informe tècnic a=
la
Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient.
d)La resta d’activitats que es puguin realit=
zar
a la pedrera i que no estiguin autoritzades en el Pla de restauració=
es
consideraran, a tots els efectes, com activitats clandestines essent
l’Ajuntament l’òrgan competent per autoritzar-les,
sancionar-les o clausurar-les prèvia autorització de la
Direcció General d’Indústria i sempre que es trobi a
l’Annex 5 (pedreres inactives).
Quina és actualment la normativa aplicable sobre l’ho=
rari
d’obertura i tancament d’establiments públics i activita=
ts
recreatives a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears?
Resposta
La Disposició Addicional setena de la Llei 16/2006, de 17
d’octubre, de règim jurídic de les llicències
integrades d’activitat, disposa que a les Illes Balears no són
d’aplicació la Circular 3/1990, de dia 11 d’abril, sobre
l’horari de tancament d’establiments públics i activitats
recreatives, de la Delegació del Govern a les Illes Balears (BOCAIB
núm. 53, d’1 de maig de 1990) ni la Circular 5/1992, de dia 5
d’agost, sobre l’horari de tancament d’establiments
públics i activitats recreatives, de la Delegació del Govern a
les Illes Balears, (BOCAIB núm. 102, de 25 d’agost de 1992).
Ambdues Circulars desenvolupaven l’Ordre de 23 de novembre de
1977, per la qual es fixa l’horari de tancament d’espectacles,
festes i establiments públics (BOE, núm. 288, de 2 de desembr=
e de
1977).
En l’actualitat l’horari general de les activitats
catalogades s’ha de regir pel que disposa l’article 45 de
l’esmentada Llei 16/2006, que a l’apartat 1 estableix que
l’horari general d’obertura i tancament de les activitats
catalogades s’ha de determinar per ordre de la conselleria competent =
en
matèria de llicències integrades d’activitats del Gover=
n de
les Illes Balears. Aquest precepte s’ha d’interpretar d’a=
cord
amb el que disposen els articles 70.7, 70.11 i 72 de l’Estatut
d’Autonomia de les Illes Balears, atès que les matèries
d’activitats classificades i d’espectacles públics i
activitats recreatives són competència pròpia dels
consells insulars.
En conseqüència, la potestat reglamentària per
desenvolupar l’article 45 de la Llei 16/2006, correspon als consells
insulars, sens perjudici del previst a l’article 58.3 de l’Esta=
tut
d’Autonomia.
Mentre no s’aprovi aquest reglament sobre horaris, d’a=
cord
amb l’article 149.3 de la Constitució Espanyola, és
aplicable amb caràcter supletori l’Ordre de 23 de novembre de
1977, per la qual es fixa l’horari de tancament d’espectacles,
festes i establiments públics (BOE, núm. 288, de 2 de desembr=
e de
1977). Si bé, els ajuntaments poden aprovar ordenances municipals, p=
er
regular els horaris dels espectacles públics i les activitats
recreatives, en consonància amb el que disposa l’article 19 de=
la
Llei 9/1997, de 22 de desembre, de diverses mesures tributàries i
administratives, aplicable en tot el que no s’oposa l’establert=
a
la Llei 16/2006.
Una vegada aprovada la disposició reglamentària
reguladora dels horaris generals d’obertura itancament de les activitats catalo=
gades
prevista a l’article 45 de la Llei 16/2006, aquest precepte disposa q=
ue
els ajuntaments respectius podran reduir motivadament, per a una zona o zon=
es
del seu municipi, els horaris esmentats.
No s’ha trobat cap normativa que ho reguli i ho indiqui
explícitament. No obstant, atenent a les característiques
tècniques que diferencien un cafè-concert d’una sala de
festes sembla que estava preparat per no cobrar.
Atès el que disposa la Directiva 2006/123/CE no es poden do=
nar
autoritzacions per motius de regulació de mercat i tampoc es poden p=
osar
impediments a les activitats multidisciplinaris, per tant, es podria cobrar=
pel
servei ofert de concert.
En aquest cas s’haurà de complir el que disposa el RD
2816/1982 (capítol IV del títol 2n.) i la Llei 16/2006 (art 4=
0 al
art 47).
Aix&o=
grave;
implicarà que l’usuari o client tengui exposada de forma clara=
i
prèvia a l’entrada o a l’exterior de l’activitat la
informació necessària, entre d’altres:
l’obligació de pagar per entrar amb el preu, l’horari
d’inici i finalització de les amenitzacions musicalsd’espectacles, i el programa=
de
les actuacions i l’horari a partir del qual es cobrarà per
l’espectacle o es desallotjarà al qui no pagui, si
n’és el cas.
El canvi de
titularitat de la llicència d’activitat du implícita el
canvi d’autorització del permís d’amenitzaci&oacu=
te;
músical.
Resposta
Sí, pel segü=
ent
raonament:
· =
At&eg=
rave;s
que la llicència d’activitat ha de tenir en compte les
instal·lacions que puguin provocar molèsties per renou i
vibracions, incloent les de so i que aquesta té una finalitat sembla=
nt a
l’autorització musical.
· =
At&eg=
rave;s
que l’autorització musical és diferent a cada municipi =
on
algunsd’ells no en ten=
en,
altres tenen limitacions temporals com les de renovació,... es podria
considerar com una autorització sectorial on l’òrgan
competent és el mateix que el que dona la llicència
d’obertura i funcionament de l’activitat.
· =
At&eg=
rave;s
l’article 10 de la Directiva 2006/123, de serveis al mercat interior =
de
la Unió Europea i de l’article 9 de la Ley 17/2009, de 23 noviembre, de Libre acceso a las actividades de
servicios y su ejercicio, que indica que no haurà d’haver
solapaments en els requisits i controls equivalents o comparables amb la se=
va
finalitat.
· =
At&eg=
rave;s
al principi d’eficàcia indicat a l’article 3 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de
Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del
Procedimiento Administrativo Común.
· =
At&eg=
rave;s
que l’autorització musical està directament vinculada a=
la
llicència d’activitat, i sense aquesta vinculació no
té sentit l’autoritzaciómusical.
Per t=
ot
això, entenem que:
Una
vegada que el titular sol·licita el canvi de nom de la llicèn=
cia
d’activitat aquesta du implícita el canvi de nom de la resta
d’autoritzacions municipals vinculades directament a l’activita=
t.
Aquest fet convé comunicar-lo a ambdues parts.
Tamb&=
eacute;
s’ha d’entendre que les limitacions de temporalitat
d’aquestes autoritzacions musicals indicades a les ordenances municip=
als,
han quedat fora d’aplicació arran de la de la Directiva
2006/123/CE i específicament de l’article 7 de la Llei 17/2009=
.
=
NOTA:=
La
llicència d’activitat té la finalitat d’evitar
molèsties, perillositats, insalubritats i nocivitats i està
relacionada directament amb l’establiment físic, es a dir, no =
es
tracta de una llicència de tipus nominal encara que hi hagi un
responsable (el titular). Un estudi acústic per tenir o no activitat
musical té la mateixa finalitat que la llicència i per tant, =
esta
vinculada directament amb la llicència.
Precisa la
publicitat dinàmica oral llicència d’obertura i
funcionament segons la Llei 16/2006.
Resposta
Si no comporta
instal·lació no en precisa (veure l’article 10.c de la Llei
5/1997, de 8 de juliol, per la qual es regula la publicitat dinàmica=
a
les IllesBalears).
•La
tipificació que fa l’ordenança municipal vulnera el que
disposa l’article 116.25 de la Llei 16/2006, de 17 d’octubre de
règim jurídic de les llicències integrades
d’activitats de les Illes Balears, atès que l’incomplime=
nt
de l’horari general d’obertura i de tancament de les activitats
catalogades és una infracció greu que es sanciona amb multa de
6.001 a 60.000 €, d’acord amb l’article 119.1.0b).
•En aq=
uest
sentit cal tenir en compte el que disposa l’article 129 de la Llei
30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administr=
acions
públiques i del procediment administratiu comú, que a
l’apartat 2 estableix que “únicament per la comissi&oacu=
te;
d’infraccions administratives es poden imposar sancions que, en quals=
evol
cas, han d’estar delimitades per la llei” i a l’apartat 3=
que
“les disposicions reglamentàries de desenvolupament poden
introduir especificacions o graduacions en el quadre de les infraccions o
sancions establertes legalment que, sense arribar a constituir noves infrac=
cions
o sancions, ni alterar la naturalesa o els límits de les que la llei
estableix, contribueixin a la identificació més correcta de l=
es
conductes o a la determinació més precisa de les sancions
corresponents.
•Per t=
ant,
el que ha de fer l’Ajuntament es modificar l’ordenança p=
er
adequar-la al previst a la Llei 16/2006. Mentre tant, el règim
sancionador que s’ha d’aplicar contra els incompliments de
l’esmentada ordenança és el previst als articles 116.25=
i
119.1.b) de la Llei 16/2006.
•Pel q=
ue
fa a l’article 19 de la Llei 9/1997, de 22 de desembre, de diverses
mesures tributàries i administratives de les Illes Balears cal enten=
dre
que ha estat derogat per la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, atès
que el règim dels horaris es regula a l’article 45 de
l’esmentada llei.
Per les activitats no catalogades, com els establiments
públics: s’estarà a l’ordenança i a la
legislació pròpia si existeix.
Tal com indica la llicència és
única encara que siguin dos locals separats, no obstant, hi ha la
següent casuística:
·La
primera seria aplicar el principi de proporcionalitat de la Llei 30/1992, de
manera que si, ambdues activitats poden funcionar de forma independent,
només s’hauria de clausurar la part de l’activitat que
incompleix, tal cosa es possible en el procediment ja que la Llei 16/2006 p=
arla
de: “... paralització o la clausura de l’activitat, del
local, de l’establiment, del recinte o de la instal·laci&oacut=
e;,
o bé el precinte d’alguna de les seves instal·lacions,
màquines o aparells.”
La segona, si ambdues activitats estan interrelacionades de tal fo=
rma
que no puguin funcionar independentment, el promotor podria demanar una
modificació de la llicència, justificant les mesures correcto=
res
per independitzar la zona que no ha comés la infracció de la
resta. (Per dita modificació s’han de tenir en compte els drets
adquirits actuals).
Es precisa
autorització municipal per un Paint Ball?.
Resposta
S’ha de tenir en compte:
• Que aquests tipus d’activitats poden ocasionar danys=
al
mediambient(Les pintures de =
les
bolles han de ser biodegrables, etc, ...) i produir riscos a les persones (=
per
impacte, cops, caigudes, ...) o als bens (art 3).
• Que no hi hagi un interès econòmic o lucrati=
u no
eximeix de llicència (art 3).
• Que no es cobri no indica que no sigui de publica
concurrència, tampoc sembla que sigui de caire familiar o educatiu (=
art
16).
• Que s’hauria de mirar si precisa interès gene=
ral
o avaluació d’impacte ambiental.
Es a dir, si dita activitat es realitza a causa d’una
celebració privada i puntual, per exemple un aniversari,es podria considerar que atè=
;s
l’article 16 de la Llei està exempt dellicència, però, si =
es fa
de forma habitual estaria subjecte a llicència.
Article 16. Exclusions.
1.-Sense perjudici de complir amb la normativa vigent en
matèria d’ordre públic i de seguretat ciutadana,
s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’a=
questa
llei els actes privats, esporàdics o eventuals, de caràcter
familiar o educatiu que no siguin oberts a la pública
concurrència, sempre que no tenguin lloc en locals o espais
públics. Reglamentàriament se’nregularan les condicions
d’aplicació.
Article 3.-À=
mbit
d’aplicació
1.- Queden sotmeses a aquesta llei totes les activitats, les
instal·lacions o els establiments, de titularitat pública o
privada, susceptibles d’ocasionar molèsties, alterar les
condicions de salubritat, causar danys al medi ambient o produir riscs per a
les persones o per als béns, així com les activitats cataloga=
des
i també les activitats innòcues definides a l’article 8
d’aquesta llei, que es desenvolupin o s’ubiquin a les Illes
Balears, amb independència que les persones titulars o promotores si=
guin
entitats públiques, persones físiques o jurídiques,
tenguin o no finalitat lucrativa, es realitzin en instal·lacions fix=
es,
portàtils, desmuntables, de manera habitual o esporàdica, en =
espais
oberts i tancats.
L’&uacu=
te;s
d’habitatge es incompatible amb altre tipus d’ús, per ta=
nt
no es poden compartir zones. Altre cas seria, que l’habitatge es
convertís amb un habitatge més un local.
En tot cas,
l’accés a un habitatge serà independent, no obstant, es
permetrà que l’accés a l’habitatge es realitzi pe=
r un
local sempre i quan sigui de la mateixa propietat i del mateix usuari. (Pun=
t I
Accés de l’apartat IV.
Condicions de les zones comunes de l’edifici de l’Annex I del
Decret 145/1997, de 21 de novembre pel qual es regulen les condiciones
d’amidament, d’higiene i d’instal·lacions per al
disseny i la habitabilitat d’habitatges així com
l’expedició de cèdules d’habitabilitat).
No es permet que l’únic accé=
s a
l’activitat sigui a través de l’habitatge.
Tot això sense prejudici del que estableixin les ordenances
municipals.
S’hauran complir totes les normatives sectorials.=
Es pot prohibir =
una
transmissió d’una activitats s’hi hi ha infraccions?
Resposta
No es pot
prohibir la transmissió ja que és una comunicació i no=
una
adaptació a la normativa vigent, i&=
nbsp;
entre el transmissor i el receptor poden pactar una transmissi&oacut=
e;
d’una llicència incomplerta o amb infraccions.
En cas que di=
ta
transmissió no s’hagués comunicat a l’ajuntament
ambdós, transmissor i receptor,&nbs=
p;
seran responsables solidaris de les infraccions, especialment en el =
fet
de no haver-ho comunicat.
•Si hi ha hagut
canvis substancials sense regularitzar realitzats pel transmissor, el recep=
tor
podrà anar civilment contra el transmissor o al·legar amb les
proves pertinents que no és responsable dels canvis substancials.
•Si hi ha hagut
canvis substancials sense regularitzar realitzats pel receptor, el transmis=
sor
podrà al·legar amb les proves pertinents que no és
responsable dels canvis substancials.
En el cas que
dita transmissió s’hagués comunicat a l’ajuntamen=
t i
presentat la declaració jurada del transmissor:
•Si hi ha hagut
canvis substancials sense regularitzar realitzats pel transmissor, el recep=
tor
podrà anar civilment contra el transmissor o al·legar amb les
proves pertinents que no és responsable dels canvis substancials.
•Si hi ha hagut
canvis substancials sense regularitzar realitzats pel receptor, aquest
és l’únic responsable.
En cas que di=
ta
transmissió fos comunicada a l’ajuntament sensela declaració jurada del
transmissor (consulta 83), si hi ha hagut canvis substancials sense
regularitzar, serà responsable el receptor o el tècnic que ha
certificat que no hi ha hagut canvis substancials.
Tot aix&ograv=
e;,
com a norma general i sense perjudici de les conclusions del instructor de
l’expedient incoat.
Que encara que es pugui fer la transmissió, si hi ha hagut
modificacions substancials aquestes no estan emparades amb la llicèn=
cia
originària, per tant, s’ha de retornar a l’estat origina=
ri o
s’han de regularitzar les modificacions substancials, independentment=
de
si hi ha transmissió o no.
En cas d’expedient d’infracció, s’hauria =
de
clausurar la zona on s’han produït modificacions substancials
(Principi de proporcionalitat) al no estar emparada amb la llicència
originària. (art. 123) .
Casuístic=
a de
la segragació de local en planta baixa d’habitatges.
Resposta
La casuística és la
següent:
A.- LOCAL ORIGINARI SENSE ACTIVITAT
DEFINIDA.
Perquè l’ajuntament p=
ugui
atorgar la llicència d’obra per la segregació d’un
local serà necessari que:
•Els locals resultants de la segregació que
siguin locals susceptibles d’ús indeterminat hauran de disposa=
r de
les condicions indicades a l’article 23.2.
•Els locals resultants de la segregació que
siguin activitats amb un ús definit i determinat, no precisaran el
compliment íntegre de l’article 23.2 sinó només =
dels
punts que lis siguin d’aplicació per a la activitat
específica per això i per altre qüestions precisaran que=
s’els
hi atorgui prèviament: el permís
d’instal·lació per les majors i menors; en cas de les
activitats innòcues, serà precís un certificat semblat=
a
l’article 23.3 de la Llei 16/2006.
Una vegada instal·lada
l’activitat per iniciar-la s’estarà a la declaraci&oacut=
e;
responsable de laLlei 12/2010
(Llei omnibus balear.)
•Locals segregats abans de la Llei 16/2006 inscri=
ts
al registre de la propietat i incorporats al cadastre però que no ob=
tingueren
la llicència d’obres de segregació.
Com la segregació ha estat inscrita abans=
de
l’entrada en vigor de la Llei 16/2006, s’estarà a
l’article 17 de la Llei 8/1995 i per tant, no serà necessari el
compliment de les condicions de l’article 23.2.
•NOTA. Encara que no sigui competència
d’aquest Servei, s’indica que a més de les condicions
indicades,per treure la
cèdula d’habitabilitat s’estarà als decrets
següents:
•Decret 145/1997, de 21 de novembre, pel qual es
regulen les condiciones d’amidament, d’higiene i d’instal=
·lacions
per al disseny i la habitabilitat d’habitatges així com
l’expedició de cèdules d’habitabilitat.
•Decreto 20/2007, de 23 de marzo, que modifica el
Decreto 145/1997, de 21-11-1997 (LIB 1997\302) de noviembre, por el que se
regula las condiciones de dimensionamiento, de higiene y de instalaciones p=
ara
el diseño y la habitabilidad de viviendas así como la
expedición de cédulas de habitabilidad.
B.- LOCAL ORIGINARI AMB ACTIVITAT
DEFINIDA I AMB PERMÍS D’INSTAL·LACIÓ I/O
LLICÈNCIA D’OBERTURA I FUNCIONAMENT.
Perquè l’ajuntament p=
ugui
atorgarla llicència
d’obra per la segregació d’un local serà necessari
que:
•Els locals resultants de la segregació que
siguin locals susceptibles d’ús indeterminat hauran de disposa=
r de
les condicions indicades a l’article 23.2.
•Els locals resultants de la segregació que
siguin activitats amb un ús definit i determinat distinta a
l’originari, no precisaran el compliment íntegre de
l’article 23.2 sinó només dels punts que li siguin
d’aplicació per a l’activitat específica per
això i per altres qüestions precisaran que s’els hi atorg=
ui
prèviament el permís d’instal·lació: per =
les
majors i menors; en el cas de les activitats innòcues, serà
precís un certificat semblat a l’article 23.3 de la Llei 16/20=
06.
•Els locals resultants de la segregació que
mantenguin l’ús de l’activitat originari, precisaran
modificació de la llicència originari, ja que és tract=
a de
canvis constructiu que impliquen una variació del perímetre o=
n es
crea un veïnat nou, per tant s’haurà d’atorgar
prèviament el permís d’instal·lació. En
aquest cas no serà precís el compliment de l’article 23=
.2
de forma estricte podent-se justificar que no es precisa part de dites
condicions depenent de l’activitat específica. Per exemple, si
l’activitat originari es tracte d’una sabateria a nivell
contraincendis del Codi Tècnic s’hauran de tenir en compte els
punts 5, 6, 7 i 8, Criteris generals d’aplicació de
l’apartat III (Criteris generals d’aplicació) del DB-SI =
del
CTE per sabre els drets adquirits arran de la llicència originari (P=
er
exemple, la paret de la segregació haurà de complir el CTE
actual, és a dir, una EI (abans RF) 120, així com la franja
d’un metre (punt 6), ja que ha estat modificada, així com el D=
B-SI
3 evacuació dels ocupants (punt 7). Per altres punts del CTE
s’haurà d’estudiar i justificar si els canvis els hi afe=
cte
o no per sabre si s’ha d’aplicar el CTE o la normativa que li e=
ra d’aplicació
quan se va atorgar la llicència originaria.
NOTA 1: a nivell de la Llei
d’activitats la cabina higiènica no és obligatòr=
ia
la seva construcció per a locals d’ús indeterminat,
bastarà la ventilació de la cabina higiènica, no obsta=
nt,
també s’hauran de complir les condicions del decret d’ha=
bitabilitat,
que entre altres indica “.... haurà de disposar com a mí=
;nim
de les instal·lacions per a la connexió dels aparells d’=
;un
lavabo ...”, article 4.3 del Decret 145/1997, de 21 de novembre. Com =
es
normal i lògic hauran d’estar ubicats al mateix lloc. S’=
ha
de tenir en compte que segons l’activitat en concret, les
característiques dels serveis higiènics poden baratar, serveis
per discapacitats, vestuari, tamany, ..... La llei no vol encorsetar al
promotor sinó vol protegir que quan es faci una activitat depengui al
manco possible de servidumbres que depenen de terceres persones.=
•Decret 145/1997, de 21 de novembre pel qual es
regulen les condicions d’amidament, d’higiene i d’instal&=
middot;lacions
per al disseny i l’habitabilitat d’habitatges així com
l’expedició de cèdules d’habitabilitat.
•Decret 20/2007, de 23 de març, que modifi=
ca
el Decret 145/1997, de 21-11-1997 de noviembre, pel qual es regulen les
condicions de dimensionament, d’higiene i d’ instal·laci=
ons
per al diseny i l’habitabilitat de vivendes així com l’e=
xpedició
d’ cédules d’habitabilitat.
NOTA 2. Es recomana que quan es fac=
in
segregacions on un dels locals tengui ús específic i determin=
at,
realitzar un projecte integrat perquè hi hagi una bona
coordinació i que es tramiti simultàniament.
És una
modificació substancial la reducció de superfície en
edificis exempts?
&nbs=
p;
Resposta
Se pot considerar que no es tracta d’una
modificació substancial, ja que no afecta a cap veïnat i no
n’hi ha de nous. La disminució de superfície
s’haurà de acreditar justificadament mitjançant un
certificat tècnic de que dita disminució no afecta a les mesu=
res
correctores del projecte del permís d’instal·laci&oacut=
e; i
que no són susceptibles d’ocasionar molèsties, alterar =
les
condicions de salubritat, causar danys al medi ambient o produir riscs per a
les persones o per als béns”.
En cas contrari, que afectessin a les mesures correctores o supose=
ssin
de noves , seria precís un nou permís
d’instal·lació que modifiqui l’anterior amb els d=
rets
consolidats de caire permanent.
Un local amb
llicència de discoteca, pot disposar d’amenització amb
go-gos?
Resposta
L’activitat de go-go a un lloc reduït no es tracta
d’un espectacle pròpiament dit, ja que es tracta més
d’una amenització per incitar al públic a que balli i p=
er
tant, no téla
problemàtica d’un espectacle. No obstant, si aquesta activitat=
, es
fes en un escenari pròpiament dit o hi ha una programació o
publicitat de l’espectacle, s’hauria de considerar sala de fest=
es.
Procedeix dictar=
la
mesura cautelar de tamcament d’un bar per confeccionar plats preparat=
s o
plats per endur?.
Resposta
D’acord amb el punt 5.1 de la disposició
transitòria de la Llei 12/2010 (Llei òmnibus balear) nom&eacu=
te;s
es poden prohibir les activitats multidisciplinars quan concorrin impedimen=
ts
tècnics de seguretat, mediambientals o de salubritat, ...=
Més que la mesura cautelar de tancament total de
l’activitat, seria més adequat el tancament de l’activit=
at
il·legal o de les instal·lacions imprescindibles per desenvol=
upar
dita activitat presumptament il·legal.
S’han de tenir en compte també les prescripcions de la
normativa sanitària i alimentària.
NOTA. Una cuina per menjars preparats és distinta a la cuina
d’un bar. A més hi ha normativa de envasament dels menjars i
conservació que la llicència originària no tendr&agrav=
e;
en compte.
S’ha de
requerir llicència d’activitat per una instal·laci&oacu=
te;
de radio aficionat?.
Resposta
A la definició d’activitat no hi tenen cabuda les
instal·lacions vinculades directament a habitatges , no obstant,
precisaran llicència quan estiguin previstes en el títol III =
de
l’annex I.
En aquest cas, en concret no es tracta de cap activitat, comercial,
industrial o de servei, sinó d’entreteniment privat.
Si no fos així, també precisarien llicències =
els
telèfon mòbils personals, wifi, telèfons
inhalàmbrics, comandaments a distància de televisions i obert=
ures
de garatges i similars, així com de sistemes inhalàmbrics de =
les
instal·lacions (seguretat, ...), etc. ja que també emeten ones
radioelèctriques.
Per tot això, s’interpreta que precisen llicèn=
cia
quan siguin activitats tal com es defineix el punt 4.1 de la Llei.
Per altre banda, l’emissió radioelèctrica
és una competència de la Jefatura Provincial de Inspecci&o=
acute;n
de Telecomunicaciones de les Illes Balears adscrita a la Direcci&oac=
ute;n
General de Telecomunicacions de la Secretaria de Estado de Telecomunicacion=
es y
para la Sociedad de la Información, la qual regula els permisos =
en
aquesta matèria, així com les condicions de
l’emissió. S’ha de tenir en compte que aquest tipus
d’aparells tenen limitada la seva potència. A més,
l’ajuntament no té mitjans de control i mesura de les emission=
s.
Un altre punt a tenir en compte, és l’indicat a la Di=
rectiva
de serveis i a a Ley 17/2009, de 23
noviembre , LIBRE PRESTACIÓN DE SERVICIOS. Libre acceso a las
actividades de servicios y su ejercicio.
Art&i=
acute;culo
9.
Princ=
ipios
aplicables a los requisitos exigidos
1. Las
Administraciones Públicas no podrán exigir requisitos, contro=
les
previos o garantías equivalentes o comparables, por su finalidad a
aquellos a los que ya esté sometido el prestador en España o =
en
otro Estado miembro.
Si el problema són les emissions radioelèctriques,
aquesta ja està controlada per l’òrgan competent, amb u=
na
llicència específica.
Per altre matèria urbanística o d’estèt=
ica,
s’estarà a les normatives i ordenances municipals.<=
/span>
Canvi d’una activitat secundària per una altre. Que p=
assa
amb la llicència de l’activitat principal?
Resposta
Si tenim una activitat principal A, que té una activitat
secundaria B, si es pensa modificar l’activitat global substituint
l’activitat B per una activitat secundària nova C, s’ha =
de
tenir en compte el següent:
Acord de la CEJAIB 02-09-2009.
1.Qualsevol activitat és única per a
totes les administracions.
2.L’activitat és única encara =
que
hi pugui haver altres activitats lligades a la principal o ampliacions de la
mateixa; que s'ha de considerar tot com un tot i s’han de tenir en co=
mpte
les mesures preventives, correctores i de control genèriques pel con=
junt
global així com les específiques per a cada una d’elles=
en
concret; que quan es realitza una ampliació, encara que es faci
èmfasi a la part ampliada o modificada, s’han de
tenir en compte les interrelacions entre l’ampliació i la part=
de
l’activitat legalitzada que ja té uns drets adquirits en base =
a la
llicència originària. Per la qual cosa, quan es tracta
d’una llicència d’ampliació d’una
d’activitat legalment existent, la llicència d’obertura i
funcionament resultant és la suma de la llicència existent
més l’ampliació, és a dir, s’ha
d’entendre com un tot.=
En el punt 5è. de la disposició transitòria p=
rimera
de la Llei 12/2010, de 12 de novembre, de modificació de diverses ll=
eis
per a la transposició a les Illes Balears de la Directiva 2006/123/C=
E,
de 12 de desembre, del Parlament Europeu i del Consell, relativa als servei=
s en
el mercat interior. (dita Llei tambéderoga el punt 29.1 de la Llei 16/=
2006
entre altres.) indica el següent:
5. Principi d’exclusivitat de
l’activitat.
5.1. Només es pot limitar l’exercici d’activita=
ts
multidisciplinars quan concorrin impediments tècnics de seguretat,
mediambientals o de salubritat, i a les activitats catalogades, a mé=
s,
per garantir la protecció de la infància i la joventut.<=
/o:p>
5.2. Quan es pretengui iniciar una nova activitat que en substitue=
ixi
una ja existent quedaran sense efecte l’anterior autorització =
de
l’activitat així com els drets adquirits. En cas de voler
realitzar una ampliació o una modificació de l’activitat
existent es tendran en compte les interaccions entre l’activitat exis=
tent
i la part ampliada o modificada, restant substituïda
l’autorització anterior d’aquesta part per la nova.=
Conclusió
Sigui la activitat A l’activitat principal i la B una
secundària
L’activitat inicial que té una sola llicència
encara que sigui única és pot dividir conceptualment en dues:=
A+B
Si es vol substituir l’activitat B per una C, la resultant
serà A-B+C, la qual precisarà d’una nova llicènc=
ia.
1.On els drets de la B desapareixen.
2.Els drets de la A es mantenen excepte a les
interaccions que puguin sorgir per la introducció de l’activit=
at
C.
3.L’activitat C i les interaccions amb la A,
són exclusivament la part nova a avaluar i introduir a la
llicència.
La suma dels tres punts anteriors (1,2,3) constituiran la nova
llicència global de l’activitat.
Tramitació d’una escola d’estiu. Es tracta
d’una activitat catalogada?.
Resposta
1.- El SADGFI no té competències en la matèri=
a de
joventut.
2.- Per contestar aquesta consulta hem parlat amb la Direcci&oacut=
e;
General de Joventut, concretament la adreça de correu electrò=
nic
d’en a Rafael Estades Soto Cap de Servei,restades@dgjovent.caib.es
telèfon 971 17 74 00 extensió 69071.
<=
/p>
3.- No obstant, respecte a les matèries sobre les quals no
tenim competències, els tècnics dels SADGFI s'han marcat com a
objectiu almenys donar informació i orientar als ciutadans sobre la
qüestió en un termini el més aviat possible, i respecte a
les nostres competències indicar-ho, per tant:
El Decret 129/2005, indica al seu article 2:
c)
S’entén per escola d’estiu, urbana o de vacances qualsev=
ol
oferta combinada d’activitats de temps lliure en general de dilluns a
divendres, sense continuïtat durant l‘any, amb una durada inferi=
or a
sis mesos i en la qual els participants no queden a dormir.
Una activitat catalogada és una activitat recreativa o
d’espectacle públic i ambdues casos han de ser de caràc=
ter
públic. (art 4.4 ,4.1=
3,
15)mentre que les escoles
d’estiu realment es tracte d’una activitat de caire educatiu o =
de
joventut tal com indica el decret (art. 6).
Esta prevista la substitució del Decret 129/2005, de 16 de
desembre, per una altre normativa. Segons el responsable Rafael Estades Soto
l’esborrany ja està fet i es preveu en un termini curt la seva
publicació.
Aquest nou Decret es realitzarà segons la nova filosofia de=
la
Directiva de Servei, no hi haurà autorització pròpiame=
nt
dita sinó una declaració responsable amb uns requisits a comp=
lir.
Per més informació restades@dgjovent.caib.es, telèfon =
971
17 74 00 extensió 69071.
Quan l’activitat indicada es realitza a una
instal·lació existent, en un principi aquesta ha de ser
compatible i per tant de caire juvenil, com per exemple, els albergs,
campaments juvenils i similars les quals hauran de disposar de la
llicència pertinent.
La valoració de si és compatible l’activitat
d’escola d’estiu amb una instal·lació existent (en
aquest cas sala d’espectacles, discoteca i restaurant)correspon a la DG de Joventut, ja =
que
aquestes activitats no permanents com no són catalogades no estan
regulades a la Llei 16/2006, per la qual cosa la Direcció General de
Joventut ha de comprovar les mesures de seguretat i si, aquestes, són
adequades mitjançat certificat emès per tècnic compete=
nt.
En cas que no fos compatible, es podria substituir, modificar o
ampliar la llicència d’activitat existent que disposi
l’establiment on es pretén realitzar l’escola d’es=
tiu
perquè tengués en compte els riscos derivats de la presencia
d’infants i joves i així compatibilitzar-lo. Per poder-lo
aconseguir, se tendrà en compte especialment:
–LR=
17;article
29 de la Llei 16/2006, excepte el 29.1 que ha estat derogat.
–El pu=
nt 5
de la disposició transitòria primera de la Llei 12/2010 (BOIB
núm. 171 del 25/11/2010).
Tot això, sense perjudici sobre la normativa
d’interès general, que probablement li serà
d’aplicació arran de la seva ubicació en terreny
rústic i de les modificacions que es vulgui fer a la llicènci=
a.
Segons la Llei 16/2006, no es podrà tramitar l’expedi=
ent
de la llicència d’activitats fins que no s’hagi atorgat
l’interès general. L’administració competent en
interès general és el Consell Insular.
Com afecta la Declaració responsable respecta a la
llicència d’obertura i funcionamentde les activitats permanents previ=
sta a
la Llei 16/2006?
Resposta
Per regla general, s’ha d’entendre que la llicè=
ncia
de obertura i funcionament queda substituïda per la Declaració
responsable tal com ho explica a la exposició de motius de la Llei
12/2010 que indica textualment:
̶=
0;En
segon lloc, en relació amb l’autorització d’inici=
i
l’exercici de les activitats permanents, la llicència
d’obertura i funcionament, l’autorització queda
substituïda per la declaració responsable i les referènc=
ies
a la llicència contingudes en la Llei 16/2006, de 17 d’octubre=
, de
règim jurídic de les llicències integrades
d’activitat de les Illes Balears, s’han d’entendre
substituïdes per declaració responsable.”
I per tant, per regla general, on indica llicència de obertura i funcionament s’ha de enten=
dre
que diu declaració responsab=
le.
S’ha d’entendre que a la pràctica estan derogats
els actes administratius relacionats amb la llicència d’obertu=
ra i
funcionament i substituïts pel nou procediment , on mantenir dos
procediments aniria en contra de l’objectiu de la Llei 12/2010, ja qu=
e en
lloc de simplificar i clarificar, es complicaria el procediment.=
No obstant, la tipicitat a les sancions és un concepte molt
estricta, on les sentències sobre la matèria no s’aplica
per analogia o de forma tàcita, sinó que ha de ser de forma
expressa i literal, i per tant, la infracció establerta a
l’article 116.2 decau, així com totes les infraccions que facin
referència a la llicè=
ncia
d’obertura i funcionament, ja que la llicència municipal
d’obertura i funcionament, en si mateixa ha desaparegut, i la declara=
ció
responsable tampoc es tracta d’una autorització administrativa
pròpiament dita.
D’acord amb l’article 45.8 de la Llei 3/2003
introduït per la Llei 12/2010 indica: La
manca de presentació de la declaració responsable o la
comunicació prèvia quan sigui necessari serà objecte d=
e la
sanció administrativa corresponent d’acord amb el que disposi =
la
llei sectorial que pertoqui en cada cas. Per això, la sanci&oacu=
te;
per la manca de declaració responsable, es podria englobar-se dins
l’article 116.4 a causa de l’omissió de dades o informes=
.
La manca de Declaració responsable determina la impossibili=
tat
de continuar l’exercici de l’activitat (art 45.7 de la Llei 3/2=
003)
Respecta a les mesures cautelars de paralització i clausura=
de
l’activitat, donat que no tenen caràcter de sanció,
s’estarà a la regla general.
Respecte a quin tipus de tramitació ha de
seguir l’ajuntament a causa de la declaració responsable.=
L’ajuntament no ha d’emetre cap resolució, no
obstant és convenient realitzar una diligència d’aquest=
fet
i l’arxiu de la declaració responsable dins l’expedient.=
En
cas que el promotor demani un certificat, se li pot certificar que s’=
ha
arxivat a l’expedient la declaració responsable.
Respecte a quins documents s'han de comunicar al
Registre d'activitats:
Es comunicarà el
permís d’instal·lació i la declaració
responsable
Tot això, només és d’aplicació p=
er
les activitats permanents i les activitats temporals.
Precisen llicència les línies de distribució,
transport i els centres de transformació d’energia
elèctrica?
Resposta
No precisen llicència com activitats permanents, perqu&egra=
ve;
no es tracte d’activitats permanents ja que no es realitzen en un loc=
al,
un establiment o un recinte. (Article4.3). Només ho serien les línies privades de complexos
industrials, centres de transformació que precisin edificació=
i
similars per realitzar-se dins un recinte.
La superfície per classificar l’activitat és la
superfície construïda o la superfície del solar?
Resposta
Computencom a
superfície construïda per a la classificació de les
activitats, la superfície construïda coberta o descoberta
però que sigui ocupada per l’activitat, incloses les zones com=
els
magatzems, aparcaments, accessos i similars.
Se consideren com a superfície construïda les
següents:
·La
superfície horitzontal que s’ha construït, ésa dir, és la suma de la
superfície de cada planta d’un edifici incloent murs, balcons,
tàbics, terrasses, etc, i també la superfície
construïda a l’exterior com una solera, un pati, pista de tenis,
camins.
·Les z=
ones
no construïdes en terrenys naturals que s’utilitzin per a diposi=
tar
materials no computaran, a excepció que es puguin produir
molèsties, insalubritats, nocivitats o perillositats per la manca de
construcció, ja sigui per filtracions, escorrenties, renous, olors, =
pols
i altres, en aquest cas computaran al 100%. Motiu: una vegada preses les
mesures correctores la superfície ocupada serà construïd=
a.
·Quals=
evol
modificació del sòl natural per adequar a l’activitat, =
com
a compactació o similar.
L’activitat de monòleg és una activitat
catalogada?
Resposta
L’activitat de monòleg és tracta més
d’una amenització per l'entreteniment del públic que
d’un espectacle pròpiament dit (és a dir, una activitat
catalogada), i per tant, no téla problemàtica d’un espectacle, i és pot realit=
zar
en establiments públics com a bars, restaurants i similars.
No obstant, si aquesta activitat, és fes en un escenari
pròpiament dit, o fossin necessaris sistemes d’amplificaci&oac=
ute;
d’àudio, megafonia, o hi hagués una programació o
publicitat de l’espectacle, s’hauria de considerar com a
cafè-teatre, sala de festes o similar i, per tant, es tractaria
d’una activitat catalogada. Motiu: surten problemàtiques
relacionades amb activitats catalogades com poden ser renous dels elements
emissors, concentracions de persones, problemes d’admissió i
control d’accés, problemes entre la publicitat i programes
anunciats i els realment realitzats,....
·Atès<=
/span> l’indicat a l’article 4.1 i a
l’article 3.1 de la Llei 16/2006,
· =
Atesa la definició segons el RAE de club, entre altres,
és:
om. Sociedad fundada por un grupo de personas con intereses comunes y
dedicada a
actividades de distinta especie, principalmente recreativas, deportivas o
culturales.
o&nb=
sp;
m. L=
ugar
donde se reúnen los miembros de estas sociedades
·At&ea=
cute;s
el que disposa la Disposició addicion=
al
novena. Clubs privats de fumadors de la Llei 42/2010, de 30 de desem=
bre,
per la qual es modifica la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures
sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el
subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac. (BOEDivendres 31 de desembre de 2010).<=
o:p>
«Disposició addicional novena. Clubs privats de
fumadors.
Als clubs privats de fumadors, legalment constituïts com a
tals, no els és aplicable el que disposa aquesta Llei, relatiu a la
prohibició de fumar, publicitat, promoció i patrocini, sempre=
que
es realitzi a l’interior de la seva seu social, mentre en aquestes hi
hagi presència únicament i exclusivament de persones
sòcies.
Als efectes d’aquesta disposició, per ser conside=
rat
club privat de fumadors s’ha de tractar d’una entitat amb
personalitat jurídica, no ha de tenir ànim de lucre i no ha
d’incloure entre les seves activitats o objecte social la
comercialització o compravenda de qualssevol béns o productes
consumibles.
En cap cas es permet l’entrada de menors d’edat als
clubs privats de fumadors.»
Segons l’article 3.1 es dedueix que els clubs de fumadors
són activitats de serveis que no han de =
tenir
ànim de lucre i no han d’incloure entre les seves activitats o
objecte social la comercialització o
compravenda de qualssevol bé o producte consumible, però poden
oferir altre tipus de servei, com l’esbarjo, lectura, entreteniment i
altres, són al cap i a la fi, locals de reunions. =
En aquest locals hi ha, entre altres, els següents riscos
potencials: concentració de persones, incendis, aires viciats, possi=
bles
molèsties per renou i males olors, ... i per tant, s’hauran de
prendre les mesures correctores adients.
Conclusió
En particular un club de fumadors precisa llicència
d’activitat i es pot classificar com una activitat major al tractar-se
d’una activitat inclosa al punt II.4. Activitats culturals i socials,=
del
capítol “activitats recreatives permanents del títol IV
activitats catalogades permanents”.
Anàlogament, també precisen llicència els clu=
bs
cívics, clubs nàutics, d’aeromodelisme, club de la terc=
era
edati similars.
Precisa llicèn=
cia
d’activitat el servei de perruqueria canina a domicili dins un
camió?.
Resposta
No precisa
llicència d’activitat atès que:
No és una
activitat regulada a la llei 16/2006:
No es preveu
llicència com activitats permanents, perquè no es tracten
d’activitats permanents ja que no es realitzen en un local, un
establiment o un recinte. (Article4.3).
No és temporal,
perquè no és d’oci i entreteniment.
No és no
permanent, ja que no esta prevista a la Llei.
Sense perjudici de la
normativaque li sigui
d’aplicació.
Entre altres, li indi=
quem
que s’ha tenir en compte:
1.&n=
bsp;
Si la reforma del vehicle fos tal índole =
que
donés lloc a una modificació de les seves característi=
ques
de pel que fa als requisits reglamentaris aplicables, aquesta
s’haurà de tramitar segons la legislació aplicable per
reformes de vehicles (RD 866/2010, de 2 de juliol.
2.&n=
bsp;
S’haurà de tenir en compte la norma=
tiva
sanitària que li sigui d’aplicació. <=
/p>
3.&n=
bsp;
Precisarà registre de nucli
zoològiccom empolaina=
r-se
(acicalamiento)
4.&n=
bsp;
Que potser que precisi qualque autoritzaci&oacut=
e; o
pagament de taxes, sobre tot si es realitza en domini públic.
5.&n=
bsp;
Qualque ordenança municipal que tengui
prevista aquesta activitat.
6.&n=
bsp;
Es complirà amb la Llei 1/92, de 8 de abr=
il,
de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà.
7.&n=
bsp;
Si es pretengués el comerç de pins=
os,
collars o similars s’estarà al que disposa el RD 199/2010 de 2=
6 de
febrer.
8.&n=
bsp;
Ordenances municipals.
9.&n=
bsp;
TENIR EN COMPTE QUE:
a)El dipòsit
d’aigua bruta es buidarà diàriament al clavegueram.
Està prohibit buidar-ho directament al carrer i a cap xarxa de
aigües pluvials.
b)El depòsit
d’aigua neta serà atòxic i complirà amb la norma=
tiva
de qualitat d’aigua.
c)Hi haurà alman=
co
una ventilació de 50 m3/hora i persona.
d)Es comunicarà a
l’ajuntament on es tengui el domicili social que l’activitat que
desenvoluparà generarà els residus d’aigua bruta i
sòlits similars al d’una perruqueria canina.=
e)Es tendrà en
compte la normativa sobre prevenció de riscos laborals.
Respo=
sta
proposada i acceptada incloent els canvis acordats per la Comissió.<=
o:p>
La Junta Autonòmi=
ca
d'Activitats té com atribució, entre d’altres, la
interpretació de les disposicions que regulen les activitats (article
61). La disposició addicional tercera de la Llei 16/2006 preveu que =
la
Junta:
1.Elabori una pàgina
web a l'efecte de difondre les normes d'aplicació i els criteris
d'interpretació per arribar a l'efectivitat d'aquesta Llei.
2.Estableixi el procediment
d'aplicació per a l'emissió de consultes vinculants i no
vinculants sobre el règim jurídic, les prescripcions
tècniques i la intervenció administrativa en l'execució=
; de
les llicències integrades d'activitat.
Dites consultes no tenen caràcter
vinculant. (article 10.9 del Decret 125/2008)
L’objectiu de la Llei 16/2006, es que
els establiments siguin segurs, salubres i compatibles amb el mediambient i
l’entorn urbà, aquests conceptes són molt amples i el
projecte d’activitat funciona com un coordinador de la matèria
d’activitats classificades pròpiament dita i altres autoritzac=
ions
i normativa sectorial que pertanyen a altres òrgans. Per tot
això.
El punt 8=
del capítol I del títol I del’annex II de la Llei 16/2006
indica:
8. S’hi ha
d’indicar explícitament:
-Laclassificaciónacionald’activitatseconòmiques(CNAE)que correspongu=
i a
l’activitat.
-&nb=
sp;
Lesautoritzacionsespecífiquesi/osectorialsnecessàriesper=
a=
la posadaenfuncionamentdel’activitatamb<=
span
style=3D'mso-spacerun:yes'> laindicaciódelesnecessitats,els condicionaments i els objectiu=
s.
En cas que no es necessiti autorització sectorial explícita, =
se
justificarà el compliment de la normativa que correspongui.
El punt 1=
del capítol I del títol I del’annex II de la llei 16/2006
indica:
1.- L’activ=
itat
que pretengui legalitzar és unica per a totes les administracions, i=
el
seu projecte indicarà les autoritzacions sectorials que hi van lliga=
des.
D’AQUESTA MANERA,<=
/p>
·Per una banda, en cas
d’autorització sectorial, com per exemple qualsevol de seguret=
at
industrial, la competència pròpia normativa i executiva no co=
rrespon
a l’entitat local
·Per altre banda, l’ajuntament tant p=
er
la llei 16/2006 com la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases d=
el
Régimen Local (art 25), Ley 20/2006, de 15 de diciembre, municipal y=
de
régimen local de las Illes Balears. (art 29) té una
competència de caire ample de vetlar per la seguretat, la salubritat=
i
el mediambient dels establiments que no pot defugir.
Tenint en compte que l’activitat es =
un
tot indivisible on concorren distintes autoritzacions, llicències i
registres, en competències concurrents s’ha de crear una
coordinació entre les distintes autoritzacions i les distintes mat&e=
grave;ries,
d’acord amb l’article 18 Coordinación de competencias, d=
e la
Ley 30/1992, de 26 de noviembre de Régimen Jurídico de las
Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo
Común.
Les matèries de caràcter tè=
cnic
NO SOLEN ser competència directa de la Direcció General de
Funció Pública i Interior del Govern de les Illes Balears, no
obstant podem trobar la següent casuística:
1.Per una banda, la Conselleria d’Innovaci&o=
acute;,
Interior i Justícia té les competències per establir e=
ls principis
generals en matèria d’activitats classificades i espectacles
públics i activitats recreatives. Per tant, el fet que les consultes=
no
tenguin caràcter vinculant, no significa que manquin totalment de la
força d'obligar. Cal tenir en compte que els Jutjats i Tribunals
utilitzen amb gran freqüència el que es denomina la "inter=
pretació
autèntica", que és la que dimana del propi legislador o
creador de la norma.
2.Per altre banda, l’ajuntament té les
competències de caire general sobre la seguretat, salubritat i medi
ambient dels establiments, però a vegades hi ha competències
específiques d’una altre administració, com per exemple=
, de
seguretat industrial. Està clar que la seguretat industrial és
una part del concepte de la seguretat de caràcter general, per&ograv=
e;
per “ratione materiae” és una competència
específica d’altre administració. En aquests casos, hi =
ha
d’haver una coordinació suficient i uns criteris el més
uniformes possibles entre ambdues administracions.
Tot i això, la JAIB, on estan representad=
es
les administracions locals, insulars, autonòmica i general de
l’Estat, és un òrgan consultiu, d’estudi, de
coordinació i d’assessorament d’aquestes administracions=
en
matèria d’activitats (art. 61) i té l’objectiu
d’implementar els criteris d'interpretació per arribar a
l'efectivitat de la Llei 16/2006 (Disposició addicional 3ra.) i ha p=
res
la iniciativa d’obrir un apartat de consultes tècniques
perquè, a manca de criteris establerts i públics de les
administracions que tenen la potestat executiva o normativa, es creï un
entorn i un funcionament a nivell autonòmic harmonitzat i coordinat =
per
així millorar la qualitat dels projectes tècnics per aconsegu=
ir
una societat més segura, salubre i compatible amb el medi ambient.
A títol informatiu s’elabora una taula de matè=
ries
vs competències
MATÈRIA
Competència executiva=
Competència normativa=
Genèrica
Específica
A=
ctivitats
classificades
P=
ermanents
A=
juntament
A=
juntament
C=
onselleria
d’Innovació, Interior i justícia / Consells insulars<=
o:p>
E=
spectacles
públics i activitats recreatives permanents
A=
juntament
A=
juntament
C=
onselleria
d’Innovació, Interior i justícia / Consells insulars<=
o:p>
CTE<=
/span>
Ajuntament=
Ajuntament=
Administraci&oa=
cute;
Estatal
RSCIEI
Ajuntament=
Administraci&oa=
cute;
Autonòmica
Administraci&oa=
cute;
Estatal
LABORAL
Ajuntament=
Administraci&oa=
cute;
Estatal
Administraci&oa=
cute;
Autonòmica
Administraci&oa=
cute;
Estatal
EMERGÈNC=
IES
Ajuntament=
Administraci&oa=
cute;
Estatal
Administraci&oa=
cute;
Autonòmica
Administraci&oa=
cute;
Estatal
Administraci&oa=
cute;
Autonòmica
HIGIÈNICA
SANITÀRIA
Ajuntament=
Administraci&oa=
cute;
Autonòmica
Administraci&oa=
cute;
Estatal
Administraci&oa=
cute;
Autonòmica
BARRERES
ARQUITECTÒNIQUES
Ajuntament=
Ajuntament=
Administraci&oa=
cute;
Autonòmica
Els ajuntaments, depenent de la matèria,
poden establir normes de caire general mitjançant ordenances. En aqu=
ests
casos tenen la competència executiva plena.
Per tant, s’ha de considerar que aquestes
consultes són una ajuda a la interpretació i que pretenen
unificar criteris, però la interpretació decau en
l’òrgan que publica la normativa o en el que l’autoritza=
.
En aquest apartat no s’avaluen les
característiques particulars del cas ja que són desconegudes =
pel
Servei (objectius estratègics d’empresa, característiqu=
es
de l’entorn, plànols, materials, ...). que poden donar altres
solucions tècniques més adequades i més d’acord =
amb
la finalitat mercantil de l’empresa, a més, aquests casos
especials han de ser defensables i justificables pel tècnic redactor
juntament amb el promotor.
La finalitat d’aquestes respostes és
exclusivament la d’orientar als tècnics privats i municipals de
possibles solucions així com dels dubtes més habituals.<=
/o:p>
La regla general és que per defecte han de ser accessibles i
quant el reglament indica “podran ser practicables”,
s’interpreta que serà practicable o accessible. D’acord =
amb
la disposició addicional única, que per motius de carà=
cter
historicoartístic, de condicions físiques del terreny,
d’impossibilitat material o per un altre motiu, està condicion=
ada
a la presentació de la documentació tècnica que la
justifiqui i ha de ser resolta pel conseller o consellera competent en la
matèria en un termini màxim de tres mesos a partir de la
sol·licitud i amb l’informe previ del Consell Assessor, en els
supòsits de l’article 36 f, o amb l’informe previ de la
Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Conselleria
d’Habitatge i Obres Públiques en els casos d’exempci&oac=
ute;
del compliment del Decret per condicions físiques del terreny,
d’impossibilitat material o per un altre motiu.
Pregunta original 1
1. Una activitat comercial de menys de 100 m2 d’ús
públic ha de disposar de cambra higiènica adaptada o no? <=
o:p>
Resposta 1.
L’article 17.3 de Decret 110/2010 (BOIB 29/10/2010) regula e=
ls
de fins a 100m2 d’usos comercials indicant que es complirà el =
punt
b de l’article 17.2. Per tant si una activitat té obligaci&oac=
ute;
de tenir serveis higiènics pel públic ha de complir amb aquest
punt. La necessitat de serveis higièniques pel públic
dependrà de les normatives sectorials o ordenances municipals. El
concepte d’adaptable ja no està contemplat en el Decret. Les
condicions de cambra higiènica accessible està regulada en el
punt 2.3.5.
Pregunta original 2.
Una activitat de pública concurrència (bar, cafeteri=
a,
restaurant, etc.) de menys de 100m2 d’ús públic ha de
disposar de cambra higiènica adaptada o no?
Resposta 2
L’article 20.3 regula els establiments de fins als 100m2
d’usos pública concurrència (bar, cafeteria, restaurant,
etc.)als indica que es
complirà el punt b de l’article 20.2. Per tant, si una activit=
at
té l’obligació de tenir serveis higiènics pel
públic ha de complir amb aquest punt. El concepte d’ adaptable=
ja
no està contemplat en el Decret. Les condicions de cambra
higiènica accessible estan regulades en el punt 2.3.5. La necessitat=
de
disposar de serveis higiènics per ús públic
dependrà de les normatives sectorials o ordenances municipals.A les sales de joc són
obligatoris.
Pregunta original 3
Una consulta professional privada o un despatx professional privat
indistintament de la seva superfície ha de disposar de accés
adaptat i/o cambra higiènica adaptada o no?. En quins casos o
condicions?.
Resposta 3
Article 18.2: no es consideren dins aquest ús els despatxos
professionals situats en edificis l’ús predominant dels quals
sigui el residencial.
Un despatx professional, en un principi té un ús
administratiu. L’article 18.4 regula els de fins als 100m2 d’us=
os
administratius indica que es complirà el punt b de l’article 1=
8.3.
Per tant, si una activitat té obligació de tenir serveis
higiènics pel públic complirà amb aquest punt. El conc=
epte
de adaptable ja no està contemplat en el Decret. Les condicions de
cambra higiènica accessible estan regulats al punt 2.3.5. La necessi=
tat
de serveis higiènics per públic dependrà de les normat=
ives
sectorials o ordenances municipals.
Pregunta original 4
Una indústria o taller industrial indistintament de la seva
superfície ha de disposar d’accés adaptat i/o cambra
higiènica adaptada o no? En quins casos o condicions?
Resposta 4
El present Decret i la Llei 3/1993, és d’aplicaci&oac=
ute;
a l’edificació, no obstant en els seus corresponents apartats =
ho
limita als edificis i instal·lacions d’ús públic=
. La
normativa d’aplicació respecte a barreres arquitectòniq=
ues
pels treballadors està regulada a la Llei 31/1995.=
Pregunta original 5
Davant les diferències entre el Decret 110/2010, de 15 d=
217;
octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de
l’accessibilitat i la supressió de barreres
arquitectòniques i el “Real Decreto 173/2010, de 19 de febrero,
por el que se modifica el Código Técnico de la
Edificación, aprobado por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, =
en
materia de accesibilidad y no discriminación de las personas con
discapacidad” quina normativa és d’aplicació?
Resposta 5
Tal com indica l’exposició de motius del Decret 110/2=
010
aquest va ser redactat per adequar-se a la norma bàsica de
l’Estat. Aquest Decret hauria de ser igual o més exigent que la
norma bàsica. Tot això es tradueix a nivell pràctic en
aplicar el concepte més restrictiu de la normativa a favor del dret =
del
discapacitat.
Qué s’ha d’entendre com aire viciat i gas en
ordenances municipals?.
Resposta
Considerant que en moltes ordenances municipals s’indica que
l’evacuació de gasos se realizarà per la coberta.<=
/o:p>
Considerant les definicions següents (DRAE):
Aire:
Fluït que forma l’atmosfera de la Terra. És una
mescla gasosa que, descomptant el vapor d’aigua que conté en
diverses proporcions, se composa d’ aproximadament 21 parts
d’oxigen, 78 de nitrogen, una d’argó i altres gasos
semblants en aquest al qual s’hi afegeixen algunes centèsimes =
de
diòxid de carbó.
Aire viciat:
És aire saturat de contaminants (aquests poden ser de molt
diversa índole) que sense ser tòxics tenen
conseqüències nocives per al ser humà.=
Gas:
1. m. Fluid que tendeix a expandir-se indefinidament i que se
caracteritza per la seva petita densitat, como l’aire.
2. m. Cadascun dels gasos combustibles empleat per usos
domèstics o industrials.
Conclusió
Els sistemes de renovació d’aire, són
perquè l’aire no arribi a ser un aire viciat nociu en cas de u=
na
llarga exposició.
L’aire viciat al cap i a la fi és un gas, no obstant =
quan
les ordenances indiquen que no se poden evacuar gasos per la faça=
na,
s’han d’excloure els aires viciats com l’ aire de
renovació dels talleres i aparcaments, ja que, en cas contrari, no se
podria justificar la renovació d’aire per finestres i portes. =
En aquells supòsits en què les ordenances regulin
expressament la casuística d’aires viciats (aires de
renovació d’aparcaments, tallers, d’aire condicionat...),
s’estarà als que disposin les ordenances municipals en aquesta
matèria.
En aquello casos que las ordenanzas regulen expresamente la
casuística de aires viciados (aires de renovación de
aparcamientos, talleres aire acondicionado), se estará al que dispos=
in
les ordenances municipals en aquesta matèria.
Nota: Las redes centralizadas de extracción de gases que se
conectan a los tubos de escapes evacuan gases de combustión.
Com s’han de
considerar els aparcaments subsidiaris a comerços de manco de 100m2?=
.
Resposta
L’activitat
és un tot que estarà format per diverses zones.
Veure a l’apart=
at
de terminologia la definició d’ús aparcament del DB-SI i
del DB-SUA. Per tant, perquè sigui ús aparcament hi ha
d’haver estacionament (veure el punt 1 de l’annex d’aques=
ta
consulta) i també ha de fer més de 100m2.
Per tant, atesa la ta=
ula
1.1 i l’Ànnex A del DB SI 1, si el comerç és men=
or
de 500m2 i l’aparcament manco de 100m2 no es consideren sectors disti=
nts,
no obstant atesa la taula 2.1 l’aparcament es consideraria un local de
risc especial baix, per tant l’aparcament haurà de complir les
característiques per aquests tipus de local (p.e. evacuació
<25m, compartimentació,…). Veure el punt 2 de l’annex=
.
Pel DB-SUA, a m&eacut=
e;s,
hi ha punts que poden ser d’aplicació als aparcaments de manco=
de
100m2, per exemple el DB-SUA 7 és d’aplicació a totes l=
es
vies de circulació, el DB SUA 5 a tots els aparcaments, ...
Respecte a la
ventilació segons el DB HS Salubridad: Calidad del aire interior, af=
ecte
a tots els aparcaments però fa una distinció entre els majors=
de
100m2 i els menors, veure el punt &nb=
sp;
3.1.4 i de l’esmentat DB HS.
No obstant, les
prescripcions que hi pothave=
r a
les ordenances municipals sobre aparcaments s’hauran de complir dins =
el
seu àmbit d’aplicació.
ANNEX
1.-Segons l’ann=
ex
del Real Decreto Legislativo 339/19=
90, de
2 de marzo, por el que se aprueba el Texto Articulado de la Ley sobre
Tráfico, Circulación de Vehículos a Motor y Seguridad
Vial.
• Detenci&oacut=
e;n.
Inmovilización de un vehículo por emergencia, por necesidades=
de
la circulación o para cumplir algún precepto reglamentario.
• Parada.
Inmovilización de un vehículo durante un tiempo inferior a dos
minutos, sin que el conductor pueda abandonarlo.
• Estacionamien=
to.
Inmovilización de un vehículo que no se encuentra en
situación de detención o de parada.
2.-Interpretaci&oacut=
e;
del CTE del Ministerio de la Vivienda.
¿Debe existir
vestíbulo de independencia entre un aparcamiento de hasta 100 m²=
; y
la vivienda a la que pertenece?
Según se indic=
a en
SI 1-2, tabla 2.1, los aparcamientos cuya superficie no exceda de 100 m&sup=
2;
no se consideran zona de uso Aparcamiento, sino local de riesgo especial ba=
jo.
Por tanto, sus elementos separadores con otras zonas deben ser EI 90 y sus
puertas de comunicación con dichas zonas (incluida la vivienda a la =
cual
pertenece el aparcamiento) deben ser EI2 45-C5, pero no se requiere
vestíbulo de independencia en dichos accesos (SI1-2, Tabla 2.2).
Quines
competències té la CEJAIB sobre les interpretacions sobre els
espectacles públics i activitats recreatives?
Resposta
Atès el que di=
sposa
l’article 1.2 del RD 2816/1982 que indica que per a les activitats qu=
e no
siguin espectacles públics pròpiament dites seran adaptades a=
la
seves exigènciesamb
subjecció a anàlegs principis i finalitats.=
Atès
l’article 1.3 de RD 2816/1982 que indica que el RD que és per
garantir la higiene i la sanitat pública i la seguretat ciutadana,
protegir la infància i a la joventut i defensar elsinteressos del públic en ge=
neral,
així com per a la prevenció d’incendis i altres riscos
col·lectius.
Atès que la
Circular de 11 de maig de 1984 del Director de la Seguridad del Estado y
Presidente de la Junta (BOP de León, 6 de junio de 1984), que indica=
:
“... En todos estos supuestos, la
indeterminación reglamentaria se traducirá, a efectos
aplicativos, en una discrecionalidad técnica implícita, hecha=
en
favor del órgano llamado a aplicar el reglamento, el cual, al ejerce=
rla
habrá de atenerse, como es preceptivo, a criterios de objetividad (a=
rt
103.I de la Constitución) fundados sobre las peculiaridades diferenc=
iales
de las distintas clases de los locales o establecimientos en relación
con la variedad de espectáculos o actividades recreativas que en ell=
os
se desarrollen. ...”.
Atès que
l’ordre de 6/1992 que regulava les característiques dels locals
d’oferta complementari a estat derogada i atès que
l’administració té per una banda l’obligaci&oacut=
e;
de vetllar perquè es garanteixin les condicions higièniques
sanitàries i per altre banda no posar impediments innecessaris,
s’estableixen els criteris exposats que es publicaran a la pàg=
ina
WEB per tal d’agilitzar i clarificar i amb l’objectiu de no cre=
ar
inseguretat jurídica.
És d’aplicació el DB SI a un aparcament en el =
pati
interior d’un edifici?. En el supòsit de què sigui
d’aplicació, com s’ha d’aplicar?.
Resposta
Atenent l'indicat en els Criteris per a la interpretació i
aplicació del Document Bàsic del Codi Tècnic de
l'Edificació. DB SI - Seguretat en cas d'incendi que figuren a la
recopilació de consultes dirigides a la Dirección General de
Arquitectura y Política de Vivienda en data d'actualització: =
18
de maig de 2010 s’ indica:
¿Debe aplicarse el DB SI a un aparcamiento
situado en la cubierta de un edificio y totalmente abierto al exterior?
Un aparcamiento situado al exterior, p. ej. en la
cubierta de un edificio, únicamente precisa cumplir con carác=
ter
obligatorio aquellas condiciones del DB SI que, a la vista de las
características de cada caso particular, se consideren necesarias pa=
ra
el cumplimiento del objetivo del requisito básico “Seguridad en
caso de incendio”, es decir (art. 11, CTE Parte I): “…
reducir a límites aceptables el riesgo de que los usuarios de un
edificio sufran daños derivados de un incendio de origen
accidental”.
En aparcamientos como los citados y considerando
únicamente el riesgo inherente a ellos, probablemente sea suficiente
aplicar únicamente las condiciones que se refieren a los recorridos =
de
evacuación hasta las salidas de planta.
¿Es exigible instalar bocas de incendio e=
n un
aparcamiento con más de 500 m2 de superficie, totalmente abierto y
situado en la cubierta de un edificio? No sería exigible en la medida en que, en=
el
caso particular en cuestión, los medios activos de protección
contra incendios, en particular las bocas de incendio, no se consideren
necesarios para la protección de las personas, sino únicamente
para la limitación de daños materiales, con lo que su
instalación sería voluntaria.
Por tant pel que fa a la consulta en concret s’estableixen els criter=
is següents:
DBSI 1 Propagació interior:
No li és de aplicació.
DBSI 2 Propagació exterior:
S'hauria d'estudiar si a causa del confinament de
vehicles i proximitat als edificis pot propagar-se l'incendi des dels vehic=
les
als habitatges a través dels buits de la façana. Tenint en co=
mpte
que un vehicle té una corba temps-temperatura de creixement rà=
;pid
i una càrrega de foc que oscil·la entre 5000 MJ i 15000 MJ se=
gons
el model. Tenint en compte que segons la UNE 23585:2004 en la taula 1 indica
que un cotxe cremant té:
<=
span
style=3D'mso-list:Ignore'>·Una
àrea d'incendi de 10m2
·Un
perímetre d'incendi: 12m·Valor
de la calor alliberada: 400kW/m2Tenint en compte que en estar a l'aire lliure hi
haurà una bona dissipació de calor i fum,
Es conclou que: no es pot menysprear el seu efecte
sobre la construcció el qual pot afectar greument a l'edifici. Pel q=
ue
es creu convenient, prescriure unes distàncies mínimes entre =
els
vehicles i els buits de façana que per analogia al punt 2 del DB SI =
2:
a. La distància entre el vehicle i un bui=
t en
la seva horitzontal serà superior a 3 metres, (fig. 1.1 Façan=
es
enfrontades).
b. La distància vertical no es pot compar=
ar a
la figura 1.7 o 1.8, ja que la generació del foc és exterior =
a la
línia de façana i per tant la forma del plomall de fum i calo=
r no
és el mateix segons la mecànica del fum. Aquest efecte
haurà de ser estudiat pel tècnic per al cas particular. =
DBSI 3. Evacuació d'ocupants.=
Entenem que els usuaris tenen l'evacuació
limitada igualment que en un estadi esportiu obert, per la qual cosa com a
mínim haurà de complir les condicions d'evacuació.
DBSI 4. Detecció, control i
extinció de l'incendi.Si s'han pres les prescripcions de distàn=
cia
indicades i les DBSI 3, sembla que no és necessari l'empleno d'aques=
ta.
No obstant això, sent un lloc privatiu exempt de vandalisme de carre=
r es
recomana la instal·lació d'extintors amb la finalitat d'actua=
r en
cas de conat d'incendis.=
DBSI 5. Intervenció de bomber=
s.
Tenint en compte que en ser un aparcament
serà possible l'aproximació fins a com a mínim la porta
d'entrada de vehicles, s'haurà de comprovar que els serveis
d'extinció tenen mànegues que els permetin a actuar sobre tot=
a la
superfície de l'aparcament.
Atès que a la disposició
derogatòria del RD 2816/1982, de 27 d'agost s’indica
"Disposición
derogatoria.
Uno. Quedan derogados el
Reglamento de Policía de Espectáculos Públicos de tres=
de
mayo de mil novecientos treinta y cinco y todas las disposiciones de igual o
inferior rango que el presente Reglamento, en la medida en que se opongan a=
lo
dispuesto en éste.
Dos. Los Reglamentos
especiales de las distintas clases de espectáculos o actividades
recreativas determinarán concretamente las disposiciones que quedan
derogadas con arreglo al párrafo precedente y a sus propias normas&q=
uot;
Es a dir, com que un cafè concert, =
una
sala de festes,…no són espectacles públics pròpiament dits
sinó una activitat recreativa i com no hi ha reglaments especials al
respecte, la Secció Primera del Capítol I
del Títol I del Reial decret esmentat s'ha d'interpretar p=
er
analogia.
Les zones de públics de les discoteques, sales de festes, sales=
de ball,
cafès concerts i similars, en lloc de tenir 3.2m de alçada ha=
uran
de tenir una alçada mínima (una vegada instal·lats els
materials d'aïllament o absorció acústica) de 2'80 metre=
s,
s'admet la reducciófi=
ns a
2'50 metres en determinats punts de la superfície útil de
l'activitat en sentit estricte, sempre que aquests no superin el 50% de la =
seva
superfície. En els altres espais del local, d'accessos públic=
s,
tals com serveis i vestíbuls, etc, l'altura no podrà ser infe=
rior
a 2'50 metres. En els banys, incloent els seus vestíbuls, podr&agrav=
e;
reduir-se fins a una altura lliure de 2'30 metres.
Els establiments contaran
amb banys i vestuaris pel personal. En cas de que l’amenització
musical es realitzi mitjançant execució humana, resultar&agra=
ve;
imprescindible la dotació de camerinos, adaptats a l'article 148 del
Reglamento de Espectáculos Públicos de 1935 (Orden 3 de mayo =
de
1935, Ministerio de Gobernación).
Aclariments sobre emmagatzemaments de vehicles, aparcament
convencionals, estacions de autobusos i similars i aparcaments robotitzats =
pel
que fa als riscs d’incendis, atropellaments i ventilació.=
Resposta
En primer lloc, i en
aplicació del Codi Tècnic de l’Edificació, hem de
sabre quin reglament li efecte: si el Documento Básico –
Seguridad en caso de Incendio (DB-SI) o el Real Decreto 2267/2004, de 3 de diciembre,=
por
el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los
establecimientos industriales (RSCIEI).
Per poder determinar-ho,=
hem
de tenir en compte el que indica l’apartat 3 de l’article 11 - =
part
1 del CTE (1).
Consulta y resposta del
Ministeri.
¿Qué reglamentación y
qué uso son aplicables a una estación de autobuses? ¿Y=
a
un garaje de autobuses?
En general, a los establ=
ecimientos
en los que haya frecuente movimiento de los vehículos (excepto en ca=
so
de transporte de mercancías) se les aplica el DB SI, como uso
Aparcamiento, cuando no haya presencia de Público, o como uso
Pública Concurrencia, en caso contrario. A los establecimientos en l=
os
que los vehículos están normalmente almacenados o aparcados, =
con
escasa movilidad, se les aplica el “Reglamento de seguridad contra
incendios en establecimientos industriales” (RSCIEI). Por tanto, a una
estación de autobuses se le debe aplicar el DB SI y se considera uso
Pública Concurrencia y a un garaje de autobuses o de cualquier otro =
tipo
de vehículo destinado al servicio de trasporte de personas, se le de=
be
aplicar el RSCIEI, debiendo además considerar establecimientos
diferentes a uno y otro, caso de estar integrados en un mismo edificio.
A los garajes de
vehículos destinados al trasporte de mercancías se les debe
aplicar, en todo caso, el citado Reglamento.
Casuística: De la consulta al Minis=
teri
indicada i del CTE deduïm la casuística següent:
A.Magatzems i garatges de vehicles destinats al serv=
ei
de transports de persones i mercaderies: en el cas que els vehicles estiguin
normalment emmagatzemats o aparcats amb escassa mobilitat, no es tracta
d’un ús d’aparcament sinó d’una activitat
industrial i, per tant, només li és d’aplicació =
el
RSCIEI. (S’aplicarà aquest cas si per treure un vehicle en
precís moure’n un altre) (baixa mobilitat). =
B.Aparcament convencional: vehicles aparcats amb alta
mobilitat sensepresèn=
cia de
públics s’aplicarà el DB-SI ús aparcament (Ex.
Aparcament convencional).
C.Estacions d’autobusos i similars: Vehicles
aparcats amb alta mobilitat: Si hi ha presència de públic
s’aplicarà el DB-SI com ús publica concurrència.=
D.Aparcaments robotitzats.
=
A.- Magatzems i garatges=
de
vehicles destinats del serveis de transport, persones i mercaderies. RSCIEI=
.
El projecte hauria de
definir quin és el funcionament de l’activitat, indicant els
moviments i el funcionament de la mateixa.
Risc d’incendi:
S’estarà al RSCIEI. Nota: Els qui col·loquen els vehicl=
es
són treballadors de l’activitat, i segons els RSCIEI precisa
complir les condicions d’evacuació.
Risc d’atropellame=
nt:
El DB-SU li és d’aplicació només a les vies de
circulació de vehicles existents en els edificis. Es tractaria realm=
ent
d’un tema de seguretat laboral (veure risc d’atropellament RD
486/1997).
Ventilació:<=
/o:p>
La ventilació
està condicionada almanco pels següents factors:
=
·Ventilació per evacuació de fums
s’estarà a la UNE 23585-2004 o a las condiciones indicades en =
el RSCIEI.
·Ventilació segons el CTE-HS Salubritat.
·Ventilació segons el RITE, si escau.
·Si hi ha treballadors o personal, durant un temps
considerable:
Segons la Llei 31/1995
s’ha de vetllar per la salut del treballador i segons la
Organización Mundial de la Salut (OMS) s’han d’assegurar=
uns
límits establerts. A la planta soterrani, es podria aplicar la UNE
100/166/92 de ventilació de aparcaments que esta pensada per
treballadors que fan feina devers 8 hores. A les plantes sobre rasant
s’haurà de justificar si basta la ventilació natural per
complir els objectius de la Llei 31/1995 o aplicar sistemes forçats.=
=
·Reglament de baixa tensió en cas que es vul=
gui
desclassificar com a atmosfera explosiva (UNE 60079-10).<=
/p>
·Les ordenances municipals si n’hi ha. <=
/o:p>
B.- Aparcament convencio=
nal:
B1.- de més de 10=
0m2
Risc d’incendis:
S’estarà al DB-SI us aparcament.
Risc d’atropellame=
nt:
S’estarà al DB-SU.
Ventilació: Veure
apartat A, excepte les condicions de ventilaciódels RSCIEI
B2- de manco 100m2<=
/o:p>
Risc d’incendis:
S’estarà al DB-SI com local de risc especial baix.<=
/span>
Risc d’atropellame=
nt:
S’estarà al DB-SU.
Ventilació: Veure
apartat A, excepte les condicions de ventilaciódels RSCIEI.
=
C.- Estacions
d’autobusos i similars
Risc d’incendis:
S’estarà al DB-SI ús publica concurrència <=
/o:p>
Risc d’atropellame=
nt:
El DB-SU li és d’aplicació només a les vies de
circulació de vehicles existents en els edificis. =
Ventilació: Veure
apartat A, excepte les condicions de ventilació del RSCIEI.
=
D.- Aparcaments robotitzats
El projecte hauria de
definir quin és el funcionament de l’activitat, indicant els
moviments i el funcionament de la mateixa.
Risc d’incendis:
S’estarà al DB-SI ús aparcament (robotitzat) encara que=
no
existeix ocupació. Es disposarà dels mitjans
d’evacuació en cas d’emergències pel personal de
manteniment que en cada cas particular consideri necessari l’autorita=
t de
control. Vista la definició =
uso
aparcamiento (5) de la secció de terminologia, a un aparcament
robotitzat no li són d’aplicació les condicions
d’evacuació. També, s’estarà a la normativa
laboral.
Risc d’atropellame=
nt:
No hi ha risc d’atropellament pròpiament dit però
s’estarà a la normativa de seguretat laboral RD 486/1997.=
Ventilació: Respe=
cte
a la ventilació, també la condicionen els mateixos factors, no
obstant, pel que fa a la normativa laboral s’ha de tenir en compte que
els vehicles no estan en funcionament.
Ventilació segons el DB-SI
El punt 2 Accesibilidad por fachada de&nbs=
p;
la sección SI 5 &#=
8211;
Intervención de bomberos (3) implica una extracció=
de
fums per a la intervenció de bombers.
=
Vista la definició=
; uso
aparcamiento (5)de la secci&oa=
cute;
de terminologia, a un
aparcament robotitzatno li és d’aplicació el pu=
nt 8 Control del humo de incendio del=
DB SI-3 condiciones de evacuació=
;n
(2).
Per tant,
l’extracció de fums no importa que sigui per a
l’evacuació de persones però sí que ha de ser ap=
te
per la intervenció de bombers.
El disseny de
l’extracció de fums és realitzarà en base a
qualssevol normativa de reconegut prestigi com, per exemple, la norma UNE 23585:2004, sistemas de control de temperat=
ura y
evacuacion de humos. On al punt 1
Objeto y campo de aplicación indica “... con miras a
alcanzar parcial o totalmente los siguientes efectos:=
- =
;
...
- Facilitar las operaciones y lucha contra el
incendio al generarse en el recinto del mismo la capa libre de humos antes
mencionada”
- =
;
...
=
Atès que
l’extracció de fums dissenyada per l’evacuació de
persones és més exigent que la dissenyada per la
intervenció de bombers, en el cas de aparcamientos abiertos (4) i=
tal com està definit al Codi Tècnic, sembla que tampoc seria
preceptiva l’extracció de fums per la intervenció de
bombers.
És una activit=
at
l’aprofitament d’aigua d’un aqüífer soterrani=
?.
Resposta
En el cas
d’abastiment d’aigües municipals no precisarà
llicència ja que:
1.Atès el que
disposa l’article 9 de la Ley 17/2009, de 23 de noviembre,=
sobre
el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, disposa:
“Principios apl=
icables
a los requisitos exigidos
1. Las Administracion=
es
Públicas no podrán exigir requisitos, controles previos o
garantías equivalentes o comparables, por su finalidad a aquellos a =
los
que ya esté sometido el prestador en España o en otro Estado =
miembro”.
Atès el que disp=
osa
l’article 84 bis de Ley 2/201=
1, de
4 de marzo, de Economia Sostenible:
«Artículo 84 bis.<=
/o:p>
Sin
perjuicio de lo dispuesto en el artículo anterior, con caráct=
er
general, el ejercicio de actividades no se someterá a la
obtención de licencia u otro medio de control preventivo. No obstant=
e,
podrán someterse a licencia o control preventivo aquellas actividades
que afecten a la protección del medio ambiente o del patrimonio
histórico-artístico, la seguridad o la salud públicas,=
o
que impliquen el uso privativo y ocupación de los bienes de dominio
público, siempre que la decisión de sometimiento esté
justificada y resulte proporcionada. En caso de existencia de licencias o
autorizaciones concurrentes entre una entidad local y alguna otra Administr=
ación,
la entidad local deberá motivar expresamente en la justificaci&oacut=
e;n
de la necesidad de la autorización o licencia el interés gene=
ral
concreto que se pretende proteger y que éste no se encuentra ya cubi=
erto
mediante otra autorización ya existente.»
2.Atès que per
l’extracció de subministrament d’aigües
soterrànies es precisa:
a)Registre d'Aigües i el Catàleg
d'Aigües Privades. El primerté l’objectiu de inscripció d'ofici de les
concessions i altres títols de dret per a la utilització
d'aigües. (Concessions d'aigües subterrànies o superficial=
s,
autoritzacions i afloraments i, aprofitaments temporals d'aigües priva=
des)
i el segon és per inscripció dels aprofitaments privats.
La normativa estatal i autonòmica que regula aquest registr=
es
RDL 1/2001, de 20 de juliol pel qual s'aprova el text refós de la Ll=
ei
d'Aigües. RD 849/1986, d'11 d'abril pel qual s'aprova el reglament del
domini públic hidràulic, modificat pel RD 9/2008, d'11 de gen=
er.
b)Es precisarà informe sanitari vinculant d=
e la
Conselleria de Salut i Consum en tot projecte de nova captació (i
d’altres infraestructures, aljubs, xarxes de més de 500 m, etc=
.) i
cop informat una vista d’inspecció per a la posada en servei
d’aquestes infraestructures, amb l’objectiu de controlar i gara=
ntir
la qualitat de l’aigua que es consumeix per persones (article 13.1 de=
l RD
140/2003 de criteris de qualitat de l'aigua de consum humà).
c)Pel que fa a temes urbanístics (casetes,
aljubs,etc...) o d'obres (canalitzacions, etc...) s’estarà
també a la normativa, autorització, permís,
etc. municipals, interès general, etc...
=
Conclusió
Ley 2/2011, de 4 de mar=
zo,
de Economia Sostenible.
No obstant, en el cas=
que
el pou sigui d’una activitat es comunicaran les autoritzacions sector=
ials
a l’ajuntament pel seu arxiu a l’expedient.
L’oferta complementària de restaura=
ció,
és un servei a nivell de classificació de l’activitat?<=
o:p>
Resposta
Se pot enten=
dre
com a servei o sector terciari el sector econòmic que engloba totes
aquelles activitats econòmiques que no produeixen béns materi=
als
de forma directa, sinó serveis que s'ofereixen per satisfer les
necessitats de la població, ja siguin consumidors finals o productors
del sector primari o secundari.
Es tracta d'=
un
sector molt heterogeni, on hi té cabuda qualsevol activitat
pública o privada que creï valor a partir d'elements intangible=
s,
així aquestes activitats poden anar des de l'educació, o la
sanitat fins el turisme, el transport o el comerç, l'activitat es ba=
sa
en el servei al ciutadà o client.
<=
/o:p>
Algunes
característiques del sector serveis, que són comunes a la var=
iada
gamma d'activitats, són:
· =
no són emmagatzemables: els
serveis no poden ser emmagatzemats, de manera que un servei no prestat
constitueix una pèrdua per a l'empresa (una plaça buida en un
avió, una taula buida d'un restaurant, una cadira buida en una perru=
queria).
· =
normalment, va lligada la
producció del servei al seu consum: la producció del servei
"viatge d'avió" es desenvolupa al mateix temps que el clie=
nt
viatja en aquest avió, la interpretació dels serveis es desen=
volupa
al mateix temps que la persona els consumeix.
· =
intangible: un servei no es pot toca=
r,
són sensacions (un viatge, una nit d'hotel, la degustació o la
bona estada en un restaurant).
· =
heterogeni: hi ha gran varietat de
serveis, tant públics com privats, tant cap a individus com cap a em=
preses.
Dins els ser=
veis
hi podem considerar:
a) Terciari
tradicional: activitats que han estat presents des de sempre en les relacio=
ns
econòmiques i socials: activitats administratives, militars, religio=
ses,
comerç, ensenyament, sanitat, transport, etc.
b) Terciari
modern: la seva aparició i màxim desenvolupament coincideix a=
mb
la industrialització i l'expansió capitalista: activitats
financeres, borsàries, serveis a empreses, turisme, ... <=
/span>
c) Terciari
postindustrial: el seu desenvolupament és recent i està lliga=
t a
l'aparició de noves tecnologies i serveis molt especialitzats:
informàtica, telecomunicacions, investigació i desenvolupamen=
t,
etc. encara que certs experts els inclouen en un sector nou denominat el se=
ctor
quaternari .
<=
/o:p>
Conclusi&oac=
ute;
del Servei
Els bars,
cafeteries i restaurants són serveis, tant es així que la Llei
2/1999, general turística i el Decret 13/2011, de 25 de febrer (BOIB
03/03/2011 – art 8) sempre parlen de serveis turístics, servei=
s de
taules, servei de bar, servei de cafeteria, servei derestaurant, ...<=
/p>
Els serveis que ofereixen els bars, cafeteries o
restaurants, no només consisteix en el menjar i la beguda, per exemp=
le
un refresc de cola pot ser el mateix, però poden tenir preus molt
distints ja que el serveis són molt distints. No és el mateix
beure-la a un habitatge que en un local ambaltres valors afegits intangibles =
com
són: la ubicació, les instal·lacions del local,
l’ambient, l’atenció i rapidesa dels cambrers, la
confortabilitat i, en conclusió, el servei en general, ...
Per tant, d’acord amb el Títol III de
l’Annex I de la Llei 16/2006, aquestesactivitats d’oferta
complementària de restauració són serveis i es
classificaran com activitatsinnòcues, menors o majors segons els seus paràmetres,
especialment la superfície construïda.
Quina és la casuística
d’activitats multidisciplinàries?. Relacions entre les activit=
ats
secundàries i principals, i amb els seus titulars.=
Resposta
Atès que la Llei 12/2010, a la seva
disposició transitòria primera, indica:
5. Principi
d’exclusivitat de l’activitat.
5.1 Només es pot limitar l’exercici
d’activitats multidisciplinars quan concorrin impediments tècn=
ics
de seguretat, mediambientals o de salubritat, i a les activitats catalogade=
s, a
més, per garantir la protecció de la infància i la
joventut.
5.2 Quan es pretengui iniciar una nova activitat q=
ue
en substitueixi una ja existent quedaran sense efecte l’anterior
autorització de l’activitat així com els drets adquirit=
s. En
cas de voler realitzar una ampliació o una modificació de
l’activitat existent es tindran en compte les interaccions entre
l’activitat existent i la part ampliada o modificada.
=
Per t=
ant,
excepte en aquells casos que estigui regulada una incompatibilitat per una
normativa sectorial específica, les úniques limitacions que es
poden exigir a les activitats multidisciplinàries són les de
caràcter tècnic; com les de seguretat, higiene, mediambiental=
s,
... per tant, per norma general, es podran compatibilitzar si es prenen les
mesures correctores adients, p.e., una perruqueria/carnisseria, si aquestes
activitats estan separades respectant principalment les normes
higièniques poden formar part de la mateixa activitat.
=
No obstant, quan es pretén desenvolupar u=
na
activitat multidisciplinària se pot realitzar de vàries formes
afectant d’una forma o una altra als drets i obligacions del titular o
titulars.
Podem diferenciar 2 casos
·CAS 1: Activitat multidisciplinària i multi-titular.
o<=
span
style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'> CAS 1.a. Després de la Llei 16/2006.=
o<=
span
style=3D'font:7.0pt "Times New Roman"'> CAS 1.b. Abans de la Llei 16/2006.
·CAS 2: Activitat multidisciplinària i uni-titular
CAS 1: Activitat multidisciplinària i
multi-titular.
CAS 1.a: Nova activitat multidisciplinàri=
a i
multi-titular. (Després de la Llei 16/2006).
Activitats amb projecte d’infraestructures
comunes o similars. En el cas de voler realitzar un projecte on hi hagi
distintes activitats amb titulars distints que pertanyin a un complex
multidisciplinari, convé fer-ho mitjançant un projecte
d’infraestructures comunes. Això, són els casos de grans
establiments comercials i centres d’oci, on hi ha unes zones i
infraestructures comunes que donen serveis a distintes activitats que perta=
nyen
a distints titulars.
En aquest cas, hi hauria d’haver un projec=
te
d’infraestructures comunes que:
·Determini per a quin grup d'activitats són compatibles les
instal·lacions i infraestructures comunes amb el continent de l'obra=
de
cadascun dels locals o naus resultants (ús industrial amb el seu gra=
u de
risc: baix, mitjà o alt, ús no industrial (comercial,
restauració, etc.).
·Defineixi les instal·lacions de les zones comunes, les
instal·lacions centralitzades, el continent de cadascun dels locals,
etc. dins el continent no tenen perquè tenir-se en compte les
instal·lacions interiors dels locals o naus ja que estaran valorades=
a
l’hora de tramitar la llicència particular de cadascuna
d’elles, així com el seu contingut. S’ha de definir la
tipologia (A,B,C,…), la protecció contra incendis dels elements
estructurals i de compartimentació, escomesa elèctrica, aigua,
aigües residuals, telecomunicacions, vials, condicions d'apropament de=
ls
bombers als edificis, etc. En les instal·lacions de contra incendis
centralitzades, el requisit bàsic en cas d'incendi, només
és el causat per un incendi d'origen accidental (veure l’artic=
le
11 del CTE). Per tant, es calcularan mitjançant hipòtesi
d'incendi a cadascuna de les naus per separat i es prendran les mesures
correctores adients pel més desfavorable. (Text modificat per l'acta de la CEJAIB de 4-11-2009).
·Valor=
il'ús de les instal·l=
acions
que es puguin centralitzar i adoptar-ne quan el cost tècnic
econòmic del conjunt respecte a l'individual ho facin aconsellable.
(aljubs contra incendis, instal·lacions centralitzades varies, etc.)=
·Resum=
eixi
els condicionants i els valors màxims i mínims que pot suport=
ar
la promoció per a cadascuna de les naus o locals. Es a dir, els
paràmetres i les condicions que han de complir les activitats futures
per adaptar-se al projecte sense tenir que modificar-ho a posteriori, una
vegada executat. (aforament màxim, limitació per els quals es=
tan
calculades les instal·lacions centralitzades i les escomeses, renou
màxim d’emissió o aïllament, etc.).
·Que
determini les característiques de funcionament i manteniment.
Quan es pretengui
implantar l'activitat per a un ús específic i determinat en un
d'aquests locals o naus resultants, s'haurà d’obtenir per a
l'activitat concreta.
- =
el
permís d'instal·lació, si escau.
- =
la
llicència d'obertura i funcionament o equivalent.<=
/p>
En ambdós
casos es tendran en compte els condicionants del projecte
d’infraestructures comunes.
=
Sobre el procedim=
ent
administratiu
Sol·licitud
Es recomana que
juntament amb la sol·licitud del projecte d'obres, es presenti a
l'ajuntament la sol·licitud pel permís
d'instal·lació de les infraestructures comunes. En el
supòsit que els autors dels projectes siguin diferents, el promotor
farà constar qui actuarà de coordinador a fi de què el
projecte d'obres s'ajusti al contingut del projecte d'infraestructures comu=
nes.
Coordinació entre el permís d'instal·laci&oac=
ute;
de les infraestructures comunes i la llicència d'obres:
Per atorgar la
llicència d'obres serà condició prèvia
l'obtenció del permís d'instal·lació de les
infraestructures comunes.
Coordinació entre els permisos d'instal·lació=
de
l'activitat de cada un dels establiments i la llicència d'obertura i
funcionament de les infraestructures comunes o equivalent:
Per atorgar el
permís d'instal·lació de l'activitat d'un establiment =
amb
un ús específic i determinat, serà condició
prèvia disposar de la llicència d'obertura i funcionament de =
les
infraestructures comunes o equivalent.
Coordinació dels registres
d'instal·lacions contra incendis. (epígraf
afegit per l'acta de la CEJAIB de 4-11-2009):
Les instal·lacions d'infraestructures comunes=
per
a la protecció contra incendis d'establiments o instal·lacions
industrials seran objecte d'inscripció en el registre
d'instal·lacions contra incendis (Tràmit 004 de la UDIT ) com=
a
servei auxiliar o complementari de les activitats indicades en l'article 2 =
del
RD 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s'aprova el reglament de seguretat
contra incendis en els establiments industrials.
Per a la tramitació d'aquestes
instal·lacions, se seguirà el procediment que marca el RD
2267/2004 en el qual s'aportarà entre d'altres: projecte, certificat=
de
direcció d'obra i certificat de l'empresa instal·ladora de les
instal·lacions comunes (p.e. sistemes de proveïment d'aigua con=
tra
incendis).
Per als establiments industrials vinculats a les
instal·lacions d'infraestructures comunes, les seves inscripcions en=
el
registre han d'indicar el nombre de registre de la infraestructura comuna i=
que
aquesta té la inspecció periòdica vigent.
Atorgament del permís d'instal·lació de cada
activitat:
Quan es pretengui
instal·lar una activitat per a ús específic i determin=
at,
s'haurà d'adjuntar a la sol·licitud del permís
d'instal·lació un certificat que acrediti que no s'han modifi=
cat
les condicions de la llicència d'obertura de les infraestructures
comuns.
En el cas de
divisió o segregació dels establiments, no s'atorgarà =
la
llicència si no és mantenen les condicions del projecte i de =
la
llicència d'obertura de les infraestructures comunes. En aquest
supòsit, serà preceptiu adjuntar al projecte d'obra un certif=
icat
tècnic sobre el seu manteniment, sense perjudici de les realitzades a
conseqüència de noves obligacions per disposicions legals.=
CAS 1.b Activitat multidisciplinària exis=
tent
(activitat principal abans de la Llei 16/2006)i=
multi-titular.
Abans de la Llei 16/2006, aquest tipus
d’activitats es duen a terme mitjançant un projecte de
l’activitat principal i en ocasions es podien deixar sense definir les
activitats de diversos locals. S’ha d’entendre que l’esme=
ntat
projecte substitueix al projecte d’infraestructures comunes i, per ta=
nt,
es poden realitzar modificacions de les activitats secundàries per
altres titulars sense que suposi un nou projecte d’infraestructures
comunes, sempre i quan no afecti a paràmetres fonamentals.
CAS 2. Activitat multidisciplinària i un =
sol
titular
Una solució es procedir com en el CAS 1,
posant el mateix titular a totes les activitats, sigui principal, secundari=
o
d’infraestructures comunes. Aquesta solució dóna m&eacu=
te;s
flexibilitat per si es vol traspassar en un futur una d’elles.
Un altre solució i la més emprada
però manco flexible, és realitzar amb un sol projecte que
contempli l’activitat principal i les secundaries, o una principal i
anant afegint secundàries. En aquest cas, per les modificacions o
ampliacions s’estarà al que disposa la consulta 136, que indic=
a:
Sigui la activitat A l’activitat principal i la B una
secundària
L’activitat inicial que té una sola llicència
encara que sigui única és pot dividir conceptualment en dues:=
A+B
Si es vol substituir l’activitat B per una C, la resultant
serà A-B+C, la qual precisarà d’una nova llicènc=
ia.
On els drets de la B desapareixen.
1. =
Els d=
rets
de la A es mantenen excepte a les interaccions que puguin sorgir per la
introducció de l’activitat C.
2. =
LR=
17;activitat
C i les interaccions amb la A, són exclusivament la part nova avaluar
introduir a la llicència.
3. =
La su=
ma
dels tres punts anteriors (1,2,3) constituiran la nova llicència glo=
bal
de l’activitat.
No obstant, això no impedeix que les
activitats secundàries o principals siguin explotades per una altra
persona o entitat. És molt comú, que en un projecte
d’activitats multidisciplinari on el titular és únic:
·El titular de l’activitat en lloc de llogar un local, llogui=
una
activitat mitjançantun
contracte civil o mercantil, on normalment s’inclouen les
clàusules respecte a la responsabilitats i similars.
·El titular mitjançant un contracte laboral o mercantil,
encarregui la gestió o l’explotació a un altre persona o
entitat.
En ambos casos, les conseqüències
són que, en cas d’infracció en matèria
d’activitats, l’ajuntament només podrà actuar con=
tra
el titular de l’activitat i no contra l’explotador, no obstant,
aquest podrà repercutir civilment contra l’explotador segons el
que hagin acordat en el contracte.
Horaris.=
L’horari de tancament de les activitats
multidisciplinàries serà independent per a cada una de les
activitats que s’hi inclouen, per tant, si escau, cada una
d’aquestes activitats ha de disposar d’instal·lacions
separades per tal d’assegurar que el seu tancament efectiu no afecta a
les altres activitats. En cas contrari, s’estarà a l’hor=
ari
més restrictiu.
Precisen llicència els casals on es reali=
tzen
banquets per esdeveniments com bodes, batejos, etc. on el menjar és
subministrat per empreses de càtering?.
Resposta
La casuística més comuna és=
la
següent:
a.- Estan exclosos de l’àmbit de
aplicació de la Llei 16/2006, quan es tracti d’actes privats
esporàdics o eventuals, de caràcter familiar que no estiguin
oberts a la pública concurrència, sempre que no es celebrin en
locals o espais públics. És a dir, estaria exclòs de la
Llei una comunió, boda o similar, celebrada en un habitatge particul=
ar
de la pròpia família o similar.
b.- Estan sotmesos a la Llei 16/2006 i, per tant,
precisen llicència d’activitat o document equivalent, tots els
altre casos, com per exemple:
· &n=
bsp;
una
comunió realitzada a un local o establiment públic, p.e. un
restaurant.
· &n=
bsp;
una f=
esta
que estigui oberta al públic amb o&=
nbsp;
sensetiquet
d’entrada.
· &n=
bsp;
una b=
oda
organitzada per un tercer fora de l’habitatge particular de la
pròpia família o similar.
L’oferta d’espais per a la
celebració d’esdeveniments implica que aquests espais han de
complir amb les condicions de seguretat, salubritat i medi ambient, i per t=
ant
precisen llicència, ja que realment s’està oferint un
servei.
NOTA: Tot això, amb independència =
que
sigui en espai rústic o urbà.
Cabines higièniqu=
es
en els establiments públics.
Resposta
Atès que l’article 12 del RD 2816/1=
986
estrictament és d’aplicació als espectacles públ=
ics
pròpiament dits pel qual no es d’aplicació estrictament=
per
les activitats recreatives i establiments públics.=
<=
span
lang=3DES-TRAD style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","san=
s-serif";
mso-ansi-language:ES-TRAD'>Es conclou que s'haurà de justificar la suficiència de cambres
higièniques en el projecte per un document de reconegut prestigi, se=
gons
les necessitats i categoria del local, sent les dotacions recomanades a
títol orientatiu.
&nbs=
p;
Davant el buit normatiu que existeix sobre la do=
tació
dels serveis higiènics en establiments públics de
restauració s’entén que normativa que fins ara era
d’aplicació com són l’Ordre de la Conselleria de
Turisme de 06-07-1992 (derogada actualment); l’article 12 del RD
2816/1982 i aquesta consulta es consideren documents de reconegut prestigi.=
Per tal la dotació serà la
següent:
De 0-50 hi haurà un inodor i un lavabo.
De 51-100 3 inodors i 2 lavabos.
Fins a 100 persones les cabines higièniqu=
es
podran ser mixtes i accessibles.
Més de 100: Estarà separat per sex=
es i
amb la següent dotació:
Homes:
·Nombr=
e de
urinaris per homes: Uh=3D 1urinari per cada 150 persones o fracció.<=
o:p>
·Nombr=
e de
inodors per homes: Ih=3D1 inodor per cada 300 persones o fracció.
·Nombr=
e de
lavabos per homes: Lh=3D1 lavabo per cada 300 persones o fracció.
Dones
·Nombr=
e de
lavabos per dones: Ld =3DLh
·Nombr=
e de
inodors per dones: Id=3D Ih+Uh
Notes:
Els urinaris,per computar,no poden anar dins la
cabina dels WC
Es poden expedir
còpies del projecte al titular de l’activitat sinó ha e=
stat
ell que l’ha obtinguda?
Resposta
Atès el que disposa l’article 35 de=
la Ley
30/1992, de 26 de noviembre de régimen jurídico de las
administraciones públicas y del procedimiento administrativo
común.
Los ciudadanos, en sus relaciones con las
administraciones públicas, tienen los siguientes derechos:
a) a conocer, en
cualquier momento, el estado de la tramitación de los procedimientos=
en
los que tengan la condición de interesados, y obtener copias de
documentos contenidos en ellos.
.... =
Ateses les excepcions
indicades a l’article 31bis,de les limitacions imposades a la propietat intel·lectual
indicades en el “Real Decreto legislativo 1/1996, de 12 de abril,=
por
el que se aprueba el texto refundido de la ley de propiedad intelectual,
regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes s=
obre
la materia”.
Artículo 31 bis.<=
span
style=3D'mso-bookmark:a31b'> seguridad, procedimientos oficiales y
discapacidades.
1.No será necesaria autorizaci&oacu=
te;n
del autor cuando una obra se reproduzca, distribuya o comunique
públicamente con fines de seguridad pública o para el<=
u>
correcto desarrollo de procedimientos administrativos, judiciales o
parlamentarios.
...
Atès el que disposa l’article
27.5 de la Llei 16/2006 que indica.
5. Una vegada
produïda la transmissió, el nou o la nova titular se subroga=
rà
en els drets i les responsabilitats del o de la anterior titular.
Atès que les
llicències venen condicionades al compliment de les condicions del
projecte.
Atès que un projecte d’activi=
tat
té com a finalitat avaluar les possibles causes de molèsties,
nocivitat, insalubritat o perillositat (Article 3 i punt 12, capí=
tol
II del títol I de l’annex II de la llei 16/2006).
Atesa l’obligació de tenir el
projecte in situ a l’establiment.
Conclusió:
La denegació a obtenir còpies
del projecte o la documentació de l’expedient és un
obstacle a un dret establert a la Llei 30/1992 i a les obligacions imposade=
s a
la Llei 16/2006. Aquesta denegació no cerca ni aporta fórmules
per a comptabilitzar els drets i interessos individuals o col·lectiu=
s.
S’entén que si una vegada obtinguda la còpia per la per=
sona
interessada, si aquesta difon el projecte incomplint la protecció
indicada a la llei de propietat intel·lectual hi ha mecanisme a dita
Llei per actuar.
Per tant, es compatib=
le
el dret que indica la Llei de propietat intel·lectual amb els drets
indicats a la Llei 30/1992 on els interessats en un procediment administrat=
iu
tenguin copies dels documents de l’expedient. No obstant, convé
que la persona interessada que pretén treure còpia, signi a la
seva sol·licitud un compromís de no fer ús comercial de
dita informació, i que queda assabentat de la impossibilitat de
reproduir-la o per elaborar altres projectes que no tenguin que veure amb la
activitat projectada.
Casuística de la tramitació de les
activitats innòcues, especialment quan no hi ha construït el lo=
cal.
Resposta
Arran de
l’aprovació i entrada en vigor de la Llei 12/2010 en la qual
s'elimina la llicència d'obertura i funcionament i es substitueix per
una declaració responsable, indica indirectament que es transfereix =
la
responsabilitat cap el promotor, per tant, per analogia es pot entendre que
l'esperit de la Llei 12/2010 és que quedi clar de qui és la
responsabilitat. Per tant, seria acceptable la solució indicada a
l'article 23.3 inclòs per als locals inexistents. És a dir, a=
mb
el projecte d'obra s’adjunta un certificat tècnic de
compatibilitat i coordinació entre obres i activitats.
Com queden les consultes 82 i 93 arran de la sentencia del TSJIB d=
e 14
de setembre que anul·la de ple dret el Decret 62/2007, de 18 de maig, sobre les activitats
secundàries de música, entreteniment o oci desenvolupades en
terrassa, espai, recinte o similar a l’aire lliure?.
Resposta
Consultat el Serv=
ei
Jurídic de la Conselleria d’Administracions Públiques s=
obre
la vigència del Decret 62/2007, de 18 de maig, sobre les activitats
secundàries de música, entreteniment o oci desenvolupades en
terrassa, espai, recinte o similar a l’aire lliure, ens han comunicat=
que
tot i que és cert que el Tribunal Superior de Justícia de les
Illes Balears en la seva sentència núm. 782 de dia 14 de sete=
mbre
de 2010 va declarar com no conforme a dret i nul l’esmentat Decret,
aquesta sentència no és ferma i, si bé es vera que no =
cal
la interposició de recurs ordinari contra ella si que cal la
interposició del recurs extraordinari de cassació davant la S=
ala
Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem. Posats en contacte amb
l’Advocacia de la CAIB, aquesta confirma que s’ha presentat el
recurs extraordinari de cassació davant el Tribunal Suprem el qual
l’admès a tràmit sense que, a dia d’avui,s’hagi dictar resoluci&oacut=
e;.
=
Per tot
l’exposat, el Servei Jurídic diu que el Decret 62/2007
està en vigor actualment tot i està recorregut i, per tant
és d’aplicació. En conseqüència, no
és procedent en aquests moments la modificació de les consult=
es
82 i 93. Això si, s’haurà d’estar pendent de la
resolució d’aquest recurs extraordinari de cassació per
part del Tribunal Suprem per les conseqüències que pugui tenir
sobre la vigència de la norma.
·Atès que el dret d’admissió està legiti=
mat
sempre que no sigui discriminatori, sense fer cap menció a altre dre=
t .
·Atès que l’article 39indica que l’empresa podr&ag=
rave;
establir condicions d’admissió, així com instruccions o
normes particulars pel normal desenvolupament de l’activitat sempre q=
ue
no sigui discriminatori o discrecional, sense cap limitació.
Conclusió<=
/span>: es podran imposar condicions per a
l’ús dels serveis higiènics sempre i quan estigui indic=
at
de forma clara.
1.&n=
bsp;
Quals=
evol
ciutadà si l’expedient està en fase
d’informació pública (art. 70 de la Llei 16/2006).=
2.&n=
bsp;
Quals=
evol
ciutadà que pugui demostrar que té la condició
d’interessat, en qualsevol moment (art. 35.1de la “Ley 30/1992, de 26 de noviembre”=
).
3.&n=
bsp;
Quals=
evol
ciutadà si l’expedient està tancat (art. 37 de la Llei
30/1992).
4.&n=
bsp;
En els
expedients sancionadors i d’infraccions hi podran accedir els titular=
s i
terceres persones que acreditin un interès legítim i directe
(art. 37.3 de la Llei 30/1992).
5.&n=
bsp;
Tot i
això, hi haurà les limitacions indicades en els articles 37.5=
i
37.6 de la Llei 30/1992. També s’han de tenir en compte les
limitacions estipulades a la normativa següent:
=
a)&n=
bsp;
La
normativa de protecció de dades, es a dir, les imposades per la R=
20;Ley orgánica 15/1999, de 13 de diciembre, que
regula la protección de datos de caracterpersonal” així com pe=
r la
normativa que la desenvolupa.
=
b)&n=
bsp;
La
normativa sobre la propietat intel·lectual:
Formada bàsicament pel=
=
220;Real
Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el texto
refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y
armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia”.
Pregunta 2
Davant quin òrgan es poden interposar les
denúncies en matèria d’activitats?.
Les denúncies d’activitats es poden
interposar davant el propi ajuntament o en qualsevol registre d’una
administració pública així com en les oficines de corr=
eus
d’acord amb el que disposa l’article 38.4 de la “Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de
Régimen Jurídico y Procedimiento Administrativo Común:=
“4. Las solicitudes, escritos y
comunicaciones que los ciudadanos dirijan a los órganos de las
Administraciones públicas podrán presentarse:
a) En los registros de los órganos
administrativos a que se dirijan.
b) En los registros de cualquier órgano
administrativo, que pertenezca a la Administración General del Estad=
o, a
la de cualquier Administración de las Comunidades Autónomas, =
a la
de cualquier Administración de las Diputaciones Provinciales, Cabild=
os y
Consejos Insulares, a los Ayuntamientos de los Municipios a que se refiere =
el
artículo 121 de la Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases
del Régimen Local, o a la del resto de las entidades que integran la
Administración Local si, en este último caso, se hubiese susc=
rito
el oportuno convenio.
c) En las oficinas de Correos, en la forma que
reglamentariamente se establezca.
d) En las representaciones diplomáticas u
oficinas consulares de España en el extranjero.
e) En cualquier otro que establezcan las
disposiciones vigentes.
Mediante convenios de colaboración suscri=
tos
entre las Administraciones públicas se establecerán sistemas =
de
intercomunicación y coordinación de registros que garanticen =
su
compatibilidad informática, así como la transmisión
telemática de los asientos registrales y de las solicitudes, escrito=
s,
comunicaciones y documentos que se presenten en cualquiera de los
registros”.
=
No obstant,
resoldrà la denúncia aquell òrgan que hagi autoritzat
l’activitat (art. 120 de la Llei 16/2006).
L’establiment no està exclòs=
de
sol·licitar la llicència d’activitat. El que està
exclòs és l’acte religiós.
Tot i que es tracti d’un local de
reunió no es tracte d’una activitat catalogada d’acord a=
mb
la Llei 16/2006. L’activitat es classificarà com a major, meno=
r o
innòcua segons les seves característiques.<=
/p>
S’ha d’efectuar la transmissió
d’acord amb l’article 27 de la Llei 16/2006 i posteriorment s&#=
8217;ha
de comunicar a la Demarcació de Costes perquè, aquesta, en te=
ngui
coneixement.
La
tenència d’animals, necessita llicència d’activit=
at?.
Resposta
A)&n=
bsp;
Atès que l’article=
3
de la Llei 16/2006 indica:
“Àmbit
d’aplicació
1. Queden sotmeses a aquesta llei totes les
activitats, les instal·lacions o els establiments, de titularitat
pública o privada, susceptibles d’ocasionar molèstie=
s,
alterar les condicions de salubritat, causar danys al medi ambient o produir
riscs per a les persones o per als béns, així com les
activitats catalogades i també les activitats innòcues defini=
des
a l’article 8 d’aquesta llei, que es desenvolupin o s’ubi=
quin
a les Illes Balears, amb independència que les persones titulars o
promotores siguin entitats públiques, persones físiques o
jurídiques, tenguin o no finalitat lucrativa, es realitzin en
instal·lacions fixes, portàtils, desmuntables, de manera habi=
tual
o esporàdica, en espais oberts i tancats.
B)&n=
bsp;
Atès que l’Ordre d=
el
conseller d’agricultura i pesca de 14-06-1989, per la qual es crea i =
es
desenvolupa la normativa del Registre de nuclis zoològics de Balears,
té per objecte controlar les condicions sanitàries de les ins=
tal·lacions
de cria i tenència d’animals.
Per
tant, les activitats que precisin ser registrades d’acord amb la
normativa del punt B) precisaran també llicència
d’activitats.
En el cas d’introduir espècies
exòtiques, llevat de bestiar domèstic, s’haurà de
tramitar l’Avaluació d’Impacte Ambiental segons la Llei
autonòmica 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions
d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a l=
es
Illes Balears); dins aquesta tramitació la Comissió de Medi
Ambient de les Illes Balears (CMAIB) sol·licita informe al Servei de
Protecció d’Espècies de la Direcció General de Medi Natural, Educaci&oacut=
e;
Ambiental i Canvi Climàtic.
És
important tenir en compte el nombre d’animals perquè es pugui
considerarNucli zoolò=
gic i
què, si bé a la normativa no hi ve determinat
explícitament aquest nombre, es fa amb criteris facultatius. En cas =
de
dubte a l’hora de saber si es pot considerar Nucli Zoològic o =
no
es farà la consulta davant l’organisme competent que ve detall=
at
en el punt Informació sobre nuclis zoològics.
La competènc=
ia
sobre el Nuclis zoològics està transferida als consells insul=
ars
excepte a l’illa de Mallorca que la té la Comunitat
Autònoma.
Informació sobre nuclis zoològics=
Mallo=
rca
(competència de la Comunitat Autònoma – No transferida =
al
Consell de Mallorca)
Secció de
Producció i Benestar Animal del Servei de Ramaderia de la
Direcció General del Medi Rural i Marí.
Quina és la casuística sobre altures en=
les
activitats?.
Resposta
Casuística:dependr&ag=
rave;
dels tipus d’activitats i podrà estar afectada per diverses
normatives, entre d’altres serà la següent:
o&nb=
sp;
Altura
d’acord amb la normativa laboral.
Llocs de treballs. Veure el
“RD 486/1997, de 14 de abril,=
por
el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud =
en
los lugares de trabajo” així com la “Guía Tècnica para a la
evaluación y prevención de los riesgos relativos a la
utilización de los lugares de trabajo” publicada per el
“Instituto Nacional de Seguri=
dad e
Higiene en el Trabajo”. Afecta a quasi totes les activitats. Quan=
es
tracta d’un centre de treball en una nova construcció aquest h=
a de
complir amb la normativa vigent en matèria de riscos laborals (RD
486/1997). Els valors indicats en aquest RD s’han d’entendre que
tenen caràcter general podent haver-hi excepcions en els centres de
treball existents (la qual cosa s’haurà de justificar en el
projecte tècnic), on l’altura mínima podrà quedar
determinada pels possibles impactes dels treballadors així mateix
també s’han de tenir en compte les condicions d’higiene =
i de
ventilació així com els riscos ergonòmics i psicosocia=
ls
que puguin provocar angunia i claustrofòbia. Es per això, que=
un
cop salvats els riscos de cops per col·lisió contra el sostre
dels treballadors, pot ser el més important sigui el rati de volum i
superfície per treballador.
Per qualsevol altre dubte que pugui sorgir relacionat amb les altures en
els centres de treball es consultarà a la Direcció de Treball=
i
Salut Laboral (CAIB).
oAltura
d’acord amb l’ordenament urbanístic i ordenances municip=
als:
S’ha de tenir en compte q=
ue aquest
tipus de normativa sol tenir un termini de prescripció que a la majo=
ria
dels casos ja s’ha superat.
oAltura
d’acord amb la normativa d’espectacles públics i activit=
ats
recreatives.
S’=
;ha
de tenir en compte que es tracta d’un sector específic i per t=
ant,
si no compleix aquest requisit l’establiment en concret no serveix per
aquest ús, però pot servir per altres usos.=
- =
Pels
espectacles públics pròpiament dits:
Al&cc=
edil;ades:
3.20m i 2.8m (cines, teatres, concerts, circs, varietats i folklore,
espectacles taurins, teleclubs,...). Veure Article 10 del RD 2816/1982, de =
27
d’agost que afecte a les activitats del punt 1 de l’Annex
Nomenclàtor.
=
- =
Per
activitats recreatives com salons de joc i salons recreatius:
SR=
17;ha
de tenir en compte el punt tercer del annex del Decret 55/2009, de 11 de
setembre. L’altura mínima de los locals serà de 2,5m,
excepte en serveis i magatzem, que podrà ser de 2,3 m. Té en
compte els anteriors a l’any 2004.
- =
Altres
espectacles públics, activitats recreatives i establiments
públics:
Estava
previst que es fessin reglaments especials amb subjecció a
anàlegs principis i finalitats i, excepte en matèria de joc, =
no
s’han publicat i s’ha intentat quan es podia, adaptar-se als
principis dels espectacles pròpiament dits.
Quin tipus de permís de l'Ajuntame=
nt
es necessita per fer classes de dansa a l'aire lliure en parcs d’una
ciutat.
Resposta
Per dur a terme aquesta activitat el titular
s’haurà de dirigir a l’ajuntament corresponent i
haurà de sol·licitar un permís per ocupació de =
la
via pública que tendrà caràcter discrecional.
L’activitat
no pot ser permanent ni és una activitat catalogada i, per tant, que=
da
fora de l’aplicació de la Llei 16/2006, de 17 d’octubre =
de
règim jurídic de les llicències integrades
d’activitat de les Illes Balears. En el supòsit de què =
la
dansa a l’aire lliure es demanés com activitat l’ajuntam=
ent
respondrà d’acord amb la normativa de règim local.=
Anteriorment amb el Decret 2/92 i posteriorment=
la
Llei 6/96 es definien les característiques mínimes a complir =
per
poder tenir la categoria de Restaurant, bar cafeteria, com per exemple
número de banys, tipus de manteleria, horari d'entrada de mercaderies
diferent al de públic,..... tot això s'ha vist derogat per la
Llei 12/2010.
Només el Decret 13/2011 parla a pinzella=
des
en el punt 3 art. 8 que els bars amb cuina poden oferir menús, es pot
considerar una cuina com a tal, quan està tot integrat, cuina i barr=
a?.
Resposta 1.
D’acord amb l’article 54 de la nova
Llei de turisme 8/2012, s’estableix la següent classificaci&oacu=
te;:
a) Restaurant: s’entén per =
restaurant
l’establiment que disposa de cuina i servei de menjador independe=
nt
en el qual es consumeixen els plats i les begudes que s’hi subministr=
en.
b) Bar-cafeteria: s’entén per =
bar-cafeteria
l’establiment que serveix ininterrompudament mentre roman obert
àpats i begudes perquè es consumeixin a la barra o a una taula
del mateix establiment.
La contestació a la resposta en concr=
et
és que SÍ, sempre complint la normativa tècnica
corresponent:
Normativa de Salut: RD 3484/2000 de normes d'higiene
per a l'elaboració de menjars i el Reglament CE 852/2004 relati=
u a
la higiene dels aliments.Per=
la
normativa sanitària és indiferent que la cuina pertanyi a un
restaurant, a un càtering, etc... En funció de les dimensions=
i
del que es cuini, es requeriran més o menys coses, per exemple, un t=
ipus
de cuina precisarà una gelera, i una altre tipus de cuina
en precisarà quatre; però elscondicionants sanitaris sempre ser=
an els
mateixos.
Normativa d’Indústria:<=
span
lang=3DCA style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","sans-ser=
if";
mso-bidi-font-style:italic'> si la cuina és de gas (la majoria)
s’estarà al que disposa la normativa de gas a la norma UNE
60670-6.
Normativa
de Salut Laboral: tots els llocs =
de
treball, inclosos serveis higiènics, locals de descans, locals de
primers auxilis, menjadors de personal i instal·lacions de servei i/o
protecció, hauran de complir el que es disposa en el RD 486/1997, de=
14
d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de segureta=
t i
salut en els llocs de treball.
Tots els equips de treball hauran de complir amb el RD 1215/19=
97,
de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de
seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips=
de
treball.
Totes les instal·lacions hauran de donar compliment a la
seva normativa de referència (gas, electricitat, contra Incendis, ve=
ntilació,
climatització, cambres frigorífiques, ...).=
Normativa de seguretat en cas d’incendi: =
S’haurà de complir amb el DB-SI del
CTE.
Pregunta 2.
Quines necessitats mínimes necessita com=
plir
per ser cuina?. A l'article 13 del mateix decret, la zona de preparaci&oacu=
te;
ha d'estar degudament diferenciada, com? físicament?.
Resposta 2.
Evidentment les que es necessitin per cuinar=
a
més de complir amb la normativa següent:
Normativa de Salut: RD 3484/2000 de normes d'higiene
per a l'elaboració de menjars i el Reglament CE 852/2004 relati=
u a
la higiene dels aliments.Per=
la
normativa sanitària és indiferent que la cuina pertanyi a un
restaurant, a un càtering, etc... En funció de les dimensions=
i
del que es cuini, es requeriran més o menys coses, per exemple, un t=
ipus
de cuina precisarà una gelera, i una altre tipus de cuina en pr=
ecisarà
quatre; però elscondi=
cionants
sanitaris sempre seran els mateixos.
Normativa d’Indústria:<=
span
lang=3DCA style=3D'font-size:13.0pt;font-family:"LegacySanITCBoo","sans-ser=
if";
mso-bidi-font-style:italic'> si la cuina és de gas (la majoria)
s’estarà al que disposa la normativa de gas a la norma UNE
60670-6.
Normativa
de Salut Laboral: tots els llocs =
de
treball, inclosos serveis higiènics, locals de descans, locals de
primers auxilis, menjadors de personal i instal·lacions de servei i/o
protecció, hauran de complir el que es disposa en el RD 486/1997, de=
14
d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de segureta=
t i
salut en els llocs de treball.
Tots els equips de treball hauran de donar compliment del RD
1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions
mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels
treballadors dels equips de treball.
Totes les instal·lacions hauran de donar compliment a la
seva normativa de referència (gas, electricitat, contra incendis, ve=
ntilació,
climatització, cambres frigorífiques, ...).=
Normativa de seguretat en cas d’incendi: =
s’haurà de complir amb el DB-SI del
CTE.
Pregunta 3
La Llei 6/96 definia la quantitat de cambres
higièniques segons l’ocupació (metres quadrats), quantes
cambres higièniques faria falta per exemple per un restaurant de 300
metres quadrats, o és suficient amb una per cada sexe, que tampoc ho=
diu
el Decret 13/2011, ho diu el RD 486/1997, de 14 de abril. Hi ha d'haver diferents cambres de b=
any
per a treballadors i clients?
![3D"Castells](3D"TOTAL_RESPOSTES_27-07-2012_archivos/image001.gif")
<=
/span>Protocol focs artificials i us
pirotecnia.pdf